Diumenge 25 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
COMPLEX D’OCI I JOC BARCELONA WORLD (VILA-SECA I SALOU)
Elisabet Sau (addenda Montserrat Mercadé i Elisabet Sau)
Vista aèria dels terrenys de BCN World Font: www.bcnworld.com
Actualitzat a 31/12/2013

La modificació del marc legislatiu per a facilitar la implantació del complex de BCN Word, projecte recreatiu i de joc de 445 hectàrees que s’ha de construir al costat de Port Aventura (Vila-seca i Salou), segueix lentament la seva tramitació, que es veu complicada amb el possible bloqueig del CRT per part de l’Ajuntament de Salou, finalment superat al novembre mitjançant un acord d’inversions amb la Generalitat. Les dificultats en la tramitació de la Llei fan revisar el calendari de l’inici de les obres, que ara se situa en el primer semestre del 2014, tot i mantenir-se la previsió de la inauguració a l’estiu del 2016.

Articles posteriors 2014

La Llei 2/1989 sobre Centres recreatius i turístics va regular l’ordenació d’aquest tipus de centres i va fixar les respectives condicions mínimes d’instal•lacions, inversions i serveis així com els beneficis de què podran gaudir. Amb aquesta regulació legislativa es fa facilitar la construcció del primer parc temàtic de Catalunya, el que ara es coneix com a Port Aventura, a la zona del cap de Salou, als municipis de Vila-seca i Salou (Tarragonès).

Tres anys més tard, el 1992, els ajuntaments d’aquests dos municipis van constituir el Consorci del CRT, al qual posteriorment s’hi va incorporar la Generalitat. Una de les característiques del CRT era que tot i que el 57% de la superfície de l’àmbit es corresponia amb el terme municipal de Salou i el 43% amb el de Vila-seca, el seu caràcter era integrat i es va configurar com un àmbit únic de planejament i d’actuació, més enllà de les estrictes demarcacions i competències municipals. De la mateixa manera, l’article 52 dels estatuts del Consorci estipulava que el rendiments dels tributs es distribuirien entre els dos municipis a parts iguals.

Els terrenys que conformen el CRT, 825 hectàrees, des del punt de vista urbanístic es dividien en dues classificacions: el sòl urbanitzable delimitat, unes 312 hectàrees (el 37% de la superfície); i el sòl no urbanitzable, unes 514 hectàrees (62% de la superfície). El parc temàtic Port Aventura es va inaugurar el 1995 i ocupava 192 hectàrees del sòl no urbanitzable. Dos anys després es va aprovar el Pla parcial urbanístic Rambla del Parc, que va permetre el desenvolupament del sector 1 del sòl urbanitzable delimitat, de 64 hectàrees.

L’any 2006, la Comissió Territorial d’Urbanismes de Tarragona (CTUT) va aprovar el PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL SUBSECTOR 2 que havia de permetre el desenvolupament de la resta del sòl urbanitzable delimitat del CRT, unes 247 hectàrees. S’hi preveien 2.500 habitatges i, tot i que els terrenys es van urbanitzar, no s’hi va arribar a construir. El mateix 2006 es va aprovar el Pla especial en sòl no urbanitzable per als camps de golf (196 hectàrees) i el beach club a la Platja Llarga. Al llarg dels següents anys ja s’havien executat els tres camps de golf i havia entrat en funcionament el beach club.

El dia 7 de setembre de 2012, el Govern de la Generalitat va presentar públicament un nou projecte d’inversió ubicat al costat del parc temàtic de Port Aventura, dins els terrenys de la CRT, anomenat Barcelona World. Aquesta presentació es va fer de forma solemne un dia abans que el grup inversor nord-americà las Vegas Sands anunciés la tria de la ciutat de l’Estat espanyol que acolliria el complex de casinos, lleure i centres comercials conegut com a EUROVEGAS. Com que ja s’intuïa que Madrid s’estava perfilant com a ubicació preferent en relació a Barcelona i que, per tant, la multimilionària inversió no arribaria a Catalunya, el Govern de la Generalitat va presentar aquest projecte com una alternativa pròpia.

En la presentació es va dir que Barcelona World estaria format per sis grans complexos turístics que recrearien diferents àrees geogràfiques del món: Europa, Estats Units, Xina, Brasil, Rússia i Índia. En cadascuna de les àrees s’hi havia de construir un hotel, un casino, oferta lúdica i de restauració. Els complexos comptarien en conjunt amb 12.000 habitacions als hotels, diferents centres comercials, teatres, centres de convencions i àrees amb serveis i oficines. L’oferta s’estava pensant per a un “públic familiar” segons van remarcar tant els promotors com el Govern. El projecte ocuparia 445 hectàrees dins del CRT, entre les quals les 247 hectàrees de sòl urbanitzable ja executat mitjançant el Pla parcial del subsector 2.

Barcelona Word estaria gestionat pel Grup Veremonte, al capdavant del qual hi ha l’empresari valencià Enrique Bañuelos. El projecte estava valorat inicialment en uns 4.800 milions d’euros que incloïen la compra dels terrenys amb els serveis bàsics instal•lats -propietat de la Caixa- i part de les inversions per als complexos turístics, que s’haurien de completar amb aportacions d’altres inversors privats.

El Govern català preveia que el complex estaria inaugurat el 2016, que assoliria els 10 milions de visitants i que generaria 20.000 llocs de treball directes i els mateixos d’indirectes.

En la presentació del complex es van posar de manifest diferents incògnites. En primer lloc la recerca d’inversors que haurien d’ajudar Veremonte a afrontar la despesa. En segon lloc el canvi que hauria de fer l’executiu català a la Llei del joc per poder atorgar la llicència als 6 casinos previstos en el projecte i que s’haurien de començar a construir el setembre del 2013. I finalment, com es referien els plans d’infraestructures, medi ambient i de seguretat de l’indret per adequar-se a la realitat del nou complex lúdic, que estava en zona de risc químic per la proximitat al polígon petroquímic de Tarragona.
Plànol d'ubicació de BCN World Font: Generalitat de Catalunya
Els alcaldes de Vila-seca, Josep Poblet, (CiU) i Salou, Pere Granados (Ferran Units per Salou, FUPS) van celebrar l’aposta pel benefici que comportaria pel territori. L’Associació d’Hotels de Salou-Cambrils-la Pineda també es va mostrar satisfeta amb l’anunci de la instal•lació del complex ja que, per a ells, això suposaria millorar la posició internacional de la marca turística Costa Daurada. El suport al projecte també va ser expressat per la Cambra de Comerç de Barcelona, la Confederació Empresarial de la província de Tarragona i la Confederació de Comerç de Catalunya, entre altres.

A la recerca d’inversors
En una visita a Salou a final de 2012, Xavier Adserà, conseller delegat de Veremonte, va anunciar els primers canvis en relació al projecte presentat el setembre. Ara s’estava treballant en el disseny de tres espais temàtics, BCN Dream, BCN Smart City i el Beach Club. El primer espai que s’hauria de desenvolupar seria el BCN Dream, on hi hauria els 6 casinos i els hotels, amb el mateix nombre d’habitacions, i on s’haurien d’invertir els primers 4.500 milions d’euros. Aquest espai estaria ubicat al costat de Port Aventura i de l’autovia que uneix Salou i Tarragona. Per la seva banda BCN Smart City s’inspiraria en els mateixos països de la presentació del projecte mentre que el Beach Club seria d’accés exclusiu per als visitants del complex.

També a finals de 2012 el grup Veremonte continuava a la recerca d’acords amb empreses interessades en el projecte, tant a l’Estat espanyol com a l’estranger. Per part de les administracions, a més dels canvis en la Llei del joc, que depenia del Departament d’Economia i Finances (DEF) i que encara no s’havien concretat, el Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) havia de treballar en l’adequació de les infraestructures per acollir els prop de 10 milions de visitants anuals que s’esperaven. Per la seva banda els ajuntaments de Vila-seca i Salou asseguraven que garantirien la implantació del projecte ja que els terrenys es troben en els respectius termes municipals i es gestionen a través del Consorci Recreatiu i Turístic creat pel Parlament de Catalunya l’any 1991 per superar les friccions d’ambdós municipis i facilitar la construcció i el repartiment fiscal dels impostos generats per Port Aventura.

Per part de la societat civil, es va constituir la plataforma Aturem BCN World, amb l’objectiu de bloquejar el projecte. La plataforma, a més de situar l’empresari Bañuelos en el context de la crisi immobiliària de l’Estat espanyol, posava de relleu l’increment de demanda d’aigua que generaria la població resident en el complex i que podria afectar la disponibilitat hídrica de la zona que, segons els experts, anirà a la baixa els propers anys. També denunciaven l’artificialització del cap de Salou o la privatització de la Platja Llarga de Salou amb la construcció del Beach Club, fet que en la seva opinió vulnerava la LLEI DE COSTES.

Entre el mes de setembre de l’any 2012 i el maig del 2013 es van saber poques coses públicament de com evolucionaven les negociacions i els tràmits fins al punt que el mes de gener, el conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, va assegurar que BCN Wprld no estava parat i que esperava poder donar notícies positives al cap de poques setmanes.

Les primeres concrecions del projecte
El maig del 2013 es va fer una nova presentació del projecte a la Cambra de Comerç de Tarragona amb la presència, entre altres, del conseller d’Economia i Finances de la Generalitat, Andreu Mas-Collell, el president de BCN World, Xavier Adserà i els alcaldes de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, Salou, Pere Granados i Vila-seca, Josep Poblet així com els representants dels socis inversors..

Del conjunt del projecte se’n va concretar la primera fase de les sis en la que s’havia dividit el desenvolupament del sector anomenat BCN Dream, que és el que ha d’acollir els casinos. De moment, aquesta primera fase comportaria la creació d’un dels sis complexos previstos i constaria d’un hotel, un resort amb botigues de luxe, un casino i un teatre. A l’hotel, a més de les habitacions, també es podrien construir apartaments als quals donarà serveis el propi hotel, tot i que algunes fonts asseguraven que no es construirien fins que no estiguessin venuts. Les obres durarien uns dos anys i la inversió inicialment prevista per aquest primer complex era de prop de 780M€.

Els socis inversors serien el grup espanyol Melià, vinculat a l’hostaleria, el grup xinès Melco, que gestionava resorts de luxe i casinos a Macao i el grup anglosaxó Value Retail, especialitzat en outlets i marques de luxe com la de la Roca Village. La inversió prevista es repartiria al 50% entre els tres socis captats i Veremonte mentre que la resta vindria de bancs o entitats financeres asiàtiques.
Vista dels terrenys on es projecta BCN World amb Port Aventura al fons Font: www.bcndreams.com
A banda de concretar l’inici d’aquestes obres, el projecte de Veremonte incloïa ara una gran zona verda, BCN Park, de 220 hectàrees entre la zona BCN Dream, i la zona BCN Smart City, de les quals 15 serien de la Sèquia Major i 90 serien per un nou camp de golf.

BCN Smart City estaria a tocar de la platja i es descrivia en el web de BCN World com “una ciutat moderna, intel•ligent, cosmopolita i avantguardista, concebuda per allotjar a gent de tot el món”. Tanmateix, Adserà l’havia definit en la presentació a Salou de finals de 2012 com un conjunt de ciutats temàtiques amb un gran centre comercial en mig. A més s’estava estudiant la possibilitat que aquest centre comercial estigués connectat amb les ciutats temàtiques dels països anunciats en la presentació del projecte. En l’encaix urbanístic i disseny dels espais hi estava treballant el despatx TAC arquitectes -de Catalunya- i Leonard Design Architects -de la Gran Bretanya-. Des del punt de vista urbanístic, el sòl que Veremonte va comprar a la Caixa estava qualificat com a residencial unifamiliar, amb una edificabilitat màxima de 500.000mts2. Per a poder executar el projecte es feia necessari augmentar l’edificabilitat del sector per la qual cosa la Generalitat havia afirmat que no hi hauria problema per atorgar els permisos i llicències, tot i que s’haurà de tramitar una modificació del planejament vigent per augmentar l’edificabilitat permesa al sector.

Després de la presentació del projecte, la plataforma Aturem BCN World va fer diverses crítiques. Una d’elles estava relacionada amb els canvis urbanístics que, al seu criteri, només beneficiarien el promotor del projecte i no tenien en compte l’interès general. Una altra va ser sobre la zona verda, ja que de les 220 hectàrees previstes en el projecte, una part corresponia a camps de golf existents i una altra a la Sèquia Major, un espai que ja estava protegit. Un cop conegut l’avantprojecte de llei del CTR, també van criticar la rebaixa impositiva sobre els guanys del casino en un moment en què tota la societat estava patint augments generals d’impostos.

La plataforma també va convocar una marxa pel 16 de juny a la qual només hi van participar unes 20 persones.

L’administració catalana facilita la implantació
El maig del 2013 es va aprovar la reforma del reglament de la Llei de joc catalana de l’any 2001 que permetia la liberalització d’aspectes de gestió i funcionament intern, com els horaris d’obertura.

A més, el mes de juny del 2013, el Govern va presentar l’Avantprojecte de llei sobre centres recreatius i turístics per tal de sotmetre’l a informació pública i rebre les al•legacions pertinents. Aquest avantprojecte havia de substituir el primer marc jurídic del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou, que regia les relacions d’ambdós municipis en relació i que es va aprovar l’any 1989.

Entre els fets més novedosos que s’havien incorporat a l’avantprojecte cal destacar que s’hauria de redactar un Pla director urbanístic per determinar l’ordenació del sector. També incloïa l’autorització per desenvolupar activitats de jocs i apostes a l’interior del Consorci Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou així com apostes a crèdit, una pràctica que fins ara no estava autoritzada a Catalunya. Pel que fa a la qüestió tributària, es fixava un tipus impositiu per als casinos del 10% sobre els ingressos que s’aplicarà a la resta de casinos que operen a Catalunya quan es posin en marxa els casinos de BCN World i que actualment pagaven taxes impositives del 55%. Finalment, l’Avantprojecte també preveia l’accés dels nens a les sales de joc sempre i quan anessin acompanyats d’un adult.

Dins dels acords de Govern del mes de 30 de juliol del 2013, l’executiu català va aprovar el projecte de llei que actualitzava el marc jurídic del CRT amb algunes modificacions en relació a l’avantprojecte del mes de juny. A proposta del Departament de Benestar Social i Família, no es permetria l’entrada ni a menors ni a persones incapacitades legalment als espais de joc i les noves llicències de casinos de joc que s’adjudiquin a Catalunya s’haurien de concretar exclusivament al CRT. Tampoc es podran construir altres parcs temàtics d’atraccions a l’àmbit del CTR per tal que ambdós projectes, el ja existent Port Aventura i el nou BCN World, poguessin conviure establint sinergies.

A finals del mes d’octubre el Ple del Parlament va aprovar continuar la tramitació del projecte de llei de modificació de diverses normatives per rebaixar els tipus impositius i permetre activitats de joc i apostes al centre recreatiu turístic de Vila-seca i Salou, punts que afectaven directament el projecte Barcelona World. El text havia superat el debat de totalitat en quedar rebutjades tres esmenes de retorn d'ICV-EUiA, C's i la CUP amb els 25 vots a favor d'aquests grups, 48 en contra de CiU i 58 abstencions d'ERC, PSC i PP.

Hortènsia Grau, diputada d'ICV-EUiA pel Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, va defensar una esmena a la totalitat assegurant que el projecte anava en contra d'un model turístic, social i econòmic sostenible En la seva intervenció va assegurar que “és una llei inacceptable tant en el fons com en la forma perquè està fet a mida de Veremonte i de La Caixa” i que a més condicionava la seva viabilitat a requeriments urbanístics que comportarien especulació, modificacions fiscals discriminatòries que reduirien els ingressos públics, i, finalment, canvis en la normativa de joc, que augmentaran els riscos psicosocials.

Jordi Cañas, portaveu de C’s, va assegurar que amb la reducció de la tributació de l’impost als casinos el Govern estava fent un vestit a mida als inversors especulatius convertint un parc temàtic en “un centre de joc ple de mafiosos”

Per la seva banda, David Fernández, portaveu de la CUP, va reclamar que no es “prostituís” Catalunya als interessos dels especuladors i va lamentar que "el país estigui en venda al millor inversor estranger", encara que el projecte de BCN World englobi "el pitjor del capitalisme ludòpata" i només beneficiï a una minoria. La CUP havia presentat a finals de setembre una proposta de resolució per la retirada del projecte de BCN World, que comptava amb el recolzament d’ICV-EUiA, i va ser rebutjada amb 108 vots contraris, es va refermar en la seva posició contrària amb la seva esmena a la totalitat.

Un nou front de discussió: el consorci del CRT
El CRT es va idear amb una vigència de 20 anys, els quals havien vençut a l’abril del 2012. Mig any abans, l’Ajuntament de Salou havia comunicat la seva voluntat de donar continuïtat al Consorci però que caldria buscar un nou model de distribució fiscal en funció de la proporcionalitat territorial de cada municipi. Tot amb tot, la disposició addicional vint-i-dosena de la Llei 5/2012 de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics, mantenia la vigència del Consorci en les mateixes condicions amb les quals s’havia regit fins aleshores.

Davant aquesta situació, l’Ajuntament de Salou va decidir impugnar la pròrroga del Consorci; en la moció aprovada pel Ple municipal de principi de febrer de 2012, en la que destacaven "la inconstitucionalitat, la il•legalitat i la improcedència d'aquesta disposició".

Les negociacions entre els diferents actors van ser llargues i a principi de maig de 2013 la Generalitat va presentar una proposta que modificava el repartiment de la fiscalitat: el 43% per a Vila-seca i el 57% per a Salou, tant pel que ja estava construït com per a futures construccions. Des de Salou, van acceptar parcialment aquest acord i van fer una contraproposta en què exigien que les noves llicències tributessin el 100% al municipi corresponent. La Generalitat la va rebutjar i des del consistori es va anunciar que impugnarien tots els acords que prengués el CRT. L’alcalde de Salou, Pere Granados va recordar que el Govern no podia obligar a Salou a cedir els seus impostos i va anunciar que no descartava prendre més accions des de l’àmbit judicial.

Finalment, a mitjans del mes d’octubre es va arribar a un principi d’acord per a desbloquejar la negociació. El consistori de Salou va demanar a la Generalitat que executés obres equivalents als tributs que deixaria d'ingressar en deu anys. Segons el nou acord, la Generalitat hauria garantit un paquet d'inversions al municipi. A la reunió hi havia assistit l’Alcalde de Salou, Pere Granados, acompanyat d’alguns tècnics municipals, el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Joaquim Nin, la Secretaria d’Hisenda del departament d’Economia, Georgina Arderiu, i el Director d’INCASÒL, Damià Calvet. Des del PSC es va criticar l’acord ja que entenien que la Generalitat havia hagut de claudicar “a cop de talonari” per aconseguir posar d'acord els dos ajuntaments.

Segons el nou acord, l’article 52, de redistribució dels tributs locals delegats, dels estatuts reconeixia que els ingressos fiscals derivats del parc temàtic, àrees esportives i dels aprofitaments urbanístics dels usos comercials, hotelers i residencials derivats de la Llei 2/89, seran distribuïts en la mateixa proporció territorial que cada municipi té dins l’àmbit del CRT, del 57% per Salou i el 43% per Vila-seca, i els ingressos fiscals provinents de l’increment d’aprofitament comercial, residencial o hoteler que suposés qualsevol altre projecte en relació a l’autoritzat per la Llei 2/89, s’assignarien íntegrament a l’Ajuntament del territori municipal on es materialitzés la implantació. En relació l’article 6, de vigència i durada del consorci, aquest es va mantenir novament en 20 anys.

En un Ple extraordinari de l’Ajuntament de Salou celebrat el novembre, es va aprovar la proposta d’acord de repartiment de la fiscalitat del CRT i la proposta de projectes d’inversió que la Generalitat hauria d’executar per a l’impuls del desenvolupament de projectes d’inversió en infraestructures i serveis valorats en uns 30 MEUR, i que inclouria el barranc de Barenys, les estacions de bombament de Cala Crancs, Maripins i Pla de Maset, Camí del Racó, Platja llarga i Mirador de Salou, la variant de la plaça Europa adaptada a les necessitats urbanístiques i de mobilitat que esdevinguin en el desenvolupament de BCN World entre d’altres.

L’Ajuntament de Vila-seca va aprovar la modificació dels estatuts del Consorci del CRT en un Ple extraordinari també celebrat al mes de novembre.

Nous socis i nou calendari per l’inici de les obres
En paral•lel, els promotors de BCN World seguien intentant captar nous grups que estiguessin interessats en el projecte. A l’octubre s’anunciava que el grup Investindustrial, s’implicaria en el projecte i que seria l’operador encarregat del negoci orientat al públic familiar i que gestionaria entre 3.000 i 6.000 de les places hoteleres,
En un principi estava previst que les obres de la primera fase de BCN Dream s’iniciessin al setembre, però el calendari es va endarrerir ja que esperaven que el Parlament aprovés la Llei per a demanar les autoritzacions i iniciar-les, previsiblement, al llarg del primer semestre del 2014. Es mantenia però, la data d’inauguració, l’estiu del 2016.


Més informació
aturembcnworld.blogspot.com
veremonte.co.uk/es
www.bcnworld.com
www.melco-group.com/eng/index.html
www.valueretail.com
http://www20.gencat.cat/docs/economia/22_Departament_Conseller/arxius/10.23.Discurs%20presentaci%C3%B3CRT.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati