Dissabte 22 de Juliol de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI DE COSTES

Moisès Jordi

Imatge aèria d'Empuriabrava Foto: Arxiu Territori
Actualitzat a 31/12/2013

El Congrés aprova el Projecte de Llei de modificació de la Llei de costes que pretén dotar de més seguretat jurídica els propietaris de les edificacions de primera línia de mar ampliant el termini de les concessions, excloent determinats nuclis del domini públic marítimo-terrestre i rebaixant la servitud de protecció. Els canvis introduïts resolden, a favor dels propietaris, algunes situacions conflictives al litoral català, en especial a Castelló d’Empúries, Roses i Platja d’Aro.

Antecedents 2012

La Llei de costes (Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes), aprovada pel Govern de l’Estat l’any 1988, regula la determinació, protecció, utilització i policia del domini públic marítimo-terrestre. El seu objectiu principal és frenar la progressiva antropització i privatització del litoral i preservar-ne els valors naturals i culturals, garantint-ne l’ús i el gaudi públic. La Llei estableix la necessitat de determinar el domini públic marítimo-terrestre (DPMT), és a dir el conjunt de béns de domini públic formats pel mar territorial, les aigües interiors, les platges i les costes fins on hagin arribat els temporals més grans mai coneguts. D’aquesta manera es pretén fixar de manera clara la frontera entre el terreny que pertany al mar i a les platges -que ha de ser públic- i el terreny interior –que pot ser gestionat per propietat de particulars-. El DPMT només pot ser ocupat per elements d’interès públic com és el cas dels ports i, per tant, no s’hi admet, per exemple, l’ús d’habitatge.

La Llei de costes és retroactiva de tal manera que les construccions realitzades abans de la seva aprovació queden afectades pel DPMT al considerar que el mar i les platges han estat reconegudes com a domini públic des de sempre. No obstant això els seus propietaris tenen un termini de 30 anys (que finalitza el 2018) per disfrutar, en règim de concessió, de la construcció, el qual pot ser prorrogable a 30 anys més. Davant d’aquesta situació s’han generat un gran nombre de litigis en els quals els propietaris han intentat demostrar que la seva propietat hauria d’haver quedat fora del DPMT en fer-se l’atermenament (és a dir la delimitació dels terrenys), com és el cas de la marina d’EMPURIABRAVA (CASTELLÓ D’EMPÚRIES) o dels càmpings de la platja de S’ABANELL (BLANES). En alguns casos, però, es va arribar a la demolició d’alguns immobles que incomplien de manera flagrant la Llei de costes, com per exemple els 443 bungalows del CLUB MED (CADAQUÉS) o l’edifici que ocupava gran part de la cala de Santa Maria de Llorell, a Tossa de Mar. També cal destacar l’enderroc parcial de la discoteca Atlàntida de Sitges.

A part del DPMT, la Llei de costes estableix tres servituds i en regula els usos. La més extensa és la servitud de protecció, que té una amplada de 20 metres des de la línia del DPMT en els territoris classificats com a sòl urbà en el moment de promulgar la Llei de costes i de 100 metres en sòl no urbanitzable. En aquest espai no es permet l’ús residencial, l’abocament de residus, les línies d’alta tensió i la publicitat, entre altres, tot i que s’accepten alguns usos com el cultiu o les instal•lacions esportives descobertes. En aquest cas, però, les edificacions ja existents mantenen la seva propietat i s’hi poden realitzar tot tipus d’obres de reforma sempre i quan no comportin increment de volum. També existeix la servitud de trànsit, amb una amplada de sis metres a comptar des de la línia del DPMT, on s’ha de permetre el pas públic peatonal i de vehicles de salvament i vigilància. Finalment, la servitud d’accés al mar estableix punts al llarg de la costa per garantir l’accés públic i gratuït al mar.

Tot i que es preveia acabar l’atermenament (per delimitar el DPMT i les servituds) de tot el litoral espanyol l’any 1992, en realitat aquest procés ha estat molt més llarg a causa de les dificultats tècniques i jurídiques. A Catalunya l’any 2012 l’atermenament estava pràcticament enllestit al litoral tarragoní mentre que al de Barcelona i al de Girona mancaven alguns trams.

El Govern espanyol vol modificar la Llei de costes
El gener de 2012, poc després de la formació del nou govern de l’Estat del PP, el ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, va plantejar la necessitat de reformar en profunditat la Llei de costes per tal de fer-la compatible amb el desenvolupament de les activitats econòmiques i la creació d’ocupació. Arias Cañete recordava que la major part de les concessions atorgades en els atermenaments del DPMT caducarien el 2018 i que, en conseqüència, un bon nombre de propietaris temien per la continuïtat dels seus negocis. Aquesta preocupació era plenament compartida per bona part de la indústria turística, que reivindicava el paper d'aquest sector en la reactivació econòmica en l’actual context de crisi. En canvi diversos sectors socials i polítics –com les entitats ecologistes WWF i Greenpeace o el PSOE- consideraven innecessari el canvi de la Llei i asseguraven que la protecció del territori costaner afavoria el turisme.
El càmping El Pinar pràcticament abocat sobre el mar Foto: Moisès Jordi
La decisió del Govern de l’Estat va ser valorada positivament per CiU que, des de feia anys, defensava els propietaris afectats per la Llei de costes en diversos municipis catalans. Així mateix va reclamar la desafectació de determinants nuclis costaners com Empuriabrava i Santa Margarida de Roses –per tractar-se de ciutats navegables- o Cadaqués i Sitges –al tractar-se d’àrees urbanes consolidades amb interès paisatgístic i històric-. La federació nacionalista proposava també que es respectessin les construccions existents en les àrees afectades per la Llei de costes sempre i quan disposessin de llicència municipal. El diputat de CiU al Congrés, Pere Macias, assegurava que la Llei de costes del 88 estava feta des del desconeixement, ja que s’havia redactat des d’uns “despatxos situats a 700 quilòmetres de la platja”.

Projecte de Llei de modificació de la Llei de costes
El 13 de juliol de 2012 el Consell de Ministres del Govern de l’Estat va aprovar l’Avantprojecte de la modificació de la Llei de costes. Posteriorment, el 5 d’octubre, va aprovar el Projecte de Llei de Protecció i Ús Sostenible del Litoral i Modificació de la Llei de Costes.

En l’exposició de motius es destacava la necessitat de fer compatible la preservació del litoral amb la seguretat jurídica a les activitats que s’hi desenvolupen. Per això es proposava ampliar el termini de les concessions als edificis situats dins del DPMT, que inicialment havia de finalitzar el 2018, fins a 75 anys. Pel que fa a les guinguetes, que es localitzen a la platja i es desmunten un cop acabada la temporada d’estiu, el període de concessió passaria d’un a quatre anys. Com a contrapartida a l’allargament de les concessions el Ministeri preveia imposar un cànon, que es determinarà mitjançant reglament i que variarà en funció de si es tracta d’un habitatge familiar o d’un establiment comercial. En el cas dels habitatges el cànon seria, segons fonts del Govern, pràcticament simbòlic.

D’altra banda el Projecte de Llei preveia l'exclusió del DPMT de deu nuclis urbans costaners que, fins llavors, estaven afectats totalment o parcial per la Llei de costes. Dos d’aquests pertanyen a Catalunya (Empuriabrava i Platja d’Aro), tres al País Valencià (Rocafel, port de Santa Pola i Oliva) i cinc a Andalusia (Punta Umbría, Caño del Cepo de Isla Cristina, casc urbà d’Isla Cristina, Pedregalejo i El Palo).

Així mateix es regulava la situació de les urbanitzacions marítimo-terrestres -enteses com a nuclis residencials amb un sistema viari navegable- en les quals el terreny inundat s’incorporaria al DPMT mentre els habitatges i els terrenys propers podrien mantenir la propietat privada. En tot cas en aquestes urbanitzacions es requeria un pla urbanístic que garantís, a través de vials, el trànsit i l’accés als canals.

Finalment la servitud de protecció quedava rebaixada des dels 100 fins als 20 metres en els nuclis de població que, malgrat no ser considerats sòl urbà en el moment d’aprovació de la Llei de costes de 1988, en realitat tenien les característiques d’aquest.

El ministre de Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, va defensar la modificació de la Llei advertint que, en cas contrari, el 2018 s’haurien de començar a demolir milers d’habitatges i que aquest fet deterioraria la imatge d’Espanya. Cañete recordava, en aquest sentit, que molts ciutadans estrangers havien invertit els seus estalvis en immobles situats a la costa. A més el ministre calculava que dins del DPMT es generaven 100.000 llocs de treball entre restaurants, guinguetes i ocupacions industrials, entre altres negocis.

La Llei de costes a Catalunya
Les modificacions introduïdes a la Llei de costes comportarien, de fer-se efectives, conseqüències directes sobre el litoral català. D’entrada, en tots els espais on ja s’havia realitzat l’atermenament, les construccions incloses al DPMT passarien a tenir una concessió de 75 anys enlloc de 30. Aquest mateix termini de 75 anys s’hauria d’aplicar en els trams on encara no s’ha fet l’atermenament.

D’altra banda les modificacions suposarien la desafectació de les edificacions en tres municipis de la Costa Brava: Empuriabrava i Platja d’Aro (que formaven part dels deu nuclis costaners que s’excloïen del DPMT) i Roses (que es podia acollir a la figura de la urbanització marítimo-terrestre).

En el cas de la marina d’Empuriabrava (Castelló d’Empúries) l’aplicació de la Llei de costes del 88 generava inquietud ja que el DPMT afectava les piscines, els amarratges, els patis i els pàrquings de les embarcacions d’uns 3.000 habitatges situats al costat dels canals, per bé que l’Estat havia assegurat que no es produirien expropiacions sinó simplement el requeriment de permisos per a determinades actuacions en aquests espais. Segons es desprenia del Projecte de Llei tots aquests elements quedarien exclosos del DPMT a excepció dels amarratges, que passarien a tenir una concessió de 75 anys enlloc de 30. També quedarien exclosos del DPMT diversos edificis situats a primera línia de mar, entre el passeig marítim d'Empuriabrava i la platja.

A Platja d’Aro es desafectaven unes 800 finques situades a primera línia de mar, de tal manera que el DPMT només inclouria la platja i el passeig. En declaracions a El Punt-Avui el tinent d’alcalde de planificació urbanística de Platja d’Aro, Pep Solé, celebrava la decisió i recordava que la Llei havia dificultat les inversions als immobles afectats i això havia comportat el tancament d’alguns hotels com el Pete, el Cosmopolita o el Cabo.
Un dels canals d'Empuriabrava amb diverses embarcacions Foto: Moisès Jordi
Tanmateix un dels aspectes que més incertesa provocava és que, segons es desprenia del text del Projecte de Llei, els terrenys exclosos del DPMT no passarien a ser propietat privada sinó que s’incorporarien al patrimoni de l’Estat com a béns patrimonials. Amb tot, l’alcalde de Castelló d’Empúries, Xavier Sanllehí, confiava que aquest fos el primer pas per a la cessió definitiva de les propietats als veïns.

Per la seva banda la urbanització de Santa Margarida de Roses podria acollir-se, molt probablement, dins la figura d’urbanització marítimo-terrestre, amb la qual cosa tots els habitatges quedarien fora del DPMT. En aquest cas serien prop d’un miler les finques desafectades, majoritàriament propietat d’estrangers.

La modificació de la Llei de costes també havia de permetre solucionar els conflictes existents a Blanes i a Lloret. A Blanes la rebaixa de 100 a 20 metres en la servitud de protecció en els nuclis de població que tenien característiques de sòl urbà en el moment d’aprovar la Llei de costes podria permetre l’exclusió de la major part dels càmpings de la zona de S’Abanell. A Lloret, per la seva banda, les modificacions podrien facilitar la construcció d’un aparcament subterrani sota el passeig i solucionar el problema dels balcons que sobrevolen la façana marítima del passeig i que requereixen autoritzacions per a les rehabilitacions.

Visions contraposades
El Govern català va valorar positivament les modificacions introduïdes al Projecte de Llei ja que permetien solucionar algunes de les situacions més problemàtiques del litoral. Tanmateix el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, temia que l’increment de les concessions dels 30 als 75 anys juntament amb la possibilitat de fer traspassos en vida generés especulació dins del domini públic ja que durant aquest temps la gestió d’un espai podria passar per diverses mans. Serra tampoc veia bé que la concessió de les guinguetes es renovés cada quatre anys, ja que això podria dificultar que aquestes es desmuntessin al final de temporada.

Pel que fa als partits polítics CiU aplaudia els canvis introduïts tot i que reclamava que municipis com Sitges o Cadaqués també quedessin exclosos del DPMT. El PP de Catalunya, per la seva banda, defensava les modificacions per tal de donar seguretat jurídica als propietaris i concessionaris. En canvi els grups d’esquerres denunciaven que la nova Llei de costes comportaria la privatització del litoral i afavoriria la degradació i especulació a la franja costanera. Així, per exemple, la diputada d’ICV Laia Ortiz qualificava les modificacions introduïdes com una “declaració d’impunitat als especuladors” i el membre de la Sectorial de Política Territorial d’ERC, Josep Maria Aguirre, reclamava al Govern català una major protecció del litoral tenint en compte que “la Llei de costes només és un mínim comú denominador per a tot l’Estat”.

D’altra banda l’Associació Europea de Perjudicats per la Llei de Costes reconeixia que la modificació era un avenç però considerava que el que calia no era allargar les concessions sinó retornar la propietat. En un sentit contrari Ecologistes en Acció considerava que privatitzava una gran part del litoral i afavoria interessos particulars.

Aprovació per part del Senat i el Congrés
Un cop aprovat el Projecte de Llei, l’abril de 2013 es va iniciar la tramitació parlamentària. La Llei es va aprovar al Senat el 24 d'abril i al Congrés el 9 de maig i fou publicada al BOE el 29 de maig.

Més informació
www.afectadosleydecostas.net
www.greenpeace.org/espana/es
www.magrama.gob.es/es/costas/temas/anteproyecto.aspx
Imprimeix Enviar notícia