Divendres 25 d ' Abril de 2014
FRACTURA HIDRÀULICA
Elisabet Sau
Infografia sobre la fracturació hidràulica Font: www.sciencenews.org
Actualitzat a 31/12/2013

Les sol•licituds d’investigació relacionades amb la possible detecció de recursos energètics com el petroli o el gas mobilitzen diversos municipis catalans que consideren que podrien comportar la utilització de la fractura hidràulica (fracking), una tècnica que genera risc de contaminació de l’aigua i els aqüífers. Tanmateix, diversos agents apunten la necessitat de quantificar i valorar els recursos energètics que es troben en el subsòl català.

La fractura hidràulica o fracking és una tècnica per extreure gas o petroli en roques pissarroses que consisteix en perforar un primer pou vertical fins a 5.000 metres de profunditat i un segon en horitzontal, que pot tenir una llargada d’entre un i tres quilòmetres. Per tal d’alliberar els hidrocarburs que estan captius a les roques, s’injecten grans quantitats d’aigua a alta pressió barrejada amb sorra i productes químics per crear fractures a la roca mare i facilitar la desincrustació del gas (shale gas) o del petroli (shale oil). Es calcula que són necessaris al voltant d’uns 20 milions de litres d’aigua per a cada pou de perforació, que retorna a la superfície contaminada i que s’ha de guardar en unes basses. L’hidrocarbur alliberat surt a la superfície a través del mateix pou per on s'injecta l'aigua. La tècnica té un cost baix i, en teoria, pot aportar nous productors d’energia als productors ja consolidats.

Entre les preocupacions que sorgeixen al voltant de la fractura hidràulica en relació amb els riscos potencials per al medi ambient cal destacar la possible contaminació de l’aigua, els aqüífers i l’aire. Aquesta contaminació es podria produir en diverses circumstàncies: en l’entrada en contacte d’aigües carregades d'additius químics amb les aigües subterrànies, en el retorn a la superfície d’aigua contaminada, en les fugues de gas metà quan aquest s’allibera de la roca mare o en l’emissió de gasos de metà a l’atmosfera.

L’Agència Internacional de l’Energia addueix que la contaminació de les aigües es pot evitar amb la construcció correcta dels pous tot i que admet que la gestió de les aigües residuals continuen suposant un repte. Per la seva banda el catedràtic de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona Mariano Marzo, que també ha fet diversos estudis de recerca aplicada per a diferents indústries del petroli i gas, afirma que el risc no és inherent al mètode sinó a les males pràctiques.

A escala planetària, els països amb reserves més grans de gas i petroli d'esquists són la Xina, els Estats Units i Canadà i, a nivell de dependència energètica, l'explotació generalitzada d'aquests hidrocarburs podria suposar la reducció de la importància d'Orient mitjà com a subministrador. A escala europea, Txèquia o els Països Baixos han signat moratòries sobre el fracking fins que es reguli tot el procés des del punt de vista mediambiental. França també n'ha signat, però alguns analistes apunten que ho ha fet per protegir la seva indústria nuclear. A escala espanyola, el ministre d'Indústria, José Manuel Soria ha argumentat el seu rebuig a qualsevol moratòria amb l'argument que s'ha d'entendre el fracking com una activitat productiva.

Catalunya, territori afectat
A Catalunya, les sol•licituds per a fer investigació de possibles jaciments de shale gas o petroli afecten un ampli territori que s’estén des de la Noguera fins al límit oest de la Garrotxa, pel que geològicament es coneix com a Depressió Central. Aquest territori va estar ocupat pel mar i durant bona part de la història geològica de Catalunya s'hi han acumulat residus orgànics que podrien haver quedat dins d’una capa rocosa (roca mare) on s'haurien pogut transformar en hidrocarburs si les condicions haguessin estat les adequades. En opinió de Marzo, aquesta zona no va experimentar la suficient acumulació de sediments ni prou matèria orgànica per a la posterior transformació en petroli o gas i afegeix que, encara que es detectessin hidrocarburs captius, se n’hauria d’estudiar la viabilitat econòmica i mediambiental.
Les sol•licituds de permís d’investigació d’hidrocarburs es vénen efectuant des de, com a mínim, el 2008 per part de diferents empreses. L’empresa Petroleum Oil va sol•licitar un permís anomenat Fontanelles el 2008 (DOGC 5303), que afecta exclusivament municipis de la comarca del Bages, sense que al DOGC se’n detalli l’extensió. La mateixa empresa també va sol•licitar el de les Pinasses, de 12.850ha (DOGC 5260), que afecta les comarques del Bages i el Berguedà, que es va concedir al 2009 i que sembla que està relacionat amb l’emmagatzematge de gas. L’any 2011 (DOGC 5989), l’empresa Teredo Oil va iniciar la tramitació del permís Ripoll, que afecta 51.200ha sobre municipis del Ripollès, Osona i la Garrotxa i que es va concedir l’octubre del 2012 i, finalment, l’empresa Montero Energy va demanar dos permisos (DOGC 6221) anomenats Darwin (89.700ha), més centrat en municipis de la Noguera, l’Urgell i la Segarra, i Leonardo (76.700ha), a Osona. Totes les llicències s’han sol•licitat a l’òrgan competent en temes d’energia i mines de la Generalitat de Catalunya. L’empresa Petroleum Oil treballa conjuntament amb Gas Natural mentre que Teredo Oil és una empresa petroliera britànica i Montero Oil pertany a una multinacional de capital canadenco-americà.

 
Nom del permís
Empresa sol·licitant Comarques afectades Hectàrees Estat
Fontanelles Petroleum Oil Bages No es detalla Sol·liicitat (2008)
Pinasses Petroleum Oil Bages i Berguedà 12.850 Concedit (2009)
Ripoll Teredo Oil Ripollès, Osona i Garrotxa 51.200 Iniciat el procés d'extinció del permís (2013)
Darwin Montero Energy Noguera, Urgell i Segarra 89.700 Iniciat el procés d'extinció del permís (2013)
Leonardo Montero Energy Osona 76.700 Iniciat el procés d'extinció del permís (2013)


Al novembre, un portaveu del Departament d’Empresa i Ocupació, responsable de la concessió de les llicències d'investigació, va voler aclarir que de moment només es tractava de concedir sol•licituds de recerca i localització d’hidrocarburs per a 80 municipis de Catalunya però que el permís definitiu per a la possible explotació l’hauria de concedir el Govern espanyol que, segons la legislació vigent, és el propietari del subsòl. Altres fonts també afegien que tot i que la Generalitat atorgués el permís, aquest s'hauria de completar amb els dels ajuntaments i els dels propietaris dels terrenys.

La resposta dels territoris: alarmisme o preocupació?
Amb les darreres sol•licituds de permisos es va iniciar un moviment contrari a la fractura hidràulica i de forma ràpida es van succeir fets que posaven de manifest el rebuig de la possible obtenció d'hidrocarburs amb aquesta tècnica, tot i que persones com Marzo demanaven evitar l’alarma social en aquest moment encara incipient del procés.

El Consell Comarcal d’Osona, comarca amb 34 municipis afectats, va presentar un escrit a la Generalitat el desembre del 2012 on demanava una moratòria a qualsevol tipus d’autorització relacionada amb aquesta tècnica d’obtenció d’hidrocarburs per les dues sol•licituds de Montero Energy. Una iniciativa similar la va fer el Consell Comarcal de la Garrotxa, amb la demanda de moratòria per als municipis afectats de la comarca. Al mateix mes, Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), a través del diputat Marc Vidal, va anunciar que presentaria una proposició de llei que permetés anul•lar els permisos que han d’autoritzar les prospeccions per buscar gas o petroli al subsòl de part del país al•legant riscos de contaminació. Va afegir que, per perfilar aquesta llei, es posarien en contacte amb la llavors recentment creada Plataforma Aturem el Fracking (PAF) per promoure un debat sobre el futur model energètic del país per tal d’abandonar la dependència dels combustibles fòssils.
Alcaldes i alcaldesses reunits a Orís contra el fracking Foto: Agència Catalana de Notícies
Si bé en aquesta primera etapa es tracta de fer uns sondejos amb ultrasons a través de cates per saber si hi ha hidrocarburs al subsòl, Jaume Moya, de la Plataforma Aturem el Fracking considerava que l’autorització de la prospecció era un pas previ a l’explotació i donava dret a la companyia que l'obtingui a explotar en exclusiva el recurs, si es trobava. A més posava l’alerta en què les demandes de prospecció les havien efectuat empreses que no eren ni catalanes ni espanyoles, que només podien ser autoritzades per l’Estat espanyol i que la informació geològica que recollissin del subsòl català quedaria en les seves mans. En canvi, Rafel López Garrido, que treballa per a l’empresa Montero Energy, assegurava que els permisos d’investigació no comporten l’actuació immediata sobre el terreny i, per tant, la potencial extracció de l’hidrocarbur no s’efectuaria fins al tercer o quart any de recerca ja que s’havien d’anar superant diverses fases en la prospecció. En tot cas, ell considerava que la sol•licitud de permisos d’investigació es basava en la necessitat de conèixer si hi ha recursos naturals sota terra, en especial en tota la vall de l’Ebre i, per extensió, a la Depressió Central catalana.

Al gener del 2013 continuaven els posicionaments. Des de la Generalitat, el delegat a les comarques de Girona, Eudald Casadesús, va tornar a refermar la idea que de moment només s’estava fent la investigació i que encara no s’havia arribat a autoritzar cap extracció, que seria quan s'utilitzaria la tècnica de fracturar la roca. Aquesta afirmació coincideix amb l’opinió de Marzo, que afirma que el fracking no necessàriament s’ha utilitzar en l’etapa d’exploració dels hidrocarburs i que va ser rebatuda per Moya des de la PAF ja que, per a ell, la fractura hidràulica s’empra en les fases de prospecció. Casadesús es va comprometre a mantenir informats als alcaldes afectats de la demarcació gironina. Aquest intent de tranquil•litzar al territori va ser secundat pel vicepresident del Consell Comarcal de la Garrotxa, Josep Berga (CiU) i va ser seguit per l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell (CiU), que va dir que en cas d’arribar la demanda potser no la veurien tan malament ja que “és bo saber els recursos del municipi”.

Tanmateix, a principis del 2013, una setantena d’ajuntaments ja s’havien declarat municipis lliures de fracking, entre ells Lleida, Girona, Vic, Olot, Balaguer, Tàrrega o Figueres. Al febrer els municipis afectats d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa es van reunir a Riudaura per fer un front comú i reclamar més informació sobre els projectes que els afectaven. Per altra banda, la Unió de Pagesos també es va adherir a la PAF ja que consideraven que el possible desenvolupament d’aquesta activitat extractiva es faria sobre el territori agrari, que està reconegut en els plans territorials parcials com a connector ecològic, generador de paisatge i garant de la biodiversitat. També es va obrir una campanya digital de recollida de signatures per prohibir el fracking a Catalunya adreçada a la Generalitat i vehiculada a través de la plataforma change.org.

Denegació de permisos
A partir del mes de març el Govern català va anar prohibint una a una totes les peticions de llicències per utilitzar el fracking al subsòl i preparava, per principis de 2014, una modificació de la llei d'urbanisme que impedís aquesta pràctica si tenia efectes negatius sobre les característiques geològiques, ambientals, paisatgístiques o socioeconòmiques. El Govern català considerava que el subsòl català no reunia les condicions necessàries per fer rendible l'extracció.

La PAF aplaudia la decisió del Govern català de denegar totes les peticions. Tanmateix alertava que el Govern espanyol era "obertament favorable" al fracking i "imposaria" l'aprovació dels projectes.

Més informació:
aturemfracking.wordpress.com
www.riudaurajunts.cat
 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati