Divendres 10 d ' Abril de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
CONTAMINACIÓ DEL RIU EBRE A FLIX
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2013
Comença la descontaminació del pantà de Flix, nou anys després que un estudi mostrés una important acumulació de residus químics i radioactius a causa de l’activitat centenària de l’empresa Ercros. En paral•lel, es realitzen actuacions per millorar les infraestructures d’abastament d’aigua dels municipis situats riu avall per assegurar el subministrament en cas d’accident.
Antecedents: 2004, 2005, 2006, 2007, 2008
A final del segle XIX es va instal•lar al municipi de Flix (Ribera d'Ebre) una planta química dedicada a la producció de sosa al costat del riu Ebre. L'empresa, aleshores, es deia Societat Electroquímica de Flix. Després de quedar pràcticament derruïda durant la Guerra Civil, la planta es va recuperar i l'any 1960 va arribar a tenir 1.500 treballadors. La planta produïa tot tipus de productes químics: àcid acètic, permanganat potàssic, potassa càustica, acetats de vinil, etc. El 1987 es va constituir el grup Ercros i l'any 1990 la fàbrica va passar a pertànyer a Erkimia SA, l'empresa química d'aquest grup.
L’any 1996 el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), per encàrrec del Departament de Medi Ambient, va detectar contaminants en el riu en forma de residus amb presència de metalls pesants (sobretot mercuri i cadmi, però també altres com crom i zinc) i compostos organoclorats (hexaclorobenzè, policlorobifenils, etc.). En una segona fase de l’estudi, enllestida el desembre de 2003 i encarregada al CSIC i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es va observar també la presència d’uns nivells de radioactivitat inesperadament alts, fet que va generar una important alarma social. Aquesta radioactivitat es devia a l'existència de diversos radionúclids o elements radioactius (plom, cesi, radi, etc.) procedents de la desintegració de l'urani. Tots aquests fangs estaven ubicats en la zona de riu situada just davant de l'empresa –que, en aquesta zona, forma el pantà de Flix- dividits en diversos lòbuls amb gruixos de fins a quatre metres.
Els residus químics –organoclorats- dipositats al pantà provenien dels processos de la planta d'Ercros per a la fabricació de sosa i productes clorats (lleixiu, àcid clorhídric, cloroform...), molts produïts des de feia més d'un segle. Va ser justament en el moment de la construcció de la presa de Flix, l'any 1949, quan l'empresa va engegar el sistema actual per fer l'electròlisi de la sal, és a dir, quan van començar a emprar-se els càtodes de mercuri i els ànodes de grafit. Els residus derivats d'aquests sistemes eren abocats al riu i van quedar retinguts per la presa de tal manera que s’acumulaven juntament amb els sediments naturals procedents de riu amunt.
Tanmateix, els elements radioactius i bona part dels metalls pesants dipositats a l'embassament provenien del procés industrial d'elaboració del fosfat bicàlcic. Aquest producte s'utilitza com a pinso en l'alimentació animal i es va començar a elaborar l'any 1973 fent servir fosforita i àcid clorhídric. La fosforita és un mineral que conté, de forma natural, diverses impureses, entre les quals l'urani-238 i els seus elements de desintegració, com el radi-226 o el plom-210.
Les quantitats absolutes dels diferents compostos dipositades a l'embassament eren molt elevades. Inicialment es va calcular que hi podria haver entre 200.000 i 360.000 tones de fangs barrejats amb elements tòxics i radioactius. El volum total d'aquests fangs era comparable al d'una illa de l'Eixample de Barcelona, amb una alçada d'entre 6 i 11 pisos. D'aquest total, entre 100 i 180 tones correspondrien a metalls pesants, entre 8 i 13 tones a compostos organoclorats i entre 70 i 100 tones a residus radioactius. De mercuri, un dels metalls més tòxics, es va estimar que hi hauria dipositades entre 10 i 18 tones. Totes aquestes estimacions només es referien a la part dels fangs submergits, de manera que els fangs emergits contenien una quantitat addicional d'aquests contaminants fins arribar, com es va saber anys després, a les 700.000 tones. El fet que estiguessin en aigües tranquil•les (un embassament) havia permès que es mantinguessin estables des que s'hi havien abocat.
Els autors de l'estudi van considerar que els residus radioactius no comportaven cap risc immediat per a la salut de la població de Flix i voltants ni tampoc per als treballadors d'Ercros, si bé creien necessari dur-ne a terme estudis més específics. El risc més evident es devia a les grans quantitats de residus amb compostos organoclorats i mercuri, que suposaven un perill potencial de contaminació massiva de tot el tram de l'Ebre aigües avall de Flix i fins al delta de l'Ebre. A més, en el cas d'una forta avinguda, els metalls pesants i els elements radioactius podrien passar a la cadena tròfica (a través dels peixos, per exemple) i fins i tot contaminar l'aigua de subministrament o l'aigua de reg. De fet, l'any 2001 ja es va produir un incident de contaminació del riu Ebre per mercuri, que va provocar que l'aigua contaminada arribés a la xarxa de subministrament del Consorci d'Aigües de Tarragona.
L'empresa Ercros va anunciar que no es considerava responsable d'haver de retirar els residus tòxics acumulats a l'embassament de Flix. Segons el seu president, Antoni Zabalza, fins a l'any 1988 la planta química abocava habitualment els residus tòxics derivats de la producció de fosfats a l'embassament perquè no hi havia cap legislació que ho impedís. A partir de llavors, amb l'entrada en vigor de la normativa sobre aquest aspecte, l'empresa va començar a enviar els residus a l'abocador autoritzat del Racó de la Pubilla.
Comença la descontaminació del pantà de Flix, nou anys després que un estudi mostrés una important acumulació de residus químics i radioactius a causa de l’activitat centenària de l’empresa Ercros. En paral•lel, es realitzen actuacions per millorar les infraestructures d’abastament d’aigua dels municipis situats riu avall per assegurar el subministrament en cas d’accident.
Antecedents: 2004, 2005, 2006, 2007, 2008
A final del segle XIX es va instal•lar al municipi de Flix (Ribera d'Ebre) una planta química dedicada a la producció de sosa al costat del riu Ebre. L'empresa, aleshores, es deia Societat Electroquímica de Flix. Després de quedar pràcticament derruïda durant la Guerra Civil, la planta es va recuperar i l'any 1960 va arribar a tenir 1.500 treballadors. La planta produïa tot tipus de productes químics: àcid acètic, permanganat potàssic, potassa càustica, acetats de vinil, etc. El 1987 es va constituir el grup Ercros i l'any 1990 la fàbrica va passar a pertànyer a Erkimia SA, l'empresa química d'aquest grup.
L’any 1996 el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), per encàrrec del Departament de Medi Ambient, va detectar contaminants en el riu en forma de residus amb presència de metalls pesants (sobretot mercuri i cadmi, però també altres com crom i zinc) i compostos organoclorats (hexaclorobenzè, policlorobifenils, etc.). En una segona fase de l’estudi, enllestida el desembre de 2003 i encarregada al CSIC i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es va observar també la presència d’uns nivells de radioactivitat inesperadament alts, fet que va generar una important alarma social. Aquesta radioactivitat es devia a l'existència de diversos radionúclids o elements radioactius (plom, cesi, radi, etc.) procedents de la desintegració de l'urani. Tots aquests fangs estaven ubicats en la zona de riu situada just davant de l'empresa –que, en aquesta zona, forma el pantà de Flix- dividits en diversos lòbuls amb gruixos de fins a quatre metres.
Els residus químics –organoclorats- dipositats al pantà provenien dels processos de la planta d'Ercros per a la fabricació de sosa i productes clorats (lleixiu, àcid clorhídric, cloroform...), molts produïts des de feia més d'un segle. Va ser justament en el moment de la construcció de la presa de Flix, l'any 1949, quan l'empresa va engegar el sistema actual per fer l'electròlisi de la sal, és a dir, quan van començar a emprar-se els càtodes de mercuri i els ànodes de grafit. Els residus derivats d'aquests sistemes eren abocats al riu i van quedar retinguts per la presa de tal manera que s’acumulaven juntament amb els sediments naturals procedents de riu amunt.
Tanmateix, els elements radioactius i bona part dels metalls pesants dipositats a l'embassament provenien del procés industrial d'elaboració del fosfat bicàlcic. Aquest producte s'utilitza com a pinso en l'alimentació animal i es va començar a elaborar l'any 1973 fent servir fosforita i àcid clorhídric. La fosforita és un mineral que conté, de forma natural, diverses impureses, entre les quals l'urani-238 i els seus elements de desintegració, com el radi-226 o el plom-210.
Les quantitats absolutes dels diferents compostos dipositades a l'embassament eren molt elevades. Inicialment es va calcular que hi podria haver entre 200.000 i 360.000 tones de fangs barrejats amb elements tòxics i radioactius. El volum total d'aquests fangs era comparable al d'una illa de l'Eixample de Barcelona, amb una alçada d'entre 6 i 11 pisos. D'aquest total, entre 100 i 180 tones correspondrien a metalls pesants, entre 8 i 13 tones a compostos organoclorats i entre 70 i 100 tones a residus radioactius. De mercuri, un dels metalls més tòxics, es va estimar que hi hauria dipositades entre 10 i 18 tones. Totes aquestes estimacions només es referien a la part dels fangs submergits, de manera que els fangs emergits contenien una quantitat addicional d'aquests contaminants fins arribar, com es va saber anys després, a les 700.000 tones. El fet que estiguessin en aigües tranquil•les (un embassament) havia permès que es mantinguessin estables des que s'hi havien abocat.
Els autors de l'estudi van considerar que els residus radioactius no comportaven cap risc immediat per a la salut de la població de Flix i voltants ni tampoc per als treballadors d'Ercros, si bé creien necessari dur-ne a terme estudis més específics. El risc més evident es devia a les grans quantitats de residus amb compostos organoclorats i mercuri, que suposaven un perill potencial de contaminació massiva de tot el tram de l'Ebre aigües avall de Flix i fins al delta de l'Ebre. A més, en el cas d'una forta avinguda, els metalls pesants i els elements radioactius podrien passar a la cadena tròfica (a través dels peixos, per exemple) i fins i tot contaminar l'aigua de subministrament o l'aigua de reg. De fet, l'any 2001 ja es va produir un incident de contaminació del riu Ebre per mercuri, que va provocar que l'aigua contaminada arribés a la xarxa de subministrament del Consorci d'Aigües de Tarragona.
L'empresa Ercros va anunciar que no es considerava responsable d'haver de retirar els residus tòxics acumulats a l'embassament de Flix. Segons el seu president, Antoni Zabalza, fins a l'any 1988 la planta química abocava habitualment els residus tòxics derivats de la producció de fosfats a l'embassament perquè no hi havia cap legislació que ho impedís. A partir de llavors, amb l'entrada en vigor de la normativa sobre aquest aspecte, l'empresa va començar a enviar els residus a l'abocador autoritzat del Racó de la Pubilla.
La ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va reconèixer que la inexistència de legislació quan es van produir els abocaments eximia l'empresa de qualsevol responsabilitat i impedia que se li pogués exigir l'assumpció dels costos de descontaminació. En tot cas, es va remetre també a la fiscalia, òrgan que tenia la darrera paraula sobre la responsabilitat civil de l'empresa. Així mateix, va anunciar que l'any 2005 s'aprovaria una llei de responsabilitat ambiental que obligaria les empreses a contribuir econòmicament a reparar els danys ambientals que generessin les seves activitats. Aquesta llei, però, no podria tenir efectes retroactius i per tant no s'aplicaria en el cas d'Ercros.
Medi Ambient opta per extreure els residus
El Ministeri de Medi Ambient va anunciar que destinaria, en el marc del Programa AGUA, recursos econòmics per a solucionar l'acumulació de residus tòxics. El setembre de 2004 es va constituir una comissió de seguiment integrada per representants polítics de totes les administracions i organismes públics implicats en la gestió de l'aigua i el tractament de residus i una comissió tècnica integrada per experts, amb l'objectiu de proposar solucions tècniques de descontaminació i estudiar a fons els riscos ambientals derivats dels residus acumulats a l'embassament. La previsió era iniciar els treballs de descontaminació el 2006 i acabar-los el 2008.
L’octubre de 2005, després de la convocatòria d’un concurs públic, la comissió de seguiment va decidir extreure les 700.000 tones de residus dipositats, dels quals 100.000 haurien de ser tractats, per la qual cosa es va preveure la instal•lació d’una planta de tractament i descontaminació al costat de l’embassament. Tots els residus, tants els que es tractarien com els que no, anirien a parar a l’abocador del Racó de la Pubilla, que s’hauria de reclassificar per acollir residus radioactius. També es preveia una depuradora d’aigües dins el recinte d’Ercros. L’operació d’extracció es va valorar en 155 MEUR, un 70% dels quals els pagaria la Unió Europea. Així mateix, es va descartar l’alternativa de confinar els residus amb un sarcòfag, ja que es va considerar més cara i menys segura, perquè era difícil garantir que no es produïssin filtracions.
Durant les tasques de descontaminació, i per evitar el risc de dispersió dels residus aigües avall del riu Ebre, es construirien dos murs: un de temporal que separaria la zona contaminada de la resta del pantà mentre duressin les tasques de neteja, i un mur de contenció definitiu al costat de la fàbrica. També per garantir la màxima seguretat de la població, els residus s’extraurien mitjançant un “dragatge ecològic” per tal d’evitar que els materials caiguessin de nou al riu o es barregessin amb l’aigua.
El projecte es va aprovar el novembre de del 2006 després d’haver-se efectuat, durant l’estiu, una prova pilot d’extracció de fangs amb resultats positius. El desembre del mateix any l’Audiència Provincial de Tarragona va emetre una resolució judicial que obligava a Ercros a pagar un 5% del cost de la neteja dels abocaments tòxics. En concret l’empresa havia de fer front al cost de sanejament del pantà per cinc anys d’abocaments (1988-1993) dels més de 100 anys de funcionament ja que es considerava que els anys anteriors la legislació no obligava a tractar els residus i els següents ja s’enviaven a l’abocador del Racó de la Pubilla.
El Pla d’emergències alenteix el projecte
A mesura que s’apropava la data per a iniciar l’extracció dels residus, augmentava la preocupació social per la seguretat del projecte i per la possible contaminació dels aqüífers i l’aigua de l’Ebre durant el procés de retirada dels fangs. L’abril de 2007, la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, reconeixia que la descontaminació comportava riscos ambientals i que, per aquest motiu, el Ministeri de Medi Ambient i la Generalitat estaven elaborant un Pla d’emergències. Aquest fet va comportar un endarreriment en la licitació del projecte ja que se supeditava la descontaminació a les mesures de seguretat.
El setembre de 2007 el Departament d’Interior de la Generalitat va presentar el Pla d'emergències, que establia les mesures per a afrontar qualsevol incident que es pogués produir durant el procés de neteja. Cal tenir en compte que la descontaminació de l’embassament de Flix es considera un procés tècnicament molt complex del qual no hi ha cap experiència al món semblant, fet que incrementa la incertesa sobre el seu desenvolupament. El Pla preveia un centre de comandament avançat instal•lat a Flix que coordinaria directament diferents grups: un de salvament i rescat, un de control i intervenció ambiental, els grups logístics i el grup sanitari. En cas de contaminació greu de l’Ebre durant la neteja del pantà, es tallaria la captació de l'aigua del minitransvasament i la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona quedaria connectada als pous d'emergència que es construirien a Campredó. Pel que fa a la resta d'abastaments urbans que capten l’aigua a través de pous, el subministrament es garantiria mitjançant camions cisterna. El pla es va acabar aprovant l’abril de 2008.
El desembre de 2007 el Ministeri de Medi Ambient va licitar el projecte de descontaminació i el març de 2008 el va adjudicar a la unió temporal d’empreses (UTE) formada per FCC Construcción S.A. i FCC Ámbito S.A. per 155 MEUR.
A partir del Pla d’emergències, el Govern de l’Estat va dissenyar, a principis de 2008, un Pla de restitució territorial per millorar les infraestructures d’abastament d’aigua dels municipis. Aquesta era una reivindicació de la major part dels alcaldes de la zona, que consideraven que el Pla d’emergències no solucionaria els problemes d’abastament en cas d’accident. El Pla de restitució territorial preveia 144 actuacions –majoritàriament de noves captacions- en 71 municipis situats al voltant del riu Ebre, els quals sumen unes 200.000 persones. Es preveia una durada de 18 mesos per a la seva execució i, mentrestant, no es podrien iniciar les obres de descontaminació sinó únicament els treballs previs. La inversió es calculava en 51 milions d’euros. Paral•lelament al Pla, el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) havia començat a construir diversos pous a Vinallop per assegurar l’abastament d’aquella àrea. Tot plegat va comportar un nou endarreriment en l’execució del projecte que, segons les primeres previsions, ja hauria d’estar el 2008 pràcticament enllestit.
Medi Ambient opta per extreure els residus
El Ministeri de Medi Ambient va anunciar que destinaria, en el marc del Programa AGUA, recursos econòmics per a solucionar l'acumulació de residus tòxics. El setembre de 2004 es va constituir una comissió de seguiment integrada per representants polítics de totes les administracions i organismes públics implicats en la gestió de l'aigua i el tractament de residus i una comissió tècnica integrada per experts, amb l'objectiu de proposar solucions tècniques de descontaminació i estudiar a fons els riscos ambientals derivats dels residus acumulats a l'embassament. La previsió era iniciar els treballs de descontaminació el 2006 i acabar-los el 2008.
L’octubre de 2005, després de la convocatòria d’un concurs públic, la comissió de seguiment va decidir extreure les 700.000 tones de residus dipositats, dels quals 100.000 haurien de ser tractats, per la qual cosa es va preveure la instal•lació d’una planta de tractament i descontaminació al costat de l’embassament. Tots els residus, tants els que es tractarien com els que no, anirien a parar a l’abocador del Racó de la Pubilla, que s’hauria de reclassificar per acollir residus radioactius. També es preveia una depuradora d’aigües dins el recinte d’Ercros. L’operació d’extracció es va valorar en 155 MEUR, un 70% dels quals els pagaria la Unió Europea. Així mateix, es va descartar l’alternativa de confinar els residus amb un sarcòfag, ja que es va considerar més cara i menys segura, perquè era difícil garantir que no es produïssin filtracions.
Durant les tasques de descontaminació, i per evitar el risc de dispersió dels residus aigües avall del riu Ebre, es construirien dos murs: un de temporal que separaria la zona contaminada de la resta del pantà mentre duressin les tasques de neteja, i un mur de contenció definitiu al costat de la fàbrica. També per garantir la màxima seguretat de la població, els residus s’extraurien mitjançant un “dragatge ecològic” per tal d’evitar que els materials caiguessin de nou al riu o es barregessin amb l’aigua.
El projecte es va aprovar el novembre de del 2006 després d’haver-se efectuat, durant l’estiu, una prova pilot d’extracció de fangs amb resultats positius. El desembre del mateix any l’Audiència Provincial de Tarragona va emetre una resolució judicial que obligava a Ercros a pagar un 5% del cost de la neteja dels abocaments tòxics. En concret l’empresa havia de fer front al cost de sanejament del pantà per cinc anys d’abocaments (1988-1993) dels més de 100 anys de funcionament ja que es considerava que els anys anteriors la legislació no obligava a tractar els residus i els següents ja s’enviaven a l’abocador del Racó de la Pubilla.
El Pla d’emergències alenteix el projecte
A mesura que s’apropava la data per a iniciar l’extracció dels residus, augmentava la preocupació social per la seguretat del projecte i per la possible contaminació dels aqüífers i l’aigua de l’Ebre durant el procés de retirada dels fangs. L’abril de 2007, la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, reconeixia que la descontaminació comportava riscos ambientals i que, per aquest motiu, el Ministeri de Medi Ambient i la Generalitat estaven elaborant un Pla d’emergències. Aquest fet va comportar un endarreriment en la licitació del projecte ja que se supeditava la descontaminació a les mesures de seguretat.
El setembre de 2007 el Departament d’Interior de la Generalitat va presentar el Pla d'emergències, que establia les mesures per a afrontar qualsevol incident que es pogués produir durant el procés de neteja. Cal tenir en compte que la descontaminació de l’embassament de Flix es considera un procés tècnicament molt complex del qual no hi ha cap experiència al món semblant, fet que incrementa la incertesa sobre el seu desenvolupament. El Pla preveia un centre de comandament avançat instal•lat a Flix que coordinaria directament diferents grups: un de salvament i rescat, un de control i intervenció ambiental, els grups logístics i el grup sanitari. En cas de contaminació greu de l’Ebre durant la neteja del pantà, es tallaria la captació de l'aigua del minitransvasament i la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona quedaria connectada als pous d'emergència que es construirien a Campredó. Pel que fa a la resta d'abastaments urbans que capten l’aigua a través de pous, el subministrament es garantiria mitjançant camions cisterna. El pla es va acabar aprovant l’abril de 2008.
El desembre de 2007 el Ministeri de Medi Ambient va licitar el projecte de descontaminació i el març de 2008 el va adjudicar a la unió temporal d’empreses (UTE) formada per FCC Construcción S.A. i FCC Ámbito S.A. per 155 MEUR.
A partir del Pla d’emergències, el Govern de l’Estat va dissenyar, a principis de 2008, un Pla de restitució territorial per millorar les infraestructures d’abastament d’aigua dels municipis. Aquesta era una reivindicació de la major part dels alcaldes de la zona, que consideraven que el Pla d’emergències no solucionaria els problemes d’abastament en cas d’accident. El Pla de restitució territorial preveia 144 actuacions –majoritàriament de noves captacions- en 71 municipis situats al voltant del riu Ebre, els quals sumen unes 200.000 persones. Es preveia una durada de 18 mesos per a la seva execució i, mentrestant, no es podrien iniciar les obres de descontaminació sinó únicament els treballs previs. La inversió es calculava en 51 milions d’euros. Paral•lelament al Pla, el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) havia començat a construir diversos pous a Vinallop per assegurar l’abastament d’aquella àrea. Tot plegat va comportar un nou endarreriment en l’execució del projecte que, segons les primeres previsions, ja hauria d’estar el 2008 pràcticament enllestit.
Tanmateix, les actuacions del Pla de restitució territorial van avançar molt lentament ja que la crisi econòmica dificultava l’obtenció de recursos per a la realització de les noves infraestructures. A més, segons informava el diari El Periódico (3 de febrer de 2010), l’empresa Ercros era reticent a la cessió dels terrenys per executar el Pla, tant pel que fa al solar situat dins la fàbrica que havia d’acollir la planta de tractament i l’estació depuradora com als terrenys annexes a l’abocador del Racó de la Pubilla on s’havien de dipositar els residus.
El Govern espanyol reactiva el projecte
Davant d’aquesta situació de bloqueig, durant el 2011 va anar prenent cos la possibilitat que el Govern de l’Estat pogués replantejar el projecte de descontaminació descartant l’extracció dels residus i optant pel confinament dels fangs tòxics, una opció que havia defensat l’empresa Ercros. Tanmateix, a principi de 2012 el ministre de Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, va sortir al pas d’aquestes insinuacions i va assegurar que les obres de descontaminació s’iniciarien entre final de 2012 i principi de 2013. Cañete va reconèixer que les obres del Pla de restitució territorial no podrien estar acabades però va assegurar que el Pla d’emergències era suficient per garantir l’abastament en cas d’accident.
La possibilitat d’iniciar la descontaminació sense enllestir el Pla de restitució territorial no agradava al Govern de la Generalitat, a diversos alcaldes de la zona i a les comunitats de regants. Afirmaven que calia assegurar la salubritat de l’aigua d’ús de boca per a tots els veïns situats aigües avall de l’embassament i consideraven que això no es garantia amb el Pla d’emergències. En aquest sentit, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, considerava que seria una “grandíssima imprudència” començar immediatament les obres i assegurava que la descontaminació podia esperar uns mesos. Recoder recordava que el Pla d’emergències preveia abastir els municipis amb camions cisterna en cas d’accident, un aspecte que considerava inviable en el cas de poblacions amb un cert pes demogràfic i amb serveis essencials com hospitals.
En canvi, l’Ajuntament de Flix i els grups parlamentaris del PSC, ERC i ICV consideraven que les obres de descontaminació havien de començar immediatament i recordaven que hi havia el risc de perdre els fons europeus, que han de finançar el 70% de l’obra i que requereixen que l’obra estigui acabada abans de 2015.
Comença la descontaminació mentre Ercros fa un ERO
Després de mesos de negociacions, a principis de març el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient van arribar a un acord per iniciar la descontaminació del riu Ebre i abordar les obres més urgents del Pla de restitució Territorial, una quarantena de les 144 previstes. Segons el nou conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, les obres principals s’executarien entre el 2013 i el 2014 mentre les que tinguessin un “caràcter de compensació” es demorarien. Aquesta solució no va agradar, però, a diversos alcaldes de la zona, com els de Miravet o Móra d’Ebre, i el president del Consell Comarcal de la Ribera d‘Ebre, Jordi Jardí (CiU).
Es donava la circumstància que l’acord per iniciar la descontaminació va coincidir amb l’anunci de l’empresa Ercros d’acomiadar un 75% de la plantilla (és a dir 156 treballadors dels 207 que té) a través d’un ERO. El grup químic preveia tancar les plantes d'electròlisi i de derivats del clor i mantenir només la producció de fosfat dicàlcic per a alimentació animal. Davant d’aquest anunci, l’alcalde de Flix, Marc Mur (PSC), va recordar que la companyia encara no havia pagat els 10 milions d’euros que li corresponien per haver contaminat el pantà, Segons recollia l’Agència Catalana de Notícies, la negociació sobre el pagament d’aquesta multa era una de les estratègies de pressió que utilitzava l’administració per afavorir el manteniment de l’empresa a Flix. En aquest sentit, segons l’Ajuntament i el Govern català, si Ercros abandonava Flix hauria de fer-se càrrec d’aquest import. A més, segons Mur, l’empresa estaria obligada a descontaminar les més de 20 hectàrees de terreny que ocupen les instal•lacions al polígon industrial segons la Llei de residus de Catalunya. Tanmateix, es desconeixia si aquesta normativa seria aplicable en cas que l’empresa mantingués una petita part dels terrenys per a la producció de fosfat dicàlcic per a alimentació animal.
Finalment, el 8 de març, més de nou anys després de l’informe del CSIC i la UAB, es va iniciar el dragatge dels residus contaminats del pantà de Flix. Per començar l’extracció, havia calgut aïllar la zona de llots tòxics amb un tancament que permet l’entrada d’aigua però, almenys en teoria, no la seva sortida. Una draga efectua l’extracció de fangs en lots de 500 tones que es deriven cap a la planta de tractament, al recinte de la mateixa planta d’Ercros, on són deshidratats, depurats i tractats en funció de la seva naturalesa. Als metalls pesants se’ls aplica ciment per evitar filtracions. Els fangs resultants són dipositats a l’abocador del Racó de la Publilla. Els treballs de descontaminació suposaven la creació de més de 100 llocs de treball, dels quals un terç eren gent del municipi de Flix. Es preveia que l’extracció dels llots durés 21 mesos, de tal manera que estaria acabat a finals de 2014.
Mentrestant, les obres pactades del Pla de Restitució Territorial es trobaven ja en construcció i d’altres estaven licitades. També se seguia negociant l’ERO presentat per Ercros enmig de les protestes de la població i l’Ajuntament de Flix.
El Govern espanyol reactiva el projecte
Davant d’aquesta situació de bloqueig, durant el 2011 va anar prenent cos la possibilitat que el Govern de l’Estat pogués replantejar el projecte de descontaminació descartant l’extracció dels residus i optant pel confinament dels fangs tòxics, una opció que havia defensat l’empresa Ercros. Tanmateix, a principi de 2012 el ministre de Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, va sortir al pas d’aquestes insinuacions i va assegurar que les obres de descontaminació s’iniciarien entre final de 2012 i principi de 2013. Cañete va reconèixer que les obres del Pla de restitució territorial no podrien estar acabades però va assegurar que el Pla d’emergències era suficient per garantir l’abastament en cas d’accident.
La possibilitat d’iniciar la descontaminació sense enllestir el Pla de restitució territorial no agradava al Govern de la Generalitat, a diversos alcaldes de la zona i a les comunitats de regants. Afirmaven que calia assegurar la salubritat de l’aigua d’ús de boca per a tots els veïns situats aigües avall de l’embassament i consideraven que això no es garantia amb el Pla d’emergències. En aquest sentit, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, considerava que seria una “grandíssima imprudència” començar immediatament les obres i assegurava que la descontaminació podia esperar uns mesos. Recoder recordava que el Pla d’emergències preveia abastir els municipis amb camions cisterna en cas d’accident, un aspecte que considerava inviable en el cas de poblacions amb un cert pes demogràfic i amb serveis essencials com hospitals.
En canvi, l’Ajuntament de Flix i els grups parlamentaris del PSC, ERC i ICV consideraven que les obres de descontaminació havien de començar immediatament i recordaven que hi havia el risc de perdre els fons europeus, que han de finançar el 70% de l’obra i que requereixen que l’obra estigui acabada abans de 2015.
Comença la descontaminació mentre Ercros fa un ERO
Després de mesos de negociacions, a principis de març el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient van arribar a un acord per iniciar la descontaminació del riu Ebre i abordar les obres més urgents del Pla de restitució Territorial, una quarantena de les 144 previstes. Segons el nou conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, les obres principals s’executarien entre el 2013 i el 2014 mentre les que tinguessin un “caràcter de compensació” es demorarien. Aquesta solució no va agradar, però, a diversos alcaldes de la zona, com els de Miravet o Móra d’Ebre, i el president del Consell Comarcal de la Ribera d‘Ebre, Jordi Jardí (CiU).
Es donava la circumstància que l’acord per iniciar la descontaminació va coincidir amb l’anunci de l’empresa Ercros d’acomiadar un 75% de la plantilla (és a dir 156 treballadors dels 207 que té) a través d’un ERO. El grup químic preveia tancar les plantes d'electròlisi i de derivats del clor i mantenir només la producció de fosfat dicàlcic per a alimentació animal. Davant d’aquest anunci, l’alcalde de Flix, Marc Mur (PSC), va recordar que la companyia encara no havia pagat els 10 milions d’euros que li corresponien per haver contaminat el pantà, Segons recollia l’Agència Catalana de Notícies, la negociació sobre el pagament d’aquesta multa era una de les estratègies de pressió que utilitzava l’administració per afavorir el manteniment de l’empresa a Flix. En aquest sentit, segons l’Ajuntament i el Govern català, si Ercros abandonava Flix hauria de fer-se càrrec d’aquest import. A més, segons Mur, l’empresa estaria obligada a descontaminar les més de 20 hectàrees de terreny que ocupen les instal•lacions al polígon industrial segons la Llei de residus de Catalunya. Tanmateix, es desconeixia si aquesta normativa seria aplicable en cas que l’empresa mantingués una petita part dels terrenys per a la producció de fosfat dicàlcic per a alimentació animal.
Finalment, el 8 de març, més de nou anys després de l’informe del CSIC i la UAB, es va iniciar el dragatge dels residus contaminats del pantà de Flix. Per començar l’extracció, havia calgut aïllar la zona de llots tòxics amb un tancament que permet l’entrada d’aigua però, almenys en teoria, no la seva sortida. Una draga efectua l’extracció de fangs en lots de 500 tones que es deriven cap a la planta de tractament, al recinte de la mateixa planta d’Ercros, on són deshidratats, depurats i tractats en funció de la seva naturalesa. Als metalls pesants se’ls aplica ciment per evitar filtracions. Els fangs resultants són dipositats a l’abocador del Racó de la Publilla. Els treballs de descontaminació suposaven la creació de més de 100 llocs de treball, dels quals un terç eren gent del municipi de Flix. Es preveia que l’extracció dels llots durés 21 mesos, de tal manera que estaria acabat a finals de 2014.
Mentrestant, les obres pactades del Pla de Restitució Territorial es trobaven ja en construcció i d’altres estaven licitades. També se seguia negociant l’ERO presentat per Ercros enmig de les protestes de la població i l’Ajuntament de Flix.
Ribera d'Ebre
