Dijous 22 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ABOCADOR DE LA VINYA DEL TOT (SANT MATEU DE BAGES)
Moisès Jordi
Esquema de la localització de l'abocador de Sant Mateu de Bages Elaboració: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2013

El Departament de Territori i Sostenibilitat no atorga l’autorització al projecte d’abocador de bales de residus d’ecoparc en una antiga argilera de Sant Mateu de Bages. L’abocador havia generat un intens debat a tota la comarca, però especialment a Callús a causa de la proximitat de la instal•lació.


Antecedents 2011

A principi d’octubre de 2011 va sortir a informació pública el projecte per fer un abocador de bales de residus provinents d’ecoparcs a l’argilera de la Vinya del Tot, dins el terme municipal de Sant Mateu de Bages però a tocar del de Callús. L’actuació la proposava l’empresa Puigfel sota el nom de “restauració d’activitat extractiva d’argila, mitjançant el rebliment amb bales de materials adequats”. L’argilera, que ja havia acabat la seva activitat, té una superfície de 6,5 hectàrees i se situa a 2,5 quilòmetres del nucli de Sant Mateu, a 2 del de Callús i a 1,5 dels Manxons (Callús). Segons els promotors es pretenia recuperar la cota original de la zona amb l’abocament de 800.000 tones de material al llarg de sis anys. Posteriorment es preveia fer un seguiment durant 30 anys per comprovar que no hi hagi contaminació del subsòl.

La restauració d’activitats extractives mitjançant els residus procedents dels ecoparcs es va iniciar, com a proba pilot, el 2005 a la PEDRERA VALLENSANA de Badalona. Consisteix en compactar amb bales recobertes de polietilè els residus no aprofitables dels ECOPARCS, unes instal•lacions situades en diversos punts pròxims a l’àrea metropolitana de Barcelona que reben i tracten la fracció resta dels residus municipals. Segons l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) la compactació del rebuig en bales té diversos avantatges en relació amb la disposició controlada convencional com la disminució del potencial de generació de lixiviats (el contingut de matèria orgànica és inferior al 15%), la reducció del volum, l’optimització del transport i l’eradicació de diverses problemàtiques com la dispersió de residus pel vent, la presència de gavines o les males olors. En canvi algunes entitats, com Ecologistes de Catalunya, consideren que no es tracta de cap pràctica de restauració ja que el substrat no té les condicions químiques, edàfiques i biòtiques apropiades per permetre l’arrelament de la vegetació.

El 2007 es va iniciar el rebliment de l’antiga ARGILERA ELENA (Cerdanyola del Vallès) amb residus d’ecoparcs. Amb una capacitat de 900.000 tones, va esdevenir el principal punt d’aportació dels residus generats a l’àrea metropolitana, a part de la incineradora de Sant Adrià de Besòs. El 2011 l’abocador de l’argilera Elena estava a punt d’esgotar la seva capacitat i l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient (EMMA) i l’ARC estudiaven possibles emplaçaments per les bales dels ecoparcs dins de l’àrea metropolitana, entre elles la pedrera Berta (el Papiol) o L’ARGILERA ALMAR (CERDANYOLA).

Oposició veïnal a Callús
El projecte d’abocador de la Vinya del Tot tenia inicialment el suport dels ajuntaments de Sant Mateu de Bages i Callús. L’alcalde de Sant Mateu de Bages, Pere Ribera (Convergència i Unió, CiU), argumentava que el projecte permetria recuperar un espai degradat i aconseguir uns ingressos pel municipi de 2,4 milions d’euros en cinc o sis anys, a raó de 3 euros per tona aportada. Explicava que havia visitat l’abocador de l’argilera Elena de Cerdanyola diverses vegades i que no es produïen fenòmens de males olors “ni a 100 metres” de distància.

Per la seva banda l’alcalde de Callús, Enric Vall de Vilaramó (CiU), assegurava que, malgrat situar-se a Sant Mateu del Bages, el municipi es beneficiaria de la infraestructura, ja que hi havia el compromís que una part dels dotze llocs de treball directes de la instal•lació serien per a callussencs. A més Vall de Vilaramó havia parlat amb l’alcalde de Sant Mateu de Bages per tal que una part dels beneficis econòmics fossin per l’Ajuntament de Callús, si bé encara no s’havia arribat a cap acord en aquest sentit.

Per contra un grup de veïns de Callús, alertats per la proximitat de la instal•lació amb el nucli urbà, es van constituir en l’associació Salvem Callús. Rebutjaven l’abocador pels problemes ambientals i de mobilitat que podria ocasionar i asseguraven que, si no es feia un bon control, es podrien despendre contaminants cap a l’aigua. La Plataforma va establir contactes amb membres de la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors que asseguraven que el rebliment de l’argilera Elena amb bales d’ecoparcs ocasionava fenòmens de males olors. Salvem Callús tenia el suport del grup municipal de l’oposició, Treballem per Callús-Progrés Municipal, i d’altres grups polítics sense representació a l’Ajuntament com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Solidaritat Catalana per la Independència (SI).

Salvem Callús defensava que aquestes instal•lacions s’havien de situar a prop dels ecoparcs existents i assegurava que la normativa actual impedia traslladar residus d’aquest àmbit a altres punts. En aquest sentit cal recordar que el PLA TERRITORIAL SECTORIAL D’INFRAESTRUCTURES DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS  aposta perquè cada una de les set zones en què divideix Catalunya (una de les quals és la Regió Metropolitana i una altra les Comarques Centrals) sigui autosuficient en la gestió de totes les fraccions separades dels residus municipals, incloent els rebuigs de sortida. Amb tot, algunes fonts apunten que la restauració de pedreres mitjançant bales procedents d’ecoparcs constitueix una excepció a aquesta regla.

Debat d’experts
El 4 de novembre Salvem Callús va organitzar una taula rodona sobre el projecte on van assistir un centenar de persones. Josep Maria Pintó, enginyer químic i expert en contaminació atmosfèrica, va recalcar la necessitat de controlar les bales que entren a l’abocador per tal d’assegurar que no portin més matèria orgànica que l’estipulada i que estiguin ben tancades, evitant així els possibles problemes de males olors i contaminació del subsòl. Roberto Spuerry, doctor en enginyera industrial, dubtava que es pogués garantir un control constant de les bales durant 30 anys i explicava que, encara que es fes, no es podria evitar un cert grau de contaminació del subsòl.

Per contra, l’enginyer encarregat d’elaborar el projecte de l’abocador de la Vinya del Tot, Marc Borau, va assegurar que hi ha total garantia que es controlarà l’argilera durant 30 anys, fins i tot en el supòsit que l’empresa encarregada faci fallida. En aquest sentit va recordar que la llei marca que es creï una comissió de seguiment que inspeccioni la instal•lació periòdicament. Per la seva banda el catedràtic d’enginyeria química de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Ramon Sans, va indicar que les experiències prèvies demostren que els nivells de contaminació i lixiviats de les activitats extractives restaurades amb bales d’ecoparc estan molt per sota dels abocadors convencionals.
Una imatge de l'argilera de la Vinya del Tot Foto: Agència Catalana de Notícies
Al•legacions contra l’abocador
Després de l’aparició de la plataforma i del debat d’experts l’equip de govern de Callús va canviar la seva opinió respecte el projecte. Així, en el ple del 9 de novembre es va aprovar per unanimitat una moció que instava l’Ajuntament a presentar al•legacions a l’abocador per millorar les qüestions mediambientals i de mobilitat, si bé no es feia explícita l’oposició al projecte. Per contra l’equip de govern no va incloure a l’ordre del dia una moció presentada per Salvem Callús de rebuig a la instal•lació, fet que no va agradar a Treballem per Callús.

En el debat posterior al ple l’alcalde, Enric Vall de Vilaramó, va explicar que no estava a favor de l’abocador però que si es feia calia treure’n el màxim profit. Per la seva banda alguns regidors de CiU i el grup municipal de Treballem per Callús van mostrar clarament la seva oposició a la instal•lació.

Dos dies després del ple, Salvem Callús va presentar a l’Ajuntament de Sant Mateu de Bages les seves al•legacions en les quals rebutjava el projecte d’abocador. Asseguraven que no es tractava de cap activitat de restauració sinó que el que es pretenia era fer negoci amb les bales dels ecoparcs. Advertien del perill de contaminació dels aqüífers de Callús i del riu Cardener, que ja estava afectat pel col•lector de salmorres i RUNAM SALÍ de les mines de Súria La plataforma alertava dels possibles episodis de pudors en els nuclis propers i dels problemes de mobilitat que es generarien, ja que els camions haurien de passar pel pont del riu Cardener (a prop del nucli de Callús) i pel mig dels Manxons, on hi ha diverses indústries i cases.

El Consell Comarcal del Bages va presentar també les seves al•legacions a mitjan novembre. Asseguraven que les necessitats de la comarca en disposició de residus ja estaven cobertes a mitjà termini amb l’abocador de Manresa, que té prevista la seva ampliació en el Pla territorial sectorial d’infraestructures de residus municipals. Així mateix demanaven informació sobre aspectes que, al seu parer, no quedaven recollits en el projecte d’obra com els impactes sobre els nuclis propers, la tipologia específica de residus i la seva procedència i la problemàtica de la mobilitat. Aquesta decisió va ser posteriorment ratificada en el ple del 28 de novembre, amb l’única abstenció del grup de CiU.

Per la seva banda l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada (governat per CiU i ERC) va mostrar el rebuig al projecte en el ple celebrat el 17 de novembre, amb l’única abstenció del Partit Popular (PP). L’abocador se situaria a poc més d’un quilòmetre d’aquest terme municipal.

Polèmica a l’abocador de runes de Callús
El dia 12 de novembre -mentre el debat sobre el projecte d’abocador estava ben viu- el diari digital ManresaInfo.cat va publicar una informació segons la qual la unitat del Servei de Protecció de la Natura (Seprona) estava investigant l’abocador de runes de Callús per presumptes irregularitats. Es dóna el cas que l’empresa que gestiona la instal•lació, Gestora de Runes del Bages, està integrada dins EM Grup, del qual també en forma part Efienergia, que promou l’abocador de bales d’ecoparc de la Vinya del Tot. L’abocador de runes se situa a uns 800 metres de l’argilera, però ja dins el terme de Callús.

Segons el diari digital, Seprona havia detectat en els darrers mesos abocaments de residus industrials perillosos de materials no permesos com components electrònics, vidres i ferritges de ferro i alumini. Les descàrregues de material s’havien produït en diversos punts, de tal manera que pràcticament tot l’abocador estava contaminat amb aquest tipus de residus. Seprona estava valorant fins a quin grau l’empresa propietària estava incorrent en un delicte ecològic.

L’Ajuntament de Callús, en el ple celebrat a finals de novembre, es va comprometre a demanar informació sobre l’estat de l’abocador de runes i traslladar-la a la població. Salvem Callús va demanar al Consell Comarcal i a l’Ajuntament de Callús que estudiessin la suspensió cautelar del permís d’activitats d’aquest equipament i a l’Ajuntament de Sant Mateu que tingués en compte aquestes informacions per denegar el projecte d’abocador de bales d’ecoparc. Per la seva banda, el director de l’Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost, en declaracions a ManresaInfo.cat, va reconèixer que s’havia obert un expedient informatiu a Gestora de Runes del Bages però va deslligar aquesta problemàtica del projecte d’abocador de Sant Mateu.

Finalment, el maig de 2012 la Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme de Barcelona va arxivar el cas al no apreciar cap indici de delicte contra el medi ambient.

L’Ajuntament aprova el projecte però la Generalitat el paralitza
A principis de desembre es va acabar el període d’informació pública de l’abocador de residus d’ecoparc. Després d’estudiar les al•legacions, l’Ajuntament de Sant Mateu de Bages va aprovar el mes de març de 2012 el projecte presentat per Efienergia.

El següent pas era l’aprovació per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona. Tanmateix, Urbanisme va supeditar l’aprovació a l’autorització ambiental que havia d’atorgar l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) del Departament de Territori i Sosteniblitat. A més, el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, va explicar que en tot cas l’Ajuntament de Sant Mateu de Bages hauria de modificar el POUM per revisar la qualificació urbanística dels terrenys on es preveu l’abocador.

El 6 de març de 2013, un any després de l’aprovació del projecte per part de l’Ajuntament, el diari Regió 7 va informar que el Departament de Territori i Sostenibilitat havia decidit no autoritzar l’abocador al considerar que l’emplaçament no era l’adequat per aquest tipus d’activitat. D’aquesta manera el projecte quedava paralitzat i l’empresa només tenia l’opció d’acudir als tribunals.

La plataforma Salvem Callús va mostrar la seva satisfacció per la negativa al projecte i va reclamar la restauració de l’argilera amb materials nets. Per la seva banda l’Ajuntament de Sant Mateu de Bages i Efienergia no es van pronunciar sobre la decisió del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Més informació
salvemcallus.blogspot.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Bages