Diumenge 19 d ' Agost de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE CA N'ANGLADA NORD (TERRASSA)
Moisès Jordi
Transformació urbana de Ca n'Anglada (2014) Font: Elaboració pròpia
Actualitzat a 31/12/2014

Durant el 2014 s'enderroquen dos blocs d’habitatges de Ca n’Anglada, a Terrassa, en el marc de l’operació d’esponjament del sector nord del barri. Manquen per enderrocar set blocs més amb el repte de reallotjar els veïns en habitatges socials de la mateixa cituat.


Antecedents 2011, 2012

Ca n’Anglada (13.635 habitants el 2012 i 29% d’immigració estrangera) és un barri de Terrassa situat a un quilòmetre i mig a l’est del centre històric i delimitat per l’avinguda del Vallès, el passeig de 22 de juliol, l’avinguda de Barcelona i la carretera de Montcada. A part de la masia que dóna nom el barri (que data del segle XV) i d’algunes construccions de principis de segle XX, el creixement urbanístic es va iniciar bàsicament a partir del 1950, amb l’arribada de població provinent del sud d’Espanya. El fet que bona part dels habitatges fossin d’autoconstrucció va provocar que patís els efectes de la riuada del setembre de 1962, que va afectar diverses poblacions del Vallès Occidental. Així, el desbordament de la riera de les Arenes, que delimita Ca n’Anglada per l’est, va destrossar moltes cases i va provocar desenes de morts al barri. A causa d’aquest fet es van construir diversos blocs de pisos per reallotjar els afectats, especialment al sector nord de Ca n’Anglada.

A partir dels anys 90 el barri va atraure població procedent sobretot del Marroc i dels països sudamericans. El juliol de 1999, arran d’una baralla entre joves autòctons i marroquins, es van succeir diverses manifestacions en contra de la presència de marroquins a Ca n’Anglada que van desembocar en destrosses a una carnisseria i a la mesquita del barri i l’apunyalament d’un jove. El debat sobre aquests incidents va fer palpable la necessitat d’atendre amb més recursos els barris on s’estava produint l’entrada de població immigrant i intervenir-hi des d’un punt de vista social i urbanístic.

L’any 2004 Ca n’Anglada va ser elegit, juntament amb tres barris més del districte 2 de Terrassa, dins la primera convocatòria del PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’ATENCIÓ ESPECIAL amb l’objectiu d’atendre les situacions de fragilitat social i urbanística. El pressupost total era de 17 milions d’euros. Entre les actuacions que es van desenvolupar fins l’any 2008 destaquen la urbanització de l’avinguda de Barcelona, la creació d’una nova passarel•la de vianants sobre la riera de les Arenes i programes socials destinats al foment de la convivència ciutadana, l’acollida a nouvinguts, la dinamització de l’activitat comercial o el foment de l’esport i la cultura.

Modificació del POUM a Ca n’Anglada
A més de les actuacions previstes en el Programa de barris, l’Ajuntament de Terrassa estudiava la necessitat d’anar més enllà i actuar sobre els problemes de densificació a Ca n’Anglada Nord. En aquest sector s’evidenciava una mancança d’espais lliures ja que, en alguns casos, la separació dels blocs era de només 3 metres; a més s’havien detectat habitatges amb patologies estructurals i aluminosi. Per això l’any 2006 es van iniciar els tràmits d’una Modificació puntual del POUM de Terrassa –aprovat el 2003- per permetre l’enderrocament de 9 blocs de Ca n’Anglada Nord i la reubicació dels veïns a l’Avinguda del Vallès, al costat de la riera de les Arenes.

Els 9 blocs afectats per l’esponjament se situen al voltant del carrer de Jacint Elias i formen part dels habitatges que es van construir per reallotjar els afectats pel desbordament de la riera de les Arenes del 1962. Tenen planta baixa més 5 o 6 pisos i sumen un total de 184 habitatges- dels quals prop d’una tercera part estan ocupats per persones d’origen estranger- i 22 locals comercials. La ubicació dels blocs a enderrocar, enmig de les illes d’habitatge i sense contacte directe amb els carrers ortogonals, suposaria l’alliberament dels espais centrals i la reducció de la densitat.
A l'esquerra, un dels blocs afectats per l'esponjament Foto: Moisès Jordi
La Modificació puntual afectava el Pla de millora urbana de l’avinguda del Vallès que, segons el POUM de 2003, havia de permetre crear 698 habitatges (comptant els 265 ja existents) a la façana oest de l’avinguda del Vallès. En concret, la Modificació ampliava l’àmbit del Pla de millora urbana amb la inclusió de la riera de les Arenes i la seva façana est i dels blocs afectats de Ca n’Anglada Nord. Gràcies a aquesta ampliació, que aportava nous espais lliures al sector, s’incrementava l’edificabilitat de la façana oest fins arribar als 898 habitatges (comptant els 265 existents), fet que permetria reallotjar els veïns dels blocs de Ca n’Anglada Nord. L’augment de l’edificabilitat (de 55.851 m2 de sostre fins a 87.371 m2) es compensava amb els espais lliures i zones verdes de la riera i els que es crearien de nou a Ca n’Anglada Nord.

La nova façana construïda de l’Avinguda del Vallès tindria, així, una alçada que oscil•laria entre la planta baixa més 5 i la planta baixa més 10 pisos. Per tal d’augmentar el nombre d’habitatges, aquests s’apropaven cap a l’avinguda del Vallès i es traslladava el poliesportiu municipal de Ca n’Anglada als entorns del camp de futbol de Sant Cristòbal, a l’altre costat de la riera.
 
 
POUM 2003
PMU AVINGUDA DEL VALLÈS
MODIFICACIÓ POUM AVINGUDA DEL VALLÈS
Superfície total (m2) 46.543 165.860
Sostre total (m2) 55.851 87.832
Edificabilitat bruta (m2st/m2sl) 1,20 0,53
Habitatges totals 698 898
Espais lliures (m2) 4.654 88.022

La Modificació comportava, a més, dividir el sector de Pla de millora urbana en dos Polígons d’actuació urbanística –PAU 1 i PAU 2- que es desenvoluparien de manera independent. El PAU 1 es localitzava al sector sud de l’avinguda del Vallès i preveia 312 habitatges. El PAU 2 se situava al sector nord de la mateixa avinguda i incloïa, a més, els blocs a enderrocar de Ca n’Anglada Nord; en aquest àmbit es preveien 586 habitatges, la major part dels quals per reallotjar els veïns afectats per l’esponjament.

L’Ajuntament de Terrassa va aprovar inicialment la Modificació del POUM l’abril de 2006 i l’abril de 2007 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) en va fer l’aprovació definitiva. A partir de llavors va començar la redacció del Projecte d’urbanització dels dos polígons d’actuació urbanística.

Avança el projecte de reallotjament
L’any 2009 l’Ajuntament de Terrassa i l’Incasol van signar un conveni per desenvolupar el PAU 2 de l’àmbit de la Modificació del POUM, que és el que havia de permetre enderrocar els blocs de Ca n’Anglada Nord i reallotjar els afectats. Segons el conveni, l’Incasol, a través de la seva filial en remodelacions urbanes Reursa, es faria càrrec de tota la gestió d’aquest projecte urbanístic. El juliol de 2010 es van aprovar els estatuts per a la constitució del Consorci urbanístic que havia de permetre executar el PAU 2 i que també tindria la funció de desenvolupar L’ÀREA RESIDENCIAL ESTRATÈGICA (ARE) PORTA SUD DE TERRASSA, que preveia 964 habitatges.

El gener de 2011 la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Terrassa va aprovar inicialment el Projecte d’urbanització del PAU 2 –que tenia un cost de 6,8 MEUR- i el novembre de 2011 el va aprovar definitivament. D’aquesta manera ja estava tot a punt per iniciar el procés urbanístic que havia de permetre edificar els habitatges de reallotjament i enderrocar els blocs de Ca n’Anglada Nord.

La crisi afecta el projecte
Al llarg del mateix 2011 van començar a créixer els dubtes sobre la viabilitat del projecte urbanístic de reallotjament. Per un costat no estava clar que es pogués assumir el cost de construir els habitatges a l’avinguda del Vallès i, per l’altre, l’ARE Porta Sud no tenia perspectives d’executar-se a curt o a mitjà termini.

A més d’aquesta situació, des del 2006, any en què l’Ajuntament havia decidit enderrocar els blocs de Ca n’Anglada Nord, aquests s’havien anat degradant progressivament ja que els veïns no havien fer cap reforma a l‘espera dels nous pisos. Destacava la presència d’esquerdes, humitats, portes i vidres trencats i de brutícia a les escales. Cal afegir que bona part dels pisos estaven abandonats –en molts casos davant la impossibilitat de pagar la hipoteca- i una quinzena havien estat ocupats il•legalment.
maqueta de l'illa dels blocs 7, 8 i 9 un cop enderrocats Font: Departament de Territori i Sosteniblitat
Per tot això l’Ajuntament de Terrassa i la Generalitat estaven estudiant reallotjar a curt termini alguns dels veïns del blocs afectats de Ca n’Anglada Nord en pisos ja construïts. La Generalitat hauria de pactar amb l’Ajuntament quins eren els casos més greus que justificaven el trasllat immediat.

D’altra banda, per evitar que la paralització de l’ARE afectés el projecte d’esponjament, el desembre de 2011 l’Incasol va deixar sense efecte l’acord d’aprovació dels estatuts del Consorci que havia de desenvolupar l’ARE Porta Sud i el PAU 2. Així mateix va aprovar els estatuts i va iniciar el procediment de constitució d’un nou Consorci que se centraria únicament a desenvolupar el PAU 2.

El 23 de gener de 2012 l’Associació d’Afectats per l’Esponjament, format per veïns dels 9 blocs, va organitzar una manifestació al barri de Ca n’Anglada per reclamar celeritat en la transformació urbana. Hi van participar 200 persones que reclamaven que es complís el compromís de construir els nous pisos i denunciaven l’estat de degradació dels blocs a causa dels anys d’espera.

Primers reallotjaments
El 12 de setembre de 2012 el Departament de Territori i Sostenibilitat i l’Ajuntament de Terrassa van acordar enderrocar els dos blocs en pitjor estat de Ca n’Anglada Nord i reallotjar les 48 famílies afectades en habitatges construïts per la Societat Municipal d’Habitatge de Terrassa, en bona part al barri de Torre-sana. Els blocs afectats eren el 7 i el 9, situats a l’illa delimitada pels carrers Sant Damià, Sant Cosme, Jacint Elías i el Passeig del Vint-i-dos de Juliol. En total es destinarien 6 milions d’euros -3 l’Ajuntament de Terrassa i 3 l’Agència d’Habitatge de Catalunya- per adquirir els nous habitatges, enderrocar els dos blocs i reurbanitzar l’espai.

Tant el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, com l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, reconeixien que l’execució del PAU 2 -malgrat disposar de projecte d’urbanització- era inviable a causa de la situació econòmica i per això calia dur a terme les actuacions més urgents al barri de Ca n’Anglada. Navarro va agrair la col•laboració del Govern català i va senyalar que l’actuació permetria crear espais de relació entre els veïns, millorar la qualitat de vida dels habitants i revaloritzarar els pisos. Per la seva banda Recoder va assegurar que els dos blocs afectats no eren “infrahabitatge” però estaven malmesos i per això calia actuar.

A principi del 2013 es va iniciar el reallotjament de les cinc primeres famílies afectades. Els trasllats es feien a cost pràcticament zero tot i que en cas d’hipoteca es transferia el deute als nous habitatges i en cas de lloguer es pactava una quantitat similar. L’objectiu era que, al llarg del 2013, finalitzés el trasllat de les 48 famílies dels dos blocs que, posteriorment, s’enderrocarien.

Enderroquen els dos primers blocs
El febrer i el novembre de 2014 es van enderrocar els dos primers blocs d'habitatges de Ca n'Anglada, el 9 i el 7 respectivament. Prèviament s'havia finalitzat el reallotjament dels veïns, alguns d'ells en habitatges protegits de Torre-sana i altres en habitatges de mercat lliure.

El 2015 es preveia enderrocar el bloc 8, també de 24 habitatges. Tot l'espai deixat pels blocs 7, 8 i 9 hauria d’acollir una zona verda i espais públics amb l’objectiu de contribuir a l’esponjament i a la millora de la qualitat urbana del barri. De fet, a finals de 2014 ja s'havia iniciat el projecte d'urbanització dels solars alliberats.

D'altra banda el novembre de 2014 Generalitat i Ajuntament van firmar un conveni per posar en marxa la segona fase del projecte d'esponjament. Afectaria dos blocs més, el 5 i 6, situats al passatge de la Prudència. Cada administració hi aportaria 1,5 milions d'euros. D'aquesta manera només restaria una última fase per completar l'enderrocament de tots els blocs. El reallotjament dels veïns d'aquests 7 blocs restants es desvinculava de l'operació de la transformació de l’avinguda del Vallès que, a curt i mitjà termini, es veia inviable. Una possibilitat seria la compra d’immobles de segona mà dins del mateix barri de Ca n’Anglada.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Occidental
Fotogaleria relacionada