Dissabte 24 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ DE LA MARINA PORT VELL (BARCELONA)
Elisabet Sau
Imatge virtual de la transformació de la Marina Port Vell Font: Marina Port Vell
Actualitzat a 31/12/2013

El gener de 2013 l’Ajuntament de Barcelona aprova definitivament la modificació del Pla especial del Port Vell que permet la remodelació de la Marina Port Vell per convertir-la en un espai per a iots de luxe. El document final incorpora alguns canvis per reduir l’impacte visual però és rebutjat pels grups de l’oposició i per la Plataforma Defensem el Port Vell que denuncien la privatització de l’espai públic. El grup inversor Salamanca confia en acabar les obres la tardor de 2013.


Antecedents 2012

El PORT VELL és la zona del PORT DE BARCELONA que se situa davant de la Ciutat Vella de Barcelona. Històricament ha estat una zona portuària dedicada fonamentalment al comerç i a la pesca però durant la dècada dels noranta es van diversificar els usos, tot barrejant l’activitat econòmica amb la lúdica. L’any 1989 es va aprovar definitivament el Pla especial del Port Vell que tenia com a principal objectiu reconciliar la ciutat amb el port tot obrint una part del Port Vell a la ciutadania. Entre les intervencions més destacades cal senyalar l’obertura del Moll de Bosch i Alsina, més conegut com el Moll de la Fusta; posteriorment també es va obrir al públic el Moll d’Espanya on es va concentrar la majoria d’activitats d’oci de la zona (el Maremàgnum, l’Imax Port Vell i l’Aquàrium).

Un altre impuls de reformulació urbana del Port Vell va tenir lloc el 2001, amb l’aprovació provisional del Pla especial de la nova bocana del port de Barcelona, que permetia l’entrada directa al Port Vell. L’objectiu era urbanitzar l’espai creat a partir de la construcció de la nova bocana amb usos hotelers, recreatius, comercials i d’oficines. L’any 2012 tot aquest sector estava encara en transformació: ja s’havia acabat l’Hotel Vela però es preveien noves instal•lacions com la futura seu de la clínica Barceloneta, la seu d’investigació de la marca Desigual, un centre de la Fundació Pasqual Maragall contra l’alzheimer i la reforma del moll dels Pescadors per guanyar espai públic i construir noves instal•lacions pels pescadors.

La Marina Port Vell es troba ubicada al mig del Port Vell -entre la Ronda Litoral i el passeig de Joan de Borbó- i és fruit de la reforma iniciada el 1989. És una marina pública i un port esportiu per a embarcacions petites i mitjanes (entre 10 i 30 metres) del port de Barcelona que s’estén des dels molls d’Espanya fins al del Rellotge en una mena d’”u” que concentra el gruix dels amarradors al moll de la Barceloneta, al passeig Joan de Borbó. Aquesta marina ja té uns 20 anys de vida i les instal•lacions s’han anat envellint. La gestió dels espais públics del Port Vell és a càrrec de la gerència urbanística Port 2000, responsable de l’àmbit ciutadà del port de Barcelona, mentre que l’espai que ocupa la Marina anava a càrrec de l’empresa Global Via. Fins el 2010, la concessió d’aquest espai era responsabilitat d’aquesta empresa, formada per la constructora FCC, Caja de Madrid, Nyesa Valores Corporación i el port de Barcelona, que la tenia concedida des del 1992 fins al 2021. L’any 2010, Global Via va vendre la concessió al grup inversor britànic Salamanca Investments per 30MEUR.

El projecte per transformar la Marina Port Vell en un port de luxe
L’octubre de 2011 el grup Salamanca va presentar el nou projecte per la Marina Port Vell que consistia en reduir el nombre d’amarradors actuals (413) per guanyar espai per a iots de fins a 180 metres d’eslora, tot i que la demanda majoritària que es preveia era per a embarcacions d’entre 60 i 90 metres. Aquesta transformació implicaria la reducció del nombre d’amarradors a 150 així com la desaparició de 4 dels 8 pantalans que hi ha actualment i l’ocupació fins al moll de Pescadors*.

Segons estimacions del projecte, la demanda potencial interessada en un amarrador d’aquestes mides estava formada per unes 3.000 embarcacions a tot el món, un 83% de les quals té entre 24 i 30 metres d’eslora. Segons càlculs del grup inversor, la nova marina podria atreure anualment uns 600 vaixells de més de 30 metres. La despesa anual d’un iot d’aquestes dimensions és de prop de 900.000 euros l’any, un 80% dels quals es queden al port de base. Això vol dir que el iot “descansa” al port a l’espera que l’amo el reclami en algun altre lloc del món, la qual cosa fa pensar que al voltant del port nàutic s’hi mouria bàsicament la tripulació dels vaixells.

En el projecte inicial també es preveien zones d’aparcament i quatre edificis de dues plantes que acollirien serveis de consergeria i recepció, un restaurant, edificis de serveis per a la tripulació i una zona per al tractament de residus. També es preveia que l’accés dels ciutadans pogués quedar restringit ja que, generalment, els grans iots o bé pertanyen o bé els poden llogar grans fortunes que acostumen a necessitar de grans mesures de seguretat. L’entrada principal es faria a la part del Palau de Mar i tot el recinte estaria protegit per una tanca de vidre.
Vista actual de la Marina Port Vell Font: Marina Port Vell
El projecte de transformació es va encarregar a l’estudi barceloní SCOB, format pels arquitectes Sergi Carulla i Òscar Blasco. La inversió estimada per a la transformació a port de luxe superava els 25 MEUR, dels quals prop de 16 MEUR es destinarien a infraestructures marines mentre la resta seria per a equipaments i paisatgisme. També s’estimava que la reconversió podria crear uns 400 llocs de treball i que l’impacte econòmic de la inversió rondaria els prop de 600 MEUR. Per amortitzar-la, Salamanca va sol•licitar l’ampliació del termini de la concessió en 10 anys, això és fins el 2031.

Una de les “ombres” que planava sobre el projecte era l’informe de la consultora madrilenya Siport21, que va ser l’encarregada d’avaluar la seguretat en les maniobres d’atracament de les embarcacions i que va exposar-ne algunes dificultats, atès el reduït espai que quedaria entre els molls amb les embarcacions amarrades.

La remodelació de la Marina Port Vell, un projecte controvertit
Pels responsables de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB), la remodelació reforçarà el clúster nàutic que s’està gestant al port en el sentit que el negoci d’una marina de luxe està en la reparació dels “super-iots” i això podria potenciar l’empresa Marina Barcelona 92, especialitzada en la reparació d’embarcacions de fins a 200 metres d’eslora. A més, atès el deteriorament de les instal•lacions de l’actual Marina, consideraven necessari que algú assumís el cost d’adequació de l’espai, a més d’al•legar que Barcelona té demanda d’amarradors per a iots grans.

La remodelació comptava amb el suport de dos dels partits polítics de l’Ajuntament de Barcelona -Convergència i Unió (CiU), al govern des del 2011, i el Partit Popular de Catalunya (PPC)- que defensaven l’aportació d’activitat econòmica del projecte, tot i que estaven preocupats per si l’envergadura dels vaixells esdevindria un mur visual ja que molts d’ells fan més de 20 metres d’alçada. Aquest suport es va manifestar a la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament el desembre del 2011, on els vots dels representants del dos partits esmentats van servir per rebutjar una proposta presentada pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), que volien aconseguir un compromís per part del Consistori per evitar la possible privatització de l’espai públic del sector.

En canvi, la presentació pública del projecte va generar malestar entre els actuals usuaris de la Marina ja que el futur espai no disposaria del mateix nombre d’amarradors per a velers de mida petita i, en conseqüència, no es podria renovar la totalitat dels contractes de lloguer.

El projecte també va inquietar organitzacions amb diferents sensibilitats, especialment del barri de la Barceloneta, que van començar a expressar opinions desfavorables en públic. El 14 d’abril de 2012, poc després que s’iniciessin els tràmits del projecte, es va organitzar una manifestació promoguda per l’Associació de Veïns l’Òstia on van participar centenars de persones. El maig es va constituir la plataforma Defensem el Port Vell que s’oposava al projecte perquè suposaria, en la seva opinió, ampliar i privatitzar el Moll d’Espanya i la part nord del Moll de Pescadors, construir barreres d’alta seguretat al voltant de la Marina i convertir-lo en un “garatge de super-iots de luxe”. També consideraven com a negatiu l’impacte que pot tenir sobre el teixit social del barri de la Barceloneta, tant per l’encariment dels habitatges –i, en conseqüència, l’expulsió de veïns- com per la desaparició progressiva de l’activitat pesquera de Barcelona.

Inici de la tramitació
L’APB va iniciar el procés d’exposició pública del projecte a principis del 2012, sense incloure les condicions de la pròrroga de la concessió. L’Associació de Veïns de l’Òstia, la Plataforma d’Afectats en Defensa de la Barceloneta, la Coordinadora de Grups Corals i l’Organització d’Armadors de Pesca van presentar al•legacions al projecte on van denunciar defectes d’informació i van demanar la incorporació d’estudis d’impacte ambiental, sobre la pesca i altres activitats econòmiques. El març de 2012 es va tancar aquest procés tot i que la Comissió d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona d’aquest mes va aprovar una moció presentada per ICV, que sol•licitava allargar el període d’exposició pública del projecte atesa la dificultat per consultar la documentació que, segons el partit polític, havien trobat alguns al•legants, en especial en allò que feia referència a les modificacions de condicions de la concessió. En canvi, el Port va optar per revisar el projecte original en funció de les al•legacions que havia rebut i, per tant, no va seguir la demanda de la Comissió. Al maig, el Consell d’Administració del Port de Barcelona va aprovar inicialment el Pla especial per a la reconversió de la marina. Aquesta revisió va estar a exposició pública durant el juny del 2012.
Situació actual de la Marina Port Vell i projecte de transformció Font: Marina Port Vell
El projecte d’APB suposava modificar urbanísticament la configuració del Port Vell i per això es feia necessària, també, la tramitació per part de l’Ajuntament de Barcelona. Al juliol la Comissió de Govern de l’Ajuntament va aprovar inicialment la modificació del Pla especial del Port Vell, que afecta als molls de la Barceloneta i del Rellotge. L'objecte de la modificació és regular el front d’ambdós molls per adequar-los a la decisió de destinar aquest espai a iots de gran eslora i garantir la prestació adequada dels serveis que requereix aquest tipus de vaixells així com mantenir l’obertura de l’espai urbà a aquesta part del Port Vell. Aquest projecte va sortir a informació pública fins el mes de setembre.

Aprovació del projecte
El mes de novembre de 2011 el Consell d’Administració del Port de Barcelona va aprovar el Pla especial per a la reconversió de la Marina i va ampliar a deu anys més, fins a 2036, la concessió a l’empresa Marina del Port Vell, amb el compromís que aquesta hi invertís 22,2 milions d’euros. D’aquesta manera ja només faltava l’aprovació de la modificació del Pla especial del Port Vell per part de l’Ajuntament de Barcelona.

Mentrestant la plataforma Defensem el Port Vell denunciava que ja s’havien iniciat les obres de construcció de la nova marina, en concret la reparació i substitució dels pantalans i la remodelació del Moll del Dipòsit, a l’alçada del Palau de Mar. Per això demanava una moratòria mentre no s’aprovés el projecte.

Finalment, el 24 de gener de 2013 la comissió d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar definitivament la modificació del Pla especial de la Marina del Port Vell gràcies als vots a favor de CiU i el PP. Respecte als primers documents, es van incorporar alguns petits canvis com una rebaixa en l’alçada de la tanca, una nova distribució dels amarradors per allunyar els iots de més eslora de la tram urbana, un augment del nombre d’amarradors (167) per a vaixells d’eslora petita i mitjana, el compromís de no ocupar el 100% dels amarratges, la construcció d’una connexió entre el moll de Pescadors i el d’Espanya i l’eliminació del restaurant de luxe previst.

El tinent d’alcalde, Antoni Vives, va recordar que l’aprovació s’havia fet respectant tots els períodes d’exposició pública i que s’havien acceptat el 70% de les al•legacions. Així mateix va explicar que el projecte generaria centenars de llocs de treball i reforçava l’”aposta industrial” del govern municipal.

Poques hores abans de l’aprovació, la plataforma Defensem el Port Vell va organitzar un acte a la Facultat de Nàutica on van participar membres del PSC, ERC i ICV. Reiteraven que el projecte suposava la privatització del front marítim de Barcelona i exigien una consulta ciutadana per definir el futur de l’espai. Els opositors criticaven també la possibilitat que la Facultat de Nàutica de la UPC -situada al palauet del Pla de Palau, just davant del port- es traslladés a una altra ciutat ja que, en la seva opinió, aquest fet seria contradictori amb la voluntat de potenciar el clúster nàutic de Barcelona.

Previsions
El grup Salamanca preveia finalitzar les obres de la Marina al llarg del 2014 i, de fet, ja oferia la possibilitat de reservar el lloguer d’un amarrador de gran eslora a la nova marina.


Més informació
defensemportvell.wordpress.com
www.marinaportvell.com
www.portvellbcn.com


* La Marina Port Vell ocuparia part de la zona actualment dedicada a la pesca, que tendiria a desplaçar-se cap al moll de les Balears. El 2011 es va aprovar un projecte de reforma del Moll dels Pescadors i el Moll de Balears que preveia l’obertura al públic de l’espai i la construcció d’una nova llotja, una nova fàbrica de gel i un restaurant vinculat a l’activitat pesquera. Es preveia que s’iniciessin les obres durant el 2013.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès