Dijous 22 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRE DE GESTIÓ DE RESIDUS DE LA GARROTXA (SANT JAUME DE LLIERCA)
Moisès Jordi
Esquema de la localització del centre de gestió de residus de la Garrotxa Elaboració: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2013

El juliol de 2013 el Consell Comarcal de la Garrotxa aprova provisionalment el Pla especial urbanístic per implantar un centre de gestió de residus a Sant Jaume de Llierca -promogut pel Consell Comarcal de la Garrotxa-, que ha de permetre reduir la quantitat de residus que s’aporten a l’abocador de Beuda i allargar-ne la vida útil fins el 2022. Tanmateix, a final d’any la Generalitat reconeix que la planta no és urgent a causa del descens de la producció de residus.


Antecedents 2012

La comarca de la Garrotxa disposa, des del 1989, d’un abocador de residus urbans al municipi de Beuda -a l’àrea coneguda com a Clot de les Mules- que dóna servei a tota la comarca. Té una capacitat de 655.664 m3 de residus i inicialment es preveia que tingués una vida útil de 25 anys, és a dir que quedés omplert el 2014. Està gestionat pel Consorci SIGMA, creat entre l’Ajuntament d’Olot i el Consell Comarcal.

Abans de la seva construcció, la majoria de municipis de la comarca tenien abocadors municipals mentre que Olot dipositava les deixalles a l’abocador de Collcardús, a Terrassa. La proposta de construir l’abocador de Beuda, l’any 1987, va generar un intens debat social a la Garrotxa, amb la creació d’un potent moviment opositor que va tenir especial incidència al municipi de Besalú, el nucli urbà del qual se situava a poc més de dos quilòmetres de la instal•lació*.

L’any 2005, en previsió que l’abocador del Clot de les Mules esgotés la seva capacitat en pocs anys, el Consell Comarcal de la Garrotxa** va proposar la construcció d’un centre de gestió de residus que permetés allargar-ne la vida útil. En aquest equipament -que consistiria en un recinte obert a l’exterior- se separarien tots aquells materials de la fracció rebuig dels residus municipals que fossin reciclables i la resta es premsarien en bales de plàstic, s’emmagatzemarien i es dipositarien a l’abocador de Beuda. D’aquesta manera es pretenia allargar deu anys més la vida d’aquest abocador i evitar haver de construir-ne un de nou a curt termini. La ubicació proposada pel centre era el paratge de Can Roset, al terme municipal de Sant Ferriol, però l’oposició que es va generar en aquest municipi i al veí de Besalú va fer posposar la decisió definitiva.

Cal tenir en compte, a més, que diversos factors com l’increment de la recollida selectiva, la implementació de la recollida de la matèria orgànica i, a partir de 2008, la crisi econòmica van fer disminuir l’aportació de residus a l’abocador de Beuda. Aquest fet permetia allargar la seva vida útil i això, juntament amb l’oposició que havia sorgit amb la planta de Sant Ferriol, va fer demorar encara més la presa de decisió.

Tanmateix, el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya 2007-2012 apostava pel tractament de la fracció rebuig per tal de reduir i estabilitzar el residu final i per valoritzar els materials reciclables***. En el cas de la demarcació de Girona, es preveia una planta de tractament de residus per cada comarca. Així mateix, el Programa de gestió de residus municipals de la Garrotxa 2007-2012 (aprovat l’octubre de 2008) reafirmava la necessitat que la comarca disposés d’un equipament per a la separació de les deixalles domèstiques abans d’entrar a l’abocador.

El Consell Comarcal proposa ubicar el centre a Sant Jaume
El juny de 2010 el Consell Comarcal de la Garrotxa va anunciar que, juntament amb el Govern de la Generalitat. estava treballant de nou en el projecte de creació del centre de gestió de residus, també conegut com a planta de triatge. Tot i que s’havien estudiat diverses alternatives d’emplaçament, la més favorable era en uns terrenys classificats de sòl no urbanitzable localitzats al sud del polígon industrial del Pla de Politger (el més gran de la comarca), a Sant Jaume de Llierca. Es tracta d’una àrea coneguda com el pla de Can Coma, propera al riu Fluvià i distant uns 50 metres de les masies més properes i a poc més d’un quilòmetre del nucli urbà de Sant Jaume.

El centre, d’una superfície d’1,6 hectàrees, tindria una capacitat d’entre 20.000 i 30.000 tones anuals i, a diferència del que s’havia projectat a Sant Ferriol, es plantejava com un recinte tancat. L’activitat, però, seria la mateixa que s’havia previst: separació dels materials reciclables i trituració i empaquetatge en bales de la resta per dur-lo a l’abocador de Beuda. El Consell calculava que la planta permetria allargar la vida útil de l’abocador una dotzena d’anys més, és a dir fins el 2022 aproximadament. Això suposava incrementar en 8 anys la data en què s’havia previst clausurar l’abocador quan aquest va entrar en funcionament. La inversió prevista era de 10 milions d’euros i podria generar una desena de llocs de treball.

Segons el diari El Punt, juntament amb el centre de residus, una empresa privada planejava construir en uns terrenys propers una central de biomassa que cremaria arbres, llenya i restes de podes i del sotabosc per generar electricitat. La instal•lació podria tractar 160.000 tones de biomassa i generar 16 megawatts anuals.

El president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona (CiU) va defensar el centre de residus i va recordar que en cap cas es contemplava crear un nou abocador sinó posar en marxa un equipament que allargués la vida útil del dipòsit de Beuda.

L’alcalde de Sant Jaume Llierca, Enric Llongarriu (CiU), que ja estava al corrent de les intencions del Consell Comarcal, valorava positivament els dos projectes (el centre de residus i planta de biomassa) pels llocs de treball i pels beneficis econòmics que generarien pel consistori gràcies a la llicència d’activitats. A més, explicava que estaven negociant amb el Consell Comarcal que una part del cànon del tractament de residus revertís directament a les arques municipals. Segons Llongarriu, el centre de gestió de residus no generaria problemes de pudors ja que estaria tancat i l’impacte paisatgístic seria mínim pel fet de situar-se a una cota baixa.

Per la seva banda, el grup municipal d’ERC, a l’oposició, no es va manifestar d’entrada ni a favor ni en contra del projecte però va lamentar la poca transparència del procés.

Moviment veïnal contra el centre de residus
Després que es conegués la intenció del Consell Comarcal, un grup de veïns propers a l’emplaçament previst es van constituir en l’Associació de Veïns del Paratge del Pla de Can Coma i van iniciar una campanya contra el centre de residus. Es mostraven preocupats per la pudor i pel trànsit de camions d’escombraries i temien que pogués atraure altres instal•lacions relacionades amb el tractament de residus. Proposaven com a alternativa més campanyes a favor de la recollida selectiva i la implementació de la recollida de residus porta a porta tal i com es fa en desenes de municipis catalans. L’entitat veïnal tenia el suport de l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa que considerava que es tractava d’una instal•lació molt cara, que generava poca ocupació i que oferia un rendiment molt baix.

El desembre de 2010 l’Associació de Veïns va presentar 880 firmes contra la planta de triatge, especialment de veïns de Sant Jaume de Llierca però també de barris i veïnats propers a la zona com la Cometa dels Angles (Montagut i Oix) i Coguleres (Santa Pau). Així mateix, el 16 de gener de 2011 va organitzar una consulta ciutadana sobre el projecte a la qual van participar 280 veïns del municipi, un 42% dels majors de 16 anys empadronats. El resultat de la consulta va ser de 257 vots en contra del centre (un 91%), 9 vots nuls, 8 a favor i 6 en blanc.

L’alcalde de Sant Jaume, Enric Llongarriu, va admetre que el contundent resultat de la consulta obligava l’Ajuntament a replantejar la postura que fins llavors havia tingut tot i que defensava l’estratègia de reclamar compensacions en cas que la planta s’acabés construint.
Fotomuntatge del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa Font: Estudi d'impacte i integració paisatgística del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa
El Consell Comarcal aprova l’Avanç de Pla
Pocs dies després de la consulta, el 20 de gener, el Consell Comarcal va aprovar inicialment els estudis preliminars i l’Avanç del Pla per al Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa. El document confirmava el pla de Can Coma com a ubicació més ben valorada d’acord amb els condicionants territorials, ambientals, paisatgístics i funcionals.

L’Avanç es va aprovar amb els vots a favor de CiU (menys la consellera Sònia Juanola, regidora a Sant Jaume, que no va participar a la votació) i del PSC (amb l’abstenció de l’alcalde de Tortellà, Joaquim Pagès) i els vots en contra d’ERC. Per la seva banda Alternativa per la Garrotxa (ApG) no va assistir a la votació.

L’Ajuntament de Sant Jaume va presentar al•legacions a l’Avanç en les que demanava al Consell que tingués en compte el resultat de la consulta ciutadana i que, en cas que optés per tirar endavant la planta, aquesta es fes en sòl industrial i no en sòl no urbanitzable agrícola. L’Associació de Veïns també va presentar al•legacions en les que rebutjava el projecte.

El mes d’octubre de 2011 el Consell Comarcal va desestimar les al•legacions i va aprovar definitivament els estudis preliminars i l’Avanç del Pla amb la mateixa correlació de forces que la votació del gener. Poques setmanes més tard, el Consell d’Alcaldes**** va ratificar la decisió del Consell amb l’única oposició de l’alcalde de Sant Jaume de Llierca (Ferran Puig, de Junts per Sant Jaume-ERC, que havia guanyat les eleccions celebrades el maig) i l’alcaldessa de Ridaura, Eulàlia Massana (ERC).

L’Ajuntament vol un canvi d’ubicació
Després de l’aprovació de l’Avanç del Pla, l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca va decidir presentar un recurs administratiu contra l’acord de ple del Consell Comarcal. L’equip de govern defensava que el centre de residus, en cas de realitzar-se, s’havia d’ubicar dins dels límits del polígon industrial, on encara hi havia moltes parcel•les sense urbanitzar. En aquest sentit recordaven que, de les 64 hectàrees de sòl industrial del municipi, 24 estaven sense desenvolupar i en les 40 restants encara hi havia parcel•les buides.

En el recurs, l’Ajuntament reconeixia la necessitat d’aquesta infraestructura per millorar la gestió dels residus a la Garrotxa però advertia que la localització proposada, molt a prop del riu Fluvià -que està inclòs en aquell tram a la Xarxa Natura 2000-, produiria problemes de permeabilitat del terreny que podrien afectar els aqüífers i la llera del riu.

D’altra banda, l’Associació de Veïns del Paratge del Pla de Can Coma va reactivar l’oposició a la planta i va realitzar a finals de 2011 diverses accions de protesta a l’espai on s’hauria d’emplaçar el centre com una acampada o una taula rodona sobre gestió de residus.

El Consell Comarcal aprova inicialment el Pla especial
El 8 de març de 2012 el Consell Comarcal de la Garrotxa va aprovar inicialment el Pla especial urbanístic que havia de permetre implantar el centre de residus als terrenys del pla de Can Coma. També s’aprovava la resta de la documentació que estava formada per l’informe de sostenibilitat ambiental, l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada i un estudi d’impacte i integració paisatgística. Aquest darrer proposava, per tal de reduir la l’impacte paisatgístic de la nova edificació, la plantació d’arbres al seu voltant.

A diferència de les anteriors votacions, el PSC es va abstenir ja que, malgrat considerar l’equipament necessari, reclamava més diàleg amb l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca. D’aquesta manera, el centre es va aprovar amb els vots a favor de CiU, que tenia majoria absoluta. El president del Consell Comarcal, Joan Espona, va justificar l’emplaçament en sòl no urbanitzable per tal de preservar el sòl industrial existent a la comarca i va recordar que la ubicació proposada per l’Ajuntament no suposava cap gran canvi ja que era molt propera als terrenys del pla de Can Coma.

Després de l’aprovació inicial, l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca va presentar al•legacions demanant el canvi de localització de la planta.

Segueixen els tràmits
Al llarg de la segona meitat de 2012 no es van produir novetats destacades en relació al centre de gestió de residus. L’alcalde, Ferran Puig, es va reunir amb membres del Govern català per reclamar el canvi d’ubicació i va manifestar que, en cas que es mantingués l’alternativa actual, el consistori estudiava la possibilitat de portar el Consell Comarcal als tribunals. Tanmateix, Puig reconeixia que, amb l’actual legislació, era possible situar una instal•lació d’aquest tipus en sòl no urbanitzable.

El 14 de febrer de 2013, quasi un any després de l’aprovació inicial, la Comissió Territorial d’Urbanisme va informar favorablement al Pla especial urbanístic del centre de residus. Aquest tràmit era previ a l’aprovació provisional que hauria de fer el mateix Consell Comarcal. En l’informe, la Generalitat considerava que el projecte era compatible des d’un punt de vista urbanístic i territorial tot i que feia algunes precisions que haurien de ser incorporades en l’avaluació ambiental. Així, reclamava que el centre no comportés una disminució de la permeabilitat del sòl, que no afectés negativament la connectivitat del territori i que es garantís l’accés des de l’A-26.

L’alcalde de Sant Jaume de Llierca, Ferran Puig, en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, va explicar que havia rebut l’informe amb sensació “agredolça” ja que, malgrat que no posava en dubte la ubicació dels terrenys, feia unes consideracions que coincidien amb les preocupacions del consistori. En aquest sentit, Puig va reconèixer que si es demostrava, mitjançant informes tècnics independents, que no hi havia afectació als aqüífers i no es vulnerava la connectivitat ecològica, llavors no tindrien “arguments tècnics” per oposar-se a l’emplaçament.

Finalment, el mes de juliol el Consell Comarcal de la Garrotxa va aprovar provisionalment el Pla especial amb els vots a favor de CiU i en contra d’ERC. En aquesta ocasió el PSC va optar per dividir els seus vots: tres consellers van votar a favor i dos es van abstenir.

La Generalitat frena la planta
El següent pas en la tramitació del projecte havia de ser l’aprovació definitiva per part de la Comissió d’Urbanisme i posteriorment l’atorgament de la llicència d’obres. Tanmateix, el 30 d’octubre, en declaracions a El Punt Avui, el director de l’Agència Catalana de Turisme, Josep Maria Tost, va assegurar que el descens en la producció de residus posava en dubte la viabilitat de la planta. Una de les opcions és que els municipis de la Garrotxa i el Pla de l’Estany portessin els seus residus a les futures plantes d’Orís (Osona) i Pedret i Marzà (Alt Empordà) o a la incineradora de Campdorà (Gironès).

Pel que fa a la central de biomassa, no hi havia constància que els tràmits per a la seva implantació haguessin començat.


Més informació
triatge-i-biomassa.blogspot.com.es
www.infogarrotxa.com


* El 21 de maig de 1987, durant una de les manifestacions contra el projecte, es van produir greus incidents quan diverses persones van colpejar el cotxe on viatjava el president de la Generalitat, Jordi Pujol, que estava de visita a Besalú.

** El Consell Comarcal de la Garrotxa té la competència en la gestió (recollida, transport, valorització i disposició del rebuig) dels residus municipals a la comarca per delegació dels ajuntaments.

*** Des de llavors han entrat en funcionament diverses plantes de tractament de residus -coneguts com a ecoparcs- a la Regió Metropolitana de Barcelona: Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Hostalets de Pierola, Montcada i Reixachi Vacarisses.

**** Es tracta d’una votació no vinculant perquè el Consell d’Alcaldes és un òrgan consultiu.
 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Garrotxa