Dilluns 11 de Desembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA RONDA BARCELÓ-ILLA FÀBREGAS I DE CARALT (MATARÓ)
Moisès Jordi
Esquema de localització del Pla de millora urbana de la ronda barceló-illa Fàbregas i de Caralt Elaboració: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2012

El Corte Inglés paralitza la implantació del seu centre comercial de Mataró, que havia d’obrir el 2014, fins que es resolgui el litigi judicial interposat per la Plataforma Salvem Can Fàbregas, que s’havia oposat al trasllat d’una antiga farinera catalogada per encabir-hi l’equipament. L’Ajuntament de Mataró assegura que el grup empresarial manté el compromís d’instal•lar-se a la ciutat i presenta un recurs de cassació contra la sentència del Tribunal Superior que considera nul el pla urbanístic que donava cobertura al desmuntatge de la fàbrica.


Antecedents 2007, 2008, 2010, 2011

Mataró (123.868 habitants el 2011) és la capital de la comarca del Maresme. Després del creixement urbanístic dels anys 50 i 60, que va comportar la creació de diversos barris perifèrics, l’Ajuntament va optar, a partir dels anys 80, per un creixement que cosís els diversos barris de la ciutat (a través, principalment, de l’obertura de la Via Europa) i per la transformació a residencial d’àrees industrials properes al centre urbà (majoritàriament situades a l’oest del nucli antic i l’Eixample).

Un dels sectors on es projectava una nova àrea residencial és al voltant de la ronda Barceló -al límit oest del barri de l’Eixample i al costat de l’N-II i el port de Mataró-, on predominaven els usos industrials i els magatzems. El Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Mataró de 1996 definia la ronda Barceló com una via estratègica ja que és l’últim tram que permet connectar l’autopista C-32 i la Via Europa (la principal avinguda d’entrada a la ciutat) amb el mar i el port de Mataró. Considerava, en conseqüència, que calia millorar la imatge urbana de la zona a través de la transformació del teixit industrial en usos residencials amb comerç i serveis. Per fer-ho es delimitava un sector de desenvolupament, el Pla de millora urbana de la Ronda Barceló PMU 01-d (de prop de 4 hectàrees), amb l’objectiu de transformar els usos industrials en residencials, ampliar la secció de la ronda i ordenar tot el sector.

Un centre comercial a l'Illa Fàbregas
L’any 2003, quan encara no s’havia iniciat el desenvolupament de la ronda Barceló, el Programa d’orientació dels equipaments comercials, aprovat per l’Ajuntament de Mataró, va plantejar la necessitat d’implantar un centre comercial en format de gran magatzem (més de 25.000 metres quadrats) prop del centre urbà. Es considerava que, per la seva localització, permetria revitalitzar la zona i actuaria com a locomotora del comerç de caràcter urbà ja que atrauria clientela d’altres municipis. Es va escollir com a indret òptim una illa situada a l’encreuament de la ronda Alfons XII (la prolongació cap al nord de la ronda Barceló) amb el carrer Biada. Per fer-lo es proposava enderrocar l’antiga farinera Fàbregas i de Caralt, construïda el 1879, propietat de l’Ajuntament i inclosa en el Catàleg de patrimoni de Mataró. Per facilitar la gestió urbanística, l’illa Fàbregas i de Caralt es va incorporar dins l’àmbit del Pla de millora urbana de la ronda Barceló, malgrat que es tracta d’un sector discontinu.

L’any 2007 l’Ajuntament de Mataró va aprovar el Pla de millora urbana de la ronda Barceló-Illa Fàbregas i de Caralt que preveia, en una superfície de 39.711 metres quadrats (30.082 a la ronda Barceló i 9.629 a l’illa Fàbregas i de Caralt), la construcció de 692 habitatges, la implantació d’un gran magatzem a l’illa Fàbregas i de Caralt i l’ampliació de la secció de la ronda fins als 30 metres d’amplada. Aquell mateix any es va descatalogar la fàbrica Fàbregas i de Caralt per tal de poder-la enderrocar i es va resoldre el concurs per adjudicar el gran magatzem a favor del grup empresarial espanyol El Corte Inglés.

La Unió de Botiguers de Mataró, tot i que reconeixia la diversitat de visions dins dels seus associats, no es va oposar a la implantació del centre comercial però es mostrava escèptica amb la possibilitat que actués de locomotora del comerç de caràcter urbà. Per això va reclamar a l’Ajuntament actuacions per promoure els eixos comercials principals de la ciutat i, més concretament, per convertir en zona de vianants els carrers Sant Benet, Sant Josep i la plaça de les Tereses, que són els que permetrien connectar El Corte Inglés amb el centre històric.

Canvi d’emplaçament de Fàbregas i de Caralt
El mateix any 2007 va sorgir la plataforma Salvem Can Fàbregas per lluitar contra la desaparició de l’antiga farinera Fàbregas i de Caralt. Consideraven que es tractava d’un atemptat contra el patrimoni històric, criticaven la decisió de descatalogar l’edifici i proposaven destinar-lo a usos socials i culturals. Com a alternativa, el govern municipal va proposar el trasllat del conjunt arquitectònic pocs metres més al nord, just a sobre del carrer Biada, a la cantonada amb el carrer Tetuan, dins de l’àmbit del Pla de millora urbana dels entorns del carrer Biada. El canvi d’emplaçament de la fàbrica obligaria a fer una torre de dotze plantes d’altura davant del centre comercial per tal d’ubicar-hi el sostre residencial que havia d’anar al lloc on es traslladarà la fàbrica. El cost de reconstrucció de la fàbrica havia d’anar a càrrec de l’empresa adjudicatària del concurs, El Corte Inglés. La solució final no va agradar a Salvem Can Fàbregas ni tampoc el principal grup de l’oposició, CiU, que proposava integrar la fàbrica dins el futur centre comercial.
Una imatge de l'illa Fàbregas i de Caralt sense la farinera Foto: Moisès Jordi
L’any 2008 es va aprovar el Pla de millora urbana de l’Illa Fàbregas i de Caralt, de 9.629 m² de sòl i 26.576 m² de sostre terciari, que concretava en aquesta illa les determinacions més generals del Pla de millora urbana de la ronda Barceló-Illa Fàbregas i de Caralt.

El 2009 es va aprovar el projecte de desmuntatge i trasllat de la fàbrica, a través de l’empresa municipal PUMSA. Es basava en esquarterar en grans porcions el recinte i traslladar-lo a un solar municipal del veïnat de Valldeix, al nord del municipi, fins que es desenvolupés el Pla de millora urbana dels entorns del carrer Biada, que havia de permetre la seva reconstrucció. El mes de juliol es va iniciar el desmuntatge de la fàbrica, que es va enllestir en poques setmanes i va tenir un cost d’1,5 milions d’euros.

Litigis contra el trasllat
La plataforma Salvem Can Fàbregas i el grup municipal de la CUP –que s’oposava a la implantació d’El Corte Inglés pel perjudici que tindria sobre el petit comerç- van presentar diversos recursos contenciosos administratius contra el trasllat de l’antiga fàbrica a partir de l’any 2009. Els recursos feien referència a aspectes com la suposada il•legalitat del procés de venda directa del solar de l’antiga farinera que l’Ajuntament va fer a l’empresa municipal PUMSA; la classificació com a sòl agrícola de l’espai utilitzat per a dipositar les peces de l’antiga fàbrica; el fet de no haver tingut en compte, en el procés de desmuntatge i trasllat de la fàbrica, l’estructura subterrània del subsòl que també contenia elements d’interès històric; o el fet de contradir el Pla especial del Patrimoni Arquitectònic, que protegia l’antiga farinera. Tot i que el 2010 la Fiscalia Provincial de Barcelona es va querellar contra l’alcalde de Mataró, ja que va identificar dos delictes contra l’ordenació del territori i el patrimoni històric, finalment el cas va acabar amb sobreseïment i, a més, es van anar desestimant la resta de recursos presentats.

D’aquesta manera la instal•lació del Corte Inglés va poder seguir amb la tramitació tot i que, durant l’any 2010, el grup empresarial havia mostrat alguns dubtes a causa de la lentitud del procés administratiu i la voluntat de prioritzar l’obertura dels grans magatzems de Badalona. D’aquesta manera, a finals de l’any 2011, després d’una modificació del Pla de millora urbana de l’Illa Fàbregas i de Caralt per modificar la distribució d’usos de les plantes i la composició arquitectònica dels grans magatzems, El Corte Inglés. El grup empresarial preveia iniciar les obres el 2012 i obrir els grans magatzems l’any 2014.

El maig de 2011 hi va haver un canvi en el govern municipal de Mataró. El govern de coalició entre el PSC, ERC i ICV va donar pas a un govern en minoria format per CiU, amb Joan Mora com a alcalde. Tot i que la formació nacionalista s’havia oposat al desmuntatge i trasllat de la fàbrica Fàbregas i de Caralt, el nou equip de govern es va comprometre a tirar endavant el projecte per fer els grans magatzems.

En canvi, la transformació de la ronda Barceló seguia encallada a causa de la crisi econòmica i immobiliària. La major part de les petites indústries i magatzems existents ja havien tancat però els locals encara no havien estat enderrocats a l’espera que es reactivés el projecte urbanístic. Veïns i propietaris denunciaven l’abandonament i la degradació de la zona i l’ocupació il•legal d’immobles.

Pla d’impuls del comerç urbà
L’arribada d’El Corte Inglés a Mataró preocupava el teixit comercial del municipi per l’impacte que aquesta gran superfície podria tenir sobre les vendes. Tanmateix l’equip de govern de l’Ajuntament considerava que el Corte Inglés, lluny de ser una amenaça, era una oportunitat pel municipi. Cal destacar, en aquest sentit, que l’aposta per construir els grans magatzems al costat del centre històric tenia com a objectiu crear sinèrgies amb el comerç local i volia evitar el model comercial concentrat a la perifèria que s’havia consolidat, en part, amb l’obertura del centre comercial Mataró Parc l’any 2000. En aquest sentit, complia la LLEI D’ORDENACIÓ DELS EQUIPAMENTS COMERCIALS, que fixa que la implantació de noves superfícies comercials es localitzi dins les trames urbanes consolidades dels pobles i ciutats.

El 20 de gener de 2012 el regidor de Promoció Econòmica, Miquel Rey (CiU), va enunciar la posada en marxa d’un Pla d’impuls comercial de Mataró amb l’objectiu de promocionar el comerç de la ciutat i integrar els grans magatzems dins la trama comercial existent. Aquest pla hauria de comportar accions en diversos àmbits, com l’urbanisme, les infraestructures, els serveis urbans, la mobilitat, els aparcaments, la promoció de la ciutat, la seguretat i la participació ciutadana. Rey assegurava que la implantació d’El Corte Inglés configuraria un corredor comercial de molt valor per la ciutat ja que agruparia comerç, serveis, patrimoni, cultura i activitat social. La primera de les reformes seria la de la plaça Gran -al tractar-se d’una de les àrees del centre més allunyades del futur Corte Inglés- i posteriorment es procediria a la reurbanització dels carrers que uniran l’equipament comercial amb el nucli històric per donar més protagonisme als vianants.
Edifici enderrocat a la ronda Barceló Foto: Moisès Jordi
Sentències judicials contradictòries
Al llarg 2012 seguia la tramitació d’alguns dels recursos presentats per la plataforma Salvem Can Fàbregas i pel grup municipal de la CUP. A principis de novembre una sentència del Jutjat Contenciós Administratiu número 12 de Barcelona considerava que el desmuntatge de Can Fàbregas no contradeia el Pla especial del Patrimoni Arquitectònic. Segons la sentència, en aquest document es prohibeix, d’entrada, l’enderroc o el desmuntatge però s’hi introdueixen algunes excepcions sempre i quan no s’afectin els valors arquitectònics.

Poc després, el 29 de novembre, es va saber que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia estimat el recurs presentat pel Col•lectiu Ronda, en nom de Salvem Can Fàbregas, que considerava “nul de ple dret” el Pla de millora urbana de l’illa de Can Fàbregas. Es considerava que el Pla de millora urbana no era vàlid per donar cobertura al desmuntatge de la fàbrica ja que contradeia el PGOU i el Pla especial del Patrimoni Arquitectònic, els quals permetien compatibilitzar el centre comercial i l’antiga fàbrica.

Salvem Can Fàbregas va celebrar la sentència del Tribunal Superior i va lamentar que, durant anys, se’ls hagués acusat d’estar en contra de l’arribada del Corte Inglés. Tanmateix, l’advocada Agnès Garcia, del Col•lectiu Ronda, reconeixia que la sentència arribava tard ja que el desmuntatge ja estava fet i no es volia pronunciar sobre els efectes que tindria sobre la implantació d’El Corte Inglés.

Per la seva banda, fonts de l’Ajuntament de Mataró, en declaracions al diari digital Capgros.com, van assegurar que, malgrat la sentència, les obres es podrien iniciar. En la seva opinió el dictamen del tribunal feia referència a qüestions tècniques i jurídiques que es podien resoldre sense paralitzar el projecte.

El Corte Inglés anuncia que ajorna l’obertura
L’11 de desembre, pocs dies després que es conegués la sentència del Tribunal Superior, l’Ajuntament de Mataró va confirmar que El Corte Inglés havia decidit ajornar l’inici de les obres fins que es resolgués el recurs presentat per Salvem Can Fàbregas. No obstant això, segons l’alcalde, Joan Mora, el grup empresarial seguia mantenint un compromís ferm d’implantar-se a la ciutat. Mora reconeixia, però, que no hi havia cap calendari previst.

L’equip de govern de Mataró es va mostrar decidit a actuar per assegurar la inversió del centre comercial. L’estratègia passava per presentar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem i, paral•lelament, iniciar la revisió del procés urbanístic per garantir la seva legalitat, és a dir modificar el PGOU i el Pla especial del Patrimoni Arquitectònic. Per tal d’estudiar la situació creada, el mateix dia 11 l’alcalde de Mataró, Joan Mora, i la regidora d’Urbanisme, Montserrat Rodríguez, van mantenir una reunió amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, el secretari de Territori i Mobilitat, Damià Calvet, i dos representants d’El Corte Inglés.

Tal i com recollia el diari digital Capgros.com, els partits polítics de l’oposició a l’Ajuntament de Mataró van reaccionar de manera diversa a l’anunci d’El Corte Inglés. El cap del grup municipal del PSC i exalcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, lamentava la situació pels llocs de treball que es perdrien, criticava els opositors al projecte i oferia suport al govern municipal. El PP, per la seva banda, entenia la decisió d’El Corte Inglés i carregava contra l’anterior govern per la mala gestió que havia fet de l’operació i contra CiU per l’ús “políticament interessat” de Can Fàbregas quan estava a l’oposició. La CUP reclamava la dimissió de Joan Antoni Baron i recordava que havia plantejat alternatives per fer compatibles la protecció de l’edifici amb altres usos. Finalment ICV optava per mantenir-se a l’expectativa.

A finals de 2012 la implantació d’El Corte Inglés a Mataró estava aturada, amb la qual cosa no es podria complir el termini inicial d’obrir el centre comercial el 2014. També seguia aturat el Pla de millora urbana de la ronda Barceló –amb la major part d’establiments industrials buits i sense cap perspectiva per a la construcció dels habitatges previstos- i el Pla de millora urbana dels entorns del carrer Biada –on, en principi, s’hauria de reubicar la fàbrica Fàbregas i de Caralt-.

Més informació
www.mataro.cat
www.salvemcanfabregas.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Maresme
Fotogaleria relacionada