A nivell de mobilitat, es preveia la construcció de dues estacions de metro per donar servei al barri i que permetrien arribar al centre Barcelona en 15 minuts: Foc Cisell (
LÍNIA 10 i
LÍNIA 2) i Motors (línia 10). La construcció de la línia 10 (que compartia traçat en els trams centrals amb la línia 9) es va iniciar el 2003 mentre el perllongament de la línia 2 des de Sant Antoni fins a l’aeroport estava en estudi. D’altra banda en el projecte també es feia referència a la possibilitat de construir un túnel viari sota la muntanya de Montjuïc que connectés la Zona Franca i la Marina del Prat Vermell amb l’Avinguda del Paral•lel.
Un dels aspectes singulars del nou barri serà la utilització de l’energia produïda per la futura Central de Generació d’Energies de la Zona Franca, la construcció de la qual es va iniciar l’any 2009. Aquesta instal•lació aprofitarà la biomassa municipal i, de forma pionera, el fred residual de la regasificadora del port de Barcelona (que converteix el gas natural líquid a l’estat gasós). D’aquesta manera s’oferirà el servei de climatització per a ús domèstic ja que distribuirà calor (aigua calenta a 90ºC) i fred (aigua freda a 5ºC) al nou barri.
Després de l’aprovació de la modificació del PGM l’Ajuntament de Barcelona preveia que els primers habitatges estarien construïts el 2009 i es fixava com a data de conclusió del projecte el 2021.
S’inicia la tramitació
Per tal de desenvolupar el sector es feia necessari l’aprovació del Pla especial d’infraestructures (PEI) -que havia de determinar la dotació d’infraestructures- i dels 14 plans de millora urbana (PMU) en què es dividia l’àmbit de la modificació del PGM. L’any 2007 es va aprovar definitivament el PEI, el PMU del sector 8 i el PMU del sector 10. Aquests dos últims se situen a l’entorn del futur Parc Central de la Marina del Prat Vermell i han de concentrar uns 2.500 habitatges i bona part dels equipaments. El PMU 10 comportava, a més, l’enderrocament dels habitatges del carrer Ulldecona i el seu reallotjament en els pisos a construir. A principis de 2008 es va aprovar inicialment el PMU del sector 14, amb 1.200 habitatges previstos.
La celeritat en l’aprovació dels plans de millora urbana va començar a inquietar els veïns de la colònia Bausili, integrada en el PMU 9, encara no aprovat. Situada entre el passeig de la Zona Franca i els habitatges Eduard Aunós –i mig amagades per una gasolinera- la colònia està formada per un grup d’onze cases alineades pintades de color groc construïdes l’any 1920. Segons el diari
El País, en l’edició de 26 de maig de 2008, els veïns, que eren llogaters, reclamaven que es cataloguessin les cases i no s’enderroquessin, una opció que no compartien els propietaris. La decisió final es prendria un cop es redactés el PMU.
El juny de 2008 l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’empresa municipal Barcelona Gestió Urbanística (BAGURSA), va obrir una oficina al barri per tal de gestionar la transformació urbana de La Marina del Prat Vermell. Es pretenia establir un vincle de proximitat entre l’administració i els veïns, comerciants i entitats de la zona.
La crisi atura la Marina del Prat Vermell
Un cop enllestits els plans de millora urbana ja es podia avançar en els projectes d’urbanització i reparcel•lació com a passos previs per començar la urbanització de la zona i la construcció dels habitatges. Tanmateix aquesta fase va coincidir plenament amb l’inici de la crisi econòmica i la fi del boom immobiliari, fet que va frenar dràsticament l’activitat del sector de la construcció (
HABITATGE) i va alentir els processos de gestió urbanística dels plans de millora urbana aprovats.
Aquesta situació es va anar allargant en el temps i afectava especialment els àmbits on ja s’havien aprovat els PMU, ja que bona part dels solars estaven buits i els tallers industrials abandonats a l’espera de l’inici de les obres. Fora dels sectors amb PMU aprovat la situació era una mica diferent ja que, majoritàriament, s’hi mantenien els usos industrials per bé que amb situació de precarietat ja que la qualificació del sector feia inviable qualsevol projecte d’inversió. Així mateix l’àrea on es preveu el Parc Central de la Marina del Prat Vermell continuava essent un solar buit i descuidat utilitzat, en part, com a aparcament. L’única obra que es va endegar, a partir del 2010, va ser la Casa de l’Agricultura. Situada dins el PMU 8, al costat dels Mossos d’Esquadra, ha d’allotjar les seus centrals dels sindicats agraris catalans. Així mateix entre finals de 2010 i principis de 2011 es van aprovar definitivament els plans de millora urbana dels sectors 14 (que només disposava d’aprovació inicial) i del sector 3.
Després de les eleccions del maig de 2011 el nou equip de govern de Barcelona, format per CiU, es va marcar com a objectiu prioritari l’impuls de tres grans projectes urbanístics que havien quedat aturats a la ciutat: la Marina del Prat Vermell, els entorns de l’estació del Ferrocarril d’Alta Velocitat a la Sagrera i la plaça de les Glòries. De fet el barri de la Marina del Prat Vermell prenia especial importància per la seva vinculació a un dels projectes estrella proposats per l’equip de govern, el barri Blau@Ictinea, que se situaria als actuals molls de Sant Bertran i Costa del
PORT DE BARCELONA, just a l’altre costat de la ronda Litoral. La suma dels dos projectes permetria acabar d’incorporar tot l’entorn de la muntanya de Montjuïc dins la trama urbana de la ciutat.
Per tal de desencallar la situació de la Marina del Prat Vermell i de la resta de projectes aturats, l’octubre de 2011 l’Ajuntament de Barcelona va presentar el pla Empenta per tal d’impulsar, en els següents 12 anys, la urbanització d’11 sectors de la ciutat on es preveu construir 20.000 habitatges, la meitat dels quals de protecció oficial. En una primera fase, fins al 2015, es preveia invertir 80 milions d’euros que es destinarien a quatre sectors concrets: la Marina del Prat Vermell, Can Batlló, les
CASERNES DE SANT ANDREU i els entorns de la Via Augusta a Sarrià. Amb aquesta quantitat l’Ajuntament sufragaria el cost d’inici d’urbanització dels solars i, a canvi, obtindria sòl públic cedit pels promotors (90 solars i 370.000 metres quadrats) on es construirien habitatges de protecció oficial. Dins del mateix pla també es preveia invertir 60 milions d’euros en la construcció de 550 habitatges en règim amb dret de superfície i 60 més en ajudes a la rehabilitació.