Dissabte 25 de Setembre de 2021
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA MARINA DEL PRAT VERMELL (BARCELONA)
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2013
A principis de 2013 s’inicien les obres del primer sector del nou barri de la Marina del Prat Vermell, que ha de permetre transformar els usos industrials obsolets d’aquesta àrea propera a la Zona Franca i construir més de 10.000 habitatges. El projecte ha sofert un important retard a causa de la crisi econòmica i la fi del boom immobiliari però l’Ajuntament de Barcelona el considera com a prioritari. Mentrestant estudia la proposta d’una empresa holandesa per construir-hi una pista d’esquí indoor.
Antecedents: 2004, 2005, 2006, 2012
El barri de la Marina del Prat Vermell (1.108 habitants l’any 2010), també conegut com a Marina-Zona Franca, pertany al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona i se situa entre la muntanya de Montjuïc, la ronda Litoral, la Zona Franca, el terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat i el barri de la Marina del Port. Actualment s’hi intercalen naus industrials, magatzems, solars abandonats i petits nuclis d’habitatge.
Fins ben entrat el segle XIX en aquest espai hi dominava l’activitat ramadera i els conreus d’hortes i fruiters (aprofitant el canal de la Infanta) a més d’un petit nucli pesquer situat al costat de la platja. A mitjan segle XIX s’hi van començar a traslladar diverses indústries del centre de Barcelona, entre elles algunes fàbriques d’indianes que tenyien roba i que les assecaven en prats (d’aquí el nom del barri). A finals del segle XIX i principis del XX –després de l’annexió de l’antic municipi de Sants a Barcelona- s’hi van instal•lar més indústries i s’hi van construir petits nuclis d’habitatge destinats als treballadors com la colònia Santiveri, la colònia Bausili o les cases barates d’Eduard Aunós.
Fora dels límits del barri també es van anar produint transformacions importants. Per la banda de mar l’expansió del port de Barcelona i la creació de la Zona Franca (1929) van suposar la desaparició definitiva dels assentaments de pescadors i dels incipients establiments de bany situats al costat de la platja. Per la banda de muntanya el barri de la Marina del Port va anar acollint, a partir dels anys 50, polígons d’habitatge de reallotjament de barraquistes (Can Clos i el Polvorí) així com el nou barri de “Las Viviendas de la Seat”.
Dins del barri de la Marina del Prat Vermell l’any 1993 es van enderrocar les cases barates d’Eduard Aunós, que van ser substituïdes per blocs de pisos (on es van reallotjar els veïns), diversos equipaments i zones d’aparcament. Així mateix a finals dels 90 es va projectar el centre de negocis Districte 38, situat al passeig de la Zona Franca, entre els habitatges d’Eduard Aunós i la fàbrica Santiveri. Es tracta d’un complex d’oficines i activitats complementàries de 7 hectàrees que forma part de l’ampliació del recinte de la Gran Via de la Fira de Barcelona cap a la Zona Franca.
L’any 2004 l’Ajuntament de Barcelona va presentar el projecte de creació d’un nou barri a la Marina del Prat Vermell. Afectaria un sector de 75 hectàrees comprès entre els carrers Metal•lúrgia, Foc, Cisell i Mare de Déu del Port i pretenia substituir els actuals usos industrials obsolets per usos residencials i d’activitat econòmica compatible. El procés de transformació de la Marina del Prat Vermell formava part dels grans projectes de renovació urbana en curs a la ciutat de Barcelona com és el cas del 22@, LA SAGRERA, LA PLAÇA DE LES GLÒRIES o CAN BATLLÓ.
El nou barri
El juny de 2006 es va aprovar de manera definitiva la modificació del Pla general metropolità (PGM) de 1976 que, fins llavors, classificava la Marina del Prat Vermell com a sòl industrial a excepció dels petits nuclis habitats. El model urbanístic tenia com a objectius assolir un barri amb cohesió social -amb la creació d’habitatge protegit-, completar la xarxa viària, crear espais lliures i equipaments, fer compatible l’activitat econòmica amb la residencial i establir les condicions per a una mobilitat sostenible. Es preveia la construcció de 10.865 habitatges, un 47% dels quals de protecció oficial, de tal manera que el barri podria arribar als 25.000 habitants aproximadament.
Segons la modificació, de les 75 hectàrees del sector 27 anirien destinades a habitatge i activitats econòmiques, 14 a espais lliures, 11 a equipaments (centre educatiu, escola bressol, casal per a gent gran, CAP...) i 23 a vials. En el nucli central del barri els immobles tindrien un màxim de planta baixa més sis pisos i al costat del passeig de la Zona Franca s’assoliria una alçada màxima d’onze pisos. A la part central, al costat dels nous habitatges Eduard Aunós, s’hi preveia un parc de 3 hectàrees (el Parc Central de la Marina del Prat Vermell) i diversos equipaments.
La compatibilitat entre l’ús d’habitatge i les activitats econòmiques es feia possible gràcies a la clau urbanística 18mzf (Zona de transformació per a ordenació volumètrica específica). Els usos permesos eren l’habitatge, els hotels, les oficines, el comerç i algunes tipologies d’activitat industrial com els petits tallers i, sota determinades condicions, el transport o l’emmagatzematge. En tot cas haurien de ser els posteriors plans de millora urbana els que definissin més concretament l’ordenació de cada sector per compatibilitzar els diferents usos.
La creació del barri suposava la desaparició de les naus industrials i magatzems existents, entre ells la fàbrica Miniwatt (que es va derruir el mateix 2006) o la històrica Santiveri. També s’havien d’enderrocar uns 60 habitatges situats al carrer d’Ulldecona i quedaven a determinació del Pla de millora urbana posterior les cases baixes de la colònia Bausili. En canvi es conservaven els habitatges de la colònia Santiveri i els pisos d’Eduard Aunós que, de fet, queden fora de l’àmbit del sector.
A principis de 2013 s’inicien les obres del primer sector del nou barri de la Marina del Prat Vermell, que ha de permetre transformar els usos industrials obsolets d’aquesta àrea propera a la Zona Franca i construir més de 10.000 habitatges. El projecte ha sofert un important retard a causa de la crisi econòmica i la fi del boom immobiliari però l’Ajuntament de Barcelona el considera com a prioritari. Mentrestant estudia la proposta d’una empresa holandesa per construir-hi una pista d’esquí indoor.
Antecedents: 2004, 2005, 2006, 2012
El barri de la Marina del Prat Vermell (1.108 habitants l’any 2010), també conegut com a Marina-Zona Franca, pertany al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona i se situa entre la muntanya de Montjuïc, la ronda Litoral, la Zona Franca, el terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat i el barri de la Marina del Port. Actualment s’hi intercalen naus industrials, magatzems, solars abandonats i petits nuclis d’habitatge.
Fins ben entrat el segle XIX en aquest espai hi dominava l’activitat ramadera i els conreus d’hortes i fruiters (aprofitant el canal de la Infanta) a més d’un petit nucli pesquer situat al costat de la platja. A mitjan segle XIX s’hi van començar a traslladar diverses indústries del centre de Barcelona, entre elles algunes fàbriques d’indianes que tenyien roba i que les assecaven en prats (d’aquí el nom del barri). A finals del segle XIX i principis del XX –després de l’annexió de l’antic municipi de Sants a Barcelona- s’hi van instal•lar més indústries i s’hi van construir petits nuclis d’habitatge destinats als treballadors com la colònia Santiveri, la colònia Bausili o les cases barates d’Eduard Aunós.
Fora dels límits del barri també es van anar produint transformacions importants. Per la banda de mar l’expansió del port de Barcelona i la creació de la Zona Franca (1929) van suposar la desaparició definitiva dels assentaments de pescadors i dels incipients establiments de bany situats al costat de la platja. Per la banda de muntanya el barri de la Marina del Port va anar acollint, a partir dels anys 50, polígons d’habitatge de reallotjament de barraquistes (Can Clos i el Polvorí) així com el nou barri de “Las Viviendas de la Seat”.
Dins del barri de la Marina del Prat Vermell l’any 1993 es van enderrocar les cases barates d’Eduard Aunós, que van ser substituïdes per blocs de pisos (on es van reallotjar els veïns), diversos equipaments i zones d’aparcament. Així mateix a finals dels 90 es va projectar el centre de negocis Districte 38, situat al passeig de la Zona Franca, entre els habitatges d’Eduard Aunós i la fàbrica Santiveri. Es tracta d’un complex d’oficines i activitats complementàries de 7 hectàrees que forma part de l’ampliació del recinte de la Gran Via de la Fira de Barcelona cap a la Zona Franca.
L’any 2004 l’Ajuntament de Barcelona va presentar el projecte de creació d’un nou barri a la Marina del Prat Vermell. Afectaria un sector de 75 hectàrees comprès entre els carrers Metal•lúrgia, Foc, Cisell i Mare de Déu del Port i pretenia substituir els actuals usos industrials obsolets per usos residencials i d’activitat econòmica compatible. El procés de transformació de la Marina del Prat Vermell formava part dels grans projectes de renovació urbana en curs a la ciutat de Barcelona com és el cas del 22@, LA SAGRERA, LA PLAÇA DE LES GLÒRIES o CAN BATLLÓ.
El nou barri
El juny de 2006 es va aprovar de manera definitiva la modificació del Pla general metropolità (PGM) de 1976 que, fins llavors, classificava la Marina del Prat Vermell com a sòl industrial a excepció dels petits nuclis habitats. El model urbanístic tenia com a objectius assolir un barri amb cohesió social -amb la creació d’habitatge protegit-, completar la xarxa viària, crear espais lliures i equipaments, fer compatible l’activitat econòmica amb la residencial i establir les condicions per a una mobilitat sostenible. Es preveia la construcció de 10.865 habitatges, un 47% dels quals de protecció oficial, de tal manera que el barri podria arribar als 25.000 habitants aproximadament.
Segons la modificació, de les 75 hectàrees del sector 27 anirien destinades a habitatge i activitats econòmiques, 14 a espais lliures, 11 a equipaments (centre educatiu, escola bressol, casal per a gent gran, CAP...) i 23 a vials. En el nucli central del barri els immobles tindrien un màxim de planta baixa més sis pisos i al costat del passeig de la Zona Franca s’assoliria una alçada màxima d’onze pisos. A la part central, al costat dels nous habitatges Eduard Aunós, s’hi preveia un parc de 3 hectàrees (el Parc Central de la Marina del Prat Vermell) i diversos equipaments.
La compatibilitat entre l’ús d’habitatge i les activitats econòmiques es feia possible gràcies a la clau urbanística 18mzf (Zona de transformació per a ordenació volumètrica específica). Els usos permesos eren l’habitatge, els hotels, les oficines, el comerç i algunes tipologies d’activitat industrial com els petits tallers i, sota determinades condicions, el transport o l’emmagatzematge. En tot cas haurien de ser els posteriors plans de millora urbana els que definissin més concretament l’ordenació de cada sector per compatibilitzar els diferents usos.
La creació del barri suposava la desaparició de les naus industrials i magatzems existents, entre ells la fàbrica Miniwatt (que es va derruir el mateix 2006) o la històrica Santiveri. També s’havien d’enderrocar uns 60 habitatges situats al carrer d’Ulldecona i quedaven a determinació del Pla de millora urbana posterior les cases baixes de la colònia Bausili. En canvi es conservaven els habitatges de la colònia Santiveri i els pisos d’Eduard Aunós que, de fet, queden fora de l’àmbit del sector.
A nivell de mobilitat, es preveia la construcció de dues estacions de metro per donar servei al barri i que permetrien arribar al centre Barcelona en 15 minuts: Foc Cisell (LÍNIA 10 i LÍNIA 2) i Motors (línia 10). La construcció de la línia 10 (que compartia traçat en els trams centrals amb la línia 9) es va iniciar el 2003 mentre el perllongament de la línia 2 des de Sant Antoni fins a l’aeroport estava en estudi. D’altra banda en el projecte també es feia referència a la possibilitat de construir un túnel viari sota la muntanya de Montjuïc que connectés la Zona Franca i la Marina del Prat Vermell amb l’Avinguda del Paral•lel.
Un dels aspectes singulars del nou barri serà la utilització de l’energia produïda per la futura Central de Generació d’Energies de la Zona Franca, la construcció de la qual es va iniciar l’any 2009. Aquesta instal•lació aprofitarà la biomassa municipal i, de forma pionera, el fred residual de la regasificadora del port de Barcelona (que converteix el gas natural líquid a l’estat gasós). D’aquesta manera s’oferirà el servei de climatització per a ús domèstic ja que distribuirà calor (aigua calenta a 90ºC) i fred (aigua freda a 5ºC) al nou barri.
Després de l’aprovació de la modificació del PGM l’Ajuntament de Barcelona preveia que els primers habitatges estarien construïts el 2009 i es fixava com a data de conclusió del projecte el 2021.
S’inicia la tramitació
Per tal de desenvolupar el sector es feia necessari l’aprovació del Pla especial d’infraestructures (PEI) -que havia de determinar la dotació d’infraestructures- i dels 14 plans de millora urbana (PMU) en què es dividia l’àmbit de la modificació del PGM. L’any 2007 es va aprovar definitivament el PEI, el PMU del sector 8 i el PMU del sector 10. Aquests dos últims se situen a l’entorn del futur Parc Central de la Marina del Prat Vermell i han de concentrar uns 2.500 habitatges i bona part dels equipaments. El PMU 10 comportava, a més, l’enderrocament dels habitatges del carrer Ulldecona i el seu reallotjament en els pisos a construir. A principis de 2008 es va aprovar inicialment el PMU del sector 14, amb 1.200 habitatges previstos.
La celeritat en l’aprovació dels plans de millora urbana va començar a inquietar els veïns de la colònia Bausili, integrada en el PMU 9, encara no aprovat. Situada entre el passeig de la Zona Franca i els habitatges Eduard Aunós –i mig amagades per una gasolinera- la colònia està formada per un grup d’onze cases alineades pintades de color groc construïdes l’any 1920. Segons el diari El País, en l’edició de 26 de maig de 2008, els veïns, que eren llogaters, reclamaven que es cataloguessin les cases i no s’enderroquessin, una opció que no compartien els propietaris. La decisió final es prendria un cop es redactés el PMU.
El juny de 2008 l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’empresa municipal Barcelona Gestió Urbanística (BAGURSA), va obrir una oficina al barri per tal de gestionar la transformació urbana de La Marina del Prat Vermell. Es pretenia establir un vincle de proximitat entre l’administració i els veïns, comerciants i entitats de la zona.
La crisi atura la Marina del Prat Vermell
Un cop enllestits els plans de millora urbana ja es podia avançar en els projectes d’urbanització i reparcel•lació com a passos previs per començar la urbanització de la zona i la construcció dels habitatges. Tanmateix aquesta fase va coincidir plenament amb l’inici de la crisi econòmica i la fi del boom immobiliari, fet que va frenar dràsticament l’activitat del sector de la construcció (HABITATGE) i va alentir els processos de gestió urbanística dels plans de millora urbana aprovats.
Aquesta situació es va anar allargant en el temps i afectava especialment els àmbits on ja s’havien aprovat els PMU, ja que bona part dels solars estaven buits i els tallers industrials abandonats a l’espera de l’inici de les obres. Fora dels sectors amb PMU aprovat la situació era una mica diferent ja que, majoritàriament, s’hi mantenien els usos industrials per bé que amb situació de precarietat ja que la qualificació del sector feia inviable qualsevol projecte d’inversió. Així mateix l’àrea on es preveu el Parc Central de la Marina del Prat Vermell continuava essent un solar buit i descuidat utilitzat, en part, com a aparcament. L’única obra que es va endegar, a partir del 2010, va ser la Casa de l’Agricultura. Situada dins el PMU 8, al costat dels Mossos d’Esquadra, ha d’allotjar les seus centrals dels sindicats agraris catalans. Així mateix entre finals de 2010 i principis de 2011 es van aprovar definitivament els plans de millora urbana dels sectors 14 (que només disposava d’aprovació inicial) i del sector 3.
Després de les eleccions del maig de 2011 el nou equip de govern de Barcelona, format per CiU, es va marcar com a objectiu prioritari l’impuls de tres grans projectes urbanístics que havien quedat aturats a la ciutat: la Marina del Prat Vermell, els entorns de l’estació del Ferrocarril d’Alta Velocitat a la Sagrera i la plaça de les Glòries. De fet el barri de la Marina del Prat Vermell prenia especial importància per la seva vinculació a un dels projectes estrella proposats per l’equip de govern, el barri Blau@Ictinea, que se situaria als actuals molls de Sant Bertran i Costa del PORT DE BARCELONA, just a l’altre costat de la ronda Litoral. La suma dels dos projectes permetria acabar d’incorporar tot l’entorn de la muntanya de Montjuïc dins la trama urbana de la ciutat.
Per tal de desencallar la situació de la Marina del Prat Vermell i de la resta de projectes aturats, l’octubre de 2011 l’Ajuntament de Barcelona va presentar el pla Empenta per tal d’impulsar, en els següents 12 anys, la urbanització d’11 sectors de la ciutat on es preveu construir 20.000 habitatges, la meitat dels quals de protecció oficial. En una primera fase, fins al 2015, es preveia invertir 80 milions d’euros que es destinarien a quatre sectors concrets: la Marina del Prat Vermell, Can Batlló, les CASERNES DE SANT ANDREU i els entorns de la Via Augusta a Sarrià. Amb aquesta quantitat l’Ajuntament sufragaria el cost d’inici d’urbanització dels solars i, a canvi, obtindria sòl públic cedit pels promotors (90 solars i 370.000 metres quadrats) on es construirien habitatges de protecció oficial. Dins del mateix pla també es preveia invertir 60 milions d’euros en la construcció de 550 habitatges en règim amb dret de superfície i 60 més en ajudes a la rehabilitació.
Un dels aspectes singulars del nou barri serà la utilització de l’energia produïda per la futura Central de Generació d’Energies de la Zona Franca, la construcció de la qual es va iniciar l’any 2009. Aquesta instal•lació aprofitarà la biomassa municipal i, de forma pionera, el fred residual de la regasificadora del port de Barcelona (que converteix el gas natural líquid a l’estat gasós). D’aquesta manera s’oferirà el servei de climatització per a ús domèstic ja que distribuirà calor (aigua calenta a 90ºC) i fred (aigua freda a 5ºC) al nou barri.
Després de l’aprovació de la modificació del PGM l’Ajuntament de Barcelona preveia que els primers habitatges estarien construïts el 2009 i es fixava com a data de conclusió del projecte el 2021.
S’inicia la tramitació
Per tal de desenvolupar el sector es feia necessari l’aprovació del Pla especial d’infraestructures (PEI) -que havia de determinar la dotació d’infraestructures- i dels 14 plans de millora urbana (PMU) en què es dividia l’àmbit de la modificació del PGM. L’any 2007 es va aprovar definitivament el PEI, el PMU del sector 8 i el PMU del sector 10. Aquests dos últims se situen a l’entorn del futur Parc Central de la Marina del Prat Vermell i han de concentrar uns 2.500 habitatges i bona part dels equipaments. El PMU 10 comportava, a més, l’enderrocament dels habitatges del carrer Ulldecona i el seu reallotjament en els pisos a construir. A principis de 2008 es va aprovar inicialment el PMU del sector 14, amb 1.200 habitatges previstos.
La celeritat en l’aprovació dels plans de millora urbana va començar a inquietar els veïns de la colònia Bausili, integrada en el PMU 9, encara no aprovat. Situada entre el passeig de la Zona Franca i els habitatges Eduard Aunós –i mig amagades per una gasolinera- la colònia està formada per un grup d’onze cases alineades pintades de color groc construïdes l’any 1920. Segons el diari El País, en l’edició de 26 de maig de 2008, els veïns, que eren llogaters, reclamaven que es cataloguessin les cases i no s’enderroquessin, una opció que no compartien els propietaris. La decisió final es prendria un cop es redactés el PMU.
El juny de 2008 l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’empresa municipal Barcelona Gestió Urbanística (BAGURSA), va obrir una oficina al barri per tal de gestionar la transformació urbana de La Marina del Prat Vermell. Es pretenia establir un vincle de proximitat entre l’administració i els veïns, comerciants i entitats de la zona.
La crisi atura la Marina del Prat Vermell
Un cop enllestits els plans de millora urbana ja es podia avançar en els projectes d’urbanització i reparcel•lació com a passos previs per començar la urbanització de la zona i la construcció dels habitatges. Tanmateix aquesta fase va coincidir plenament amb l’inici de la crisi econòmica i la fi del boom immobiliari, fet que va frenar dràsticament l’activitat del sector de la construcció (HABITATGE) i va alentir els processos de gestió urbanística dels plans de millora urbana aprovats.
Aquesta situació es va anar allargant en el temps i afectava especialment els àmbits on ja s’havien aprovat els PMU, ja que bona part dels solars estaven buits i els tallers industrials abandonats a l’espera de l’inici de les obres. Fora dels sectors amb PMU aprovat la situació era una mica diferent ja que, majoritàriament, s’hi mantenien els usos industrials per bé que amb situació de precarietat ja que la qualificació del sector feia inviable qualsevol projecte d’inversió. Així mateix l’àrea on es preveu el Parc Central de la Marina del Prat Vermell continuava essent un solar buit i descuidat utilitzat, en part, com a aparcament. L’única obra que es va endegar, a partir del 2010, va ser la Casa de l’Agricultura. Situada dins el PMU 8, al costat dels Mossos d’Esquadra, ha d’allotjar les seus centrals dels sindicats agraris catalans. Així mateix entre finals de 2010 i principis de 2011 es van aprovar definitivament els plans de millora urbana dels sectors 14 (que només disposava d’aprovació inicial) i del sector 3.
Després de les eleccions del maig de 2011 el nou equip de govern de Barcelona, format per CiU, es va marcar com a objectiu prioritari l’impuls de tres grans projectes urbanístics que havien quedat aturats a la ciutat: la Marina del Prat Vermell, els entorns de l’estació del Ferrocarril d’Alta Velocitat a la Sagrera i la plaça de les Glòries. De fet el barri de la Marina del Prat Vermell prenia especial importància per la seva vinculació a un dels projectes estrella proposats per l’equip de govern, el barri Blau@Ictinea, que se situaria als actuals molls de Sant Bertran i Costa del PORT DE BARCELONA, just a l’altre costat de la ronda Litoral. La suma dels dos projectes permetria acabar d’incorporar tot l’entorn de la muntanya de Montjuïc dins la trama urbana de la ciutat.
Per tal de desencallar la situació de la Marina del Prat Vermell i de la resta de projectes aturats, l’octubre de 2011 l’Ajuntament de Barcelona va presentar el pla Empenta per tal d’impulsar, en els següents 12 anys, la urbanització d’11 sectors de la ciutat on es preveu construir 20.000 habitatges, la meitat dels quals de protecció oficial. En una primera fase, fins al 2015, es preveia invertir 80 milions d’euros que es destinarien a quatre sectors concrets: la Marina del Prat Vermell, Can Batlló, les CASERNES DE SANT ANDREU i els entorns de la Via Augusta a Sarrià. Amb aquesta quantitat l’Ajuntament sufragaria el cost d’inici d’urbanització dels solars i, a canvi, obtindria sòl públic cedit pels promotors (90 solars i 370.000 metres quadrats) on es construirien habitatges de protecció oficial. Dins del mateix pla també es preveia invertir 60 milions d’euros en la construcció de 550 habitatges en règim amb dret de superfície i 60 més en ajudes a la rehabilitació.
D’altra banda, el gener de 2012 el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va admetre que el ramal de la línia 10 del metro de Barcelona que ha d’arribar a la Zona Franca no estaria obert el trànsit l’any 2014 -malgrat que el túnel ja estava fet- i que els esforços se centrarien en l’arribada de la línia 9 a l’aeroport. D’aquesta manera no hi havia cap calendari previst sobre la posada en servei de les estacions de metro Motors i Foc-Cisell i, en conseqüència, la comunicació entre la Marina del Prat Vermell i la resta de Barcelona continuaria basant-se en l’autobús, una situació que no afavoria la reactivació de la transformació urbana del barri. D’altra banda els projectes de perllongament de la línia 2 cap a l’aeroport –amb parada a Foc Cisell- i el túnel viari de Montjuïc estaven també aturats a causa del seu elevat cost.
Paral•lelament el districte 38, situat just al costat del nou barri, intentava llogar els 26.500 metres quadrats d’oficines i comerç que oferia. Des de l’inici de la comercialització, a principis de 2011, només havia aconseguit llogar uns locals comercials a la cadena de supermercats Mercadona. Els promotors atribuïen aquesta situació a l’aturada de les obres del metro i a la crisi econòmica general.
Proposta de pista d’esquí
El gener de 2012 el diari New York Times va informar que una empresa holandesa estava interessada en construir una estació d’esquí indoor a Barcelona, en concret en els terrenys on hi havia hagut la fàbrica Miniwatt (PMU 10), a la Marina del Prat Vermell. L’empresa, Snowworld, projectava invertir 40 milions d’euros i construir dues pistes d’esquí -una de 300 metres i l’altra de 100 metres-, un espai per practicar curling, dues pistes de gel, una zona comercial i un hotel. La instal•lació ocuparia 3’9 hectàrees i requeria, a causa del desnivell de les pistes, una alçada de 62 metres, que equival a un edifici de 17 plantes. Per tal de generar la neu s’aprofitaria el fred residual de la regasificadora de gas natural del port de Barcelona, que havia de garantir també la climatització de tot el barri.
Segons publicava La Vanguardia el projecte podria estar vinculat amb la candidatura de BARCELONA ALS JOCS OLÍMPICS D’HIVERN del 2022. D’aquesta manera les instal•lacions serien la seu d’algunes de les competicions o bé una zona d’entrenament. Aquestes mateixes informacions apuntaven la possibilitat que la zona residencial de la Marina del Prat Vermell es convertís en la Vila Olímpica, una possibilitat que afavoriria la reactivació del projecte urbanístic. Tot plegat, però, estava pendent de si Barcelona seria la seu d’aquests jocs fet que requeria superar, el 2014, el tall del Comitè Olímpic Internacional i, l’octubre del 2015, la nominació olímpica.
Segons els responsables de l’empresa la instal•lació podria ser una realitat el 2015. L’Ajuntament de Barcelona es va mostrar disposat a negociar el projecte tot i que va advertir que requeriria canviar de nou el planejament urbanístic del sector.
Es reprèn el projecte
A principis de 2012 es va iniciar la construcció d’un bloc de pisos situat al PMU 10 que havia de permetre reallotjar els veïns del carrer Ulldecona un cop les cases fossin enderrocades. Aquest procés es va anar allargant ja que diverses famílies no van acceptar les condicions del reallotjament. Es preveia completar el procés al llarg del 2014. Mentrestant, al carrer Ulldecona, part de les cases continuaven habitades tot i que també n’hi havia de buides, tapiades o enderrocades.
D’altra banda, el desembre de 2012 BAGRURSA va adjudicar, per 6,4 milions d’euros, les obres d’urbanització del PMU 10, amb 1.582 habitatges previstos, que es van iniciar el 2013. Es preveia urbanitzar els vials que envolten i travessen el sector i donar accessos i serveis (clavegueram, enllumenat, aigua, gas, telecomunicacions...) a les edificacions projectades, la major part habitatge protegit. A part de l’edifici de reallotjament del carrer Ulldecona, no hi havia terminis definits per la construcció de la resta de blocs, que depenien de la demanda d’habitatge.
Mentrestant a final de 2013 se seguia treballant en els projectes d’urbanització i reparcel•lació dels altres tres plans de millora urbana (3, 8 i 14) aprovats. Fonts de l'Ajuntament de Barcelona esperaven que, gràcies al pla Empenta, s’iniciessin també les obres d’algun d'aquests sectors. D’altra banda, no hi havia cap novetat respecte al projecte de construcció de la pista d’esquí als terrenys de Miniwatt.
Més informació
www.bagursa.com/lamarina
Paral•lelament el districte 38, situat just al costat del nou barri, intentava llogar els 26.500 metres quadrats d’oficines i comerç que oferia. Des de l’inici de la comercialització, a principis de 2011, només havia aconseguit llogar uns locals comercials a la cadena de supermercats Mercadona. Els promotors atribuïen aquesta situació a l’aturada de les obres del metro i a la crisi econòmica general.
Proposta de pista d’esquí
El gener de 2012 el diari New York Times va informar que una empresa holandesa estava interessada en construir una estació d’esquí indoor a Barcelona, en concret en els terrenys on hi havia hagut la fàbrica Miniwatt (PMU 10), a la Marina del Prat Vermell. L’empresa, Snowworld, projectava invertir 40 milions d’euros i construir dues pistes d’esquí -una de 300 metres i l’altra de 100 metres-, un espai per practicar curling, dues pistes de gel, una zona comercial i un hotel. La instal•lació ocuparia 3’9 hectàrees i requeria, a causa del desnivell de les pistes, una alçada de 62 metres, que equival a un edifici de 17 plantes. Per tal de generar la neu s’aprofitaria el fred residual de la regasificadora de gas natural del port de Barcelona, que havia de garantir també la climatització de tot el barri.
Segons publicava La Vanguardia el projecte podria estar vinculat amb la candidatura de BARCELONA ALS JOCS OLÍMPICS D’HIVERN del 2022. D’aquesta manera les instal•lacions serien la seu d’algunes de les competicions o bé una zona d’entrenament. Aquestes mateixes informacions apuntaven la possibilitat que la zona residencial de la Marina del Prat Vermell es convertís en la Vila Olímpica, una possibilitat que afavoriria la reactivació del projecte urbanístic. Tot plegat, però, estava pendent de si Barcelona seria la seu d’aquests jocs fet que requeria superar, el 2014, el tall del Comitè Olímpic Internacional i, l’octubre del 2015, la nominació olímpica.
Segons els responsables de l’empresa la instal•lació podria ser una realitat el 2015. L’Ajuntament de Barcelona es va mostrar disposat a negociar el projecte tot i que va advertir que requeriria canviar de nou el planejament urbanístic del sector.
Es reprèn el projecte
A principis de 2012 es va iniciar la construcció d’un bloc de pisos situat al PMU 10 que havia de permetre reallotjar els veïns del carrer Ulldecona un cop les cases fossin enderrocades. Aquest procés es va anar allargant ja que diverses famílies no van acceptar les condicions del reallotjament. Es preveia completar el procés al llarg del 2014. Mentrestant, al carrer Ulldecona, part de les cases continuaven habitades tot i que també n’hi havia de buides, tapiades o enderrocades.
D’altra banda, el desembre de 2012 BAGRURSA va adjudicar, per 6,4 milions d’euros, les obres d’urbanització del PMU 10, amb 1.582 habitatges previstos, que es van iniciar el 2013. Es preveia urbanitzar els vials que envolten i travessen el sector i donar accessos i serveis (clavegueram, enllumenat, aigua, gas, telecomunicacions...) a les edificacions projectades, la major part habitatge protegit. A part de l’edifici de reallotjament del carrer Ulldecona, no hi havia terminis definits per la construcció de la resta de blocs, que depenien de la demanda d’habitatge.
Mentrestant a final de 2013 se seguia treballant en els projectes d’urbanització i reparcel•lació dels altres tres plans de millora urbana (3, 8 i 14) aprovats. Fonts de l'Ajuntament de Barcelona esperaven que, gràcies al pla Empenta, s’iniciessin també les obres d’algun d'aquests sectors. D’altra banda, no hi havia cap novetat respecte al projecte de construcció de la pista d’esquí als terrenys de Miniwatt.
Més informació
www.bagursa.com/lamarina
Continguts relacionats
Barcelonès
