Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA DEVESA DEL PLA (RIPOLL)
Elisabet Sau
Esquema de la ubicació de la Devesa del Pla Elaboració: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2012

El setembre del 2012, el consistori de Ripoll presenta una proposta per al sector de la Devesa del Pla basada en el manteniment i rehabilitació del recinte de l’antiga fàbrica la Preparación Textil per a usos firals, un nombre moderat d’habitatges (189) i la instal•lació d’un hipermercat. Aquest projecte urbanístic, que s’aprova inicialment al mateix setembre, suposa modificar el POUM per reduir el sostre residencial fixat i permetre l’ús del sòl per a usos comercial i firal. La proposta substitueix la que havia presentat l’anterior equip de govern l’any 2008, una àrea residencial estratègica de més de 400 habitatges que va ser rebutjada en una consulta popular l’any 2009.

El municipi de Ripoll ocupa una posició estratègica a la comarca del Ripollès ja que esdevé la intersecció entre les dues grans valls de la comarca: la del Ter i la del Freser. Aquests cursos fluvials han esdevingut un element clau en el desenvolupament industrial i en l’arribada del ferrocarril. D’altra banda, el seu aiguabarreig divideix la població, de 10.904 habitants el 2012, en tres grans sectors: al nord el Barri Vell i Sant Pere, i al sud dos sectors d’eixample, el barri de la carretera de Barcelona (oest) i el de l’Estació (est).

La Devesa del Pla és un sector d’unes 5 hectàrees ubicat al barri de la carretera de Barcelona, just al sud de la confluència entre el riu Ter i el Freser, on s’hi emplaçava l’empresa La Preparación Téxtil. L’edifici d’aquesta fàbrica, que va tancar l’any 2005, és propietat de dos germans nord-americans que l’any 2006 van signar un conveni amb l’Ajuntament que els permetia construir 420 habitatges. En aquells moments, el consistori estava governat per un equip format per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit Socialista de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya-Verd (ICV). La signatura va tenir lloc just uns mesos després de l’aprovació inicial del nou POUM DE RIPOLL, que va ser al setembre, i d’ençà d’aleshores, el sector ha estat objecte d’atenció per motius diversos.

L’any 2007 es va formar un nou govern municipal format, en aquest cas, per ERC i el PSC. L’any 2008 es va acabar la tramitació del POUM de Ripoll, que es va aprovar provisionalment amb els vots favorables de l’equip de govern mentre que CiU hi va votar en contra. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) el va aprovar definitivament l’abril del mateix any. La Preparación Textil va quedar inclosa en el sector 3 del POUM, anomenat el Pla, que es va classificar com a sòl urbà no consolidat a desenvolupar amb un pla de millora urbana que recollís el canvi d’ús del sector, mantingués la conservació del canal de la fàbrica i completés la trama viària.

L’intent fallit de fer-hi una àrea residencial estratègica
L’any 2007, la Generalitat va aprovar el DECRET LLEI DE MESURES URGENTS EN MATÈRIA URBANÍSTICA l’objectiu del qual era la futura execució de nous desenvolupaments urbanístics en diferents ciutats catalanes per oferir, de forma ràpida, habitatges de protecció oficial. Aquests desenvolupaments, coneguts com a ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES, s’havien de desenvolupar a través de la figura urbanística del pla director i, entre les propostes que incloïa el de les COMARQUES GIRONINES, hi va figurar el que en aquells moments es va anomenar la Fàbrica Vella, que corresponia al sector de la Devesa del Pla de Ripoll.
Una imatge de l'antiga fàbrica La Preparación Téxtil Foto: Moisès Jordi
El projecte per l’àrea residencial estratègica preveia la construcció de 489 habitatges en 5 hectàrees, fet que suposava un augment respecte el nombre d’habitatges previstos en el POUM i en el conveni. A més, un 50% d’aquests havien de ser de protecció oficial. El projecte preveia la construcció de 3 edificis de 5 pisos i uns edificis longitudinals de 4 alçades. Els costos d’urbanització eren molt elevats, sobre 9 milions d’euros, sense incloure la construcció dels pisos. Aquesta despesa s’atribuïa a les obres que s’havien de fer per evitar els riscos d’inundabilitat derivats de la posició del sector, pràcticament a l’aiguabarreig dels rius Freser i Ter i perquè s’havia de conservar l’edifici d’oficines i una casa-comporta del canal de l’antiga fàbrica, que s’haurien de destinar a equipaments. Solà preveia que, si els terminis no es demoraven, les obres podrien començar el 2010 i els habitatges el 2011.

Després de la presentació del projecte, CiU va demanar que es posés en consideració a tota la població de Ripoll per valorar-ne l’acceptació ja que ells no s’hi mostraven partidaris tant per l’elevat nombre de pisos com per la densitat del sector. El gener del 2009, els tres grups amb representació municipal -ERC, CiU i PSC- van acordar la celebració de la consulta i la validesa de les respostes: la participació hauria de superar el 10% de la població amb dret a vot i el llindar dels 450 vots.

A la consulta hi van participar unes 900 persones que majoritàriament (prop del 71%) van votar en contra del projecte previst per la Devesa com a ARE. Amb aquests resultats, la llavors alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà (ERC), va demanar la retirada del sector del Pla director urbanístic de les ARE de les comarques de Girona i va dir que es desenvoluparia segons el POUM i el conveni del 2006 i que la propietat l’executaria quan ho cregués oportú.

El PSC es va mostrar contrariat pel resultat ja que, per a ells, era una oportunitat perduda per facilitar l’accés a l’habitatge i va expressar el seu malestar per la possible degradació de la fàbrica i de l’entorn si la transformació urbanística no s’iniciava aviat. En canvi, CiU va mostrar la seva satisfacció pel resultat de la consulta i va recordar que a Ripoll ja hi havia, en aquells moments, tres promocions aturades que representaven 170 habitatges.

Mercadona i recinte firal en el projecte avalat per CiU
L’any 2011 va ser un nou any d’eleccions municipals i el llavors candidat de CiU a l’alcaldia de Ripoll, Jordi Munell, va presentar una proposta genèrica per la Devesa del Pla. Proposava incrementar la superfície per a activitats econòmiques i per a usos firals en detriment dels usos residencials i desencallar el projecte en un termini de 4 a 8 anys. CiU va guanyar les eleccions per majoria absoluta i Munell va esdevenir el nou alcalde.

El setembre del 2012 l’Ajuntament de Ripoll, a través del regidor d’Urbanisme Xavier Cima, va fer pública la nova proposta pel sector. La primera novetat va ser la reducció dràstica d’habitatges, fins i tot en relació al POUM, de 420 a 189. Quant a usos no residencials, el projecte preveia la instal•lació d’un nou hipermercat de la cadena Mercadona i la construcció d’un recinte firal. El cost estimat de la urbanització rondaria els 8 milions d’euros ja que, en aquest cas, es preveu la construcció d’un gran mur de defensa a la zona de confluència dels rius. Tanmateix, l’import al final del projecte podria rondar els 30 milions d’euros.
Imatge virtual del projecte per la Devesa del Pla Font: Ajuntament de Ripoll
La propietat seria l’encarregada de desenvolupar el recinte firal a l’antiga fàbrica amb un cost de 2 milions d’euros. Aquest import ja estava previst en el conveni del 2006 per a la construcció d’un pont que havia d’unir dos passeigs de la capital ripollesa, però ara es destinarien a aquest nou ús. La idea del recinte firal com a espai permanent per a fires i altres actes que normalment se celebren a l’aire lliure l’havia defensada Munell per evitar-ne la suspensió en cas de condicions meteorològiques adverses.

El desenvolupament de la Devesa es faria en tres nivells: en el més proper a la carretera de Barcelona s’hi ubicaria el recinte firal que aprofitaria els tallers de l’antiga fàbrica; l’espai central estaria ocupat per usos comercials en el costat del Ter, un edifici de set plantes per habitatge i el Mercadona; al tercer nivell hi hauria 3 blocs d’habitatges de 6 plantes. El projecte també reservava un espai per a l’ampliació de l’actual parc botànic i encarregava a la propietat la redacció d’un futur pla especial per als rius Ter i Freser.

Munell va aportar com a dades complementàries que les obres donaran feina a 30 persones de forma directa i que es procuraria que s’adjudiquessin a empreses locals. També s’esperava que, quan estigués en marxa tot el complex comercial, hi treballessin unes 100 persones, 40 de les quals al Mercadona. En una entrevista al diari digital elRipollès.info, Munell va declarar que no creia que la instal•lació d’un sisè hipermercat a Ripoll hagués d’afectar el petit comerç ja que, en la seva opinió, la competència l’establirà amb els hipermercats d’altres cadenes i reforçarà l’atracció comercial de Ripoll des de la subcomarca de Bisaura. Pel que fa als habitatges, Munell afirmava que molt probablement els pisos no es construirien els propers anys per motiu de la crisi, però que calia deixar a punt el sector per acollir-los ja que, a més, el 10% formarà part de l’oferta municipal d’habitatge de protecció.

Aprovació inicial de la modificació del POUM
El mateix mes, l’Ajuntament va convocar un ple per aprovar inicialment una modificació del POUM per ajustar els usos i sostre proposats i ratificar el nou conveni amb la propietat. Ambdós tràmits van ser aprovats amb els vots favorables de l’equip de govern (CiU) i del PSC, mentre que ERC hi va votar en contra.

El PSC es va mostrar favorable a la proposta pel mateix motiu que havia al•legat d’incloure el sector de la Devesa a l’ARE, és a dir per evitar-ne la degradació, tot i que discutia la rendibilitat d’un recinte firal. Per la seva banda ERC va acusar l’equip de govern de secretisme, va posar en dubte el recinte firal i va defensar el conveni que l’anterior equip de govern havia signat.

Després d’aquesta aprovació inicial, el 5 de setembre es va obrir el termini per a l’exposició pública. Entre les al•legacions que es van presentar, elRipollès.info destacava la del PSC, que demanava que s’hi reservés espai per un casal d’avis i una llar d’infants per pal•liar els dèficits d’equipaments del barri de la carretera de Barcelona. Així mateix ERC proposava, entre altres aspectes, una consulta popular del projecte perquè considerava que era una revisió encoberta del POUM instigada per Mercadona.

Un cop acabat el període d’al•legacions a la modificació del POUM, els tècnics de l’Ajuntament van procedir a estudiar-les. Un cop resoltes, els següents passos serien l’aprovació provisional per part de l’Ajuntament i l’aprovació definitiva per part de la Comissió d’Urbanisme. Posteriorment s’haurà de redactar el Pla de millora urbana, la reparcel•lació del sector i el projecte d’urbanització.

Més informació
www.elripolles.info
www.ripoll.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Ripollès
Fotogaleria relacionada