Divendres 26 de Maig de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PROJECTE PHOENIX (BAGES)
Néstor Cabañas
Planta de tractament de potassa de Súria Font: Agència Catalana de Notícies
Actualitzat a 31/12/2013

Iberpotash avança amb el projecte Phoenix, que preveu la inversió de 600 milions per reestructurar l'activitat minera al Bages. La companyia pretén augmentar i concentrar la seva producció a la mina i a la planta de tractament de potassa a Súria, reconvertir les instal•lacions associades a Sallent en una zona d’activitats logístiques i crear una nova plataforma ferroviària a Callús. Mentrestant ha de fer front a diversos recursos que l'insten a complir els permisos i a restaurar els runams salins.


Articles posteriors: 2015

La conca potàssica catalana representa un exemple de rellevància mundial de la sedimentació de roques evaporítiques marines, amb minerals com l’halita (sal comuna) i la silvita (potassa, utilitzada com a fertilitzant), formades fa uns 37 milions d’anys durant l’orogènia alpina que va donar origen als Pirineus. Aquesta conca potàssica s’ha de contextualitzar dins del conjunt de materials evaporítics que es van dipositar a la conca de l’Ebre durant l’Eocè superior quan aquesta constituïa un mar interior. Els successius plegaments del terreny van donar origen a dos anticlinals -el de Cardona i el de Súria-Balsareny- que faciliten l’explotació minera dels materials potàssics en aquests àmbits.

La mineria potàssica es va iniciar a Súria l’any 1925 de la mà de l’empresa Mineria Potàssica de Súria (filial de Solvay) per a explotar el jaciment de clorur potàssic que existeix al sud de la falla del Tordell, en el límit nord-est de l’anticlinal. L’any 1972 es va crear Potasas del Llobregat per a explotar el jaciment de Mina Vilafruns a Balsareny, que porta associada una planta de tractament al municipi de Sallent.

El sector de la mineria va patir una greu crisi a partir dels anys vuitanta. El 1982 l’Estat va adquirir Mineria Potàssica de Súria i el 1991 Potasas del Llobregat, per tal de formar el conglomerat públic del Grupo Potasas. L’any 1998 Israel Chemicals Limited (ICL) va adquirir el Grupo Potasas i va formar Iberpotash, deixant aquesta companyia dins la seva filial Dead SeaWorks (DSW). ICL és líder mundial en producció de fertilitzants i productes químics i se situa en la sisena posició mundial en producció de potassa.

Actualment es mantenen en funcionament dues explotacions potàssiques: la mina Cabanasses de Súria (a 600 metres de profunditat, que explota el jaciment situat al nord de la falla del Tordell) i la mina Vilafruns, a Balsareny (que explota el jaciment situat al sud de la falla).

Impacte ambiental de l’activitat minera
L’activitat minera en aquesta zona del Bages ha portat associats importants impactes ambientals, el més visible del qual són els runams de residus salins, com els de Vilafruns a Balsareny, el del Fusteret a Súria o els de la Botjosa i del Cogulló a Sallent. Aquest últim es calcula que conté 40 milions de tones de residus que ocupen 35 hectàrees i és el que té actualment un creixement més intens, d’1,5 milions de tones anuals (CONTAMINACIÓ PER RESIDUS SALINS A SALLENT). Altres runams, com els de les Cabanasses a Súria, van ser coberts amb terra. En total, en aquestes runes, s’estima que hi han uns 70 milions de residus salins que ocupen unes 100 hectàrees de terreny. En el conjunt del Bages es genera un volum de residus salins anual equivalent a tota la resta de residus de Catalunya.

També han existit problemes d’estabilitat dels terrenys, com els originats per la mina de potassa Enrique, tancada el 1977, que va provocar el desallotjament del BARRI DE L’ESTACIÓ DE SALLENT.

Finalment, una altra afectació ambiental molt rellevant derivada d’aquesta activitat és la salinització dels aqüífers per efecte dels runams salins. Aquesta salinització està provocada per la lixiviació dels residus salins, fet que provoca greus efectes sobre la vegetació i la fauna i la potabilització de l’aigua de tota la conca del Llobregat i el Cardener. Per lluitar contra aquest problema, l’any 1988 es va construir un col•lector de salmorres (salmoducte) entre Sallent i Súria i Abrera, on hi ha la potabilitzadora del Llobregat. Els continuats vessaments del col•lector provocats pel seu deteriorament van portar el Govern de la Generalitat a proposar, l’any 2009, la construcció d’un nou col•lector que, finalment, ha estat ajornat per la crisi econòmica.

Aquests importants problemes ambientals han generat plataformes ciutadanes que denuncien la greu afectació de l’activitat minera al Bages i la suposada permissivitat de l’administració. Les dues principals són MontSalat -plataforma cívica per a la dessalinització del Bages creada al 1997- i Prou Sal -constituïda al 2007 amb seu a Sallent i que centra la seva lluita, entre d’altres aspectes, en l’oposició a l’ampliació del runam Cogulló-.
Instal·lacions de la mina Vilafruns, a Balsareny Font: Agència Catalana de Notícies
El projecte Phoenix
A finals d’abril de 2011 el conseller delegat d’Iberpotash, José Antonio Martínez Álamo, en una reunió amb el president de la Generalitat, Artur Mas, i el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, va presentar un ambiciós pla de reestructuració de la seva activitat al Bages anomenat projecte Phoenix. Aquest projecte preveu la inversió de 600 milions d’euros fins al 2020 a les seves instal•lacions de Súria i Sallent.

Aquest pla contempla dues fases. La primera fase, fins al 2014, preveu l’ampliació de la planta de tractament de potassa a Súria i l’augment de la seva capacitat de compactació per elaborar potassa granular, de demanda creixent en el mercat mundial. També implicarà la construcció d'una planta per al tractament del clorur sòdic, que actualment s'emmagatzema en els runams, de manera que es podran comercialitzar nous productes obtinguts del tractament d'aquesta sal, com la sal vacuum (sal cristal•litzada al buit per emprar a la cuina o com a descalcificador) o la potassa industrial, així com altres en el futur. L’objectiu d’aquesta planta és eliminar cada any 3 milions de tones dels runams salins dels 70 milions que es concentren entre Sallent i Súria.

Taula 1 Actuacions del projecte Phoenix
 
Municipi Primera fase Segona fase
Súria
Ampliació de la planta de tractament de potassa

Construcció d’una planta de tractament de clorur sòdic

Rampa de connexió entre la mina de Cabanasses i la planta de tractament de potassa
 
Augment de la producció de la mina de Cabanasses

Tercer rail a la via ferroviària existent
 
Balsareny 
Tancament de la mina de Vilafruns
 
 
Sallent
Tancament de la planta de tractament de potassa vinculada a la mina de Vilafruns
 
Centre logístic i industrial a la Botjosa
Callús   Centre logístic ferroviari als plans de la Tossa


En l'àmbit extractiu, en la primera fase es concentra la producció a la mina de Cabanasses, que incorporarà una rampa de cinc quilòmetres que connectarà directament la mina amb la planta de tractament, evitant així el pas de camions pel centre de Súria. La mina de Vilafruns, a Balsareny, es preveu que deixi de funcionar en pocs anys i, per tant, tancaran també les instal•lacions associades de Sallent. Aquest tancament està previst que afecti a 260 treballadors que es traslladaran a Súria i 130 que es jubilaran.

La segona fase suposa augmentar la producció a la mina de Cabanasses de Súria fins a 1,1 milions de tones de clorur potàssic anuals, de les quals 630.000 seran de potassa granular i 50.000 de potassa blanca industrial, així com 1,5 milions de tones de sal a partir dels residus. Aquest augment de capacitat està fonamentat en estudis geològics realitzats per l’empresa durant el 2008 que van confirmar la presència de mineral en quantitat suficient per a una producció continuada durant 50 anys. Aquesta fase està condicionada a l’arribada d’un ramal d’ample internacional des de Súria fins al CORREDOR MEDITERRANI ja que el 70% de l’activitat es dedica a l’exportació i l’empresa disposa d’una terminal específica al PORT DE BARCELONA.

També està prevista, en aquesta segona fase, la creació d’un centre logístic lligat al transport ferroviari als terrenys del pla de Tossa de Callús, de 83 hectàrees, propietat del Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Tanmateix, manca encara aprovar el planejament urbanístic de la zona (PAUM DE CALLÚS).

Primera pedra del projecte Phoenix
El 16 de gener de 2012 el president de la Generalitat, Artur Mas, va posar la primera pedra de la futura planta de cristal•lització de clorur sòdic de Súria mitjançant compressió mecànica per a l’elaboració de sal vacuum. S’iniciava, així, la primera fase del projecte Phoenix. Aquesta planta té un pressupost de 70 milions d’euros i comporta una inversió logística associada de 10 milions d’euros.

Durant l’acte es va anunciar, també, que s’estava estudiant convertir les instal•lacions de Sallent (50 hectàrees) en un parc logístic i industrial. En aquest sentit, el 18 de setembre Iberpotash va presentar el projecte d’ampliació del runam salí del Cogulló a Sallent per tal de traslladar-hi els residus acumulats al runam de la Botjosa i poder aprofitar aquest espai alliberat pel futur polígon industrial tal i com preveu el POUM DE SALLENT. Aquest anunci va tenir l’oposició de la plataforma Prou Sal, al considerar que l’ampliació del Cogulló impossibilitava la seva impermeabilització i el control del filtratge de lixiviats salins a la conca del Llobregat. Iberpotash va anunciar, també, la possible construcció d’un auditori amb finalitats divulgatives a una de les galeries.
Sallent i el runam salí del Cogulló Foto: Arxiu Territori
El mes següent, el 19 d’octubre, Iberpotash va iniciar la construcció de la rampa minera de 4,7 quilòmetres entre la mina de les Cabanasses, al nord de Súria, i la planta de tractament de potassa, al sud del municipi, travessant la falla del Tordell. Amb una profunditat de 900 metres, esdevindrà la rampa minera més llarga de l’Estat i permetrà transportar 110 tones de material a l’hora, estalviant el pas dels 110 camions que fan aquest trajecte diàriament.

La mateixa setmana, el 21 d’octubre, Iberpotash i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) van signar un conveni mitjançant el qual aquest últim es comprometia a redactar el projecte de tercer rail entre el nus de Castellbisbal del corredor mediterrani i Súria, aprofitant la via existent dels FGC. La intenció d’Iberpotash era que aquesta via estigués operativa al 2020, dins de la segona fase del projecte Phoenix.

Denuncien Iberpotash
L’endemà de l’anunci de l’inici de la construcció de la rampa minera de Súria, la plataforma MontSalat va presentar cinc denúncies davant de l’Ajuntament de Súria i el Servei de Protecció del la Legalitat Urbanística del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES). Demanaven la paralització de la construcció de la rampa per incompliment de la normativa urbanística fonamentada en el fet que el Pla especial urbanístic (PEU) per a construir-la no havia completat la seva tramitació, concretament només havia estat aprovat inicialment per l’Ajuntament de Súria a data de 20 d’abril de 2012 d’aquell any. Per part de l’empresa es va respondre que comptaven amb l’autorització de la Direcció d’Energia, Mines i Seguretat Industrial i que el PEU havia d’estar tramitat quan comencés el procés d’extracció de la potassa.

Més endavant, a començaments de novembre, es va donar a conèixer un estudi elaborat per Estudis Ramon Folch (ERF), encarregat per la patronal salina estatal Afasal, on es feia una anàlisi dels impactes ambientals actuals i futurs de la mineria potàssica del Bages. En aquest treball es considerava que el projecte Phoenix no solucionava el problema dels residus salins al Bages sinó que els duplicava a l’horitzó de l’any 2075 i que no es preveia la seva restauració pels runams existents. També especificava que, per tal de pal•liar els efectes de la mineria, l’ACA en el transcurs dels darrers 30 anys havia efectuat una inversió de prop de 200 MEUR -amb el conjunt d’actuacions portades a terme per minimitzar la incidència dels runams salins a la comarca del Bages- als quals calia afegir uns 97 milions del nou col•lector de salmorres.

En aquest sentit, la patronal Afasal, formada per un total de vint empreses, va anunciar a mitjans desembre de 2012 la interposició d’una denúncia davant de la Comissió Nacional de la Competència (CNC) al considerar que Iberpotash estava realitzant pràctiques de dumping ambiental. Ho fonamentaven en la inversió pública realitzada per la Generalitat -que en el cas de resta de fabricants podria suposar entre un 0,5 i un 3% del preu de venda- i en el fet que les fiances dipositades per cobrir possibles danys, tal com demana la normativa de la Unió Europea, només suposaven el 2,5% del cost de la restauració. Per part d’Iberpotash es va assegurar que complien la normativa vigent i es va atribuir l’alarma social generada a una qüestió de guerra comercial ja que el projecte Phoenix podia representar que Iberpotash concentrés el 75% de la producció estatal de sals cristal•lines en declivi a d’altres parts de l’Estat.

Paralització de la rampa de Súria
El 14 de gener de 2013 el DTES va ordenar la paralització de les obres de la rampa de Súria al no tenir la llicència d’obres preceptiva. L’informe tècnic del DTES reconeixia, també, que s’havien perforat 300 metres de túnel tot i que la modificació del planejament no estava aprovada definitivament, fet que podia comportar una infracció urbanística molt greu.

Per la seva banda, el 16 de gener, la secció tercera de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar a la Generalitat requerir a Ibepotash un Pla de restauració ambiental de l’activitat minera a Súria i Sallent amb l’horitzó de 2035. Aquest requeriment es fonamenta en una sentència del mateix tribunal, de novembre del 2011, on s’estimava parcialment la denúncia presentada per un veí de Sallent contra la Generalitat per l’atorgament de l’autorització ambiental a Iberpotash. També s’establia la necessitat d’augmentar la fiança pels possibles incompliments de la companyia.

El 22 de gener, finalment, l’empresa Iberpotash va decidir aturar les obres de la rampa minera de Súria tal i com havia ordenat el DTES però les va reprendre un cop aclarit el tema de les autoritzacions pendents.

Pendent de l’autorització de la planta de potassa
Al llarg de 2013 el Projecte Phoenix estava pendent de l’autorització ambiental i l’aprovació, per part de la Direcció General de Mines de la Generalitat, del projecte per augmentar la capacitat de la planta de tractament de potassa, que produeix potassa granular. La planta, amb un cost de 160 milions d’euros, havia de permetre incrementar de 2 a 3 milions les tones de sal que s’extreuen de la mina. Es preveia l'autorització per principis de 2014.

Amb una part de les obres ja iniciades, Iberpotash confiava en finalitzar la primera fase del projecte Phoenix a finals de 2014.


Més informació
www.iberpotash.es
www.lasequia.cat/montsalat
www.prousal.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Bages