Divendres 28 d ' Abril de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT BARCELONA-FIGUERES
Moisès Jordi
Esquema del traçat del FAV a Catalunya Elaboració: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2013

S’inaugura el tram Barcelona-Figueres del Ferrocarril d’Alta Velocitat, de tal manera que les quatre capitals catalanes queden connectades amb aquest servei. La línia admet trens de mercaderies, que enllacen a Mollet del Vallès amb la línia mixta que prové del port de Barcelona. Tanmateix, queden pendents diverses obres vinculades, com l’estació de la Sagrera, l’estació de l’aeroport de Girona o el soterrament del tren convencional a Girona.


Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009

El Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV) Madrid-Saragossa-Barcelona-Montpellier és un projecte del Govern espanyol per connectar aquestes ciutats amb trens d’ample europeu i a gran velocitat (més de 300 quilòmetres per hora) amb estacions intermitges a Gualdalajara, Catalayud, Saragossa, Lleida, Camp de Tarragona*, Barcelona-Sants, Barcelona-Sagrera, Girona, Figueres i Perpinyà. La decisió es va prendre l’any 1988 i inicialment es va fixar l’objectiu que l’any 2004 ja es pogués circular de Madrid a Montpellier, si bé la línia va anar acumulant importants endarreriments.

L’any 2003 es va inaugurar el tram Madrid-Lleida, el 2007 el Lleida-Tarragona i el 2008 Tarragona-Barcelona (amb parada a l’estació de Sants). L’any 2010 es va posar en servei el tram Barcelona-Figueres-Perpinyà, però amb importants mancances ja que encara no hi havia estació a Sagrera i a Girona, s’utilitzaven les vies del tren convencional en part del recorregut i calia fer un canvi d’estació a Figueres.

Finalment, el 8 de gener de 2013 es va inaugurar de manera definitiva el tram Barcelona-Figueres, amb estacions a Barcelona-Sants, Girona i Figueres. A diferència dels anteriors, aquest tram tenia la particularitat d’admetre no només trens per a la circulació de viatgers sinó també pel tràfic de mercaderies, els quals enllacen a Mollet del Vallès amb la línia mixta que prové del port de Barcelona. La connexió directa del FAV fins a Perpinyà es posposava fins al mes d’abril ja que els trens d’alta velocitat espanyols no estaven encara homologats per circular per vies franceses. D’aquesta manera, els usuaris havien de fer transbord a Figueres per prosseguir, amb trens francesos, el recorregut cap a la frontera i Perpinyà.

En tot cas, el darrer tram de la connexió, de Perpinyà a Montpellier (que permetria enllaçar amb la línia d’alta velocitat francesa fins a París), continuava pendent i calia utilitzar les vies convencionals. El Govern francès confiava en començar les obres el 2015 i enllestir-les el 2020, de tal manera que aquesta seria la data definitiva d’inauguració de la línia ferroviària Madrid-Saragossa-Barcelona-Montpellier.
El FAV a la sortida del túnel entre Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis Foto: Agència Catalana de Notícies
En l’acte d’inauguració del tram, la ministra de Foment, Ana Pastor, va destacar que les quatre capitals catalanes quedaven enllaçades amb alta velocitat i va subratllar que l’obra afavoria la competitivitat econòmica, les relacions comercials i la mobilitat de les persones. Per la seva banda, el president de la Generalitat, Artur Mas, va qualificar la posada en funcionament del tram d’”acte de justícia” i va denunciar que Catalunya continuava essent el territori de l’Estat amb menys dotació d’infraestructures públiques. Així mateix, l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va posar èmfasi en l’impacte “duríssim” de les obres a la ciutat i va lamentar que l’Estat hagués descartat el soterrament de les vies convencionals.

El tram inaugurat
El tram entre Barcelona i Figueres té un total de 131 quilòmetres i havia requerit una inversió -comptant l’adequació o construcció de les estacions de Sants, Girona i Figueres- de 4.300 milions d’euros. En el seu recorregut tenia un total de 30 túnels (34,3 quilòmetres), els més llargs dels quals eren el de Barcelona -5,8 quilòmetres-, el de Montcada i Reixac -3,9 quilòmetres- el de Girona -3,6 quilometres-, el de Sarrià de Ter -3,1 quilòmetres- i el de les Cavorques, al Pla de l’Estany -2,9 quilòmetres-.

El temps de trajecte s’escurçava pràcticament fins a la meitat respecte el tren convencional i quedava fixat en 37 minuts entre Barcelona i Girona i 57 minuts entre Barcelona i Figueres. Així mateix, els 750 quilòmetres entre Figueres i Madrid es podien recórrer en 3 hores i 46 minuts.

El preu dels bitllets del FAV era prop d’un 50% més car que el dels trens de mitjana distància que passen per la via convencional: 15,70 euros de Barcelona a Girona i 20,20 euros de Barcelona a Figueres. No obstant això, la targeta de deu viatges, que es pot fer servir durant una setmana, permet reduir els preus dels trajectes, fins a 6,91 en el cas de Girona. El preu del bitllet de Madrid a Figueres quedava fixat en 128,10 euros.

L’operadora del servei, Renfe, oferia una freqüència de nou trens per sentit, dels quals vuit continuen fins a Madrid i dos enllacen amb París.

Girona i Figueres davant del FAV
L’arribada del FAV a Girona i Figueres acosta les dues ciutats a l’àrea metropolitana de Barcelona i podria comportar canvis a nivell social, econòmic i territorial. Segons un estudi del Grup d’Anàlisi i Planificació Territorial de la Universitat de Girona, l’alta velocitat defineix, en certa manera, una nova regió metropolitana a escala catalana amb diversos pols urbans. Segons aquesta anàlisi, a curt termini es pot produir un contacte més gran entre les empreses i una ampliació del mercat laboral i a mitjà termini canvis residencials i relocalització d’empreses.
El FAV al seu pas per la Roca del Vallès, en direcció a Figueres Foto: Agència Catalana de Notícies
En el cas de Girona, el geògraf i coautor de l’estudi, Jaume Feliu, assegura que la ciutat ja disposa d’actius importants (Palau de Congressos, turisme, universitat..) amb la qual cosa no necessita transformar el model de ciutat sinó potenciar-lo. Tanmateix Feliu aposta per dissenyar una estratègia en la que la ciutat s’especialitzi en algun sector determinat amb el qual tingui avantatge competitiva respecte Barcelona.

Figueres, per la seva banda, es configura com un cas diferent del de Girona ja que la menor proximitat geogràfica amb Barcelona podria reduir l’impacte de la infraestructura. Amb tot, l’estudi destaca el possible augment del turisme i la potencialitat de l’àrea urbana situada al voltant de l’estació.

Obres pendents
Tot i que el FAV connectava les quatre capitals provincials de Catalunya, seguien pendents diferents projectes vinculats a la seva arribada. Un d’aquests era l’ESTACIÓ DE LA SAGRERA, que no estarà finalitzada fins el 2016, en bona part perquè la seva construcció estava vinculada a les plusvàlues urbanístiques dels terrenys de l’entorn. També a Barcelona, cal destacar que no hi ha calendari ni pressupost per l’ESTACIÓ DE L’AEROPORT DEL PRAT ni per la millora i remodelació de l’estació de Sants. Igualment manca la connexió definitiva amb el PORT DE BARCELONA.

A Girona, el principal problema és que no s’ha complert la promesa de SOTERRAR EL TREN CONVENCIONAL amb l’arribada del FAV i no hi ha cap previsió per l’estació de l’aeroport de Girona-Brava, pel ramal de mercaderies de Salt ni per la TERMINAL DE MERCADERIES DEL FAR-VILAMALLA. Finalment, a Tarragona queda pendent la connexió del FAV amb les ciutats de Tarragona i Reus i amb l’aeroport a través del CORREDOR DEL MEDITERRANI i la possible extensió de l’alta velocitat fins a Castelló i València (el projecte està en estudi). Així mateix, manca la connexió de mercaderies, amb ample europeu, del PORT DE TARRAGONA amb la frontera francesa aprofitant el ramal de mercaderies de Castellbisbal-Mollet i la línia d’alta velocitat fins a la frontera francesa.


* Entre Perafort i la Secuita, a 20 minuts de Tarragona.
 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati