Dilluns 11 de Desembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES
Moisès Jordi
Mapa de localització de les centrals eòliques el 2013 Elaboració: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2013

Catalunya disposa, el 2013, de 42 parcs eòlics en funcionament després d’una dècada de creixement exponencial. Tanmateix, la moratòria a les primes a les energies renovables i un nou impost a la generació elèctrica poden comportar, segons el sector, la paralització en la construcció de noves centrals. Al llarg del 2012 el Govern català havia aprovat el Pla de l’energia –que preveia arribar als 5.153 MW eòlics- i les Zones de Desenvolupament Prioritari de l’Energia Eòlica –per bé que n’exclogué l’Alt Empordà-.


Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2009, 2010, 2011

L’energia eòlica és una font d’obtenció d’energia elèctrica neta, ja que, a diferència de les centrals tèrmiques i nuclears, no produeix emissions atmosfèriques ni residus. D’aquesta manera, esdevé una eina per disminuir l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle, principalment el CO2, responsables, almenys en part, del canvi climàtic. A més, es tracta d’una energia renovable, és a dir, inesgotable, que en més o menys quantitat es troba a tot el món.

A Catalunya els primers parcs eòlics van aparèixer als anys vuitanta, tot i que no fou fins a final dels noranta que el Govern de la Generalitat va decidir apostar-hi amb més força amb la presentació de diversos plans per impulsar-los, que van desembocar el 2004 en un mapa de recursos eòlics que identificava les zones que oferien més possibilitats per a l’aprofitament del vent en la generació d’energia. El 2005 es va aprovar el PLA D’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 que preveia arribar a una potència instal•lada d’energia eòlica de 1.500 MW el 2007 i de 3.500 MW el 2015. Paral•lelament, al llarg dels darrers anys havien començat a aparèixer nombrosos projectes de centrals eòliques, majoritàriament situades al sud de Catalunya, esperonades per l’augment de les primes a la generació d’energies renovables. Diverses entitats ecologistes, tot i manifestar-se favorables a aquest tipus d’energia, rebutjaven el model d’implantació dels parcs eòlics per la concentració excessiva que se’n feia al sud del país i perquè, a parer seu, no tenia en compte aspectes com l’impacte sobre el paisatge, el medi ambient i la comunitat local.

El creixement de l’energia eòlica a Catalunya ha estat exponencial a la darrera dècada. El 2002 hi havia només quatre parcs eòlics (84 MW de potència instal•lada), el 2005 s’havia incrementat fins a vuit (144 MW), el 2008 ja arribava als 17 (420 MW), el 2011 eren un total de 36 (1.008 MW) i el 2012 s’assolien els 42 parcs (1.263,32 MW, un 5,8% del consum elèctric del país).

Dels 42 parcs en funcionament el 2013, 9 se situaven a la Terra Alta, 6 a l’Anoia, 6 al Baix Ebre, 5 a la Conca de Barberà, 4 a les Garrigues, 3 al Baix Camp, 3 al Segrià, 2 a la Ribera d’Ebre, 1 a l’Alt Camp, 1 compartit entre el Priorat i el Baix Camp, 1 compartit entre l’Urgell i la Conca de Barberà i 1 més entre la Conca de Barberà i la Segarra. D’aquesta manera les centrals es concentraven a la meitat sud del territori, en una franja interior que va des de l’Anoia cap al Baix Ebre i la Terra Alta. En canvi, l’Alt Empordà, malgrat disposar d’un règim de vents favorables, no té cap central eòlica activa.

A part d’aquests, una trentena més –situats especialment a la Terra Alta, les Garrigues i l’Alt Empordà- disposaven d’autorització administrativa, de tal manera que sumarien uns 600 MW més. D’altra banda, el juny de 2010 el Govern català va aprovar les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) on s’havien d’ubicar els nous parcs eòlics i on es preveia instal•lar una potència de 769 MW. No obstant això, una sentència judicial les va suspendre a finals de 2011 per manca d’avaluació ambiental, fet que obligava al Govern a iniciar el procés de nou. Fora de les ZDP, no es preveia autoritzar cap més parc eòlic de més de cinc aerogeneradors o 10 MW fins al 2015. Sumant els parcs eòlics actius, els ja autoritzats, els que estaven en tramitació, els miniparcs eòlics* i les ZDP, el Govern preveia arribar als 3.500 MW instal•lats el 2015.
Centrals eòliques a 1/1/2013
Moratòria a les primes
El gener de 2012 el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme del Govern de l’Estat va aprovar el Reial-decret Llei 1/2012 que establia una moratòria a la concessió de primes a les noves instal•lacions d’energies renovables i de cogeneració davant la situació de crisi econòmica i el creixent dèficit de la tarifa elèctrica. Aquest dèficit és la diferència entre la quantitat total que recapten les companyies elèctriques (a partir de les tarifes regulades per l’administració) i el cost real associat a aquestes tarifes (costos de transport i distribució i subvenció a les energies renovables). La moratòria no afectava a les plantes en funcionament, autoritzades o ja inscrites en el registre de preassignació eòlica però sí a totes aquelles que encara no havien fet cap d’aquests tràmits.

Les empreses elèctriques van celebrar la decisió del Govern espanyol. Així, el president de la Fundación Endesa, Rafael Miranda, va recordar que les primes a les energies renovables eren una de les principals causes del dèficit tarifari i es va mostrar partidari de buscar un nou marc regulatori per aquestes. En canvi, el principal grup de l’oposició al Congrés, el PSOE, les empreses vinculades a les energies renovables i diversos grups ecologistes van criticar la moratòria ja que consideraven que frenaria els projectes eòlics i solars.

El nou Pla de l’energia aposta per l’eòlica
L’octubre de 2012 el Govern català va aprovar el PLA DE L’ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC 2012-2020 que actualitzava el Pla de l’energia aprovat l’any 2005. L’objectiu era complir els compromisos europeus que proposaven, per l’any 2020, reduir un 20% el consum d’energia i les emissions de gasos d’efecte hivernacle i assolir una participació del 20% de les energies renovables al consum total (el 2007 era només del 2,9%).

Pel que fa a l’energia eòlica, es fixava com a objectiu arribar als 5.153 MW de potència instal•lada el 2020 (per sobre dels 3.500 que preveia l’anterior Pla pel 2015), fet que requeria elaborar un nou mapa d’implantació de l’energia eòlica i repotenciar els parcs eòlics ja existents. D’aquesta manera, més de la meitat de l’energia renovable prevista (9.200 MW), provindria dels aerogeneradors.

Una part de l’energia eòlica produïda, en concret 570 MW, haurien de procedir de l’energia eòlica marina. L’aposta més important, en aquest sentit, era el PROJECTE ZÈFIR, promogut per l’Institut de Recerca en Energia que preveia instal•lar de manera experimental diversos aerogeneradors davant de la costa de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), en una primera fase ancorats al fons marí i en una segon fase amb flotant sobre l’aigua.

Eoliccat, la patronal catalana de l’energia eòlica, va valorar molt positivament el Pla de l’energia per l’aposta “clara” per l’energia eòlica terrestre i marina. No obstant això, l’associació advertia que únicament es podrien assolir aquests objectius si es desencallava la moratòria a les primes a les energies renovables.

Es tornen a aprovar les ZDP
Després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que suspenia les Zones de Desenvolupament Prioritari per manca d’avaluació ambiental, el Govern català va reiniciar a finals de 2011 el procés d’aprovació de les ZDP, incloent l’avaluació ambiental. El novembre de 2011 va publicar l’Informe ambiental preliminar i el juliol de 2012 va aprovar inicialment el Pla de determinació de les zones de desenvolupament prioritari i l’Informe de sostenibilitat ambiental.
Central eòlica de Trucafort, al costat de Torre de Fontaubella Foto: Àlex Tarroja
Finalment, el 20 de novembre, el Govern de la Generalitat va aprovar les Zones de Desenvolupament Prioritari. L’única novetat respecte al document aprovat el 2010 era que s’excloïa temporalment la ZDP DE L'ALT EMPORDÀ ja que l’executiu no tenia clar si la llei permetia instal•lar aerogeneradors en una zona que havia resultat àmpliament afectada pels incendis forestals del mes de juliol, que van cremar unes 10.000 hectàrees. Així mateix, segons informava el diari El Punt-Avui, el Departament de Territori i Sostenibilitat considerava que abans d’implantar aerogeneradors, calia planificar la restauració dels indrets afectats. Tanmateix, els parcs eòlics ja autoritzats en aquella comarca, alguns dels quals també se situaven en la zona afectada pels focs, seguien la tramitació amb normalitat.

Un article del periodista Antonio Cerrillo –a l’edició de La Vanguardia de 23 de novembre- desmentia, en part, l’argument esgrimit per la Generalitat. Cerrillo assegurava que l’exclusió es devia a l’oposició de les entitats ecologistes alt-empordaneses, el Consell Comarcal de l’At Empordà i la majoria d’alcaldes, els quals defensaven una proposta alternativa que situava els aerogeneradors al costat de l’AP-7 i l’N-II. D’aquesta manera el Govern català hauria volgut evitar crear un conflicte pocs dies abans de les eleccions al Parlament, que es van celebrar el 25 de novembre. Segons aquesta versió, no hi hauria cap motiu per l’exclusió ja que la prohibició de canviar l’ús del sòl en cas d’incendi només persegueix evitar urbanitzacions i no pas bloquejar les energies renovables.

Amb l’exclusió temporal de la ZDP de l’Alt Empordà, la potència total que es podia instal•lar passava de 769 MW a 589 MW. Les 6 ZDP aprovades tenien com a criteri de localització el règim de vents, la capacitat per evacuar l’energia a la xarxa elèctrica i la viabilitat ambiental, paisatgística i urbanística. La ZDP amb una potència més elevada era de la Segarra i Conca de Barberà (4 parcs i 186 MW), seguit de la Ribera d’Ebre i Baix Camp (3 parcs i 120 MW), Anoia i Segarra (3 parcs i 100 MW), Terra Alta (3 parcs i 90 MW), Segrià i Ribera d’Ebre (2 parcs i 60 MW) i Alt Penedès i Alt Camp (1 parc i 33 MW). Quatre grups empresarials havien de construir els 22 parcs eòlics previstos dins la ZDP que, pel fet de disposar d’idoneïtat, tindrien una tramitació més ràpida de l’habitual.

Cap nou parc eòlic el 2013
A principis de 2013 Eoliccat va emetre un comunicat on feia un balanç de la implantació de l’energia eòlica durant el 2012. Segons el document, s’havien posat en funcionament vuit nous parcs (si bé dos d’ells eren ampliació de centrals existents) i la potència instal•lada s’havia incrementat un 25%, dels 1.008 MW als 1.263 MW. Això suposava una inversió de 330 milions d’euros i l’aportació anual de renda al territori d’un milió i mig d’euros en concepte de pagament de lloguers als propietaris dels terrenys on s’ubiquen els parcs.

Tanmateix, durant l’any 2013 no va entrar en funcionament cap nou parc a excepció de l’ampliació del parc de la Serra de Vilobí, amb tres nous aerogeneradors i 9 MW. La moratòria en les primes a les energies renovables, vigent des de principis de 2012, havia frenat en sec les inversions en noves centrals eòliques. A més, l’1 de gener de 2013 havia entrat en vigor un impost del 7% pels beneficis per generació elèctrica -ja fos d’origen renovable o no renovable- promogut pel Govern espanyol per frenar el dèficit tarifari. Davant d’aquesta situació, Eoliccat preveia que no es començaria a construir cap nou parc eòlic al llarg de l’any 2013.

Miquel Cabré, president d’Eoliccat, es mostrava molt crític amb aquesta situació i assegurava que, per complir el Pla de l’energia i per poder desenvolupar les ZDP, calia aprovar un nou esquema retributiu que reconegués el valor de l’energia eòlica. En aquest sentit recordava els avantatges ambientals d’aquesta energia i la seva contribució al desenvolupament industrial, la internacionalització de l’economia i l’autosuficiència energètica.

La situació en què es trobava l’energia eòlica a finals d 2013 feia dubtar que es pogués complir l’objectiu inicial d’arribar als 3.500 MW el 2015 ja que, a curt termini, no es preveia la construcció de cap dels parcs eòlics en tramitació o previstos en les ZDP. D’altra banda, el projecte Zèfir, d’investigació en energia eòlica marina, també estava aturat davant la dificultat d’obtenir el finançament necessari.


Més informació
www.eoliccat.net
www.iaeden.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati