Dissabte 24 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CENTRAL TÈRMICA DE SANT ADRIÀ DE BESÒS I LA FAÇANA MARÍTIMA
Moisès Jordi
Esquema de la localització de la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs Elaboració: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2012

Endesa inicia, el novembre de 2012, l’enderroc parcial de la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs, tot i que es conservaran les tres xemeneies de 200 metres d’alçada, tal com es va acordar en una consulta ciutadana celebrada el 2007. Mentrestant l’Ajuntament de Sant Adrià i Barcelona Regional estudien els usos futurs d’aquestes instal•lacions i de la resta de la façana marítima de Sant Adrià de Besòs. La Plataforma per a la Conservació de les Tres Xemeneies lamenta la pèrdua de valor patrimonial que comportarà l’enderroc parcial i alerta que es vol fer un ús residencial extensiu de l’entorn de la central tèrmica.


Antecedents: 2006, 2008, 2011

Sant Adrià de Besòs és el municipi més petit del Barcelonès, amb una superfície de 3,8 km2 i una població de 34.157 habitants l’any 2011. La façana marítima de la ciutat, a banda i banda del riu Besòs, destaca per la presència del port Fòrum i de dues instal•lacions energètiques: la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs (més coneguda com la central de les tres xemeneies) i la central tèrmica del Besòs.

La central tèrmica de Sant Adrià de Besòs, situada al marge esquerre del riu, es va construir l’any 1912 afavorida per la proximitat amb Barcelona, l’abundància d’aigua dolça (el Besòs) per alimentar els generadors de vapor, la disponibilitat d’aigua de mar per refrigerar la maquinària i la presència de la via del tren per transportar el carbó. Entre el 1970 i el 1976 Fecsa Endesa va remodelar aquesta central canviant el combustible, que passava a ser el fuel, i aixecant tres grans xemeneies, uns elements que han definit el paisatge del Barcelonès Nord durant els darrers 35 anys. Inicialment les xemeneies tenien una alçada de 90 metres i se situaven just a sobre de les calderes, també de 90 metres. Posteriorment s’hi van afegir 20 metres més d’estructura metàl•lica per superar la capa d’inversió tèrmica, de tal manera que el conjunt arriba als 200 metres d’alçada. La central constava de tres grups tèrmics, cada un dels quals amb una potència instal•lada de 350 MW. En total la central ocupa 12 hectàrees, de les quals 4 pertanyen al terme municipal de Badalona.

Els anys 70 es va inaugurar una altra central al marge dret del Besòs, però dins del mateix terme municipal. Es va batejar com a central tèrmica del Besòs i constava de dos grups tèrmics (Besòs 1 i Besòs 2). L’any 2004 s’hi van afegir dos nous grups tèrmics, en aquest cas de cicle combinat i alimentats amb gas natural (Besòs 3 i Besòs 4) i el 2005 se’n va projectar un altre (Besòs 5) que substituiria els grups Besòs 1 i Besòs 2, ja obsolets.

Tancament de la central de Sant Adrià
El creixement de la central tèrmica del Besòs –els quatre grups en funcionament sumaven 1.260 MW de potència instal•lada i el que estava projectat 859 MW més- tenia com a conseqüència directa l’apagament gradual de la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs, és a dir la de les tres xemeneies. De fet la central ja funcionava a mig gas –únicament quan la del marge dret no donava abast- des de l’any 2000, ja que se li havien atribuït alguns episodis puntuals de pluja àcida. A més, un conveni signat l’any 2005 per l’Ajuntament de Sant Adrià i per l’empresa elèctrica Fecsa Endesa especificava que l’entrada en funcionament del grup Besòs 5 significaria el tancament de la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs tot i que, d’entrada, no s’establia un calendari concret. D’aquesta manera es volia apostar per l’eficiència energètica i la disminució de la contaminació ja que la vella central funcionava amb fuel i la nova amb gas natural.

El tancament de la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs condicionava, també, el futur de la façana marítima del municipi situada al marge esquerre del Besòs. Es tracta d’una àrea d’unes 30 hectàrees delimitada pel mar, el riu Besòs, la línia de tren del Maresme i el terme municipal de Badalona. Està formada per la central tèrmica i totes les seves instal•lacions –una petita part de les quals dins el terme municipal de Badalona-, una nau industrial de grans dimensions (Azko Nobel) i una zona d’equipaments esportius. La configuració actual d’aquest sector dificulta l’obertura de les zones residencials de Sant Adrià de Besòs cap al mar i, a més, una part dels 600 metres de platja estan ocupats pel sistema de refrigeració de la central tèrmica. D’aquesta manera la façana marítima de Sant Adrià resta deslligada de les transformacions que s’han succeït en els darrers anys als dos extrems: al marge dret del Besòs amb la creació de la ZONA FÒRUM i per la banda de Badalona amb la reconversió d’usos industrials a residencials del barri del GORG i el nou PORT. Així doncs, el litoral de Sant Adrià de Besòs és l’única interrupció en el continu urbà existent entre Montgat i el barri de la Barceloneta de Barcelona.

Debat sobre la conservació de les tres xemeneies
Davant la notícia del tancament de la central tèrmica de les tres xemeneies, l’alcalde de Sant Adrià de Besòs, Jesús Maria Canga (PSC), va enunciar a finals de 2005 la imminent reconversió dels usos industrials i energètics de la façana marítima del municipi en usos residencials. Segons l’alcalde, aquest era un projecte clau per Sant Adrià ja que havia de permetre l’obertura de la ciutat al mar, la construcció d’habitatge protegit i la creació de nous equipaments i zones verdes. Canga explicava que nombrosos promotors s’estaven interessant per aquest sector i que la immobiliària Urbis ja havia comprat els terrenys de la fàbrica de pintures Azko Nobel –encara en actiu-, situada just al costat de la central tèrmica. Amb tot, la transformació urbanística requeria la modificació del Pla general metropolità de 1976, que qualificava el sòl en part com a industrial (la central tèrmica i la nau industrial) i en part com a equipaments.
Imatge aèria de la central tèrmica de Sant Adrià de besòs Foto: Agència Catalana de Notícies
Tanmateix diverses entitats es van començar a mobilitzar per evitar l’enderrocament de la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs. Consideraven que les tres xemeneies constituïen un símbol d’identitat de la ciutat i reclamaven la rehabilitació i ús públic de les instal•lacions. Una de les entitats que encapçalava la reivindicació era el col•lectiu Dones de Futur que, ja el 2001, havia recollit 500 signatures per reclamar la inclusió de les tres xemeneies en el catàleg de patrimoni local. També es van sumar a la petició de conservació la Federació d’Associacions de Veïns de Sant Adrià de Besòs, la Plataforma d’Entitats i Veïns de la Mina i Amics de la Unesco, entre altres. Finalment, totes aquestes entitats van confluir en la Plataforma per a la Conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià, que defensava la conservació d’1,5 hectàrees d’aquest espai, el format per les tres xemeneies amb les seves corresponents calderes situades a la part inferior i l’edifici annex de les turbines, un edifici allargassat de 170 per 33 metres. Alguns dels referents per a la transformació de la tèrmica eren la central elèctrica de Bankside, a Londres, que l’any 2000 va convertir-se en la prestigiosa galeria d’art Tate Modern, i la Centrale Montemartini, a Roma, que l’any 1997 va passar a acollir el museu arqueològic de la capital italiana.

Tot i que l’enderrocament de les tres xemeneies no tenia el suport explícit de cap grup municipal ni de cap entitat, diversos veïns a títol particular van fer saber –a través de cartes adreçades als mitjans de comunicació o a l’Ajuntament- la seva postura contrària a la conservació de qualsevol vestigi de la central. Defensaven la necessitat de desprendre’s d’una edificació que, en la seva opinió, va simbolitzar la part més fosca de la industrialització i de l’arquitectura franquista, com també una barrera que històricament havia separat Sant Adrià del mar. Així mateix l’empresa Fecsa-Endesa defensava la demolició de la central i l’aprofitament urbanístic de l’espai.

Consulta sobre el futur de la central
Davant d’aquesta situació el gener de 2006 l’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Adrià, format pel PSC i ICV, va prendre la decisió d’organitzar una consulta popular per decidir el futur de les tres xemeneies. L’Ajuntament, però, va deixar clar des de bon principi que no estava disposat a hipotecar les arques municipals per conservar les tres xemeneies, i argumentava que la iniciativa privada era qui se n’havia de fer càrrec. D’aquesta manera, la pregunta que es va formular perquè la ciutadania votés en la consulta popular fou: “Creieu que s’han de conservar i reutilitzar les tres xemeneies sense condicionar el pressupost municipal ni els espais per als futurs equipaments?”. La participació en la consulta, celebrada el novembre de 2007, fou de 2.559 persones, és a dir el 9% de l’electorat amb dret a vot format per tots els habitants empadronats a Sant Adrià majors de setze anys. El resultat va ser de 2.135 vots a favor de mantenir les tres xemeneies (82,2%), 406 en contra i 18 en blanc.

Així doncs el govern de Sant Adrià de Besòs havia de cercar els recursos privats necessaris per conservar la central. Tanmateix aquesta fase va coincidir de ple amb l’inici de la CRISI ECONÒMICA I IMMOBILIÀRIA, un fet que dificultava la transformació no només de la central tèrmica sinó també de la resta de la façana marítima. Entre els anys 2008, 2009, i 2010 es van celebrar diversos debats i jornades de participació com, per exemple, un seminari sobre el reciclatge de paisatges industrials, en el marc de l’ANY CERDÀ.

Finalment, l’any 2011 i després de valorar diverses opcions (entre les quals un museu del transport i la seu del Memorial Democràtic), la Generalitat va acordar amb l’Ajuntament de Sant Adrià d’impulsar un projecte de reconversió de l’antiga central en un centre d’interpretació de l’energia. El projecte, que costaria uns 15 MEUR i es finançaria amb fons europeus, permetria destinar la resta de la instal•lació a altres usos culturals i socials. L’Ajuntament de Barcelona també s’havia interessat pel projecte museogràfic, que seria coherent amb la instal•lació del CAMPUS DIAGONAL-BESÒS d’enginyeries industrials de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a la Zona Fòrum, que també acull la central fotovoltaica de la ciutat.

El projecte museogràfic, dissenyat per l’Estudi Ramon Folch (ERF), proposava transformar una xemeneia i una sala de turbines en un espai que exposés materials històrics del patrimoni energètic de Catalunya com ara turbines, calderes i altres elements generadors d’electricitat, i acollir sales per fer-hi exposicions, projeccions i arxius documentals. Segons ERF, el museu seria ampliable a les altres dues xemeneies, i una d’aquestes podria esdevenir un mirador del litoral barceloní.

No obstant això, l’alcalde de Sant Adrià, Jesús Maria Canga, descartava l’ocupació de les altres dues xemeneies i de la resta de la central com a museu i obria la possibilitat que la seva superfície –unes 10 hectàrees– pogués ser destinada a projectes d’iniciativa privada que convertissin l’espai en un centre d’atracció metropolitana i estatal. L’alcalde també va reiterar l’interès de crear una zona residencial al voltant de les tres xemeneies, que permetés una autèntica transformació urbana dal front marítim de la ciutat. Amb tot, aquests projectes restaven condicionats a l’evolució del sector de la construcció i de la crisi econòmica.

El març de 2011 es va inaugurar el nou grup de cicle combinat Besòs 5 de la central tèrmica del Besòs, al marge dret del riu. D’aquesta manera la central tèrmica de les tres xemeneies podia deixar de ser operativa de manera definitiva.
Les tres xemeneies de la central tèrmica de Sant Adrià Foto: Àlex Tarroja
La Plataforma demana la declaració de BCIL
El febrer de 2012 la Plataforma per a la Conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià va presentar una instància a l’Ajuntament per reclamar que fossin declarades Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Així mateix, proposaven que, mentre no hi hagués cap projecte de reutilització viable, es fes una intervenció mínima que garantís la salubritat i seguretat de la zona, que evités la pèrdua d’elements de valor i que permetés la realització d’activitats culturals, socials i econòmiques per ajudar al manteniment de les instal•lacions i generar certs ingressos.

Per la seva banda, l’equip de govern de Sant Adrià considerava que la declaració de BCIL no era cap solució definitiva ja que no garantia la conservació de les tres xemeneies. En la seva opinió, davant la dificultat d’obtenir recursos públics, l’única opció era lligar el futur de la central al desenvolupament urbanístic de la façana marítima del municipi, de tal manera que les plusvàlues generades es destinessin a preservar l’espai. En aquest sentit l’alcalde de Sant Adrià, Jesús Maria Canga, va enunciar que havien encarregat a l’agència pública de planejament Barcelona Regional la modificació del PGM en l’àmbit de la façana marítima de Sant Adrià de Besòs, el qual fixaria l’ordenació detallada de tot el sector, actualment qualificat com a sòl industrial i d’equipaments. En aquells moments els propietaris dels terrenys eren, a parts pràcticament iguals, Endesa, Banesto (que havia adquirits els terrenys d’Azko Nobel, fins llavors propietat d’Urbis) i el Consell Comarcal del Barcelonès (els equipaments esportius).

Endesa sol•licita l’enderroc parcial
El mes de juliol de 2012, un any i mig després de la posada en funcionament de la central del Besòs, Endesa va sol•licitar a l’Ajuntament la llicència municipal d’enderroc de la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs. Tanmateix, i d’acord amb la voluntat de l’Ajuntament i el resultat de la consulta, l’empresa elèctrica preveia conservar l’estructura de les tres xemeneies i les calderes, la sala de turbines i la sala de control. Per contra tota la resta d’elements situats dins i fora de l’estructura de formigó principal (generadors de vapor, equips electromecànics associats a les turbines, oficines, magatzems, vestuaris, calderes, piscines, pantalans de refrigeració...) serien desmantellats. El cost aproximat de l’operació seria de 10 milions d’euros.

La Plataforma alertava que l’enderroc parcial comportaria la pèrdua de valor patrimonial i reduiria les possibilitats de reutilització del conjunt industrial, tot plegat abans d’haver modificat el PGM i elaborat el Pla d’usos de les instal•lacions. Pel seu portaveu, Roger Hoyos, el que pretenien l’Ajuntament i Endesa era fer un ús immobiliari extensiu de la central tèrmica i el seu entorn i per això optaven per conservar la mínima quantitat d’elements possible.

Pocs dies després l’Ajuntament de Sant Adrià va decidir atorgar la llicència d’enderroc parcial a Endesa al considerar que l’espai tindria més possibilitats d’ús –per exemple per un hotel o per un equipament- si es buidava per dins. El regidor d’Urbanisme, Joan Callau, en declaracions a la publicació digital Diari de Sant Adrià, explicava que, si es deixaven les instal•lacions igual com estaven, el cost de manteniment seria d’uns 800.000 euros anuals.

Comença l’enderroc parcial
A mitjans de novembre de 2012 Endesa va iniciar els treballs de desmantellament i demolició parcial de la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs, que es podrien prolongar de 18 a 24 mesos. L’enderroc s’havia de fer amb molta cura ja que, dins la central tèrmica, continua en servei la subestació Badalona, que alimenta prop de 50.000 clients repartits entre els municipis de Badalona, Barcelona i Sant Adrià.

L’alcalde de Sant Adrià, Jesús Maria Canga, va reconèixer que encara no estava clar què es faria amb les estructures conservades però mantenia l’aposta per transformar una de les xemeneies en un museu de l’energia i assegurava que la definició dels usos de l’espai aniria precedit d’un procés de participació ciutadana. Així mateix vinculava el destí final del complex amb la modificació del PGM de la façana marítima de Sant Adrià de Besòs -que podria sortir a informació pública a principis de 2013- que ha de dibuixar el futur urbanístic de tot aquest sector.

Més informació
sites.google.com/site/3xemeneies/
www.sant-adria.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès
Fotogaleria relacionada