Dijous 17 d ' Abril de 2014
PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI. AMPLIACIÓ
Elisabet Sau
Estany de Sant Maurici i els Encantats Foto: Àlex Tarroja
Actualitzat a 31/12/2012

L’any 2012 el Departament de Territori i Sostenbilitat anuncia l’inici de negociacions per ampliar la zona protegida del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici amb la inclusió dels terrenys públics i privats d’ajuntaments i propietaris que estiguin d’acord en formar-hi part. D’aquesta manera espera aconseguir el consens necessari per a dibuixar una nova proposta de delimitació que, de moment, porta més de 10 anys aturada i que ha de permetre superar les 15.000 hectàrees i adequar-se així a la normativa europea i espanyola.


Antecedents 2004, 2005, 2006, 2007, 2010

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici es troba ubicat al nord-oest de Catalunya, a cavall de les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Val d’Aran. És l’única àrea protegida amb aquesta categoria a Catalunya i constitueix una magnífica representació de les formacions geològiques de la serralada axial dels Pirineus, així com de la seva flora i fauna. L’any 2005 es va celebrar el cinquantè aniversari de la declaració com a tal i a hores d’ara és l’únic espai natural català que gaudeix d’aquesta figura de protecció. Aquest Parc Nacional va ser el primer de l’Estat espanyol a ser gestionat per una comunitat autònoma (1980) tot i que l’Estat en manté la titularitat.

Els límits del Parc s’han modificat tres vegades, el 1988, el 1990 i el 1996 i aquestes modificacions han permès que assoleixi una superfície protegida de prop de 40.852 hectàrees (ha), de les quals 14.119 corresponen estrictament al Parc Nacional i prop de 26.733 són zona perifèrica de protecció.

L’aplicació de la figura de Parc Nacional restringeix molt els usos del territori mentre que a la zona perifèrica de protecció els aprofitaments són més amplis. El turisme, la ramaderia extensiva i l’aprofitament hidroelèctric (activitat que existia prèviament a la declaració com a Parc i en funcionament encara ara) són els pocs usos permesos a l’àrea de Parc Nacional.

L’any 2011 es van comptabilitzar més de 300.000 visitants que, bàsicament, accedeixen al Parc per dos municipis: la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i Espot (Pallars Sobirà).

La gestió del Parc ha tingut diversos reconeixements internacionals: l’any 2005 se li va atorgar el certificat ISO 14001 pel sistema de gestió ambiental i el 2006 la “Q” de qualitat turística.

L’any 2004 es presenta una proposta d’ampliació
L’any 2004 el llavors conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Salvador Milà, va presentar una proposta d’ampliació d’Aigüestortes que preveia augmentar en 2.900 ha la part de Parc Nacional i en 5.700 ha la zona perifèrica. Aquesta ampliació havia estat reclamada pels municipis de Sort i Rialp (Pallars Sobirà); Boí i Vilaller (Alta Ribagorça) i la Torre de Cabdella (Pallars Jussà). La proposta va ser aprovada pel Patronat del Parc aquell mateix any i, posteriorment, s’hi van afegir Vielha (Val d’Aran) i el Pont de Suert (Alta Ribagorça).

Tot i que acceptada, la proposta no va néixer exempta de dubtes: l’ajuntament d’Espot proposava excloure unes 250 ha de la zona de Parc per si mai s’ampliava l’estació d’esquí del municipi. En canvi Vielha i Pont de Suert demanaven ampliar la zona protegida fins a latituds amb vegetació de tipus mediterrani, fet que comportaria una revisió dels criteris de protecció del Parc, basats en la protecció de la flora d’alta muntanya.
La muntanya de Filià (Torre de Cabdella) era una de les possibles zones d'ampliació del Parc Foto: Àlex Tarroja
Nova proposta el 2006 amb menys consens
L’any 2005 el Departament de Medi Ambient va anunciar, en una reunió del Patronat del Parc, que la superfície per a l’ampliació seria molt superior a la sol•licitada pels municipis. El juliol de 2006 Ramon Luque, director general de Medi Natural, va concretar la nova proposta als municipis afectats i membres del Patronat. Es proposava augmentar les hectàrees protegides com a Parc Nacional fins a les 26.668 ha mentre que la zona perifèrica augmentaria fins a 41.017 ha. La suma d’ambdues zones de protecció donaria una extensió de 67.685 ha, un increment de més del 50% respecte a la situació actual.

Els ajuntaments afectats van demanar, com a compensació per l’ampliació, la concreció d’un pla d’inversions al Parc. Per la seva banda l’alcalde de la Vall de Boí, Joan Peralada, s’hi va oposar ja que donava per fet que la nova zona de protecció impediria la possibilitat futura d’unir les estacions d’esquí de BOÍ-TAÜLL amb la llavors incipient de la VALL FOSCA. A aquest argument s’hi va afegir l’oposició de l’alcalde de Cabdella, Josep Maria Dalmau, que va advertir que la proposta d’ampliació del Parc presentada pel DMAH incloïa en la zona perifèrica de protecció els pics de Llevata i Filià els quals estaven inclosos en el domini esquiable de la futura estació d’esquí de la Vall Fosca. Aquest domini, d’altra banda, havia estat aprovat pel Govern de la Generalitat. L’alcalde de Sort, Agustí López, demanava que es respectés com a domini esquiable la llavors tancada estació de Llessuí, per si mai es volia reobrir. Finalment l’alcalde de Naut Aran, César Ruiz, va mostrar la seva disconformitat amb el fet que el 80% dels termes municipals dels pobles de Garós i Artiés quedessin protegits ja que s’hi preveia la possibilitat de construir un camp de golf.

En canvi, algunes organitzacions ecologistes, com Depana, van donar suport a la proposta, que qualificaven d’”agosarada”. Tot i això Xavier Castells, de l’entitat pallaresa Lo Pi Negre considerava que abans que l’ampliació s’havien de resoldre els problemes de pressupost del Parc.

Establir límits per a l’ampliació avança amb dificultats
A partir del 2006 i fins el 2010 el projecte d’ampliació va entrar en una via morta entre altres motius perquè el consens va esdevenir impossible. De fet, si l’acord hagués estat unànime, l’aprovació de l’ampliació del Parc s’hauria pogut aprovar amb un Decret-Llei de la Generalitat però sense consens l’aprovació s’hauria de fer amb un acord parlamentari que, posteriorment, s’hauria d’aprovar al Congrés dels Diputats de Madrid.

L’any 2009 el DMAH va fer públic que treballava per reduir l’espai protegit de la proposta inicial del 2006, que comptava amb l’oposició frontal de la Vall de Boí i Espot que, a més de les raons adduïdes en relació amb les estacions d’esquí dels respectius termes municipals, no volien deixar de ser les principals portes d’entrada al Parc. Vielha e Mijaran també es va mostrar reaci a qualsevol ampliació perquè demanava una gestió pròpia del vessant aranès del Parc. En canvi mostraven una actitud favorable Sort, Esterri d’Àneu i la Torre de Cabdella, que passarien a ser les noves portes d’accés al Parc.
La vall d'Aiguamog (Naut Aran) se situa a la zona perifèrica del Parc Foto: Àlex Tarroja
L’any 2010 el Patronat va acordar que fos el Govern de la Generalitat qui fes l’ampliació del Parc a través d’un Decret-Llei i que la proposta només comprendria aquells terrenys propietat de municipis i privats que estiguessin d’acord en formar-ne part. Els municipis implicats en l’ampliació eren Rialp, Vilaller, Naut Aran, Vall de Boí, Alt Àneu, Vielha e Mijaran, la Torre de Cabdella, Espot, Esterri d’Àneu, Sort, Llavorsí, la Guingueta d’Àneu i Sarroca de Bellera. En la votació per aprovar aquesta nova proposta es van abstenir Espot, Boí i Vielha i de la reunió no va sortir ni un mapa, ni un número d’hectàrees i es va delegar tota la responsabilitat de l’ampliació al Departament de Medi Ambient.

Aquest compromís va ser assumit per la llavors directora general de Medi Natural, Núria Bonaventura, que va especificar que les negociacions es portarien individualment i que la proposta podria estar enllestida el 2011. També va apuntar que s’estava estudiant, per facilitar la delimitació, la possibilitat de canviar la categoria de protecció dels terrenys. Així, una part dels terrenys que actualment es consideren zona perifèrica (una mica més de 9.000 ha) engrossirien el Parc Nacional mentre que la zona perifèrica creixeria amb la incorporació de terrenys inclosos en la Xarxa Natura 2000.

Nou intent d’ampliació l’any 2012
D’acord amb les decisions preses l’any 2010, el Departament de Territori i Sostenibilitat (TES) va anunciar el març del 2012 que començaria la ronda de converses amb ajuntaments i privats per acordar l’ampliació i que un primer objectiu a assolir seria aconseguir 5.000 ha per ampliar la zona de Parc Nacional. Algunes fonts apuntaven que la consideració de Parc Nacional podria afectar els terrenys, ara en zona perifèrica, de la vall d’Àssua (Pallars Sobirà) i la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), dues zones que sempre s’havien mostrat favorables a pertànyer al Parc ja que esdevindrien porta d’entrada.
 
Taula 1. Propostes d'ampliació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
  Superfície actual (ha)
Proposta 2004 (ha)
Proposta 2006 (ha)
Proposta 2010 (ha)
Parc Nacional 14.119 16.973 26.668 19.119*
Zona perifèrica de protecció 26.733 32.419 41.017 26.733
Total 40.852 49.392 67.685 45.852
* Xifra mínima apuntada pel Departament de Territori i Sostenibilitat

En cas de confirmar-se aquesta ampliació la zona de Parc Nacional superarà les 15.000 ha, fet que suposarà que es mantingui un dels requisits que demana la Llei de parcs nacionals, aprovada l’any 2007, per a tenir aquesta protecció. A més permetrà continuar rebent subvencions d’Europa, que l’any 2015 només seran per a parcs nacionals de més d’aquesta superfície.

L’estiu del 2012, la directora general de Polítiques Ambientals de TES, Marta Subirà, va anunciar que a finals de tardor farien una segona ronda de converses amb els ajuntaments. Un cop presa la decisió sobre l’ampliació del Parc, al no haver-hi acord unànime entre els membres del Patronat, es feia necessari, a més del Decret-Llei per part de la Generalitat, l’aprovació d’aquest per part del Parlament i el vist-i-plau del Congrés dels Diputats.

Més informació
reddeparquesnacionales.mma.es/parques/aiguestortes/index.htm
www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals/
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d'Aran