Actualitzat a 31/12/2012
Les obres de l’autovia A.27 entre Tarragona i Montblanc podrien quedar aturades al Morell ja que els Pressupostos Generals de 2013 no preveu partides significatives per la resta de trams. Les cambres de comerç catalanes critiquen la paralització de l’A-27 i reivindiquen la necessitat de connectar Tarragona amb Lleida, l’Aragó i el País Basc per impulsar el sector portuari, químic i turístic.
Antecedents
2005,
2006,
2007,
2008,
2010
Articles posteriors
2013,
2015
L’N-240 és una carretera estatal que uneix Tarragona amb Bilbao passant per Lleida, Osca, Pamplona i Vitòria. En el tram que transcorre per Catalunya, d’un sol carril per sentit, neix a Tarragona, supera Valls per l’est i arriba a Montblanc pel coll de Lilla. A partir de llavors discorre paral•lelament a l’AP-2 fins a Les Borges Blanques i Lleida. Les intensitats mitjanes diàries de trànsit (IMD) són força variables en funció del tram, des dels 13.573 vehicles diaris entre Tarragona i Valls (any 2011) als 2.719 del tram entre Valls i Montblanc.
El Pla de carreteres aprovat pel Govern de la Generalitat el 1995 proposava desdoblar l’N-240 entre Tarragona i Montblanc (27,4 quilòmetres) per convertir-la en l’autovia A-27. L’objectiu principal era millorar la connexió de l’àrea urbana de Tarragona amb Lleida i el centre de la Península Ibèrica. D’aquesta manera la infraestructura formava part del nou eix d’autovies (A-27, A-22, A-23, A-21, A-15) que, seguint l’N-240, preveien unir Catalunya i el País Basc per Osca.
L’any 1999 el Ministeri de Foment va presentar l’Estudi informatiu i d’impacte ambiental de l’A-27 Tarragona-Montblanc que es va aprovar l’any 2003. El traçat es dividia en quatre trams: Tarragona-el Morell (7,8 km), el Morell-variant de Valls (9,5 km), variant de Valls (5 km) i Valls-Montblanc (5,1 km). L’autovia tenia un recorregut diferent al de l’N-240: entre Tarragona i Valls el traçat es desplaçava uns dos quilòmetres a l’est, superava Valls amb una nova variant per l’oest i entre Valls i Montblanc es creava un túnel sota el coll de Lilla d’1,5 quilòmetres. La inversió prevista total era d’uns 270 milions d’euros.
Entre els anys 2004 i 2005 es va licitar i adjudicar la redacció dels projectes constructius dels quatre trams de l’A-27 i entre 2006 i 2008 es van licitar i adjudicar les obres. Durant la tramitació del projecte es van succeir diverses reivindicacions per part d’ajuntaments i entitats com l’allargament del túnel de Lilla per reduir l’impacte sobre aquest nucli, el replantejament de la variant de Valls a l’est del nucli urbà, la no afectació de la mina dels Tarragonins a Constantí o un segon accés al polígon petroquímic nord des del Morell. Tot i que no es van produir canvis significatius en el traçat, els projectes constructius definitius van introduir petites modificacions per reduir les afectacions.
El
PLA D'INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA, aprovat el 2006 pel Govern de la Generalitat, va apostar per prolongar l’autovia A-27 des de Montblanc fins a Lleida, de tal manera que hi hauria una via alternativa i sense peatge a l’autopista AP-2. Tot i que s’havia especulat amb la possibilitat que el traçat seguís la C-14 fins a Tàrrega i allà enllacés amb l’autovia A-2, finalment es va optar pel desdoblament de l’N-240 per les Borges Blanques. El juny de 2007 el Ministeri de Foment va iniciar la redacció de l’Estudi informatiu i d’impacte ambiental de l’A-27 entre Montblanc i Lleida. Tot i que el desdoblament de l’N-240 era l’alternativa més probable, Foment no descartava la possibilitat d’alliberar el peatge de l’AP-2 entre aquestes dues ciutats.
Aturada de les obres
El febrer de 2008 es van iniciar els treballs dels tres primers trams (Tarragona-el Morell, el Morell-Valls i variant de Valls) i el febrer de 2009 el tram Valls-Montblanc. Les obres avançaven lentament a causa de les dificultats que comportava la galeria d’aigua de la mina dels Tarragonins que, en dos punts (al polígon Riu Clar de Tarragona i al terme municipal de Constantí) coincidia amb el traçat de l’autovia. A més, la presència d’argiles expansives al coll de Lilla, un material geològic abundant a la Conca de Barberà i que té tendència a desplaçar-se amb la humitat, obligava a efectuar canvis per reforçar el túnel projectat.
El juliol de 2010 el Ministeri de Foment va enunciar que, a causa de la crisi econòmica i les mesures d’austeritat per reduir el dèficit, es rescindiria el contracte amb Acciona per construir el tram Valls-Montblanc de l’A-27. Això suposava aturar completament les obres –que estaven executades en un 30%- amb l’objectiu de reduir el cost del tram que, amb 105 milions d’euros, era el més car de tots a causa del túnel de Lilla. Això comportava reiniciar tot el procés: redacció d’un nou projecte, noves expropiacions, estudi d’impacte ambiental i noves licitacions i execucions. Tot i que, en principi, la mesura no afectava els altres tres trams, el cert és que les obres d’aquests també van quedar aturades a l’espera de saber si es produirien més canvis.