A principis d’octubre de 2012 al sector nord de La Catalana hi havia construïts 7 dels 12 edificis d’habitatges mentre que al sector sud encara no s’havien iniciat els 11 blocs previstos ja que encara no s’havien urbanitzat els terrenys. D’aquesta manera encara quedaven més de 1.000 pisos per iniciar. Pel que fa als habitatges construïts, prop de la meitat estaven sense vendre.
A la promoció Eixample Blau d’Urbemar s’havien aixecat tres edificis de promoció lliure, els habitatges dels quals (prop de 100) no estaven tots venuts. Les construccions es van executar entre el 2009 i el 2010.
Pel que fa als habitatges protegits, l’empresa pública Regesa anunciava en el seu web dos edificis residencials, dels quals un tenia 37 dels 58 habitatges a la venda mentre que a l’altra 26 dels 52 els habitatges estaven disponibles. El preu de venda que constava a la pàgina web era de 14.000 euros per als habitatges d’entre 21 i 29 mts2 útils, que eren la majoria.
A la pàgina web de l’Impsol, Institut Metropolità de Promoció de Sòl, entitat que depèn de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, s’anunciava la venda d’habitatges en dos edificis més. Un estava acollit al règim de preu concertat i tenia 36 habitatges a la venda mentre que l’altre era de règim general i només quedaven dos habitatges per vendre. El preu dels habitatges oscil•lava entre els 150.000 i els 212.000 euros, segons superfície.
El futur de La Catalana
La situació urbanística del barri de La Catalana, amb un percentatge baix d’habitatges ocupats respecte el total previst, provocava diverses problemàtiques, entre elles la manca de serveis (pràcticament no hi havia comerç a causa dels elevats preus de lloguer i la baixa demanda) i la sensació d’inseguretat. A més alguns dels blocs havia patit l’assetjament dels ocupes, que havien intentat instal•lar-se als habitatges buits.
L’Ajuntament de Sant Adrià reconeixia que la situació era preocupant i Regesa va decidir contractar vigilància per evitar l’ocupació de pisos buits o el robatori de material i de comptadors de subministraments. Segons informava el diari
La Vanguardia per contrarestar aquesta situació els habitants de La Catalana van impulsar una associació de veïns –ja n’hi havia hagut una als anys 60- amb l’objectiu de dinamitzar el barri, treballar per la cohesió i atraure nous veïns. Els veïns defensaven la qualitat de vida del nou barri (sobretot en relació a les condicions de l’antic barri), reivindicaven diverses millores i promovien la celebració de festes per agermanar els veïns.
Mentre la primera fase de La Catalana avançava lentament, la segona fase, al sud del carrer Cristòfol de Moura, continuava pendent. El Consorci del Besòs confiava que, al llarg del 2013, podria reallotjar les deu últimes famílies afectades en pisos de lloguer, concloure l’enderrocament dels habitatges i iniciar les obres d’urbanització.
Més informació
impsol.amb.cat
www.consorci-besos.com
www.regesa.cat
www.urbemar.com