Diumenge 26 de Gener de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CATALANA (SANT ADRIÀ DE BESÒS)
Elisabet Sau
Actualitzat a 31/12/2012
La lenta ocupació dels pisos del nou barri de La Catalana, a causa de la crisi immobiliària, genera problemàtiques vinculades a la manca de serveis, la sensació d’inseguretat i els intents d'ocupacions il•legals per bé que els veïns promouen la dinamització del barri. D’altra banda la major part dels veïns de les antigues cases baixes, que seran enderrocades, ja han estat reallotjats en els nous habitatges i es preveu que el 2013 s’iniciï la segona fase del nou barri.
Antecedents 2008
La Catalana és un barri de Sant Adrià del Besòs (Barcelonès), situat al marge dret del riu Besòs i al costat de la ronda Litoral. El seu origen es remunta a principis del segle XX, quan s’hi van començar a instal•lar els treballadors de la CENTRAL TÈRMICA per a la producció d’electricitat promoguda per l’empresa Catalana de Gas i Electricitat l’any 1917. Aquell barri estava format per unes 139 cases baixes amb pati i hort –a més de diversos tallers- i tant quedava separat de Sant Martí de Provençals (Barcelona) com del nucli històric de Sant Adrià, al marge esquerre del Besòs. La comunicació de La Catalana amb les trames urbanes veïnes no ha estat fàcil: la construcció de diverses infraestructures de caire metropolità com l’autopista C-31, que dóna continuïtat a l’avinguda de la Gran Via cap el Maresme, la ronda Litoral de Barcelona o bé la via de ferrocarril que, per la costa, es dirigeix cap el nord de Catalunya han contribuït a l’aïllament. Tanmateix l’any 2007 va entrar en servei la línia T5 del TRAMVIA DEL BESÒS, entre Ciutadella-Vila Olímpica (Barcelona) i el Gorg (Badalona), amb parada a La Catalana.
El Pla general metropolità (PGM) de 1976 considerava el barri de La Catalana com un sector de “reforma interior” i preveia una gran àrea de remodelació que permetia un augment de l’edificabilitat. Les intencions d’executar el planejament durant els anys 80, per part de la Corporació Metropolitana de Barcelona, van quedar, però, en no res.
El juny de 2000 es va aprovar definitivament la Modificació puntual del PGM en el sector del front litoral i marge dret del riu Besòs, promoguda pel Consorci del Besòs, organisme format pels ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià del Besòs per a la resolució de temes urbanístics comuns. La Modificació puntual s’emmarcava dins els projectes de la RENOVACIÓ URBANA DE LA MINA i del FÒRUM DE LES CULTURES que tenien com a objectiu transformar els usos industrials obsolets i millorar la situació urbanística i social dels barris de la Mina, La Catalana i Besòs. Posteriorment, una nova modificació del PGM, l’any 2005, va acabar de definir els usos i l’ordenació de l’espai de La Catalana.
L’ordenació del nou barri de La Catalana
Els objectius d’intervenció per La Catalana establerts en les modificacioms del PGM de 2000 i de 2005 proposaven una mixticitat de zones d’ús residencial i d’activitat econòmica amb el carrer Cristòfol de Moura com a articulador central i un nou parc urbà situat al costat de la ronda Litoral amb la intenció que actués de barrera verda per a les noves edificacions residencials. En les 23 hectàrees de superfície de La Catalana es preveien 156.000 metres quadrats de sostre i 1.400 habitatges (el 60% lliures i el 40% protegits) en blocs de planta baixa més sis pisos. Això comportaria l’enderrocament de la totalitat de les edificacions existents i el reallotjament dels ocupants als nous habitatges.
La lenta ocupació dels pisos del nou barri de La Catalana, a causa de la crisi immobiliària, genera problemàtiques vinculades a la manca de serveis, la sensació d’inseguretat i els intents d'ocupacions il•legals per bé que els veïns promouen la dinamització del barri. D’altra banda la major part dels veïns de les antigues cases baixes, que seran enderrocades, ja han estat reallotjats en els nous habitatges i es preveu que el 2013 s’iniciï la segona fase del nou barri.
Antecedents 2008
La Catalana és un barri de Sant Adrià del Besòs (Barcelonès), situat al marge dret del riu Besòs i al costat de la ronda Litoral. El seu origen es remunta a principis del segle XX, quan s’hi van començar a instal•lar els treballadors de la CENTRAL TÈRMICA per a la producció d’electricitat promoguda per l’empresa Catalana de Gas i Electricitat l’any 1917. Aquell barri estava format per unes 139 cases baixes amb pati i hort –a més de diversos tallers- i tant quedava separat de Sant Martí de Provençals (Barcelona) com del nucli històric de Sant Adrià, al marge esquerre del Besòs. La comunicació de La Catalana amb les trames urbanes veïnes no ha estat fàcil: la construcció de diverses infraestructures de caire metropolità com l’autopista C-31, que dóna continuïtat a l’avinguda de la Gran Via cap el Maresme, la ronda Litoral de Barcelona o bé la via de ferrocarril que, per la costa, es dirigeix cap el nord de Catalunya han contribuït a l’aïllament. Tanmateix l’any 2007 va entrar en servei la línia T5 del TRAMVIA DEL BESÒS, entre Ciutadella-Vila Olímpica (Barcelona) i el Gorg (Badalona), amb parada a La Catalana.
El Pla general metropolità (PGM) de 1976 considerava el barri de La Catalana com un sector de “reforma interior” i preveia una gran àrea de remodelació que permetia un augment de l’edificabilitat. Les intencions d’executar el planejament durant els anys 80, per part de la Corporació Metropolitana de Barcelona, van quedar, però, en no res.
El juny de 2000 es va aprovar definitivament la Modificació puntual del PGM en el sector del front litoral i marge dret del riu Besòs, promoguda pel Consorci del Besòs, organisme format pels ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià del Besòs per a la resolució de temes urbanístics comuns. La Modificació puntual s’emmarcava dins els projectes de la RENOVACIÓ URBANA DE LA MINA i del FÒRUM DE LES CULTURES que tenien com a objectiu transformar els usos industrials obsolets i millorar la situació urbanística i social dels barris de la Mina, La Catalana i Besòs. Posteriorment, una nova modificació del PGM, l’any 2005, va acabar de definir els usos i l’ordenació de l’espai de La Catalana.
L’ordenació del nou barri de La Catalana
Els objectius d’intervenció per La Catalana establerts en les modificacioms del PGM de 2000 i de 2005 proposaven una mixticitat de zones d’ús residencial i d’activitat econòmica amb el carrer Cristòfol de Moura com a articulador central i un nou parc urbà situat al costat de la ronda Litoral amb la intenció que actués de barrera verda per a les noves edificacions residencials. En les 23 hectàrees de superfície de La Catalana es preveien 156.000 metres quadrats de sostre i 1.400 habitatges (el 60% lliures i el 40% protegits) en blocs de planta baixa més sis pisos. Això comportaria l’enderrocament de la totalitat de les edificacions existents i el reallotjament dels ocupants als nous habitatges.
D’altra banda es preveien 25.000 metres quadrats destinats a usos d’activitat econòmica de caràcter terciari i s’admetia l’ús hoteler i d’equipaments. Pel que fa a les zones verdes, es concretaven en un parc situat al costat de la ronda Litoral, de prop de 9 hectàrees, així com en el condicionament d’un passeig a la vora del riu Besòs. També es va preveure la construcció d’un pont sobre el Besòs per a connectar el barri amb el nucli de Sant Adrià que compatibilitzés el trànsit de vehicles, de vianants i de bicicletes. El desenvolupament del projecte es faria en dues fases, delimitades cap al nord i el sud pel carrer Cristòfol de Moura.
L’empresa immobiliària Urbemar era la propietària del 70% dels terrenys i l’encarregada de la construcció dels habitatges en règim lliure, que promociona amb el nom d’Eixample Blau. Prop del 23% del sòl és de l’administració pública i la resta de particulars. La reubicació del veïns afectats per l’enderroc dels antics habitatges de La Catalana anava a càrrec de l’empresa per a temes urbanístics i d’habitatge Regesa, del Consell Comarcal del Barcelonès.
Primera fase en marxa i segona fase a l’espera
La primera fase del sector de La Catalana s’ubicava al nord del carrer Cristòfol de Moura. Es tracta d’una àrea amb poques edificacions preexistents (entre elles un col•legi municipal fora d’ús i un camp de futbol) que van ser enderrocades. Les obres es van iniciar l’any 2006 i es van considerar pràcticament acabades el 2009. En aquests tres anys es va efectuar la urbanització bàsica de la zona, amb els carrers, les àrees verdes, els dipòsits pneumàtics de les escombraries i el pont que uneix aquest sector amb el centre de Sant Adrià mentre que el 2012 es va acabar una nova canalització de les aigües residuals del nou barri amb l’estació depuradora de la zona del Fòrum. El mateix 2012 es aprovar definitivament el projecte per a la construcció d’un nou pont entre La Catalana i la zona Fòrum.
La segona fase del projecte urbanístic es va delimitar entre la via del tren i el carrer Cristòfol de Moura, cap al sud, que és on es concentraven la majoria de les edificacions preexistents. L’any 2010, el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, Joan Callau, va afirmar que les obres començarien quan s’hagués acabat el reallotjaments del veïns tot i que no hi havia un calendari concret. Segons Callau la intenció era enderrocar els habitatges vells i urbanitzar amb la intenció d’acabar tot el procés en els següents 10 anys.
El procés de reallotjament dels veïns es va iniciar l’any 2010 i consistia en reubicar les famílies en els habitatges de protecció oficial de la primera fase. Una vintena de famílies amb pocs recursos econòmics no podien assumir les condicions de reallotjament perquè no havien rebut els crèdits necessaris per accedir als pisos oficials. Per solucionar aquest problema,el Consorci del Besòs va decidir comprar a Regesa deu pisos i llogar-los a aquestes famílies amb una quota social.
Estat del parc d’habitatges
Tot i que la transformació del barri de La Catalana havia avançat notablement des de la modificació del PGM el cert és que la CRISI ECONÒMICA i la fi del boom immobiliari, iniciats a principis de 2008, van fer alentir l’arribada de nous veïns. A part dels edificis de reallotjament (que només representaven un centenar dels 1.400 habitatges previstos) la resta de pisos havien d’acollir nous veïns però les dificultats per vendre tant els de protecció oficial com els de règim lliure ho dificultaven.
L’empresa immobiliària Urbemar era la propietària del 70% dels terrenys i l’encarregada de la construcció dels habitatges en règim lliure, que promociona amb el nom d’Eixample Blau. Prop del 23% del sòl és de l’administració pública i la resta de particulars. La reubicació del veïns afectats per l’enderroc dels antics habitatges de La Catalana anava a càrrec de l’empresa per a temes urbanístics i d’habitatge Regesa, del Consell Comarcal del Barcelonès.
Primera fase en marxa i segona fase a l’espera
La primera fase del sector de La Catalana s’ubicava al nord del carrer Cristòfol de Moura. Es tracta d’una àrea amb poques edificacions preexistents (entre elles un col•legi municipal fora d’ús i un camp de futbol) que van ser enderrocades. Les obres es van iniciar l’any 2006 i es van considerar pràcticament acabades el 2009. En aquests tres anys es va efectuar la urbanització bàsica de la zona, amb els carrers, les àrees verdes, els dipòsits pneumàtics de les escombraries i el pont que uneix aquest sector amb el centre de Sant Adrià mentre que el 2012 es va acabar una nova canalització de les aigües residuals del nou barri amb l’estació depuradora de la zona del Fòrum. El mateix 2012 es aprovar definitivament el projecte per a la construcció d’un nou pont entre La Catalana i la zona Fòrum.
La segona fase del projecte urbanístic es va delimitar entre la via del tren i el carrer Cristòfol de Moura, cap al sud, que és on es concentraven la majoria de les edificacions preexistents. L’any 2010, el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, Joan Callau, va afirmar que les obres començarien quan s’hagués acabat el reallotjaments del veïns tot i que no hi havia un calendari concret. Segons Callau la intenció era enderrocar els habitatges vells i urbanitzar amb la intenció d’acabar tot el procés en els següents 10 anys.
El procés de reallotjament dels veïns es va iniciar l’any 2010 i consistia en reubicar les famílies en els habitatges de protecció oficial de la primera fase. Una vintena de famílies amb pocs recursos econòmics no podien assumir les condicions de reallotjament perquè no havien rebut els crèdits necessaris per accedir als pisos oficials. Per solucionar aquest problema,el Consorci del Besòs va decidir comprar a Regesa deu pisos i llogar-los a aquestes famílies amb una quota social.
Estat del parc d’habitatges
Tot i que la transformació del barri de La Catalana havia avançat notablement des de la modificació del PGM el cert és que la CRISI ECONÒMICA i la fi del boom immobiliari, iniciats a principis de 2008, van fer alentir l’arribada de nous veïns. A part dels edificis de reallotjament (que només representaven un centenar dels 1.400 habitatges previstos) la resta de pisos havien d’acollir nous veïns però les dificultats per vendre tant els de protecció oficial com els de règim lliure ho dificultaven.
A principis d’octubre de 2012 al sector nord de La Catalana hi havia construïts 7 dels 12 edificis d’habitatges mentre que al sector sud encara no s’havien iniciat els 11 blocs previstos ja que encara no s’havien urbanitzat els terrenys. D’aquesta manera encara quedaven més de 1.000 pisos per iniciar. Pel que fa als habitatges construïts, prop de la meitat estaven sense vendre.
A la promoció Eixample Blau d’Urbemar s’havien aixecat tres edificis de promoció lliure, els habitatges dels quals (prop de 100) no estaven tots venuts. Les construccions es van executar entre el 2009 i el 2010.
Pel que fa als habitatges protegits, l’empresa pública Regesa anunciava en el seu web dos edificis residencials, dels quals un tenia 37 dels 58 habitatges a la venda mentre que a l’altra 26 dels 52 els habitatges estaven disponibles. El preu de venda que constava a la pàgina web era de 14.000 euros per als habitatges d’entre 21 i 29 mts2 útils, que eren la majoria.
A la pàgina web de l’Impsol, Institut Metropolità de Promoció de Sòl, entitat que depèn de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, s’anunciava la venda d’habitatges en dos edificis més. Un estava acollit al règim de preu concertat i tenia 36 habitatges a la venda mentre que l’altre era de règim general i només quedaven dos habitatges per vendre. El preu dels habitatges oscil•lava entre els 150.000 i els 212.000 euros, segons superfície.
El futur de La Catalana
La situació urbanística del barri de La Catalana, amb un percentatge baix d’habitatges ocupats respecte el total previst, provocava diverses problemàtiques, entre elles la manca de serveis (pràcticament no hi havia comerç a causa dels elevats preus de lloguer i la baixa demanda) i la sensació d’inseguretat. A més alguns dels blocs havia patit l’assetjament dels ocupes, que havien intentat instal•lar-se als habitatges buits.
L’Ajuntament de Sant Adrià reconeixia que la situació era preocupant i Regesa va decidir contractar vigilància per evitar l’ocupació de pisos buits o el robatori de material i de comptadors de subministraments. Segons informava el diari La Vanguardia per contrarestar aquesta situació els habitants de La Catalana van impulsar una associació de veïns –ja n’hi havia hagut una als anys 60- amb l’objectiu de dinamitzar el barri, treballar per la cohesió i atraure nous veïns. Els veïns defensaven la qualitat de vida del nou barri (sobretot en relació a les condicions de l’antic barri), reivindicaven diverses millores i promovien la celebració de festes per agermanar els veïns.
Mentre la primera fase de La Catalana avançava lentament, la segona fase, al sud del carrer Cristòfol de Moura, continuava pendent. El Consorci del Besòs confiava que, al llarg del 2013, podria reallotjar les deu últimes famílies afectades en pisos de lloguer, concloure l’enderrocament dels habitatges i iniciar les obres d’urbanització.
Més informació
impsol.amb.cat
www.consorci-besos.com
www.regesa.cat
www.urbemar.com
A la promoció Eixample Blau d’Urbemar s’havien aixecat tres edificis de promoció lliure, els habitatges dels quals (prop de 100) no estaven tots venuts. Les construccions es van executar entre el 2009 i el 2010.
Pel que fa als habitatges protegits, l’empresa pública Regesa anunciava en el seu web dos edificis residencials, dels quals un tenia 37 dels 58 habitatges a la venda mentre que a l’altra 26 dels 52 els habitatges estaven disponibles. El preu de venda que constava a la pàgina web era de 14.000 euros per als habitatges d’entre 21 i 29 mts2 útils, que eren la majoria.
A la pàgina web de l’Impsol, Institut Metropolità de Promoció de Sòl, entitat que depèn de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, s’anunciava la venda d’habitatges en dos edificis més. Un estava acollit al règim de preu concertat i tenia 36 habitatges a la venda mentre que l’altre era de règim general i només quedaven dos habitatges per vendre. El preu dels habitatges oscil•lava entre els 150.000 i els 212.000 euros, segons superfície.
El futur de La Catalana
La situació urbanística del barri de La Catalana, amb un percentatge baix d’habitatges ocupats respecte el total previst, provocava diverses problemàtiques, entre elles la manca de serveis (pràcticament no hi havia comerç a causa dels elevats preus de lloguer i la baixa demanda) i la sensació d’inseguretat. A més alguns dels blocs havia patit l’assetjament dels ocupes, que havien intentat instal•lar-se als habitatges buits.
L’Ajuntament de Sant Adrià reconeixia que la situació era preocupant i Regesa va decidir contractar vigilància per evitar l’ocupació de pisos buits o el robatori de material i de comptadors de subministraments. Segons informava el diari La Vanguardia per contrarestar aquesta situació els habitants de La Catalana van impulsar una associació de veïns –ja n’hi havia hagut una als anys 60- amb l’objectiu de dinamitzar el barri, treballar per la cohesió i atraure nous veïns. Els veïns defensaven la qualitat de vida del nou barri (sobretot en relació a les condicions de l’antic barri), reivindicaven diverses millores i promovien la celebració de festes per agermanar els veïns.
Mentre la primera fase de La Catalana avançava lentament, la segona fase, al sud del carrer Cristòfol de Moura, continuava pendent. El Consorci del Besòs confiava que, al llarg del 2013, podria reallotjar les deu últimes famílies afectades en pisos de lloguer, concloure l’enderrocament dels habitatges i iniciar les obres d’urbanització.
Més informació
impsol.amb.cat
www.consorci-besos.com
www.regesa.cat
www.urbemar.com
Continguts relacionats
Barcelonès
