Diumenge 20 d ' Abril de 2014
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CASERNA DE LA REMUNTA (L'HOSPITALET DE LLOBREGAT)
Néstor Cabañas
Caserna de la Remunta Foto: Agència Catalana de Notícies
Actualitzat a 31/12/2012

El sector de la Remunta és la segona de les 74 àrees residencials estratègiques previstes a Catalunya en començar a executar-se. S’hi preveu la construcció de 797 habitatges, dels quals un 60% protegits. Durant la seva tramitació final s’ha hagut de modificar lleugerament l’ordenació del sector per a preservar les restes de l’antic canal de la Infanta tal i com reclamava una plataforma ciutadana a favor de la seva conservació.


Antecedents 2010

La caserna de la Remunta de l’Hospitalet de Llobregat està situada a l’extrem oest del barri del Centre, en el límit de la ciutat amb Cornellà. Construïda el 1868, estava destinada a dipòsit de cavalls sementals de l’exèrcit. L’any 2007 un conveni entre el Ministeri de Defensa i l’Ajuntament de l’Hospitalet va permetre la cessió a la ciutat de la totalitat de la caserna per a desenvolupar-hi usos residencials. Posteriorment, el febrer de 2008 la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) va incloure aquest sector urbanístic dins de les ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES (ARE) i va establir-la com a marc de planejament pel seu desenvolupament el Pla director urbanístic (PDU) de les ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DEL BARCELONÈS.

L’ARE de la Remunta, preveu la construcció de 797 habitatges (un 60% de protegits) als terrenys de l’antiga Caserna Militar, juntament amb altres terrenys adjacents a l’avinguda Josep Tarradellas. En aquest sector de planejament també s’inclou, més al nord, la futura ampliació del parc de Can Buxeres mitjançant l’enderrocament de les edificacions existents en l’àmbit conegut com el camí de la Fonteta. L’ARE de la Remunta va concloure la seva ordenació el 26 de juny de 2010, quan es va aprovar definitivament el Text refós del PDU de les ARE del Barcelonès.

A finals de 2010 el Consoci de la Gran Via -agència pública desenvolupadora de l’ARE on hi figura la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de L’Hospitalet- va iniciar el projecte de reparcel•lació del sector, que va ser sotmès a informació pública. Passa’t aquest procés, i tenint en compte que la resolució de les al•legacions havia donat lloc a canvis substancials tot i no alterar els objectius del pla, es va obrir un segon període d’exposició pública el març de 2011.

La polèmica per les restes del canal de la Infanta
Durant aquest segon període d’exposició pública un grup de veïns de la ciutat organitzats a través de la plataforma “Protegim el Canal de Infanta”, constituïda a finals de juny, van fer una al•legació al procés de reparcel•lació al considerar que no s’havia tingut en compte durant tota l’ordenació del planejament la presència, en aquest sector, de les restes de l’antic canal de la Infanta que s’eliminarien amb el perllongament de l’avinguda Josep Tarradellas.
 
Restes del canal de la Infanta a L'Hospitalet Foto: Agència Catalana de Notícies
El canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón, que pren el nom de la filla del rei Carles IV, es va construir entre els anys 1817 i 1819 entre Molins de Rei i Sants (Barcelona). Tenia una longitud de 17 quilòmetres i permetia irrigar tot l’hemidelta esquerre del Llobregat. També existien al llarg del canal nombrosos salts d’aigua entre el samontà de Collserola i la plana deltaica, que van ser utilitzats com a font d’energia per al primer desenvolupament industrial d’aquest àmbit. Actualment les restes del canal de la Infanta al municipi de l’Hospitalet es limiten a uns 150 metres de canal recobert en desús amb un pont. El canal de la Infanta es va deixar d’utilitzar i es va soterrar els anys 70 a L’Hospitalet degut als problemes d’insalubritat i plagues que generava en un terme municipal que ja estava pràcticament urbanitzat. No obstant això el canal està encara en funcionament entre Molins de Rei (amb un tros al descobert en aquest terme) i Cornellà de Llobregat i abasteix a través d’un ramal la zona agrícola de Can Trabal a L’Hospitalet (PLA URBANÍSTIC DE CAN TRABAL).

El 26 de juliol la plataforma Protegim el Canal de la Infanta va realitzar una manifestació que congregà una cinquantena persones demanant la conservació de les restes del canal i de tot l’àmbit de la Remunta com a parc. En resposta a aquesta convocatòria, des de l’Ajuntament de L’Hospitalet es va assegurar que s’estudiarien a la tardor les restes i la seva comptabilitat o no amb el desenvolupament de l’ARE.

El setembre es va aprovar el projecte de reparcel•lació condicionat als estudis de prospecció arqueològica que havien de constatar l’existència i rellevància del canal de la Infanta seguint la normativa catalana de protecció del patrimoni cultural (Llei 9/1993). En aquest sentit a finals de novembre el consorci de la Gran Via va començar les prospeccions de terreny que havien de determinar si les restes del canal de la Infanta tenien prou valor històric i patrimonial.

El gener de 2012 la plataforma Preservem el Canal de la Infanta va presentar una proposta alternativa a l’ARE de la Remunta que consistia en la creació d’un eix verd entre els parcs de Can Buxeres i Can Mercader, a Cornellà, preservant la major part de l’espai de Remunta i integrant una part dels equipaments previstos.

També aquell mateix mes el Consorci de la Gran Via va adjudicar el primer bloc d’habitatge protegit de venda a la part del sector est de l’avinguda de Josep Tarradellas. Aquest primer bloc, de 9 plantes, disposarà de 128 habitatges dels quals 70 són de protecció en règim general, 42 en règim especial i 16 per a reallotjar als propietaris del camí de la Fonteta afectats per l’ampliació del parc de Can Buxeres.

El 22 de març la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya va aprovar una esmena que instava a la catalogació el Canal de la Infanta com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) a proposta dels grups parlamentaris d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i de Convergència i Unió (CiU).
Ordenació proposada a l'ARE de la Remunta Font: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat
A mitjans abril l’alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín, va anunciar públicament la seva voluntat de preservar les restes del canal de la Infanta modificant la proposta de l’ARE. Aquesta decisió va ser ben rebuda per la plataforma que en demanava la preservació.

En el mateix sentit, aquell mateix mes d’abril, el Ple de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, a instàncies de l'entitat Avenç, va aprovar una moció per rehabilitar les restes del canal en aquell municipi i obrir la possibilitat de declarar-les Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).

S’inicia l’urbanització de l’ARE de la Remunta
El 28 de juny es van iniciar oficialment els treballs d’urbanització de la Remunta amb la modificació dels vials per a preservar les restes del canal de la Infanta. D’aquesta manera es van reduir el nombre de carrils de circulació de la prolongació de l’Avinguda Josep Tarradellas de 4 a 2. Aquesta modificació es va dur a terme tot i que finalment la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat va considerar que les restes presents a L’Hospitalet no reunien els requisits suficients per a ser declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

En els treballs d’urbanització també es preveia un nou vial a la part oest del sector en l’àmbit de la riera de Solanes (límit entre L’Hospitalet i Cornellà) i la construcció dels accessos al nou tanatori a la part nord-oest, més enllà de les vies del tren que permetrà connectar aquest àmbit amb el barri de Sanfeliu. En aquest procés també s’havia d’iniciar la restauració de les antigues dependències de la Remunta i la construcció d’un parc al centre del sector d’uns 44.000 metres quadrats. També estava previst que, un cop fossin desallotjats els veïns del camí de la Fonteta, s’ampliés en 2 hectàrees el parc de Can Buxeres en direcció cap a aquest àmbit. Respecte a les promocions d’habitatges, l’inici de la construcció del primer bloc estava prevista per a la tardor d’aquell mateix any. A més el Consorci de la Gran Via tenia en fase d’adjudicació tres parcel•les més, emplaçant-se entre elles un edifici de 15 plantes a la rotonda de l’Avinguda Josep Tarradellas destinat a allotjar 94 habitatges de protecció oficial.

L’ARE de la Remunta és la segona en començar a urbanitzar-se de les 74 previstes a Catalunya, només superada per l’Eixample Sud del Prat que es va iniciar a principis del mateix any. Es preveu que els treballs previs d’urbanització s’enllesteixen el febrer de 2013 mentre el Consorci de la Gran Via continuï l’adjudicació d’altres parcel•les, especialment les que es troben dins dels límits del sector ja urbanitzats. La crisi econòmica i immobiliària fan difícil preveure el calendari de construcció i acabament dels primers edificis.

Més informació
www.consorcigvhospitalet.com/
www.facebook.com/groups/canalinfantalh/?fref=ts
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès