Diumenge 25 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE PEGUERA (FÍGOLS)
Néstor Cabañas
Esquema del pla urbanístic de Peguera Elaboració: Néstor Cabañas
Actualitzat a 31/12/2012

El setembre de 2012 es preveu l’aprovació definitiva del Pla especial de l’antic poble miner de Peguera a Fígols (Alt Berguedà), on es vol construir un hotel i rehabilitar les cases abandonades com a apartaments turístics. Aquest projecte neix per iniciativa de Butti Bin Maktoum Bin Juma el Maktoum membre de la família reial dels Emirats Àrabs, que l’any 2003 va comprar 1.800 hectàrees d’aquest paratge. El projecte genera cert rebuig social, canalitzat a través de la plataforma “Salvem Peguera”, que considera que privatitza un espai que hauria de ser natural.


El paratge de Peguera és una petita vall situada a 1.700 metres d’alçada entre el massís dels Rasos de Peguera i la Serra d’Ensija a l’Alt Berguedà, que pertany al municipi de Fígols (52 habitants al 2011). En aquest paratge, sota el roc homònim, se situa un antic poble amb una vintena de cases, avui abandonades i en ruïnes, que constituïen un nucli rural dedicat a l'extracció de la fusta i a la mineria. El nucli de Peguera va ser construït al segle XIX per la família Olano (Comtes de Fígols), d’origen basc, antiga propietària de les principals mines de l’Alt Berguedà. El paratge està envoltat d’espais inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Serra d’Ensija-Rasos de Peguera, que pertany a la XARXA NATURA 2000. És travessat pel sender conegut com el Camí dels Bons Homes que va des del Castell de Montsegur, a l’Arieja francesa, fins al santuari de Queralt, a Berga, seguint la ruta de l’exili dels càtars occitans perseguits per la inquisició durant els segles XIII a XIV. Aquest indret també és un punt de referència excursionista per accedir a cims com el Cap de la Gallina Pelada (2.317 m) i és conegut per ser el poble natal del guerriller Ramon Vila Capdevila (Caracremada).

L’any 2003 unes 1.800 hectàrees d’aquest paratge van ser venudes pels descendents dels Comtes de Fígols per 1,3 milions d’euros a la societat SERCHS administrada per l’alemany Harald Küspert en representació de Butti Bin Maktoum Bin Juma el Maktoum membre de la família Al Maktoum, que governa els Emirats Àrabs Units. Aquest últim va conèixer Peguera de mà de Küspert, un criador de falcons resident a Odèn (Solsonès), i va decidir comprar aquests terrenys per a desenvolupar-hi un projecte turístic relacionat amb la natura.

L’inici de la tramitació oficial del projecte es va produir en el marc del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) de Fígols aprovat provisionalment pel Consell Obert de Fígols el 15 de març de 2009. Dins del POUM s’incloïa un conveni entre l’Ajuntament de Fígols i l’empresa SERCHS on aquesta última es comprometia a elaborar un Pla especial de l’indret de Peguera per a desenvolupar-hi usos admesos en sòl no urbanitzable. En el conveni també s’especificava que l’empresa es comprometia a la rehabilitació del poble de Peguera per a destinar-lo a habitatges de turisme rural o ús residencial. S’afegí que no es podria enderrocar més del 20% de les cases ni tampoc fer-hi noves construccions, excepte un petit equipament que aniria destinat a ser el futur centre d’interpretació de la mineria històrica de l’Alt Berguedà. Cal fer esment que aquest indret està catalogat com a sòl de protecció especial pel PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS aprovat l’any 2008.
Una imatge de l'antic poble de Peguera Foto: ACN
El 29 d’abril d’aquell mateix any 2009, la Comissió territorial d’urbanisme de la Catalunya Central va aprovar definitivament el POUM de Fígols.

A principis d’agost es va generar una polèmica quan un ramader de Prats de Lluçanès es va negar a deixar de pasturar el seu bestiar al paratge Peguera tot i que el contracte amb els antics propietaris, la família Olano, ja havia expirat. D’aquesta manera es va donar a conèixer el projecte als mitjans de difusió.

Es defineix el projecte
El 20 desembre d’aquell mateix any, el Consell obert de Fígols va aprovar inicialment el Pla especial en sòl no urbanitzable de Peguera de 72 hectàrees, finalment promogut per la societat manresana Peguera Building Development SL. El projecte, que pretenia invertir 20 milions d’euros i generar uns 150 llocs de feina, preveia la creació d’un hotel de cinc estrelles amb 40 habitacions –i amb piscina i pistes de tennis a l’exterior- aprofitant part de l’antiga cantina situada a l’entrada del poble. A l’entrada del nucli de Peguera es preveia un aparcament soterrat per a 100 vehicles, punt a partir del qual quedaria restringit l’accés motoritzat. Dins del nucli de Peguera 20 de les cases en ruïnes es destinarien a apartaments turístics mentre la resta anirien destinades a un edifici de serveis, un complex spa, una cafeteria i un centre d’observació del cel. Finalment també es projectava un nou centre d’interpretació al costat de l’antiga església de Sant Miquel, la qual es rehabilitaria. A la part situada més a l’est estava prevista la rehabilitació de les dues edificacions conegudes com “els pisos” on s’habilitarien 18 habitatges per als treballadors del complex. Als voltants, la zona més propera al PEIN Serra d’Ensija-Rasos de Peguera, es destinaria a activitats esportives, com una hípica a la zona del Molí o un camp de tir en arc darrere del roc de Peguera. El Pla especial també inclou les infraestructures necessàries per a realitzar el complex, com una planta de generació d’energia, un dipòsit i depuradora d’aigües, un repetidor de telecomunicacions al roc de Peguera i la pavimentació de la pista des de la Creu de Fumanya a Peguera. També es contempla la possibilitat de crear un heliport.

Durant el 2010 es va produir l’exposició pública i aprovació provisional del Pla especial, que va ser aprovat definitivament el 16 de juny de 2011 per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central. Tanmateix la va condicionar a l’elaboració d’un text refós que inclogués, entre d’altres coses, la concreció dels usos admesos dins del sistema d’espais lliures, especialment aquells que podrien representar una transformació del territori. També demanava que exclogués de la rehabilitació, degut al seu estat ruïnós, l’edifici de “els pisos” i 5 cases més.

“Salvem Peguera” i al•legacions al projecte.
Arran de les informacions sobre l’aprovació del Pla especial al juliol de 2011 es va crear una plataforma amb el nom de “Salvem Peguera” que va rebre el suport d’un miler de persones a les xarxes socials. Aquesta plataforma va convocar una primera reunió a finals d’agost on va emetre un comunicat de rebuig al projecte ja que el considerava elitista i un intent de d’urbanitzar i privatitzar un espai que hauria de ser natural i públic. Assegurava que els llocs de feina que preveia el Pla especial eren, en realitat, 27 i no 150 com asseguraven els promotors. Així mateix Salvem Peguera denunciava que l’hotel s’inclogués en una primera de fase mentre que la rehabilitació de la resta de cases per a apartaments quedessin relegades en altres fases que potser no es realitzarien, quan l’objectiu del POUM de Fígols era rehabilitar totes les cases.
Detall de les cases abandonades de Peguera Foto: ACN
Ja a l’any 2012, el 23 d’abril, l’Ajuntament de Fígols va decidir iniciar un període d’informació publica del nou text refós del Pla especial de Peguera introduint modificacions substancials al projecte, com el trasllat de la cantina (futur hotel) fins a la zona dels Cogolers (a una distància de 150 metres) per tal de disposar de més insolació i d’unes millors vistes de la vall. Aquest hotel aprofitaria també les edificabilitats de la resta de cases que no es podien rehabilitar, de manera que l’ampliació plantejada seria major. Segons els promotors aquest canvi asseguraria la viabilitat del projecte.

Durant aquest període, entitats com la Plataforma Salvem Peguera o el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, van presentar al•legacions basant-se en arguments com la sobreexplotació de l'aqüífer de les calcàries del Pedraforca, la restricció d'accés als vials dels apartaments o les deficiències a l’estudi ambiental.

Aprovació definitiva del projecte
A finals de maig el Consell obert de Fígols va aprovar provisionalment el text refós del Pla especial amb la modificació de la proposta inicial. El cap de setmana següent, ja el mes de juny, la plataforma Salvem Peguera va organitzar una caminada a l’indret com a acte de protesta.

Pel 2013 es preveia que la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central donés el vist-i-plau al text refós, de tal manera que s’acabaria la tramitació del projecte. Segons fonts de l’empresa, la seva construcció definitiva es podria endarrerir perquè encara s’estava cercant tot el finançament necessari.

Més informació
salvempeguera.blogspot.com
www.figols.cat
 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Berguedà