Dissabte 16 de Desembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE CAN GAMBÚS (SABADELL)
Moisès Jordi
Esquema de la localització del pla urbanístic de Can Gambús Mapa: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2012

Cinc anys després de la seva urbanització i a causa de la crisi econòmica, al sector de Can Gambús de Sabadell només s’han edificat un 15% dels 3.285 habitatges previstos, de tal manera que prop de 100 hectàrees continuen buides. El PP denuncia els constants robatoris de coure i cablejat de l’enllumenat i dels semàfors i l’Ajuntament anuncia una intensificació de la vigilància.


Antecedents 2005

El municipi de Sabadell (207.721 habitants el 2011) disposa d’un Pla general d’ordenació urbana (PGOU), aprovat el 2000, que optava per concentrar els creixements residencials i industrials a l’oest del nucli urbà, de tal manera que quedarien delimitats per l’autopista C-58 i la futura ronda oest. Un d’aquests sectors era Can Gambús, amb una superfície de 119 hectàrees i emplaçat entre el barri dels Merinals, la C-58, l’N-150 i el camí de la serra Pedralva. Es tracta d’una àrea d’ús majoritàriament agrícola, a excepció de la masia de Can Gambús, dues fileres de cases al carrer de la Bòbila i al carrer Nou i uns blocs de pisos al carrer de Malta*.

L’any 2002 es va aprovar el Pla parcial del sector de Can Gambús, que preveia la construcció de 3.285 pisos, dels quals 572 serien de protecció oficial. El sector tenia la qualificació de sòl mixt i per això incorporava també 5 hectàrees de sòl industrial i 4 hectàrees de sòl terciari situades a l’extrem sud, en contacte amb el polígon industrial de Can Feu, de Sant Quirze del Vallès. Una altra de les especificitats del Pla parcial és que 42 hectàrees, situades a l’oest de la C-58, passaven a titularitat pública però es mantenien com a sòl agrari i passaven a formar part del PARC AGRARI DE SABADELL. D’altra banda el Pla parcial preveia 3,5 hectàrees d’equipaments i 13 de parcs i jardins. La major part dels terrenys de Can Gambús eren propietat de la promotora Núñez i Navarro.

El gener de 2005 es van iniciar les obres d’urbanització de l’espai, que es van enllestir el setembre de 2007. Incorporaven –a més dels vials, l’enllumenat, les voreres i la resta de serveis generals- un sistema de recollida pneumàtica dels residus, reg automàtic de l’arbrat i una xarxa de carril bici.

La crisi afecta Can Gambús
Un cop enllestida la urbanització de la zona, el següent pas era la construcció dels habitatges, que s’havien d’iniciar a principis de 2008. No obstant això aquesta fase va coincidir plenament amb l’inici de la crisi econòmica i la fi del boom immobiliari, fet que va frenar dràsticament l’activitat del sector de la construcció (HABITATGE). En canvi, el sector veí de Can Llong –situat al nord de l’N-150- es va poder escapar d’aquesta situació ja que s’havia començat a desenvolupar l’any 2001 i ja tenia bona part dels habitatges acabats i venuts.
Parcel·les buides i vials a Can Gambús Foto: Moisès Jordi
El maig de 2009 es va inaugurar el parc de Can Gambús que, amb 11’5 hectàrees, es convertia en el segon més gran de Sabadell després del parc Catalunya. Té una forma allargada, amb una amplada mitjana de 160 metres i 1.300 metres de llargada. A més de les zones verdes, les àrees d’estada i els jocs infantils cal destacar la presència de la masia de Can Gambús, que s’ha de convertir en la futura seu del Parc Agrari de Sabadell. El parc no incorporava, però, el llac artificial projectat inicialment fet que calia atribuir a la situació de crisi econòmica: la promotora s’estalviava la seva construcció i l’Ajuntament el seu manteniment. La utilització del parc de Can Gambús era força escassa ja que estava envoltat de parcel•les sense urbanitzar. Amb tot hi havia certa presència de veïns del barri de Merinals, que se situa a uns 200 metres del parc i que disposa de pocs espais lliures.

A causa de la crisi, l’any 2012 únicament havien tirat endavant tres promocions, que sumaven prop de 500 habitatges -un 15% del total previst- i que se situaven al límit amb Sant Quirze, darrera del mercat de Merinals i al costat de l’N-150 respectivament. Aquesta última incorporava 16 habitatges amb protecció oficial de preu concertat mentre les altres dues eren amb habitatge estrictament de lliure mercat.

La promotora Núñez y Navarro anunciava, a través de cartells informatius i d’anuncis a internet, l’inici de noves promocions, tot i que no hi havia cap calendari previst. Per la seva banda l’Ajuntament de Sabadell preveia, dins del Pla d’habitatge 2008-2014, construir tres promocions d’habitatge públic que suposarien un total de 325 pisos, la major part de lloguer. Les obres havien d’haver començat durant l’any 2011 però a mitjan 2012 encara estaven pendents d’inici. Cal tenir en compte que la situació de crisi afectava pràcticament per igual les promocions públiques i privades ja que els preus de venda dels pisos no diferien massa**.

Pel que fa als equipaments, l’any 2010 es va inaugurar l’escola d’educació infantil i primària Can Gambús, al carrer de Finlàndia, que substituïa l’escola Cifuentes, situada al carrer de Turina. D’altra banda l’any 2012 encara no s’havien executat les 9 hectàrees destinades a sòl industrial i terciari.

D’aquesta manera l’any 2012 prop de 100 hectàrees del sector seguien sense acollir edificis, fet que dibuixava un paisatge format per les parcel•les buides –on creixia, sense massa control, la vegetació- però amb els vials ja construïts. Al sector hi ha un total de 1.200 fanals i 300 semàfors, la major part dels quals estan en funcionament, fet que l’Ajuntament justificava per motius de seguretat i per evitar la degradació del barri. En canvi la recollida pneumàtica de residus estava pendent d’entrar en funcionament.
Cartell de promoció d'habitatges amb Can Gambús al fons Foto: Moisès Jordi
Àrees urbanitzades buides
La situació de Can Gambús és molt similar a la d’altres urbanitzacions projectades a tot Catalunya, que es van urbanitzar però on no s’hi ha arribat a construir –o s’ha fet molt poc- a causa de la crisi econòmica. És el cas dels sectors El Francaset (Roda de Barà), Ragull i Vilaró (Malgrat de Mar), Perelló Sud (Vilablareix), EMPRIUS SUD (Salou), LA PALMA (l’Aldea) o CAUFEC-PORTA DE BARCELONA (Esplugues de Llobregat). En aquests casos les principals problemàtiques apareixen per la necessitat de mantenir els serveis bàsics que donen servei als pocs veïns de la zona (enllumenat, semàfors, zones verdes...) malgrat que hi ha pocs habitatges que paguin l’Impost de Béns Immobles (IBI). Així mateix l’administració ha de vetllar perquè els propietaris de les parcel•les mantinguin nets els seus terrenys i per evitar el robatori del mobiliari urbà. Pels veïns residents els inconvenients són la manca de serveis, la sensació d’inseguretat i, en alguns casos, la devaluació del valor dels pisos.

Una situació diferent és la dels sectors on s’ha edificat però hi ha un elevat estoc de pisos acabats sense vendre, fet que genera la complicació afegida de la possibilitat que es produeixin ocupacions il•legals. És el cas d’ESPUI, TORRE BARÓ (Barcelona) o LA CATALANA (Sant Adrià de Besòs).

Denuncien robatori de material
L’agost de 2010 el PP de Sabadell va denunciar els constants robatoris de material que es produïen a Can Gambús. Segons els conservadors el barri estava patint l’acció de bandes organitzades que s’emportaven el coure i el cablejat de l’enllumenat i els semàfors així com tapes del clavegueram. Per això proposaven que l’Ajuntament augmentés la vigilància a la zona i instaven a la ciutadania a col•laborar amb les autoritats per ajudar a trobar els responsables dels robatoris.

L’equip de govern de l’Ajuntament de Sabadell va explicar que, entre els mesos de febrer i juliol, va posar en marxa un dispositiu policial al barri que va permetre acabar amb els robatoris i detenir diversos membres de les bandes. Tanmateix reconeixien que durant el mes d’agost aquest dispositiu s’havia relaxat i això havia propiciat un repunt de l’activitat delictiva i, en conseqüència, caldria tornar a intensificar la vigilància.

A finals de 2012 la situació no havia canviat.  L’Ajuntament de Sabadell i els promotors confiaven que la urbanització de Can Gambús tirés endavant un cop es reactivés el sector immobiliari.

Més informació
www.corp.cat/sabadell.php
www.sabadell.cat

* Construïts l’any 2001 havien permès traslladar famílies residents als blocs del polígon Arraona –situat al barri dels Merinals- on s’havia detectat al•luminosi.

** Mentre el preu d’un pis de 90 m2 i tres habitacions de la darrera promoció de Can Gambús se situava en els 176.000 euros, les promocions de pisos de protecció oficial a Sabadell oscil•laven entre els 160.000 i els 170.000 euros.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Occidental
Fotogaleria relacionada