Dilluns 11 de Desembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LÍNIA ELÈCTRICA DE MOLT ALTA TENSIÓ SENTMENAT-SANT JUST DESVERN
Moisès Jordi
Esquema de la línia de 400 kV Sentmenat-Sant Just Desvern Elaboració: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2012

Ajuntament i veïns de Santa Coloma de Gramenet es mobilitzen per aconseguir el soterrament i l’allunyament dels nuclis habitats d’una línia de molt alta tensió que passarà prop dels barris de Can Franquesa i les Oliveres, per bé que ja està aprovada i només resten les expropiacions. Es tracta del primer tram de la línia de 400 kV entre Sentmenat i Sant Just Desvern, que és la primera d’aquestes característiques que penetrarà dins del Barcelonès i que estarà connectada amb la línia Sentmenat-Bescanó-Baixàs.

La xarxa elèctrica de la Regió Metropolitana de Barcelona està constituïda per diverses línies de transport de 400 kV procedents de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs, de les centrals hidroelèctriques del Pirineu i de la xarxa elèctrica de la resta de l'Estat espanyol i d'Europa. Les línies de 400 kV, però, no penetren dins la comarca del Barcelonès, que rep l'energia de diverses línies de 220 kV i 110 kV -que sumen 54 quilòmetres- i de l'extensa xarxa de mitja tensió -amb prop de 1.000 línies i uns 4.000 quilòmetres de longitud-.

El document “Planificació dels Sectors d'Electricitat i Gas 2002-2011”, del Govern de l’Estat preveia reforçar el subministrament energètic a l'àrea metropolitana de Barcelona a través d'una nova interconnexió amb França (LÍNIA ELÈCTRICA DE MOLT ALTA TENSIÓ SENTMENAT-BESCANÓ-BAIXÀS), la incorporació de més quilòmetres de línies de 220 kV i 110 kV i la creació d'una línia de 400 kV que penetrés dins la ciutat de Barcelona.

Aquesta darrera línia connectaria, als extrems, Sentmenat (on conflueixen diverses línies de 400 kV, entre elles la que ha de portar l’energia de Fança) i Sant Just Desvern (per on passa una línia de 400 kV, en el tram Begues-Rubí) a través de Santa Coloma de Gramenet, Barcelona i la serra de Collserola. El traçat de la línia aprofitaria, en part, línies de menor voltatge existents i es crearien subestacions elèctriques a Santa Coloma de Gramenet i Sant Just Desvern per tal de poder fer la transformació a línies de 110 kV i 220 kV.

Primer tram de la MAT Sentmenat-Sant Just a informació pública
El juliol de 2006 es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) l'anunci d'informació pública del projecte de Red Eléctrica de España (REE) del primer tram de la línia Sentmenat-Sant Just Desvern, en concret entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet. Afectaria els termes municipals de Sentmenat, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda, la Llagosta, Sant Fost de Campsentelles, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Tenia 15 quilòmetres, aprofitava el traçat d’una línia de 220 kV que feia el mateix recorregut i incorporava una subestació, anomenada “Gramenet” entre el barri de Can Franquesa i el riu Besòs, just en un pont on ja hi ha una subestació per línies de menor voltatge. L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet hi va al•legar en contra per la proximitat als barris de les Oliveres i de Can Franquesa, situats al nord-oest del terme municipal, i per l'impacte ambiental sobre el PARC DE LA SERRA DE MARINA. El consistori reclamava el soterrament de la línia i un allunyament dels nuclis habitats.

El maig de 2008 el Govern de l’Estat va aprovar el document “Planificació dels Sectors d’Electricitat i Gas 2008-2016” que modificava l’anterior. Tanmateix mantenia la necessitat de reforçar el subministrament energètic de l’àrea metropolitana de Barcelona –especialment després de l’APAGADA ELÈCTRICA DE BARCELONA el juliol de 2007- a través, entre altres, de la nova línia Sentmenat-Sant Just Desvern.
Detall del traçat de la línia per Santa Coloma de Gramenet Font: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
Si bé el primer tram ja estava a informació pública, el següent –entre Santa Coloma de Gramenet i Sant Just Desvern- continuava sense traçat per bé que ja hi ha diverses línies de 110 kV i 220 kV que fan un recorregut similar a través de la serra de Collserola. L'Ajuntament de Barcelona va proposar, el març de 2009, que passés soterrat pel Collserola aprofitant el túnel que Aigües Ter-Llobregat estava construint entre els dipòsits de la Trinitat i Fonsanta per tal d'unir les xarxes d'aigua del Ter i del Llobregat. D'aquesta manera s'evitaria l'impacte sobre aquest espai forestal, que l'octubre de 2010 fou declarat PARC NATURAL. No obstant això Red Eléctrica va descartar el soterrament pels costos superiors que comportaria. A finals de 2010 es va enllestir el túnel d'Aigües Ter-Llobregat, sense la línia elèctrica, de tal manera que el traçat definitiu continuava pendent.

Aprovació del tram Sentmenat–Santa Coloma
Després de petites modificacions del projecte, el juliol de 2011 la Direcció General de Política Energètica i Mines va autoritzar a REE la conversió a 400 kV de la línia elèctrica de 220 kV entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet, amb una nova subestació a Santa Coloma, que alimentaria les línies de 220 kV i 110 kV que donen servei a la ciutat de Barcelona. En el document d’autorització es rebutjaven les al•legacions efectuades per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet al considerar que el soterrament tindria un major cost pel sistema elèctric.

El febrer de 2012 el Consell de Ministres va aprovar el projecte d’execució i va declarar la línia d’utilitat pública. Les notificacions van arribar als ajuntaments dos mesos més tard. Un cop fet aquest tràmit ja només restava l’expropiació dels terrenys per iniciar les obres.

Recurs de l’Ajuntament de Santa Coloma
Davant l’aprovació del projecte i la imminència de l’inici de les obres l’equip de govern de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (format pel PSC, ICV i CiU) va presentar, el 4 de juny, un recurs davant el Tribunal Suprem en el que demanava que es paralitzés el projecte de creació de la línia de 400 kV i de la subestació Gramenet. En el recurs l’Ajuntament recordava que la línia passaria a només 150 metres del barri de les Oliveres i a 75 del de Can Franquesa, que compten amb 3.300 i 1.300 habitants respectivament. En aquest sentit recordaven que, en el projecte de la línia de 400 kV Sentmenat-Bescanó-Baixàs, Red Eléctrica procurava allunyar la línia més de 500 metres de les àrees urbanes.

El consistori advertia dels impactes ambientals i sobre la salut vinculats a les radiacions electromagnètiques, que es veurien incrementats per l’efecte acumulatiu de les diverses línies elèctriques existents a la zona i de les que es podrien crear a causa de la subestació. També recordava que part dels terrenys afectats per la línia formen part del Parc de la Serralada de Marina.

El recurs posava en dubte la necessitat de la línia davant la crisi econòmica i el decreixement de la demanda d’energia elèctrica a Catalunya. En aquest sentit subratllaven que el següent tram–entre Santa Coloma i Sant Just Desvern- no estava ni tan sols començat. Tanmateix l’Ajuntament evitava pronunciar-se expressament en contra de la línia però sí que reclamava el soterrament i un canvi de traçat per allunyar la línia i la subestació de les zones habitades.
Mural contra la MAT a Can Franquesa Foto: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
Els grups de l’oposició a l’Ajuntament –Gent de Gramenet (GG) i PP- donaven suport al recurs tot i que lamentaven que no s’hagués fet un front comú contra el projecte. Gent de Gramenet, en declaracions al setmanari La Directa, qüestionava, a més, la necessitat d’una línia de 400 kV al considerar que només beneficiaria les grans empreses elèctriques. En canvi el PP deixava clar que únicament estaven en contra del model de MAT que representava aquesta línia –és a dir molt propera a zones habitades- però no en qüestionaven la necessitat.

Mobilitzacions contra la MAT
Després de la presentació del recurs l’Ajuntament de Santa Coloma va organitzar diverses xerrades a centres cívics de la població per explicar la problemàtica i per concretar possibles accions. Així mateix es va iniciar una recollida de signatures per reclamar el soterrament de la MAT.

L’11 de juliol la Comissió Aturem la MAT –formada per l’Ajuntament de Santa Coloma, la Federació d’Associacions de Veïns de Santa Coloma i la Plataforma per a la Defensa de la Serra de Marina- van organitzar una concentració a la plaça de la Vila com a mostra de rebuig a la signatura de l'acta d'ocupació de l'aixecament de l'expropiació del terreny per fer-hi la subestació. Hi van participar unes 300 persones, entre les quals hi havia l’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon (PSC).

L’acta d’ocupació no va comptar amb la presència de cap membre de l’equip de govern de Santa Coloma, de tal manera que únicament el secretari municipal va atendre la comitiva de Red Eléctrica de España i de la Delegació del Govern de l’Estat. Davant d’aquesta situació els representants de la companyia van decidir no firmar l’acte i suspendre provisionalment l’expropiació dels terrenys.

Un cop la comitiva va sortir de l’Ajuntament es van produir alguns incidents quan, segons informava el diari El Punt-Avui, alguns assistents a la concentració van increpar, empènyer i insultar a un representant de Red Eléctrica, fet que va obligar a la Policia Local a intervenir. L’alcaldessa, Núria Parlon, va condemnar els fets i va assegurar que es tractava d’un fet aïllat no compartit per la majoria de gent que havia participat a l’acte.

Un dia després, el 12 de juliol, la Comissió Aturem la Mat va organitzar una marxa popular des de l’estació de metro de Can Zam fins al barri de Can Franquesa, on es va elaborar un mural contrari a l’actual projecte.

El Tribunal Suprem rebutja el recurs
A finals de setmbre el Tribunal Suprem va desestimar la petició de suspensió cautelar del projecte de la línia de 400 kV. Segons la sentència els arguments exposats per l’Ajuntament, que es referien a l’impacte sobre la salut i el medi ambient, corresponien a qüestions de fons del litigi i no argumentaven la necessitat d’unasuspensió cautelar.

A principis d’octubre el comissari europeu d’Energia, Janez Potocnik, arran d’una pregunta de l’eurodiputat d’ICV-EUiA, Raül Romeva, va reclamar al Govern d’Espanya informació sobre el projecte per tal de comprovar si s’ajustava a les normatives mediambientals comunitàries.

A finals d’any Red Eléctrica confiava en signar les actes d’expropiació dels terrenys el més aviat possible i iniciar les obres de la subestació i de la línia, per bé que l’Ajuntament de Santa Coloma no descartava, encara, poder-la aturar. Per la seva banda el segon tram de la línia, entre Santa Coloma i Sant Just, continuava encara sense haver sortit a informació pública i no disposava de traçat.

Més informació
www.ree.es
www.grame.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès
Fotogaleria relacionada