Dilluns 11 de Desembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AEROPORT PIRINEUS-LA SEU D’URGELL (MONTFERRER I CASTELLBÒ I LA RIBERA DURGELLET)
Elisabet Sau
Aeroport Pirineus-La Seu d'Urgell Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2012

El director general de Ports i Transports, Ricard Font, anuncia que l'aeròdrom Pirineus-La Seu d'Urgell, actualment només operatiu per a l'aviació particular, passarà l’estiu de 2013 a ser el segon aeroport comercial de la demarcació de Lleida.

Antecedents: 2004, 2006, 2007, 2008, 2010

Articles posteriors: 2015

L’aeroport Pirineus-La Seu d’Urgell es troba situat en els termes municipals de Montferrer i Castellbó i la Ribera d'Urgellet (Alt Urgell). La construcció d'aquesta infraestructura, que actualment funciona com a aeròdrom privat, va ser impulsada per un particular, l’empresari Josep Betriu, vinculat a la fundació de l’empresa de petits electrodomèstics Taurus d’Oliana, que va creure que la construcció d’una infraestructura aeroportuària podia tenir viabilitat atesa la proximitat d’Andorra, país pirinenc que es destaca per una orientació econòmica centrada en el turisme d'hivern, les compres i la construcció de segones residències associades al negoci de la neu.

L’any 1982 es va inaugurar la infraestructura, que en aquell moment tenia la categoria d’aeroport, amb una pista de 1.200 metres i una línia comercial entre Barcelona i l'Alt Urgell gestionada per l'empresa Aviaco, que es va mantenir estable i en funcionament fins el 1984, és a dir només dos anys. Problemes tècnics, associats a condicions meteorològiques poc favorables i una manca de massa crítica de passatgers, que encara es va veure més reduïda amb la millora de les comunicacions viàries entre Catalunya i Andorra, van obligar a tancar la línia comercial regular. Llavors, la instal•lació va quedar bàsicament operativa per a l’aviació esportiva i de vols d'helicòpters, tot i que la manca de manteniment en va anar degradant l'estat de conservació.

L'any 2007 la Generalitat va comprar la instal•lació a la família Betriu per 8 MEUR i llavors el va tancar per raons de seguretat però, a través de l'empresa pública Aeroports de Catalunya, hi va començar a invertir amb la intenció de rehabilitar-lo i poder-lo obrir com aeròdrom privat. L'any 2009 l'empresa pública que gestiona la instal•lació va adjudicar les primeres obres de remodelació que van assolir l’import de 3 milions d’euros. L’any 2010 es va reinaugurar la instal•lació com a aeròdrom per a vols privats en avioneta i, a més, es va habilitar un espai reservat als bombers, amb un dipòsit d’aigua per actuar en cas d'incendis, així com una base de rescat per als Mossos d'Esquadra. El 2011, un any després de la reobertura com a aeròdrom, el balanç que en va fer la directora, Felisa Pérez, era optimista: la instal•lació havia rebut uns 1.700 vols amb 3.000 usuaris d'avionetes privades de vols en curta distància.

La instal•lació Pirineus-la Seu d’Urgell està classificada com a aeròdrom d’aviació general en el PLA D’AEROPORTS, AERÒDROMS I HELIPORTS 2009-2011 de la Generalitat de Catalunya, amb previsió de poder-se reconvertir a aeroport comercial. En cas que canviés d’estatus, tindria la mateixa categoria que el de LLEIDA-ALGUAIRE.

La situació urbanística de la instal•lació
L'any 2006, el llavors Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar inicialment el Pla especial per a la delimitació de sòl de l'àmbit de l'aeroport. En aquest Pla es preveia l'ampliació de la instal•lació fins a ocupar prop de 200 hectàrees i allargar la pista fins a 1.550 metres. L'any 2009 es va aprovar definitivament tot i que algunes al•legacions demanaven la redacció d’un pla director urbanístic aeroportuari. L’any 2010, l’Associació en Defensa de l’Alt Urgell va demanar la suspensió del Pla especial al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L’any 2011, el TSJC va anul•lar el Pla especial, tot i que el Departament de Territori i Sostenibilitat (TES), abans DPTOP, va recórrer la sentència.

La demanda de les al•legacions de redactar un pla director urbanístic es basava en la Llei d'aeroports i heliports (2009), que preveia la redacció d'aquesta figura de planificació, cosa que va motivar que l'empresa Aeroports de Catalunya n’iniciés els tràmits. L'any 2011, la Comissió d'Urbanisme de Catalunya (CUC) va informar favorablement sobre la redacció del nou pla director aeroportuari que haurà de: delimitar, classificar i ordenar l'àmbit aeroportuari i donar resposta a les necessitats reals operatives en funció de les necessitats dels vols que hagi d'acollir; minimitzar l'ocupació dels terrenys; reduir l'impacte paisatgístic de la infraestructura; i establir el creixement per fases.
L'aeroport Pirineus-La Seu d'Urgell i l'edifici de serveis Foto: Moisès Jordi
El projecte de transformar l’aeròdrom a aeroport
D’ençà de la reobertura de la instal•lació de l’Alt Urgell la Generalitat va iniciar els passos necessaris per convertir l’aeròdrom privat en una instal•lació pública que es consolidés en el panorama d’aeroports comercials de l’Estat espanyol. L’any 2011, Ricard Font, director de Transport i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, va anunciar que la instal•lació de la Seu d’Urgell podria acollir vols comercials el 2013. El procés de transformació seria impulsat des de l’administració catalana i passaria, en primer lloc, per esdevenir un aeròdrom. En cas que hi hagués empreses interessades en transportar passatgers i mercaderies, s’hauria de passar una nova tramitació per assolir la categoria d’aeroport comercial.

En la festa de celebració del primer aniversari de la reobertura de l’aeròdrom, el juny del 2011, Felisa Pérez va anunciar que ja s’havien iniciat els tràmits per poder acollir vols comercials davant l’Agència Estatal de Seguretat Aèria, que és la que haurà de concedir el permís per canviar els serveis aeroportuaris. En principi, Pérez preveia l’arribada de vols puntuals en petits avions de 8 o 10 places i, a mesura que es milloressin les instal•lacions, assolir entre els 20 i els 40 passatgers per vol comercial en naus tipus aerotaxi.

Després de les obres que havien permès obrir la instal•lació aeroportuària el 2010, la Generalitat va licitar els drets de superfície per a 10 hangars, la construcció dels quals s’havia d’iniciar a finals del 2011 i es preveia que el 2012 es licitessin 4 parcel•les més. La construcció dels hangars va suposar que l’administració catalana hagués d’invertir prop de 500.000 € en l’adequació necessària de serveis de llum i aigua.

El procés de transformació des d’un aeròdrom privat a un aeroport comercial ha d’anar acompanyat d’un seguit de millores com la reorganització de la plataforma d’aterratge, la progressiva remodelació i adaptació de l’edifici per acollir-hi una mini-terminal per a passatgers i mercaderies, l’obertura d’una cafeteria o la instal•lació de sistemes de video-vigilància i control d’accés. D’aquestes millores les que han d’acompanyar el pas d’aeròdrom privat a públic, que és el primer pas dels canvis en els serveis aeroportuaris, són la remodelació de la tanca per augmentar la seguretat, repintar la plataforma i posar els sistemes de videovigilància i control d’accés, la qual cosa suposa un pressupost estimat de 250.000 €. En el moment que s’efectuï el pas a aeroport comercial, serà necessària l’habilitació de la mini-terminal, que està pressupostada en 250.000 €, inversió que s’hauria d’efectuar el 2012.

Taula Estratègica de l’aeroport de la Seu d’Urgell
A banda de la previsió d’inversions, l’abril del 2011 es va constituir la Taula estratègica de l’aeroport de la Seu d’Urgell amb l’objectiu d’impulsar un pla de negoci beneficiós per al territori de manera que les inversions del Govern català anessin acompanyades amb inversions privades. A la Taula hi són representats membres de la Generalitat de Catalunya així com les autoritats territorials i empresarials de la comarca i dels municipis afectats, entre altres. Després de la constitució també s’hi van incorporar representants del Govern andorrà en qualitat d’observadors ja que, des d’aquest Principat, es veu com una infraestructura estratègica tot i que es condiciona l’aportació econòmica al futur pla de negoci.
Una imatge de l'aeroport Pirineus-La Seu d'Urgell Foto: Moisès Jordi
La possible transformació cap a aeroport va suposar que l’empresa aeronàutica britànica de nova creació Routenetwork anunciés l’octubre de 2011 que estava estudiant la possibilitat d’instal•lar-se a la Seu a partir del novembre de 2012. L’empresa, a través de la nova línia Pyrenées Airlines, preveu transportar uns 80.000 passatgers a l’any i voldria oferir entre 6 i 8 destinacions nacionals i regulars amb 2 avions i un radi de vol de 1.500km.

Tanmateix, el Director General de Transports i Mobilitat de la Generalitat, deia que encara no s’havia signat cap contracte amb l’empresa i que ho considerava una mostra de la viabilitat de les instal•lacions. Per la seva banda, l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla (Convergència i Unió, CiU) va acollir la notícia amb prudència i va expressar que, al seu parer, el fet indicava que l’aeroport pirinenc tenia potencial. Aquell mateix mes, l’empresa aèria britànica va fer unes proves d’enlairament i aterratge amb un avió similar al que utilitzaria en els vols nacionals i internacionals, amb capacitat per a 30 passatgers.

A finals de 2011 l’Associació en Defensa de l’Alt Urgell informava en el seu blog dels riscos sísmics de la zona fet que, segons ells, podria repercutir negativament en el possible allargament de la pista d’aterratge. Segons Font, aquesta possibilitat, molt controvertida en el territori, no estava programada però tampoc descartada i en tot cas, no estava prevista com a actuació immediata. L’entitat també advertia de possibles incompatibilitats entre el vol dels avions i empreses ubicades en les proximitats de la instal•lació, com una guixera o dues empreses interessades en la construcció de centrals de biomassa, una de les quals tenia els permisos força avançats. En el primer cas, s’adduïa la pols del guix; en el de les centrals, l’alçària de la xemeneia i l’emissió de columnes de vapor.

Andorra treu a concurs la concessió per a construir un heliport nacional
El gener del 2012 el govern andorrà va treure a concurs la concessió administrativa per a la construcció, gestió i explotació comercial de l’heliport nacional amb l’objectiu que estigués en funcionament a mitjans del 2013. Entre les condicions de concessió es valorava positivament l’establiment d’una línia regular entre Barcelona i Andorra amb una freqüència de dos vols setmanals, la proposta d’ubicació dins el Principat i la posada en marxa de dues línies més, a Tolosa i a la Seu d’Urgell i a canvi, l’empresa guanyadora del concurs obtindria l’explotació i gestió de la infraestructura per un període de 30 anys. Les empreses concursants haurien de ser andorranes i podrien anar associades temporalment amb alguna empresa estrangera.

L’aeroport comercial, per l’estiu de 2013
El 27 de juny el Consell Comarcal de l'Alt Urgell va acollir la Taula Estratègica per a l'Impuls de l'Aeroport de la Seu d'Urgell. Hi van assistir representants de la Generalitat, de l’Alt Urgell i d'Andorra sota la coordinació del delegat territorial del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Albert Alins. Després de la trobada el director general de Ports i Transports de la Generalitat, Ricard Font, va assegurar que l'estiu de 2013 l'aeroport de la Seu d'Urgell passaria a ser un aeroport comercial, de tal manera que es convertiria en el segon d’aquestes característiques de la demarcació de Lleida. Per fer-ho possible Font reiterava la inversió prevista d'1 milió d'euros i explicava que s'havia iniciat tota la tramitació necessària davant l'Agència Espanyola de Seguretat Aèria. Així mateix va enunciar que s’havia iniciat el Pla director urbanístic de l’aeroport,que estaria enllestit a inicis de 2013 i permetria regularitzar la situació urbanística de la infraestructura.

Font va reiterar que s'estava negociant amb diverses companyies aèries interessades en operar a l'aeroport de la Seu d'Urgell però no va avançar cap nom. Tanmateix sí que va confirmar que s'havia sol•licitat al Ministeri de Foment lla instal•lació d'un punt d'inspecció fronterera que autoritza vols fora de l'espai Schengen, de tal manera que podrien aterrar a l'aeroport vols procedents de països com Gran Bretanya o Rússia.

Impuls al Pla director urbanístic
El 9 de novembre de 2012, la Comissió de Política Territorial i Urbanisme de Catalunya va emetre un informe favorable a l’inici del procediment per a la formulació del Pla director urbanístic aeroportuari de l’aeroport Pirineus-La Seu d’Urgell, un cop ja s’havia superat el tràmit de document d’Objectius i criteris.

Per l’any 2013 el Govern català confiava en enllestir tots els tràmits perquè l’aeroport Pirineus-La Seu d’Urgell passés a ser el segon aeroport comercial de la demarcació de Lleida.

Més informació
salvem-alturgell.blogspot.com.es
www.aeroports.cat
www20.gencat.cat/portal/site/territori
 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati