Dissabte 24 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PORT DE BLANES
Esquema del port de Blanes, després de l'ampliació Elaboració pròpia a partir d'una fotografia del Departament de Territori i Sostenibilitat
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2012

El juny de 2012 el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, inaugura l’ampliació del port de Blanes que permet oferir més arrecerament a les embarcacions, ampliar la part dedicada a l’activitat pesquera i destinar una zona a l’atrac de vaixells turístics locals. Les obres, que comporten la creació d’un nou dic de recer de 595 metres, suposen una inversió de 26,3 milions d’euros.


Antecedents 2004, 2005, 2007

El port de Blanes, a la comarca de la Selva, té el seu origen al segle xv, amb la creació d’unes drassanes vinculades a l’activitat marítima. Les actuals instal•lacions daten del 1914 i es van ampliar a la dècada dels seixanta amb la construcció del club nàutic. L’activitat comercial va desaparèixer els anys setanta de tal manera que, des de llavors, només hi conviuen l’activitat pesquera i l’esportiva a més de diversos vaixells turístics locals. Als anys vuitanta hi va haver una temptativa d’ampliació del port cap al sud, fins a la punta de Santa Anna, però no fou reeixida.

Les instal•lacions es reparteixen entre els usos pesquers, gestionats per Ports de la Generalitat, i els usos nàutics, gestionats, en règim de concessió, pel Club de Vela Blanes. L’estructura física del port, abans de l’ampliació, consistia en dos dics exteriors (el dic de recer principal, situat al sud-est, i el contradic), dos molls destinats a l’activitat pesquera, una dàrsena esportiva amb capacitat de 684 amaradors i tres passarel•les destinades a la nàutica popular i una platja d’avarada per a embarcacions petites.

Pla especial per ampliar el port
El 2002 es va constituir la Plataforma Proampliació del Port de Blanes, integrada per la Confraria de Pescadors de Blanes i diversos empresaris turístics. La Plataforma denunciava la manca d’espai per a les activitats pesqueres i que l’antic espigó era vulnerable davant dels temporals. Tanmateix, el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la plataforma ecologista Salvem Pinya de Rosa s’hi van oposar i van proposar com a alternativa la construcció d’una marina seca i el reforçament del dic de la zona dels pescadors.

A principi de 2005 Ports de la Generalitat va presentar l’Avantprojecte del Pla especial del port de Blanes. Proposava construir un espigó o dic de recer nou, ampliar les zones de serveis i la construcció d’una marina seca amb un cost global de 19,85 MEUR. A final de 2005 es va aprovar inicialment l’estudi d’impacte ambiental del pla. Rafael Sardà, director del Grup de Recerca de Gestió Costanera del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), va criticar el fet que l’estudi no valorés la inestabilitat de la muntanya de Sant Joan, que dóna abric a les instal•lacions, i va afirmar que l’ampliació del port podria provocar una alteració de les platges de Blanes.

A principi de 2006 es va iniciar l’exposició pública del pla i alguns dels col•lectius que havien participat en la comissió per a estudiar la solució pel port van presentar-hi al•legacions. D’una banda, l’Associació de Veïns del Port i els propietaris del Convent de Blanes van reclamar l’elaboració d’un estudi sobre els riscos en relació amb la muntanya de Sant Joan. De l’altra, la Confraria de Pescadors va sol•licitar més espai on dipositar els estris de pesca, que es fes subterrani l’aparcament previst per a vehicles privats i la delimitació d’un espai per a la possible ubicació d’una capitania marítima.

El desembre de 2006 l’Ajuntament de Blanes i la Generalitat van aprovar definitivament el Pla especial del port de Blanes. Preveia la construcció d’un nou dic exterior, de 595 metres, per reforçar el dic de recer existent i millorar la seguretat del port davant els temporals de llevant. El nou dic permetria, a més, ampliar la part dedicada a l’activitat pesquera amb la remodelació dels molls, la construcció de noves casetes pels estris de pescadors, l’ampliació de l’esplanada per a assecar les xarxes de pesca i la instal•lació d’una benzinera. D’altra banda es perllongava el contradic per assolir un major arrecerament de les instal•lacions portuàries i destinar una zona per a l’atrac dels vaixells turístics locals per tal de potenciar-ne la seva activitat. Altres actuacions incloses al Pla especial eren la delimitació d’un un espai per a ubicar la nova Escola Municipal de Vela, la reordenació dels vials d’accés al port, la construcció d’un nou passeig de vianants per integrar el port dins la trama urbana i la creació d’un espigó de contenció de sorres a la zona de ponent per garantir l’estabilitat de la platja

Comencen les obres d’ampliació
El febrer de 2007 van començar els estudis previs per a l’ampliació del port projectada en el Pla especial. En principi havien d’estar acabats en dos mesos però es van acabar allargant en el temps. El desembre de 2008 un TEMPORAL DE LLEVANT que va afectar el territori català va provocar greus danys a la costa de les Comarques Gironines, el Maresme i el Barcelonès. Al port de Blanes tres embarcacions es van enfonsar i es van produir desperfectes importants a l’espigó de protecció del port. Aquest fet va fer evident la necessitat d’endegar les obres previstes en el Pla especial per incrementar el grau de protecció davant l’onatge.

L’octubre de 2009 Ports de la Generalitat va iniciar el procés de licitació de les obres d’ampliació del port i el març de 2010 es van iniciar amb un termini d’execució de 23 mesos. L’actuació de més envergadura era la construcció del nou dic exterior de 595 metres, el qual arrancava des del mateix punt on s’inicia l’actual dic de recer per tal d’evitar l’impacte paisatgístic sobre la punta de Santa Anna.

L’octubre de 2011 va acabar la primera fase de l’ampliació del port, que havia permès construir el nou dic, prolongar el contradic i construir l’espigó de contenció de sorres. La segona fase, que s’iniciava en aquells moments, se centrava en urbanitzar les noves esplanades obtingudes amb l’ampliació -uns 12.000 metres quadrats- i dotar-les dels serveis necessaris (clavegueram, enllumenat públic, electricitat i aigua potable).

Inauguració del projecte
L’abril de 2012 les obres d’ampliació del port de Blanes es van donar per acabades. Unes setmanes més tard, el 9 de juny de 2012, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, en va fer la inauguració. Al final l’ampliació havia suposat una inversió de 26,3 milions d’euros, 9 dels quals aportats pel Fons europeu de desenvolupament regional (Feder) de la Unió Europea.

Recoder va destacar que, amb l’ampliació, el port estaria preparat per fer front a les inclemències meteorològiques. A més, en la seva opinió, les noves instal•lacions serien un revulsiu per l’economia del municipi i de la comarca ja que oferien l’oportunitat al sector privat d’invertir en projectes de restauració, vela o esbarjo. En la mateixa línia l’alcalde de Blanes, Josep Marigó, animava els empresaris locals a treure el “màxim rendiment” d’una inversió pública “gran i contundent”.

Per la seva banda el patró major de la Confraria de Pescadors de Blanes, Eugeni Esgleas, recordava que l’objectiu de millorar la seguretat del port era un “anhel de generacions de pescadors”. Esgleas reconeixia que les perspectives futures de la pesca no eren massa optimistes i, per tant, considerava que el nou espai obtingut era suficient per les necessitats del sector.

La inauguració del port també va comptar amb la presència de l’exalcalde de Blanes, Josep Trias, i de l’exconseller de la Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, els quals van viure l’inici de les obres l’any 2010.

Més informació
www.blanes.net
www.cvblanes.cat
www.portsgeneralitat.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Selva
Fotogaleria relacionada