Dissabte 21 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DE L’ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC DE CATALUNYA 2012-2020
Moisès Jordi
Infografia-resum sobre el Pla de l'Energia i Canvi Climàtic Font: Generalitat de Catalunya
Actualitzat a 31/12/2012

El Govern de la Generalitat aprova el mes d’octubre el Pla de l’energia i canvi climàtic 2012-2020 que pretén complir els compromisos europeus de reduir un 20% el consum d’energia i les emissions de gasos d’efecte hivernacle i assolir un percentatge del 20% de les energies renovables. Es pretén potenciar especialment l’energia eòlica si bé caldrà afrontar la paralització de les zones de desenvolupament prioritari i la moratòria de primes a la instal•lació d’energies renovables.


Antecedents 2005

L’octubre de 2005 el Govern català va aprovar el Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 que fixava com a objectiu un estalvi d’energia del 10,6% i un increment de les energies renovables des del 2,9% fins al 9,5% el 2015. Es volia potenciar especialment l’energia eòlica per tal d’arribar als 1.500 MW de potència instal•lada el 2007 i als 3.500 MW el 2015. Així mateix establia la necessitat de construir entre cinc i vuit nous grups de cicle combinat alimentats amb gas natural en l’horitzó del 2015. Pel que fa a les centrals nuclears catalanes, el Pla proposava una estratègia gradual de tancament que començaria l’any 2022 i acabaria l’any 2026.

El març de 2011 el nou Govern de la Generalitat, format per CiU, va enunciar la redacció d’un nou Pla de l’energia que actualitzés l’anterior. L’elaboració d’aquest Pla no figurava en el programa electoral de la formació nacionalista que únicament feia esment a la programació, durant els primers 100 dies de govern, de “totes les infraestructures energètiques necessàries per a un subministrament de qualitat fins al 2016”.

Per a l’elaboració del nou Pla de l’energia el Govern català va crear un Grup de Coordinació del Pla dirigit per la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial i amb la participació també de l’Institut Català d’Energia, la Direcció General de Polítiques Ambientals i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. D’aquesta manera eren dos els departaments implicats: el Departament d’Empresa i Ocupació i el Departament de Territori i Sostenibilitat.

Durant el mes de juliol es van realitzar 12 sessions informatives i de consulta en les quals es van recollir propostes de caire general i específic per incorporar-les al Pla. En aquestes taules hi van participar 128 entitats de diferents àmbits com el sector de l’energia i el medi ambient, associacions empresarials, associacions de consumidors, associacions ecologistes i ambientalistes, col•legis professionals i sindicats.

El 24 d’abril de 2012, un any després de l’inici dels treballs, el Govern de la Generalitat va presentar l’esborrany del Pla de l’energia i canvi climàtic 2012-2020. S’iniciava, així, un termini d’informació pública de 45 dies hàbils. Finalment el Govern va aprovar el Pla el 9 d’octubre de 2012.

EolicCat, la patronal de l’energia eòlica, va valorar molt positivament el document per l’aposta “clara” per l’energia eòlica terrestre i marina. Tanmateix advertien que, per tal que els objectius del Pla es fessin realitat, caldria desencallar la moratòria a la retribució a les renovables

El contingut del Pla
El Pla de l’energia i canvi climàtic 2012-2020 es marcava com a objectiu principal assolir una economia i una societat de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni, innovadora, competitiva i sostenible a mitjà i llarg termini. Així mateix es volia complir l’”objectiu 20/20//20” fixat per la Comissió Europea el novembre de 2008 per l’horitzó 2020. Consisteix en reduir un 20% el consum d’energia primària de la Unió Europea, en reduir un 20% les emissions de gasos amb efecte hivernacle i en augmentar la contribució de les energies renovables un altre 20%.

D’aquesta manera el Pla de l’energia pretén reduir un 20,2% el consum d’energia a Catalunya l’any 2020, fet que significaria un estalvi de 5.743 ktep (milers de tones equivalents de petroli) sobre els 28.497 ktep als que s’arribaria si no s’implementessin mesures. Aquest estalvi seria possible gràcies a un menor consum en la generació d’energia elèctrica i en els sectors industrial, transport, domèstic, serveis i primari a més d’unes menors pèrdues de transport i distribució d’energia i gas natural.

Taula 1 Estalvi global en termes d'energia primària l'any 2020
 
  Any 2020
Consum escensari Base (ktep) Estalvi BASE-IER (ktep)
ktep %
Total energia primària sense usos no energètics 28.497,4 5.743,1 20,2%
Generació d'energia elèctrica 7.270,1 1.570,4 21,6%
Consums propis + Pèrdues de transport i distribució d'energia elèctrica i gas natural 2.997,9 745,8 24,9%
Consum final
     Indústria
     Transport
     Domèstic
     Serveis
     Primari
18.078,9
5.331,7
6.846,5
2.958,4
2.269,3
673,0

3.427,3
924,9
1.418,2
593,4
373,7
117,1
 
19,0%
17,3%
20,7%
20,1%
16,5%
17,4%

Font: Pla de l'energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020

Pel que fa a les energies renovables es vol arribar, el 2020, a un percentatge del 20,1% sobre el consum d’energia (el 2007 representaven només un 2,9%). Això suposa un total de 3.804,9 ktep, el que equival a 9.200 MW de potència instal•lada. Més de la meitat d’aquesta energia (5.153 MW) serà produïda per les centrals eòliques i el seguiran l’energia hidràulica (2.439 MW), la solar fotovoltaica (1.007 MW), la solar termoelèctrica (252,5 MW), la biomassa forestal i agrícola (161 MW), el biogàs (142,1 MW) i els residus renovables (44,4 MW). En tots els casos això suposa un gran increment respecte a la situació actual a excepció de l’energia hidràulica que es manté en termes similars. Pel que fa a la resta de fonts energètiques no es preveu construir cap nova central nuclear ni tampoc cap central tèrmica després de la posada en funcionament de la CENTRAL TÈRMICA DE CICLE COMBINAT DEL BESÒS, a Sant Adrià de Besòs, l’any 2011. Es descartava així la construcció d’una CENTRAL TÈRMICA A BESCANÓ.

Taula 2 Producció d'energies renovables l'any 2020
 
Font d'energia renovable Potència 2020 (MW)
Eòlica 5.153,6
Hidràulica 2.438,8
Solar fotovoltaica 1.007,5
Solar tèrmoelèctrica 252,5
Biomassa forestal i agrícola 160,8
Biogàs 142,1
Residus renovables 44,4
Total 9.199,7

Font: Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020

En suma, la reducció en el consum i l’augment de les energies renovables ha de permetre disminuir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en prop del 25% respecte el 2005 amb la qual cosa se superaria l’objectiu europeu fixat en el 20%.

Àmbits d’actuació
Per tal d’assolir tots aquests objectius el Pla fixa deu eixos estratègics que fan referència a aspectes com l’estalvi i l’eficiència energètica, la potenciació de les energies renovables, la reducció de gasos d’efecte hivernacle, la consolidació del sector econòmic de l’energia, la millora del subministrament energètic o la implicació de la societat civil en la construcció del nou model energètic.

Un dels principals àmbits d’actuació del Pla és la potenciació de l’energia eòlica a partir de l’elaboració d’un nou mapa d’implantació que permeti arribar als 5.153 MW el 2020, molt per sobre dels prop de 1.000 MW actuals i de l’objectiu de l’anterior Pla d’energia (3.500 MW el 2015). També s’aposta per l’energia eòlica marina (570 MW el 2020) a través del projecte Zèfir que s’implanta a L’AMETLLA DE MAR.

Una altra de les apostes més importants del Pla és la BIOMASSA ja que es pretén passar dels actuals 4 MW de potència instal•lada als 160 MW. En aquest cas els esforços se centraran en desenvolupar una nova política forestal que potenciï l’aprofitament energètic dels boscos i que s’ha de reflectir en el futur Pla territorial forestal de Catalunya.

Tanmateix el creixement de les energies renovables estava condicionat pel decret llei 1/2012 que el Govern de l’Estat, a través Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, havia aprovat el gener de 2012. Aquest decret establia una moratòria a la concessió de primes a les noves instal•lacions d’energia renovables i de cogeneració davant la situació de crisi econòmica i el creixent dèficit de la tarifa elèctrica. La paralització no afectava a les plantes en funcionament, autoritzades o ja inscrites en el registre de preassignació però sí a totes aquelles que encara no havien fet cap d’aquests tràmits. En el cas específic de l’energia eòlica a aquesta situació calia afegir la paralització de les ZONES DE DESENVOLUPAMENT PRIORITARI establertes pel Govern de la Generalitat.
Un altre dels àmbits d’actuació del Pla és garantir la qualitat del subministrament energètic. Així, es pretén impulsar les interconnexions internacionals tant d’electricitat com de gas, és a dir la LÍNIA ELÈCTRICA DE MOLT ALTA TENSIÓ SENTMENAT-BESCANÓ-BAIXÀS i el GASODUCTE ENTRE MARTORELL I LA FRONTERA FRANCESA. També es vol avançar cap a l’adaptació de la xarxa elèctrica per facilitar la integració de la generació distribuïda i d’origen renovable.

El Pla de l’energia també planteja la possibilitat d’instal•lar un MAGATZEM DE GAS NATURAL aprofitant galeries abandonades a la conca minera catalana. Malgrat que no se n’especifica la localització exacta cal tenir en compte que el Govern català disposa d’un estudi per ubicar un magatzem d’aquestes característiques a Súria (Bages). La creació d’aquests dipòsits subterranis (com el que es construeix davant la costa de VINARÒS I ALCANAR) és un dels objectius d’Enagas, que s’encarrega de la planificació del gas natural a nivell estatal.

Pel que fa al vehicle elèctric es pretén incrementar la flota fins arribar, l’any 2020, a 360.000 turismes elèctrics (10% del parc), 124.000 motocicletes, 54.500 furgonetes i 590 autocars i camions.

El Govern calculava en 24.600 milions d’euros les inversions que generarà l’aplicació del Pla, dels quals 1.790 corresponen a aportació pública i 1.130 a la Generalitat de Catalunya. Tot això ha de comportar la creació de 70.000 llocs de treball en l’horitzó 2020, dels quals 38.000 en l’àmbit d’estalvi i eficiència energètica i 32.000 en el de les energies renovables.


Més informació
www20.gencat.cat/portal/site/canviclimatic/menuitem.c4833b494d44967f9b85ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=0e64c2e903564310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=0e64c2e903564310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&newLang=ca_ES
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati