Divendres 22 de Setembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA PLAÇA DE LES GLÒRIES I ENTORNS (BARCELONA)
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2012
El Govern municipal de Barcelona convoca el concurs per a la reforma de la plaça de les Glòries, que planteja la transformació de l’anell viari i els seus entorns en una àmplia zona verda flanquejada per equipaments i que ha de permetre connectar el tramvia de la Diagonal. Mentrestant s’avança en el Centre de Disseny Dhub i en els nous Encants
Antecedents 2003, 2004, 2006, 2007, 2008, 2011
Articles posteriors: 2014, 2015
La plaça de les Glòries està situada entre els barris barcelonins del Fort Pienc, la Sagrada Família, el Clot i el Camp de l’Arpa. Constitueix un nus viari on conflueixen l’Avinguda Diagonal, la Gran Via i la Meridiana a més d’una línia de metro i el TRAMVIA DEL BESÒS.
Va ser concebuda per Ildefons Cerdà, el 1860, com el centre simbòlic i el nus de comunicacions més important de Barcelona. Als anys 50 era un gran espai erm on es fonien diverses avingudes i el ferrocarril. La configuració actual, dissenyada els anys 80 i finalitzada el 1992, consisteix en un anell viari elevat–popularment conegut com a scalextric o tambor– per la Gran Via que va permetre resoldre el trànsit en superfície i millorar l’accessibilitat rodada però que va suposar la creació d’una barrera per a la comunicació dels barris propers i l’empitjorament de les condicions ambientals i de qualitat de vida de l’entorn urbà. En aquestes condicions el parc que es va crear a l’interior de la plaça va esdevenir una zona molt poc freqüentada pels veïns i es va anar degradant progressivament fins que l’any 2004 es va tancar al públic.
Les associacions de veïns dels quatre barris van reivindicar des del principi l’eliminació de l’anell viari elevat. No fou fins el 2007, però, que Ajuntament i veïns van aconseguir consensuar un document, el Compromís per Glòries, que definia la transformació de la plaça. Al final d’aquell any la Subcomissió d’Urbanisme de l’Ajuntament va aprovar definitivament la Modificació del Pla general metropolità (MPGM) d’aquest àmbit –publicada al DOGC el 9 d’abril de 2008–, pas previ necessari per a l’inici del planejament derivat i l’execució dels projectes constructius per fer efectiu el Compromís.
Característiques del projecte
Segons el Compromís per Glòries i la MPGM l’àmbit a transformar té una superfície de 378.000 m² al voltant de la plaça. El conjunt d’obres previstes, a càrrec de l'empresa municipal Barcelona d'Infraestructures Municipals (BIMSA), té un cost estimat de 600 MEUR i un termini d’execució que en principi hauria d’haver acabat el 2013.
El projecte proposa la transformació de l’anell viari i els seus entorns en una àmplia zona verda flanquejada per equipaments. Per això aposta per la demolició de l’anell viari elevat i que el futur traçat viari es plantegi, d’una banda, amb el trànsit d’entrada i sortida de la ciutat soterrat i, de l’altra, amb el trànsit que garanteix les necessitats de mobilitat entre els barris de l’entorn en superfície. Així es preveu un túnel d’entrada a la ciutat del trànsit rodat per la Diagonal, un túnel de sortida per la Gran Via i una via perimetral amb un traçat rectangular amb quatre carrils i un de segregat per les bicicletes. Així mateix es projecta el cobriment de la Gran Via entre la plaça de les Glòries i la rambla del Poblenou.
A nivell ferroviari inclou el cobriment de les vies de Renfe que encara resten en superfície, situades al sud de la plaça de les Glòries, entre els carrers d’Àlaba i de Sancho d’Ávila. A més, sota el túnel viari es preveu crear un intercanviador ferroviari que connectarà la línia 1 de metro i tres línies de ferrocarril, a més del tramvia en superfície.
El projecte contempla com a zona verda un total de 192.000 m2, és a dir una mica més de la meitat del total de la superfície del sector. D’aquests, 105.000 m2 configuren el parc de les Glòries en l’àmbit format per l’anell viari i la zona verda interior. Es pretén prioritzar especialment les àrees verdes amb vegetació autòctona.
Pel que fa als habitatges se’n preveuen 1.013 -un 50% dels quals en règim de protecció- en diversos espais. Una part dels pisos se situen a la zona ocupada pel mercat dels Encants, que es trasllada al sector actual del bosquet dels Encants, entre els carrers Castillejos i Casp-Meridiana. Al voltant de la plaça de les Glòries s’han de construir, a més, dos equipaments de ciutat -el nou Museu del Disseny Hub (Dhub) i l’edifici administratiu Ona- i una quinzena d’equipaments de barri com centres d’atenció primària, equipaments esportius, centres per a la tercera edat, escoles o biblioteques.
El Govern municipal de Barcelona convoca el concurs per a la reforma de la plaça de les Glòries, que planteja la transformació de l’anell viari i els seus entorns en una àmplia zona verda flanquejada per equipaments i que ha de permetre connectar el tramvia de la Diagonal. Mentrestant s’avança en el Centre de Disseny Dhub i en els nous Encants
Antecedents 2003, 2004, 2006, 2007, 2008, 2011
Articles posteriors: 2014, 2015
La plaça de les Glòries està situada entre els barris barcelonins del Fort Pienc, la Sagrada Família, el Clot i el Camp de l’Arpa. Constitueix un nus viari on conflueixen l’Avinguda Diagonal, la Gran Via i la Meridiana a més d’una línia de metro i el TRAMVIA DEL BESÒS.
Va ser concebuda per Ildefons Cerdà, el 1860, com el centre simbòlic i el nus de comunicacions més important de Barcelona. Als anys 50 era un gran espai erm on es fonien diverses avingudes i el ferrocarril. La configuració actual, dissenyada els anys 80 i finalitzada el 1992, consisteix en un anell viari elevat–popularment conegut com a scalextric o tambor– per la Gran Via que va permetre resoldre el trànsit en superfície i millorar l’accessibilitat rodada però que va suposar la creació d’una barrera per a la comunicació dels barris propers i l’empitjorament de les condicions ambientals i de qualitat de vida de l’entorn urbà. En aquestes condicions el parc que es va crear a l’interior de la plaça va esdevenir una zona molt poc freqüentada pels veïns i es va anar degradant progressivament fins que l’any 2004 es va tancar al públic.
Les associacions de veïns dels quatre barris van reivindicar des del principi l’eliminació de l’anell viari elevat. No fou fins el 2007, però, que Ajuntament i veïns van aconseguir consensuar un document, el Compromís per Glòries, que definia la transformació de la plaça. Al final d’aquell any la Subcomissió d’Urbanisme de l’Ajuntament va aprovar definitivament la Modificació del Pla general metropolità (MPGM) d’aquest àmbit –publicada al DOGC el 9 d’abril de 2008–, pas previ necessari per a l’inici del planejament derivat i l’execució dels projectes constructius per fer efectiu el Compromís.
Característiques del projecte
Segons el Compromís per Glòries i la MPGM l’àmbit a transformar té una superfície de 378.000 m² al voltant de la plaça. El conjunt d’obres previstes, a càrrec de l'empresa municipal Barcelona d'Infraestructures Municipals (BIMSA), té un cost estimat de 600 MEUR i un termini d’execució que en principi hauria d’haver acabat el 2013.
El projecte proposa la transformació de l’anell viari i els seus entorns en una àmplia zona verda flanquejada per equipaments. Per això aposta per la demolició de l’anell viari elevat i que el futur traçat viari es plantegi, d’una banda, amb el trànsit d’entrada i sortida de la ciutat soterrat i, de l’altra, amb el trànsit que garanteix les necessitats de mobilitat entre els barris de l’entorn en superfície. Així es preveu un túnel d’entrada a la ciutat del trànsit rodat per la Diagonal, un túnel de sortida per la Gran Via i una via perimetral amb un traçat rectangular amb quatre carrils i un de segregat per les bicicletes. Així mateix es projecta el cobriment de la Gran Via entre la plaça de les Glòries i la rambla del Poblenou.
A nivell ferroviari inclou el cobriment de les vies de Renfe que encara resten en superfície, situades al sud de la plaça de les Glòries, entre els carrers d’Àlaba i de Sancho d’Ávila. A més, sota el túnel viari es preveu crear un intercanviador ferroviari que connectarà la línia 1 de metro i tres línies de ferrocarril, a més del tramvia en superfície.
El projecte contempla com a zona verda un total de 192.000 m2, és a dir una mica més de la meitat del total de la superfície del sector. D’aquests, 105.000 m2 configuren el parc de les Glòries en l’àmbit format per l’anell viari i la zona verda interior. Es pretén prioritzar especialment les àrees verdes amb vegetació autòctona.
Pel que fa als habitatges se’n preveuen 1.013 -un 50% dels quals en règim de protecció- en diversos espais. Una part dels pisos se situen a la zona ocupada pel mercat dels Encants, que es trasllada al sector actual del bosquet dels Encants, entre els carrers Castillejos i Casp-Meridiana. Al voltant de la plaça de les Glòries s’han de construir, a més, dos equipaments de ciutat -el nou Museu del Disseny Hub (Dhub) i l’edifici administratiu Ona- i una quinzena d’equipaments de barri com centres d’atenció primària, equipaments esportius, centres per a la tercera edat, escoles o biblioteques.
L’any 2008 es van iniciar les primeres actuacions del projecte amb el desmuntatge de les parets inferiors de l’anell viari deixant-lo buit per sota. Un any més tard, el maig de 2009, va començar a construir-se l’edifici que acollirà el Dhub, amb forma de grapadora i amb un voladís sobre el verd públic del parc que l’envoltarà. El 2010 es van iniciar les obres dels nous Encants amb una coberta triangular de 24 metres d’alçada.
El nou Govern de l’Ajuntament de Barcelona de CiU, sorgit de les eleccions del maig de 2011, va mantenir el compromís de reformar la plaça de les Glòries tot i que va manifestar que caldria replantejar el parc urbà i el projecte de soterrament del trànsit. Per això va encarregar un estudi sobre la nova vialitat de la plaça de les Glòries a Barcelona Regional que s’hauria d’incorporar al projecte executiu, que estava en redacció.
L’Ajuntament redissenya el projecte
El 17 de gener de 2012 l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona va presentar l’estudi que havia encarregat a Barcelona Regional, el qual modificava lleugerament el projecte de la plaça de les Glòries del 2007. El principal canvi consistia en abaixar la cota del túnel previst a la Gran Via per tal d’aconseguir que el parc fos a un sol nivell. Això exigia, però, la desaparició del túnel ferroviari que es dirigeix a l’estació de França i que ha de quedar inoperatiu l’any 2015, un cop funcioni l’estació de LA SAGRERA DEL FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT. En tot cas fins que això no passés el trànsit de la Gran Via –uns 85.000 vehicles diaris- hauria de creuar el parc en superfície. El túnel tindrà una longitud de 400 metres, des del carrer Castillejos fins al carrer Ciutat de Granada. És per tant molt més curt del que s’havia plantejat inicialment (1,8 quilòmetres des de Castillejos fins a la Rambla del Poblenou) fet que suposaria un estalvi de 100 milions d’euros.
A diferència de l’anterior projecte el túnel de la Gran Via seria de dos sentits i no d’un. En canvi es descartava el túnel d’entrada per l’avinguda Diagonal de tal manera que aquesta, a l’igual que l’avinguda Meridiana, quedaria interrompuda a Glòries. Per tal d’evitar un embús es pretenia que prop de la meitat dels vehicles que entressin a la plaça per carrers diferents a la Gran Via –uns 50.000 diaris- es desviessin abans d’arribar a les Glòries a través de la trama urbana de l’Eixample i del Poblenou. Tanmateix els que arribessin a la plaça podrien utilitzar la ronda perimetral del parc, formada pels carrers Badajoz, Pamplona, Bolívia, Castillejos, Consell de Cent i Independència. Tota aquesta reordenació de la mobilitat havia de permetre, segons fonts de l’Ajuntament, aconseguir que l’entrada real a Barcelona fos al Besòs i no a la plaça de les Glòries.
El nou projecte també reordenava els equipaments de barri a construir al voltant de la plaça que s’articulaven a partir de tres grans edificis. El primer edifici d’equipaments, darrera la Torre Agbar, inclourà el nou CAP de Poblenou, el casal de la gent gran i una nova escola bressol. El segon, a l’alçada de la Farinera del Clot, tindrà un centre de dia, una residència per a gent gran, un centre de barri, una sala polivalent i un auditori. Finalment al costat dels antics Encants es construirà el nou CEIP Encants, una escola bressol, un centre de dia, una residència per a gent gran, un centre de barri, una sala polivalent i un auditori.
La nova proposta compactava la zona verda a l’àrea central de la plaça i comportava un augment de la superfície de verd des dels 105.000 m² previstos inicialment fins als 140.000 m² Així mateix es descartava la presència d’un intercanviador ferroviari ja que cap tren de rodalies pararia a Glòries.
D’altra banda, segons el diari El Periódico, l’equip de govern estudiava la possible ubicació del nou edifici del Parlament de Catalunya a la plaça de les Glòries, concretament en el terç superior, entre els carrers Consell de Cent i Independència. El trasllat es justificaria per la manca d’espai del Parlament a la Ciutadella i les dificultats per la seva ampliació cap al zoo, un cop s’havia desestimat la construcció del ZOO MARÍTIM a la Zona Fòrum. Així mateix, sempre segons El Periódico, fons de l’equip de govern defensaven el nou emplaçament per la centralitat de les Glòries, que és el punt de trobada de les tres principals avingudes de Barcelona: la Diagonal, la Meridiana i la Gran Via.
La modificació del projecte de les Glòries obligava a fer una nova revisió del Pla general metropolità, fet que ocasionaria un nou retard en els terminis previstos. El tercer tinent d’alcalde i responsable d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, situava la deconstrucció de l’anella viària entre el 2013 i el 2014 i calculava que la nova plaça i els equipaments estarien acabats entre el 2016 i el 2017.
El nou Govern de l’Ajuntament de Barcelona de CiU, sorgit de les eleccions del maig de 2011, va mantenir el compromís de reformar la plaça de les Glòries tot i que va manifestar que caldria replantejar el parc urbà i el projecte de soterrament del trànsit. Per això va encarregar un estudi sobre la nova vialitat de la plaça de les Glòries a Barcelona Regional que s’hauria d’incorporar al projecte executiu, que estava en redacció.
L’Ajuntament redissenya el projecte
El 17 de gener de 2012 l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona va presentar l’estudi que havia encarregat a Barcelona Regional, el qual modificava lleugerament el projecte de la plaça de les Glòries del 2007. El principal canvi consistia en abaixar la cota del túnel previst a la Gran Via per tal d’aconseguir que el parc fos a un sol nivell. Això exigia, però, la desaparició del túnel ferroviari que es dirigeix a l’estació de França i que ha de quedar inoperatiu l’any 2015, un cop funcioni l’estació de LA SAGRERA DEL FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT. En tot cas fins que això no passés el trànsit de la Gran Via –uns 85.000 vehicles diaris- hauria de creuar el parc en superfície. El túnel tindrà una longitud de 400 metres, des del carrer Castillejos fins al carrer Ciutat de Granada. És per tant molt més curt del que s’havia plantejat inicialment (1,8 quilòmetres des de Castillejos fins a la Rambla del Poblenou) fet que suposaria un estalvi de 100 milions d’euros.
A diferència de l’anterior projecte el túnel de la Gran Via seria de dos sentits i no d’un. En canvi es descartava el túnel d’entrada per l’avinguda Diagonal de tal manera que aquesta, a l’igual que l’avinguda Meridiana, quedaria interrompuda a Glòries. Per tal d’evitar un embús es pretenia que prop de la meitat dels vehicles que entressin a la plaça per carrers diferents a la Gran Via –uns 50.000 diaris- es desviessin abans d’arribar a les Glòries a través de la trama urbana de l’Eixample i del Poblenou. Tanmateix els que arribessin a la plaça podrien utilitzar la ronda perimetral del parc, formada pels carrers Badajoz, Pamplona, Bolívia, Castillejos, Consell de Cent i Independència. Tota aquesta reordenació de la mobilitat havia de permetre, segons fonts de l’Ajuntament, aconseguir que l’entrada real a Barcelona fos al Besòs i no a la plaça de les Glòries.
El nou projecte també reordenava els equipaments de barri a construir al voltant de la plaça que s’articulaven a partir de tres grans edificis. El primer edifici d’equipaments, darrera la Torre Agbar, inclourà el nou CAP de Poblenou, el casal de la gent gran i una nova escola bressol. El segon, a l’alçada de la Farinera del Clot, tindrà un centre de dia, una residència per a gent gran, un centre de barri, una sala polivalent i un auditori. Finalment al costat dels antics Encants es construirà el nou CEIP Encants, una escola bressol, un centre de dia, una residència per a gent gran, un centre de barri, una sala polivalent i un auditori.
La nova proposta compactava la zona verda a l’àrea central de la plaça i comportava un augment de la superfície de verd des dels 105.000 m² previstos inicialment fins als 140.000 m² Així mateix es descartava la presència d’un intercanviador ferroviari ja que cap tren de rodalies pararia a Glòries.
D’altra banda, segons el diari El Periódico, l’equip de govern estudiava la possible ubicació del nou edifici del Parlament de Catalunya a la plaça de les Glòries, concretament en el terç superior, entre els carrers Consell de Cent i Independència. El trasllat es justificaria per la manca d’espai del Parlament a la Ciutadella i les dificultats per la seva ampliació cap al zoo, un cop s’havia desestimat la construcció del ZOO MARÍTIM a la Zona Fòrum. Així mateix, sempre segons El Periódico, fons de l’equip de govern defensaven el nou emplaçament per la centralitat de les Glòries, que és el punt de trobada de les tres principals avingudes de Barcelona: la Diagonal, la Meridiana i la Gran Via.
La modificació del projecte de les Glòries obligava a fer una nova revisió del Pla general metropolità, fet que ocasionaria un nou retard en els terminis previstos. El tercer tinent d’alcalde i responsable d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, situava la deconstrucció de l’anella viària entre el 2013 i el 2014 i calculava que la nova plaça i els equipaments estarien acabats entre el 2016 i el 2017.
El Ple de l’Ajuntament obliga a retirar la proposta
El 27 de gener, tot just deu dies després de presentar el nou projecte per les Glòries, el Ple de l’Ajuntament de Barcelona va obligar a l’equip de govern, en minoria, a retirar-lo. El PSC va presentar una moció en la que demanava que es desestimés l’actual pla i es creés una comissió amb representants de totes les forces polítiques per “debatre i acordar” el projecte d’acord amb els estudis que s’havien elaborat des del 2007. PSC, ICV i el PP –que fins llavors havia estat el soci preferent de l’equip de govern- van votar a favor de la moció mentre CiU i Unitat per Barcelona-ERC hi van votar en contra.
El PSC va justificar la moció perquè la nova proposta no venia acompanyada d’un estudi de mobilitat, no tenia el vist-i-plau del Ministeri de Foment i no partia d’un acord polític previ entre totes les formacions. L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, es va comprometre a retirar el projecte però va assegurar que els criteris bàsics de la modificació no variarien.
A finals de març l’Ajuntament de Barcelona va presentar un estudi econòmic, que havia estat encarregat a l’Institut Cerdà, en el que es calculava l’impacte econòmic de la transformació de la plaça de les Glòries. Així, durant els anys d’obres, es preveia una inversió de 830 milions d’euros i la generació de 7.300 llocs de treball. Un cop acabades, l’explotació econòmica dels equipaments, habitatges i oficines i els aprofitaments turístics i comercials podrien suposar un impacte econòmic d’entre 270 i 370 milions d’euros i la generació de 3.900 a 5.300 llocs de treball.
D’altra banda, a inicis de maig, el PSC va presentar el seu propi projecte per a la plaça de les Glòries. No preveia la construcció de cap túnel a curt termini i ordenava la plaça en tres parts separades per la Gran Via i pel carrer Diputació. La part muntanya concentraria els equipaments de barri i una zona verda, la part central seria una plaça de ciutat i el costat mar aplegaria els equipaments d’àmbit metropolità (el Dhub, els Encants i l’edifici de serveis administratius Ona) i la connexió amb el transport públic.
La proposta del PSC va ser ben rebuda pel govern municipal. Antoni Vives, responsable d’Hàbitat Urbà, hi veia coincidències amb els criteris bàsics de la seva proposta, que es basaven en una “plaça plana, que tingui façana i concentrar els equipaments”.
Un concurs per a les Glòries
El 8 de maig l’Ajuntament de Barcelona va presentar una maqueta del projecte de les Glòries a les associacions veïnals i es va mostrar disposat a millorar el projecte amb les aportacions dels partits polítics i els veïns. Així mateix va anunciar que s’organitzaria un concurs internacional per a la urbanització de la plaça i el front edificable.
Els representants veïnals* es van mostrar contraris al túnel de 400 metres de la Gran Via i seguien reivindicant la proposta anterior, des de Castillejos a la Rambla del Poblenou. Així mateix reclamaven celeritat en la construcció dels equipaments previstos, si bé Vives va recordar que bona part d’ells depenien de la Generalitat.
Després de setmanes de negociacions amb els grups municipals i l'acceptació de diverses esmenes, el mes de juliol l’equip de govern va presentar el projecte de reforma de les Glòries, que seria la base del concurs internacional. El principal canvi era, de nou, l’ampliació del túnel de la Gran Via i la seva construcció en dues fases: primer en l’àmbit de la plaça (2016) i posteriorment entre el carrer de Badajoz i la rambla del Poblenou (2019). Altres aspectes que es van incorporar al nou document eren el pas del transport públic per la Gran Via en superfície, la creació d’un intercanviador, la necessitat de donar resposta a la connexió del tramvia per la Diagonal i la possibilitat d’incloure algun element de caràcter monumental.
D’acord amb aquestes bases, el mes de setembre es va convocar el concurs internacional d’urbanització de la plaça i el front edificable. S’esperava que, al llarg del 2013, se seleccionés la proposta guanyadora i s’avancés en els ajustos de planejament necessaris. L’Ajuntament mantenia el calendari de deconstruir l’anell viari entre el 2013 i el 2014 i inaugurar la nova plaça de les Glòries el 2018. Per la seva banda l’obertura del Dhub es preveia pel setembre de 2013 (un cop es traslladessin les peces, procedents del Museu d'Arts Decoratives, el Museu Tèxtil i d'Indumentària, el Museu de Ceràmica i el Gabinet de les Arts Gràfiques) i la inauguració dels Encants per principis de 2014.
Mes informació
www.bcn.cat
www.glories.cat
* Associacions de Veïns del Clot-Camp de l'arpa, Sagrada Família, Fort Pienc i Poblenou.
El 27 de gener, tot just deu dies després de presentar el nou projecte per les Glòries, el Ple de l’Ajuntament de Barcelona va obligar a l’equip de govern, en minoria, a retirar-lo. El PSC va presentar una moció en la que demanava que es desestimés l’actual pla i es creés una comissió amb representants de totes les forces polítiques per “debatre i acordar” el projecte d’acord amb els estudis que s’havien elaborat des del 2007. PSC, ICV i el PP –que fins llavors havia estat el soci preferent de l’equip de govern- van votar a favor de la moció mentre CiU i Unitat per Barcelona-ERC hi van votar en contra.
El PSC va justificar la moció perquè la nova proposta no venia acompanyada d’un estudi de mobilitat, no tenia el vist-i-plau del Ministeri de Foment i no partia d’un acord polític previ entre totes les formacions. L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, es va comprometre a retirar el projecte però va assegurar que els criteris bàsics de la modificació no variarien.
A finals de març l’Ajuntament de Barcelona va presentar un estudi econòmic, que havia estat encarregat a l’Institut Cerdà, en el que es calculava l’impacte econòmic de la transformació de la plaça de les Glòries. Així, durant els anys d’obres, es preveia una inversió de 830 milions d’euros i la generació de 7.300 llocs de treball. Un cop acabades, l’explotació econòmica dels equipaments, habitatges i oficines i els aprofitaments turístics i comercials podrien suposar un impacte econòmic d’entre 270 i 370 milions d’euros i la generació de 3.900 a 5.300 llocs de treball.
D’altra banda, a inicis de maig, el PSC va presentar el seu propi projecte per a la plaça de les Glòries. No preveia la construcció de cap túnel a curt termini i ordenava la plaça en tres parts separades per la Gran Via i pel carrer Diputació. La part muntanya concentraria els equipaments de barri i una zona verda, la part central seria una plaça de ciutat i el costat mar aplegaria els equipaments d’àmbit metropolità (el Dhub, els Encants i l’edifici de serveis administratius Ona) i la connexió amb el transport públic.
La proposta del PSC va ser ben rebuda pel govern municipal. Antoni Vives, responsable d’Hàbitat Urbà, hi veia coincidències amb els criteris bàsics de la seva proposta, que es basaven en una “plaça plana, que tingui façana i concentrar els equipaments”.
Un concurs per a les Glòries
El 8 de maig l’Ajuntament de Barcelona va presentar una maqueta del projecte de les Glòries a les associacions veïnals i es va mostrar disposat a millorar el projecte amb les aportacions dels partits polítics i els veïns. Així mateix va anunciar que s’organitzaria un concurs internacional per a la urbanització de la plaça i el front edificable.
Els representants veïnals* es van mostrar contraris al túnel de 400 metres de la Gran Via i seguien reivindicant la proposta anterior, des de Castillejos a la Rambla del Poblenou. Així mateix reclamaven celeritat en la construcció dels equipaments previstos, si bé Vives va recordar que bona part d’ells depenien de la Generalitat.
Després de setmanes de negociacions amb els grups municipals i l'acceptació de diverses esmenes, el mes de juliol l’equip de govern va presentar el projecte de reforma de les Glòries, que seria la base del concurs internacional. El principal canvi era, de nou, l’ampliació del túnel de la Gran Via i la seva construcció en dues fases: primer en l’àmbit de la plaça (2016) i posteriorment entre el carrer de Badajoz i la rambla del Poblenou (2019). Altres aspectes que es van incorporar al nou document eren el pas del transport públic per la Gran Via en superfície, la creació d’un intercanviador, la necessitat de donar resposta a la connexió del tramvia per la Diagonal i la possibilitat d’incloure algun element de caràcter monumental.
D’acord amb aquestes bases, el mes de setembre es va convocar el concurs internacional d’urbanització de la plaça i el front edificable. S’esperava que, al llarg del 2013, se seleccionés la proposta guanyadora i s’avancés en els ajustos de planejament necessaris. L’Ajuntament mantenia el calendari de deconstruir l’anell viari entre el 2013 i el 2014 i inaugurar la nova plaça de les Glòries el 2018. Per la seva banda l’obertura del Dhub es preveia pel setembre de 2013 (un cop es traslladessin les peces, procedents del Museu d'Arts Decoratives, el Museu Tèxtil i d'Indumentària, el Museu de Ceràmica i el Gabinet de les Arts Gràfiques) i la inauguració dels Encants per principis de 2014.
Mes informació
www.bcn.cat
www.glories.cat
* Associacions de Veïns del Clot-Camp de l'arpa, Sagrada Família, Fort Pienc i Poblenou.
