Dijous 2 d ' Octubre de 2014
PLA URBANÍSTIC LES POMERES–BARENYS I CANALITZACIÓ DEL BARRANC (SALOU)
Esquema del Pla urbanístic Pomeres-Barenys i de la canalització del barranc Elaboració: Moisès Jordi
Montserrat Mercadé
Actualitzat a 31/12/2012

El novembre s’aprova inicialment la segona fase d’obres per al cobriment del barranc en el seu encreumanet amb el passeig de Miramar per a donar una solució provisional a les inundacions que pateix el barri de la Salut de la Salou. Mentrestant segueix la tramitació dels diferents projectes que han de permetre l’execució defintiva del projecte i es cerca finançament per afrontar el cost de l’obra. Entre els mesos d’octubre i novembre una delegació de Salou viatja a Moscou per a presentar els grans projectes del municipi i poder captar inversors i a Londres per a seguir potenciant el municipi com a destinació turística integral. En aquest marc, també a finals d’octubre, es presenta la proposta d’un nou port esportiu de luxe.


Antecedents 2004, 2006

Salou (amb 26.193 habitants l’any 2011) és un municipi de la comarca del Tarragonès, la projecció del qual és deguda a la proximitat del parc temàtic de Port Aventura i al seu desenvolupament turístic. L’existència de bones platges a la seva costa ha afavorit la construcció d’apartaments i hotels i l’ha convertit en un dels principals centres turístics de la Costa Daurada. La proximitat de L’AEROPORT DE REUS, instal•lació especialitzada en xàrters i vols de baix cost, ha contribuït també a potenciar l’afluència de turistes d’origen europeu.

El barranc de Barenys, que neix prop de Reus, creua el terme municipal de Salou en direcció nord-sud en l’extrem de ponent. El barranc està classificat en el pla INUNCAT de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) com una zona inundable d’alt risc. El desbordament del barranc en temporada de fortes pluges és força habitual i afecta especialment els veïns i habitatges del barri de la Salut. Les baixades de fangs, els talls al trànsit d’alguns carrers i les inundacions de baixos i pàrkings són els efectes més habituals.

El Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), definitivament aprovat el 2003, va delimitar el sector 03 Les Pomeres-Barenys, situat al nord-oest del nucli urbà de Salou, de 83 hectàrees, a l’entorn del barranc de Barenys. És un àmbit que discorre en diagonal i queda conformat per dues zones unides per una rotonda situada al vial de Cavet, de Salou a Cambrils. La zona nord queda delimitada al nord pel límit de terme amb Vila-seca, al sud pel vial de Cavet i a l’est per l’autovia C-14. La zona sud queda delimitada al nord pel vial de Cavet, al sud per la via fèrria, la qual el separa del barri de la Salut, a l’est pel sector 01 Barenys i a l’oest pel càmping Sangulí.

El POUM classificà el sector com a sòl urbanitzable delimitat (SUD), i preveia la construcció d’un complex lúdic i esportiu amb les seves corresponents zones verdes i la reserva de 28 ha de sòl per a un nou model hoteler, el de resort o complex turístic. El seu desenvolupament hauria de comportar la rectificació de la traça i la canalització del barranc de Barenys ja que, tot i ser considerat sistema general hidrogràfic, el seu traçat impedia el desenvolupament del sector urbanitzable. El document urbanístic incorporava la canalització del barranc, obra hidràulica que alliberaria part del sòl per a la zona hotelera i que posaria fi a les inundacions al barri de la Salut, amb el que es va preveure el seu finançament dins el procés urbanístic del Pla parcial. La canalització hauria d’acomplir amb els criteris de l’ACA i comportaria l’expropiació de dinou propietaris d’habitatges.

Les tramitacions del sector 03 Les Pomeres-Barenys
A principi del 2004 es van iniciar els treballs de redacció del Pla parcial urbanístic (PPU) i el desembre de 2006 ja estava enllestit un primer document del pla, aprovat inicialment pel Ple el febrer del 2006 i informat favorablement amb condicions per la Comissió territorial d’urbanisme de Tarragona (CTUT) el desembre del mateix any, tot i que finalment la seva tramitació va quedar aturada.

L’any 2009 es va emprendre de nou la redacció del Pla parcial després d’estudiar diverses alternatives d’ordenació. El Pla, realitzat pels Serveis tècnics municipals, i els projectes d’urbanització del sector i canalització i urbanització del barranc, realitzats per l’enginyeria INVALL, SA, van quedar definitivament aprovats pel Ple del 21 de desembre del 2011 (BOP 298, del 29 de desembre) amb els vots favorables de CIU, PP i UTPS i les abstencions del PSC, UMdC, UTPS i RDS.

En paral•lel es van tramitar dues modificacions puntuals del POUM que afectaven el sector. La primera d’elles, la MPOUM número 44, definitivament aprovada el 24 de gener del 2011 (DOGC 5837), ajustava els límits de l’àmbit i introduïa el canvi de diversos paràmetres urbanístics de l’article 326.8 del POUM. El reajustament dels límits va suposar que de les 83’43 ha determinades al POUM es passessin a les 83’23 ha (els ajustos es corresponien al límit sud de l’àmbit amb el ferrocarril i a l’est amb el sector 04, Emprius nord), mentre que la modificació dels paràmetres (que afectaven a la parcel•la mínima, alçada reguladora màxima, ocupació màxima i densitat hotelera, sense que s’afectés el sostre hoteler) van ser motivats per la reserva d’una gran zona verda al límit sud-oest de l’àmbit, que reduïa la superfície de les illes d’ús hoteler.

La segona, la MPOUM 52, es referia a la vinculació al sector 03 amb el tram final del barranc de Barenys, situat entre la via del ferrocarril i el mar, amb una amplada de 30 metres i una superfície aproximada de 4 ha, classificat com a sòl urbà (SU) amb la qualificació de sistema hidrogràfic (clau 7H/b). El POUM, que havia estat aprovat amb la legislació urbanística vigent en aquell moment, inclogué dins de l’àmbit del sector 03 la canalització del barranc excepte la del seu tram final, ja que discorria fora del seu àmbit. En la MPOUM es proposava la modificació del contingut de l’article 326 de les ordenances urbanístiques per tal d’incloure la vinculació d’aquests terrenys, sense que suposés cap alteració de l’ordenació, la zonificació i dels paràmetres urbanístics vigents al sector. Amb el text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost), era possible la vinculació a un sector dels sòls reservats per a sistemes urbanístics que fossin necessaris per a la implantació d’infraestructures i serveis de connexió als efectes de la seva obtenció. En la MPOUM es proposava incorporar un punt a l’apartat “observacions” de l’article 326 on s’establís la vinculació, quedant així la totalitat de la canalització vinculada al sector.

El projecte pel sector Les Pomeres-Barenys
El sector està conformat per uns terrenys, alguns erms i d’altres conreats, situats al nord-oest del nucli urbà de Salou. És un àmbit que discorre en diagonal des dels terrenys on s’emplaça l’actual camp de futbol i la línia del ferrocarril al sud, fins als terrenys limítrofs amb l’autovia C-14 al límit nord del terme. Els sòls privats de l’àmbit, de 30’91 ha, tenien com a ús predominant el turístic hoteler amb la modalitat d’hotel i apart-hotel, permetent-se també els usos compatibles de serveis, comercial i terciari-oficines. En el sòl públic, de 52’32 ha, es projectava una gran àrea d’equipament amb ús esportiu i una gran àrea de zona verda en el límit sud de l’àmbit.

Els criteris bàsics d’ordenació responien a destinar la part sud a usos privats hotelers (zona H), desviant i integrant la nova traça del barranc de Barenys sobre el vial del mateix nom i donant continuïtat urbana al nou creixement previst (sector 01 Barenys a l’est del sector sud), mentre que la part nord del sector es destinaria a serveis i comercials (zones C), oficines (zona B) i una gran àrea per a equipaments, destacant la que es volia destinar a equipament esportiu (E5). Així mateix, al sud-oest de l’àmbit es delimitava una zona amb ús de càmping (zona D). L’àrea d’equipament esportiu es preveia amb l’objectiu de contribuir a desestacionalitzar la temporada turística.
 
  ha
Sòl públic 52,32
Vials 19,74
   Existent 0,88
   Cessió 18,86
Dotacions i ús 32,58
   Zones verdes 15,36
   Equipaments i dotacions 11,59
   Sistema general hidrogràfic 5,63
Sòl privat 30,91
Zona H Hoteler 20,40
Zona B Oficines 0,13
Zona C Serveis 9,09
Zona D Càmping 1,29
Total Sector 83,23

Font: PPU Sector 03. Capítol 4, Quadres de característiques dels paràmetres urbanístics (pàgina 144)

Per a la zona d’ús hoteler es delimitaren 3 subzones: l’H1 de 0’72 ha i 93.509,06 m²st, situada al nord de l’àmbit, recolzada en el vial de Cavet, de Salou a Cambrils, en què es proposava la tipologia d’hotel amb una parcel•la mínima de 18.000 m² i una alçada màxima de PB+5 PP; i les subzones H2 de 0’72 ha i 79.200 m²st i H3, de 0’60 ha i 66.000 m²st, basades en hotels tipus resort, amb una superfície mínima de parcel•la de 30.000 m² i alçada màxima de PB+3 PP. En relació la zona B, a l’extrem nord dels sòls d’equipaments esportius, s’establia un únic solar de 1.350 m² amb un sostre previst de 6.300 m² i es determinava que hi hagués un únic edifici de PB + 10 PP amb la intenció de convertir-lo en un element de referència urbana del municipi.

En relació les zones C, es dividien en 4 subzones. La C1 estaria formada per 76 naus de 312,5 m² de superfície cada una, amb una alçada màxima de 9 m i els usos serien diversos (tallers, bugaderia, obrador, etc). La C2 seria un conjunt de 14 naus aparador amb una superfície de 500 m² cada una i una alçada màxima de 9 m. La C3, de 52.658’57 m², es destinaria a usos comercials i, en cas d’escaure’s, alimentaris, així com altres usos lúdics; el sostre màxim seria de 25.200 m². Finalment, al sector sud, a l’extrem sud-oest i en contigüitat amb la gran zona verda, és delimitava la C5* amb usos recreatiu-lúdic-comercials, de 0’75 ha i amb la previsió d’un sostre màxim de 3.000 m². El projecte es concebia de caràcter global en incloure oferta turística i empresarial i de serveis amb la voluntat de permetre la reactivació l’economia del municipi.

El sistema d’actuació prevista en l’àmbit era el de cooperació (els propietaris han d’aportar el sòl de cessió obligatòria i l’administració ha d’executar les obres d’urbanització), distribuint-se les càrregues d’urbanització entre els seus propietaris en proporció al valor de les finques que els serien adjudicades en el projecte de reparcel•lació en la modalitat de cooperació i es preveia un únic polígon d’actuació urbanística (PAU). Els costos d’urbanització del sector 03, canalització i de la urbanització del barranc s’estimaven en quasi 45 MEUR.
 
Projecte Costos (euros)
Urbanització sector 03 24.771.893,35
Canalització barranc sector 03 7.839.365,26
Canalització tram final 1.547.104,82
Urbanització tram final 388.836,67
Costos d'expropiació tram final 5.651.145,79
Costos conveni ACA sanejament 4.325.831,62
Estudi mobilitat 474.206,60
Total 44.998.384,11

Nota. De la canalització i urbanització del tram final es computa només el 50% al sector segons conveni signat entre Ajuntament i ACA

Font. Document D Avaluació econòmica de la promoció, l’estudi i la justificació de la seva viabilitat

Canalització del barranc de Barenys
Tal i com exposen els autors del projecte en la memòria del projecte de canalització, el barranc de Barenys pertany a la conca de les rieres meridionals que, com d’altres del litoral català, transcorren en sòl rústic fins arribar a zones urbanitzades on el creixement urbanístic i la reducció de les seccions de sortida amb la consegüent impermeabilització del terreny fan que les rieres i torrents provoquin inundacions, més o menys habituals. En el cas de Barenys s’afegia la problemàtica que les plantes baixes dels edificis del barri de la Salut estaven per sota de l’alçada de la sortida de l’aigua per gravetat.

El Pla General de 1992 ja preveia la canalització del barranc en el tram que travessava el desviament de la via fèrria, seguia en paral•lel a aquesta i se soterraria per un carrer de nova creació fins la seva desembocadura. L’any 1999 es va redactar un primer projecte de canalització, que finalment va ser desestimat ja que es considerava que malmetria la platja; a l’any 2000 es va redactar un nou projecte que també fou desestimat ja que preveia un període de retorn de 200 anys i es volia aconseguir els 500 anys segons criteris de la Junta d’Aigües de l’any 1994. S’aprofità el plantejament de noves solucions per a actualitzar les dades hidrològiques de càlcul de cabals amb l’estat de les cobertes del sòl d’aquell moment i l’ACA va aprovar un cabal de càlcul de 196 m3/s, corresponent als 500 anys de l’any 1994. El 2003 es van modificar els criteris de càlcul i amb la nova metodologia el cabal corresponent seria de 335’97 m3/s, mentre que els 196 m3/s es podrien assimilar a un període de retorn d’aproximadament 200 anys.

El 2005, l’enginyeria INVALL, SA va redactar el projecte d’urbanització del sector 03 incloent-hi un projecte d’endegament del barranc de Barenys, amb una solució de desguàs del 196 m3/s i una sortida amb sobreeixidor per la resta de cabal, ocupant una franja de 30 metres que caldria expropiar. El 2006 redactà un estudi hidrològic i hidràulic específic per al càlcul del cabal amb les recomanacions de l’ACA de l’any 2003 en què, arribant al màxim de capacitat dels endegaments projectats, s’aconseguia desguassar 210 m3/s i mitjançant una bassa de regulació s’assolien els 220 m3/s; per damunt aquest valor el sistema sobreeixia.

El 2008, l’Ajuntament tornà a encarregar a l’empresa un estudi alternatiu de desguàs i evitar així les expropiacions. El 2009 es va fer una nova redacció del projecte modificant els anteriors amb un únic desguàs i un cabal de disseny de 196 m3/s però, a partir de les conclusions de la comissió de seguiment que s’havia creat com a resultat d’un conveni entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Ajuntament de Salou a l’any 2008, s’acordaren uns nous criteris que modificaven el projecte, el que va suposar que el 2011 l’enginyeria fes un nou projecte. Aquest havia d’incorporar la modificació del criteri de simulació hidràulica i revisar el cabal de disseny, introduir una llera d’aigües baixes al retenidor de canyes, introduir la laminació al barranc en la zona verda superior del vial de Cavet, entre d’altres.

El novembre de 2008 l’ACA i l’Ajuntament de Salou havien signat un conveni de col•laboració amb la finalitat de determinar les condicions en què s’haurien de dur a terme la promoció, finançament, execució i manteniment de les obres de millora hidràulica del tram del barranc comprés entre el vial de Cavet i la desembocadura, quedant fora de conveni el tram nord. Segons aquest l’ACA promouria el projecte constructiu de les actuacions de millora hidràulica dins el casc urbà del barri de la Salut, des de la via fèrria fins a la desembocadura, inclosa l’obra de transició amb la llera actual per sobre via fèrria, mentre que, per la seva banda, l’Ajuntament promouria la redacció del projecte constructiu des del vial de Cavet fins a la via fèrria (per tant dins el Pla parcial Les Pomeres-Barenys). Ja al 2007 havia contractat i aprovat el projecte de construcció d’un pas sota RENFE al carrer Barranc de Barenys (pressupost de 0’80 MEUR). En el conveni s’establien els criteris de disseny dels projectes de millora hidràulica i de correcció hidrològica, de programació, finançament, execució i manteniment de les obres.

La canalització, que només aniria coberta en el tram final, havia estat dimensionada per a un cabal de 196 m3/s, però a causa dels condicionants (cotes d’infraestructures viàries i ferroviàries, àmbit d’expropiació de la zona urbana consolidada, etc.) en realitat no podia ser desguassat amb la canalització projectada i per tant es podien produir desbordaments. El nou cabal de disseny recalculat indicava que el cabal que podia ser absorbit per la canalització era de 170 m3/s, superior al període de retorn de 100 anys. Aquest, doncs, va passar a ser el nou cabal de disseny tot i que hi hauria trams en què es mantindrien les característiques per a un cabal superior.

El traçat es presentava com un eix únic, tot i que es podria dividir en tres trams. El tram inicial, de 1.400 metres, es resolia amb un canal obert de 6’5 metres de base i aproximadament 3’5 metres d’alçada, integrant parts d’escullera i talussos enjardinats. El següent tram, fins a arribar a la zona de canal tancat, combinava la canalització d’escullera a cel obert, de 9’30 metres de base i 3’35 d’alçada, amb parts de canalització tancada de formigó armat. El darrer tram, que arrencava de la línia dels FFCC, el formaria un canal tancat de formigó armat amb pilars interns de recolzament; a la part superior es preveia la construcció d’un passeig. Finalment, l’execució del projecte suposava un canvi en la sortida del barranc i per tant caldria modificar la connexió amb l’emissari, que actualment es produeix al costat del càmping Sangulí i es volia traslladar a l’extrem del terme municipal.

Controvèrsies pel cost de canalització
La MPOUM 52, que vinculava el tram final del barranc al Sector 03 Les Pomeres-Barenys, havia suposat que el cost d’expropiació, que finalment afectà a 19 propietaris amb un cost estimat de 5’65 MEUR, no fos assumit per l’administració actuant sinó que s’imputés al sector. En el període d’exposició pública del document d’aprovació inicial del Sector 03, al 2010, es van presentar 26 al•legacions, totes amb el mateix contingut i reproduint el mateix que en les al•legacions que es van presentar per a la MPOUM núm. 52. En les al•legacions no s’acceptava la imputació del cost del trasllat del barranc de Barenys al sector 03. En resposta a les al•legacions es va emetre un informe jurídic extern, realitzat pel Dr. Francesc Lliset Borrell i un informe tècnic realitzat pel cap dels Serveis Tècnics Municipals d'Arquitectura, conseqüència dels quals, en el ple de 21 de desembre, d’aprovació definitiva del PP Sector 03, s’acordà desestimar-les.

Tot i la seva desestimació els propietaris seguien sense estar d’acord que el sector assumís els costos de desviament i canalització del barranc, ja que consideraven que aquest era propietat de l’ACA, i al maig de 2012 es feia públic que algun propietari havia denunciat la imputació del cost de canalització al sector.

La tramitació urbanística va avançant
A final de gener de 2012, la Junta de Govern local va acordar l’inici del projecte de reparcel•lació del Pla parcial del Sector 03 Les Pomeres-Barenys i, a finals de febrer, la CTUT va fer l’aprovació definitiva del Pla. Un cop aprovada la reparcel•lació, es podria començar a iniciar els tràmits per a l’execució dels projectes, si més no el de desviament i canalització del barranc. Això no obstant, per aquest caldria garantir-ne el finançament ja que amb el conveni amb l’ACA només es cobria el finançament del tram del sector sud, des del vial de Cavet fins a l’emissari, mentre que el finançament del sector nord quedava completament vinculat al desenvolupament del Pla parcial, amb el risc que els terminis d’execució s’allarguessin. Per aquest motiu l’alcalde, Pere Granados, va demanar una major implicació de les administracions, avançant-ne el cost d’execució, el qual posteriorment repercutirien sobre els propietaris.

El 23 d’octubre, la Junta de Govern Local va prendre l’acord de posar en informació prèvia i exposició pública, en el termini d’un mes a partir de la publicació de l’acord, el document previ del projecte de reparcel•lació del Sector 03, Pla de les Pomeres – Barenys, ja que considerava que les particularitats del sector aconsellaven la redacció d’un document previ per tal que es poguessin fer els suggeriments que es creguessin oportuns. Així doncs, aquest document tenia un valor informatiu però no vinculant ja que quedava subjecte a possibles modificacions resultat de l’exposició pública.

En el document previ, els redactors del projecte posaven de manifest que, atès que el sector estava gravat pel barranc i després de diferents anàlisis d’alternatives, l’Ajuntament prenia la iniciativa que la finca de cessió a l’administració corresponent al 10% d’aprofitament urbanístic es pogués posar a disposició del sector a l’efecte d’incorporar el seu valor per a fer front a part dels costos d’endegament i urbanització del barranc.

La intenció era que els propietaris suportessin només el 50% dels costos d’endegament del barranc dins el propi sector (el 50% dels 6’64 MEUR) i la resta fos suportat per l’administració.

Necessitat d’executar la canalització
A finals d’octubre de 2011 el barranc es desbordà a causa de fortes pluges, afectant a baixos dels edificis del barri de la Salut, situació que es va tornar a reproduir a mitjans de març del 2012. En aquest darrer cas es va afectar sobretot el carrer C, de traça perpendicular al mar i sota el qual discorre el cabal del barranc. La pressió de l'aigua va fer que el paviment d'aquesta via s'aixequés, provocant importants danys materials, alhora que els baixos dels edificis s’inundaven.

L'alcalde, Pere Granados (CiU), explicà que ja s'estava elaborant un projecte per tal d'oferir millores provisionals als desguassos del barranc i minimitzar-ne els seus efectes mentre no s’executés la canalització del barranc. L’Ajuntament procedí a l’enderrocament de la coberta del canal, entre la via del tren i el carrer València, retirant la runa i la vegetació acumulada i netejant tot l’entorn. També es volia demolir la llosa dels carrers València i Sol i es deixava per a una posterior actuació l’elevació de la llosa del Passeig Miramar ja que la seva execució precisava l’obtenció de l’autorització del Servei de Costes. L’empresa GICSA havia iniciat les obres que haurien d’estar enllestides en un termini de dos mesos. El cost dels treballs s’estimava en quasi 139.500 €.

A principi de juliol ja s’havien enllestit les obres de la primera fase de reconstrucció d’un tram del barranc, a l’alçada del carrer C, i es van fer les obres per a poder augmentar el cabal de desguàs, passant del 25 m3/s als 32. L’acord per l’aprovació inicial del projecte d’obres per al cobriment del barranc en el seu encreuament amb el passeig de Miramar va ser pres en el ple de l’Ajuntament del 28 de novembre. El pressupost d’execució previst era de quasi 140.800 € amb un termini d’execució previst de tres mesos. El projecte estaria en exposició pública fins el 18 de gener del 2013. Amb aquestes obres es pretenia igualar l’augment de capacitat de desguàs amb el que s’havia fet en la primera fase, es proposava aixecar i refer el tram comprès entre el carrer del Sol fins la platja de Ponent, amb el que s’afectaria temporalment la circulació del passeig de Miramar.

Amb aquestes obres es donava una solució provisional als problemes d’inundacions mentre no s’executessin les obres de desviament, per les que encara s’estava buscant com finançar-les.
Era previst que per al 2013 tota la tramitació urbanística necessària per a l’execució dels projectes estaria finalitzada i que només restaria solucionar el finançament per a la seva execució.

Barcelona World i la reactivació dels plans parcials
En plena recessió econòmica, la captació de capital privat per a la reactivació dels plans de creixement d’habitatge i hoteler era el gran problema del municipi de Salou. En aquest sentit des de l’Ajuntament es va veure com una bona oportunitat la promoció del futur complex de BARCELONA WORLD  per a la captació de capital privat rus. Així doncs, amb aquest marc de fons, l’Ajuntament de Salou va signar a finals d’octubre un protocol de col•laboració amb l’Autoritat Portuària de Tarragona per fer un port esportiu d’uns 900 amarratges per a embarcacions de gran eslora a l’antiga pedrera del cap de Salou, terrenys que són de domini públic, al costat dels terrenys on la promotora Veremonte hi estava projectant el macro complex turístic.

De fet, aquest seria l’únic port esportiu que es podria construir segons marca el PLA DE PORTS de la Generalitat 2007-2015, que podria ser viable econòmicament, tècnica i ambiental ja que es considerava que l’afectació territorial seria mínima al trobar-se a l’abric d’un accident orogràfic natural i ocuparia un espai natural degradat i destruït per l’activitat extractiva.

Amb tot, el cost estimat del projecte era d’uns 60 MEUR i no es creia que es pogués desenvolupar sense la inversió privada. Per això una delegació de la Costa Daurada, encapçalada per l’alcalde de Salou, Pere Granados, integrada en una delegació catalana d’empreses i institucions que pretenia obrir nous front de negocis a Rússia, va viatjar a Moscou per atraure inversors russos en el marc del Fòrum empresarial Catalunya Rússia. A principi de novembre Pere Granados va presentar Salou 2020, en què s’incloïen els projectes considerats estratègics per a l’economia del municipi: el nou port esportiu, la zona de ressorts i la zona comercial i esportiva de Barenys i la de l’Eix Cívic en ple centre urbà, pel qual es preveia una gran avinguda on s’hi construirien una quinzena d’edificacions que podrien suposar uns 600 nous habitatges.

El viatge a Rússia no va ser l’únic i també al mes de novembre l’Ajuntament de Salou va aprofitar la World Travel Market (WTM) de Londres, a la qual ja hi havia assistit en edicions anteriors, per a promocionar la marca de turisme esportiu del municipi.

Més informació
barrancdebarenys.blogspot.com.es
www.salou.org

* La C4, inicialment prevista en el document d’aprovació definitiva va ser eliminada. Es tractava d’una àrea destinada a benzinera que va ser desestimada ja que en l’informe emès per la CTUT es deia que s’havia de traslladar a l’oest de la C-14 per a tal de mantenir la continuïtat dels espais lliures; la seva edificabilitat es va traslladar a la C3.


 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Tarragonès