Divendres 24 d ' Octubre de 2014
LÍNIA ELÈCTRICA DE MOLT ALTA TENSIÓ SENTMENAT-BESCANÓ-BAIXÀS
Línia elèctrica de molt alta tensió Sentmenat-Bescanó-Baixàs 2012 Mapa: Montse Ferrés
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2012

Durant el 2012 la línia elèctrica de 400 kV Sentmenat-Baixàs avança amb l’inici de les obres del tram soterrat transfronterer entre Santa Llogaia i Baixàs i amb l’autorització i presentació del projecte executiu del tram central Bescanó-Santa Llogaia, després que es desestimessin les al•legacions que reclamaven el seu soterrament. L’Estat confia en que la línia sigui plenament operativa el 2014.

Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010

Articles posteriors 2013

La línia elèctrica transfronterera de 400 quilovolts (kV), coneguda també com línia de molt alta tensió (MAT), és un projecte dels governs espanyol i francès que té com a objectiu augmentar el volum d’energia que l’Estat francès subministra a l’Estat espanyol. L’acord es va signar a començament dels anys vuitanta i consistia a augmentar en 1.000 megawatts (MW) l’energia que França proveeix, majoritàriament procedent dels excedents nuclears, a través de la creació d’una nova línia elèctrica d’alta tensió. D’aquesta manera la capacitat d’interconnexió amb França passaria de 1.400 MW a 2.400 MW, fet que suposaria un 4% de la capacitat de producció d’Espanya, encara lluny de l’objectiu del 10% aconsellat pel Consell Europeu per a tots els estats membres. Després de rebutjar la possibilitat de fer passar la línia pels Pirineus occidentals o centrals, on la proposta va aixecar una forta oposició, els dos governs es van decantar en una cimera francoespanyola celebrada a Perpinyà el 2001 pels Pirineus orientals, mitjançant la construcció d’una línia de doble circuit de 400.000 volts (V) entre els municipis de Sentmenat (Vallès Occidental), Bescanó (Gironès) i Baixàs (Rosselló). La MAT tindria una longitud d’uns 200 km i comportaria la construcció, aproximadament cada 300 m, de torres de fins a 60 m d’alçada, 35 m d’ample i una superfície de base d’uns 400 m2.

Els governs espanyol i francès, que són els qui tenen les competències en les línies elèctriques d’interconnexió, defensaven el projecte per reforçar la seguretat del sistema elèctric, garantir el subministrament elèctric a les comarques gironines i per alimentar el futur FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT EN EL TRAM BARCELONA-PERPINYÀ. El Govern català donava també suport al projecte, si bé remarcava la necessitat de fer canvis en el traçat per reduir l’impacte ambiental.

Per contra, la infraestructura tenia l’oposició de grups ecologistes del nord i del sud de la frontera, que van crear respectivament el Collectif Non à la THT i la Plataforma No a la MAT, i de nombrosos ajuntaments coordinats a través de l’associació Sydeco THT-66, a la Catalunya Nord, i l’Associació de Municipis contra la MAT (AMMAT), a les comarques gironines. Els detractors consideraven que l’objectiu principal de la línia era vendre l’excedent nuclear a Portugal i el Marroc i no pas proveir les comarques gironines, subratllaven el fort impacte ambiental i paisatgístic que comportaria i alertaven dels efectes negatius que els camps electromagnètics que generaria podrien tenir sobre la salut. Com a alternativa defensaven el reforçament de les línies existents, un model energètic basat en la generació d’energia renovable en llocs propers al consum i, en el cas dels ajuntaments, aquests demanaven que, en cas que es fes, se soterrés la infraestructura.

Al final de 2010 el primer tram de la MAT, entre Sentmenat i Bescanó, estava a punt d’entrar en funcionament. En un punt intermedi d’aquest tram, a l’alçada de Santa Coloma de Farners, en sortia una ramificació que avançava cap al sud fins a Riudarenes (Selva) per alimentar el FAV, la qual disposava de projecte constructiu i estava en fase de resolució de les al•legacions. A partir de Bescanó la línia es dirigia a Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà): aquest tram disposava d’avantprojecte i estava a l’espera de la resolució de les al•legacions per rebre l’autorització administrativa i iniciar el projecte executiu. En aquests dos trams l’AMMAT en reclamava el soterrament i la Generalitat modificacions en el traçat per allunyar la infraestructura dels nuclis habitats El darrer tram, el de la interconnexió entre Santa Llogaia i Baixàs, ja havia rebut l’autorització administrativa de l’Avantprojecte, que preveia el soterrament complet de la infraestructura tal com havien acordat els governs espanyol i francès a instàncies del coordinador europeu Mario Monti.

Sentmenat-Bescanó en funcionament i el tram transfronterer aprovat
El maig de 2011 Red Eléctrica Española (REE) –propietària de la tota la xarxa de transports d’alta tensió- va posar en funcionament el primer tram de la MAT, que transcorre entre Sentmenat i Bescanó. En aquest punt s’havia construït també una subestació elèctrica que permetria transformar els 400 kV en 220 kV i alimentar així la línia que es dirigeix cap a la subestació de Juià i dóna servei a l’àrea urbana de Girona. Així mateix Endesa estava construint, just al costat, una instal•lació transformadora més petita que havia de permetre convertir els 400 kV que arribaran a la subestació de Bescanó als 132 kV que distribuirà Endesa.

El delegat de REE a Catalunya, Lluís Pinós, va assegurar que amb aquesta infraestructura la xarxa elèctrica de Girona seria més estable i segura. Així mateix el director general d’Energia i Mines de la Generalitat, Josep Canós, va recordar que la província de Girona només produeix un 11% de l’energia que consumeix.

El mateix mes de maig de 2011 el Ministeri d’Indústria va aprovar el projecte constructiu del tram Santa Llogaia d’Àlguema-frontera francesa i va efectuar la declaració d’utilitat pública. D’aquesta manera ja només restaven les expropiacions per iniciar les obres. Per les mateixes dates el Govern francès va fer el mateix tràmit per al tram entre la frontera i Baixàs.

S’inicia el tram transfrontererer
El setembre de 2011 es van iniciar les obres de tot el tram transfronterer entre Santa Llogaia d’Àlguema i Baixàs. La principal característica d’aquest tram era que es faria soterrat, en corrent contínua, en paral•lel a l’AP-7 i el FAV. La major part del recorregut avançaria en rasa, és a dir amb els cables en tubs sota terra. En canvi en els 8 quilòmetres transfronterers que separen la Jonquera i el Voló es construiria un túnel per creuar la serra de l’Albera.

Per protestar per l’inici de les obres, el 4 de setembre es va organitzar una manifestació contra la MAT a Girona on van participar un centenar de persones. En el manifest, que es va llegir davant la seu de la Generalitat a Girona, s’insistia en què la infraestructura era innecessària i s’assegurava que encara s’estava a temps d’aturar l’obra.

El febrer de 2012 va començar l’excavació per la banda sud del túnel transfronterer. Així mateix la tuneladora que havia de començar a operar des del Voló preveia iniciar la perforació a l’estiu. Paral•lelament s’estava treballant també amb la subestació de Santa Llogaia, una de les estructures més complexes de la línia ja que serviria per canviar el corrent d’altern a continu.

Moratòria a les línies elèctriques no transfrontereres
El 31 de març el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publicava que el Govern de l’Estat suspenia qualsevol autorització administrativa per a la instal•lació de línies elèctriques fins que no s’aprovés una nova planificació de la xarxa de transport. El 30 de juny de 2012 Red Eléctrica hauria de lliurar al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme una proposta de planificació que tingués en compte l’actual situació econòmica i la previsible evolució de la demanda i que es marqués com a objectiu la minimització dels costos de transport.

Aquesta moratòria afectava diverses línies elèctriques en tramitació com, per exemple, la línia PENYALBA-ISONA, més coneguda com a MAT del Pallars. Però en canvi no era extensible als projectes transfronterers, de tal manera que la línia Sentmenat-Bescanó-Baixàs en quedava exempta i podia seguir sense problemes amb la tramitació.

Autorització i projecte del tram Bescanó-Santa Llogaia
El mes d’abril el Ministeri d’Indústria va aprovar l’avantprojecte i va autoritzar el tram Bescanó-Santa Llogaia, de 44,2 quilòmetres, que era el que estava en un estat de tramitació més endarrerit. Finalment es van desestimar les al•legacions presentades pels ajuntaments en les que es reclamava el soterrament. En canvi es van acceptar set petites modificacions del traçat per garantir una distància mínima de 100 metres a les cases aïllades i de 500 metres als nuclis. D’aquesta manera es procurava allunyar la línia dels nuclis de Can Murtra i Montcal (Canet d’Adri), els Masos (Llampaies), Ermedàs (Garrigàs), Vilamorell (Borrassà) i Santa Llogaia d’Àlguema. A més es preveia la compactació amb les torres de la MAT de les línies de 220 kV Bescanó-Juià i de 132 kV Juià-Figueres en aquest tram del traçat.

El president de Red Eléctrica va justificar la desestimació de les al•legacions assegurant que el soterrament encariria el cost fins a deu vegades més sense suposar cap guany des d’un punt de vista ambiental. Respecte al tram transfronterer reconeixia que s’havien vist obligats a acceptar el soterrament a causa de la intermediació europea. En canvi el president de la Plataforma No a la MAT, Joan Martí, va recordar que un estudi del Consell d’Iniciatives Locals pel Medi Ambient (Cilma), organisme depenent de la Diputació de Girona, calculava que, si es consideraven els costos del manteniment i les pèrdues energètiques, el soterrament de la MAT només costava el doble que l’opció aèria.

El setembre de 2012 va sortir a exposició pública el projecte executiu del traçat Bescanó-Santa Llogaia, que seguia els preceptes fixats en l’autorització i que suposava una inversió de 44 milions d’euros. Ajuntaments i veïns afectats tenien 30 dies per presentar al•legacions.

A final de 2012 tots els trams de la MAT disposaven ja del traçat definitiu. El tram Sentmenat-Bescanó estava en funcionament; Bescanó-Santa Llogaia i el ramal de Riudarenes estaven en fase de projecte executiu com a pas previ per iniciar les obres; i Santa Llogaia-Baixàs ja estava en obres. Amb tot l’Estat confiava en què la MAT estigués en ple funcionament l’any 2014.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Empordà, Gironès, Osona, Selva