Divendres 5 de Juny de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
GESTIÓ DE RESIDUS A LA CERDANYA. TRASLLAT A ANDORRA
Néstor Cabañas
Actualitzat a 21/5/2012
El Govern català estudia el trasllat dels residus de la Cerdanya a Andorra un cop el Congrés dels Diputats ratifiqui el conveni que possibilita l’exportació de residus cap al país pirinenc. Andorra disposa, des del 2007, d’una incineradora infrautilitzada i la Cerdanya es troba amb el problema de la saturació de l’abocador comarcal de Bellver.
El novembre de 1999 es va signar el primer acord entre la Generalitat i el Govern del Principat d’Andorra en matèria de residus per tal de regularitzar el trasllat de residus de la construcció d’Andorra a Catalunya. Aquests residus eren el resultat del boom immobiliari andorrà i s’utilitzaven per reomplir barrancs afectats pels aiguats de 1982 als municipis de Montferrer i Ribera d'Urgellet, a l’Alt Urgell. L’acord especificava que la Generalitat assumiria el control sobre els residus de la construcció davant la incapacitat d’Andorra i, a canvi, aquest país es comprometia a tractar les aigües del riu Valira -pendents de depurar i amb un greu impacte ambiental sobre el riu Segre- abans del 2002.
Al tractar-se d’un acord bilateral entre dos estats la seva aplicació es va materialitzar el 20 de gener de l’any 2000 quan es va signar un conveni de trasllat i gestió de residus entre el Govern d’Andorra i l’Estat espanyol regit pel Conveni marc de Basilea de 1992. Aquest acord permetia establir les mesures necessàries per a l'entrada a Espanya dels residus produïts al territori andorrà, amb la finalitat de gestionar-los de forma ambientalment correcte mentre Andorra no elaborés el seu Pla de residus d’acord amb les normes europees.
En aquest sentit, el 10 de gener de 2001 el Govern d’Andorra va aprovar el Pla Nacional de Residus (PNR) que tenia per objectiu adaptar tot el sistema de residus andorrà a la normativa europea introduint la recollida selectiva i de residus especials i la renovació de la incineradora que funcionava a la Comella (Andorra la Vella) des de 1980.
Andorra tanca l’antiga incineradora
La renovació de la incineradora va accelerar-se quan, el 22 d’octubre de 2002, en un estudi, es va detectar que els nivells de dioxines a l’aire eren mil vegades superiors als permesos per la Unió Europea (111 ug/m3), de tal manera que el Govern d’Andorra va decidir tancar definitivament el forn incinerador de residus de la Comella. Es va establir també un perímetre de seguretat de 200 hectàrees al seu voltant en les quals es va prohibir el consum de productes i aigua i es van realitzar controls sanitaris a 70 veïns i als 17 treballadors de la planta. Les deficiències en la incineradora eren ocasionades per un error en els filtres per eliminar dioxines al qual s’hi afegia el fet que la planta es trobava per sobre de la seva capacitat, arribant a cremar fins a 180 Tn/dia quan la seva capacitat màxima era de 120 Tn/dia.
El tancament de la incineradora va obligar al govern andorrà a exportar tots els seus residus a l’Estat espanyol mentre projectava una nova incineradora en el mateix àmbit. Quan es va conèixer la notícia diferents entitats ecologistes andorranes van començar a demanar la dimissió del govern del Comú d’Andorra la Vella per la seva negligència. Aquestes mobilitzacions van tenir el seu punt àlgid a final de mes d’octubre d’aquell mateix any quan es va organitzar una manifestació davant del Consell General que va aplegar unes 500 persones el mateix dia que es votava la construcció d’una nova incineradora a la qual les entitats s’hi oposaven. Aquesta decisió va ser finalment aprovada amb els vots a favor del Partit Liberal d'Andorra (PLA), al govern, i els vots contraris del Partit Socialdemòcrata (PS).
El Govern català estudia el trasllat dels residus de la Cerdanya a Andorra un cop el Congrés dels Diputats ratifiqui el conveni que possibilita l’exportació de residus cap al país pirinenc. Andorra disposa, des del 2007, d’una incineradora infrautilitzada i la Cerdanya es troba amb el problema de la saturació de l’abocador comarcal de Bellver.
El novembre de 1999 es va signar el primer acord entre la Generalitat i el Govern del Principat d’Andorra en matèria de residus per tal de regularitzar el trasllat de residus de la construcció d’Andorra a Catalunya. Aquests residus eren el resultat del boom immobiliari andorrà i s’utilitzaven per reomplir barrancs afectats pels aiguats de 1982 als municipis de Montferrer i Ribera d'Urgellet, a l’Alt Urgell. L’acord especificava que la Generalitat assumiria el control sobre els residus de la construcció davant la incapacitat d’Andorra i, a canvi, aquest país es comprometia a tractar les aigües del riu Valira -pendents de depurar i amb un greu impacte ambiental sobre el riu Segre- abans del 2002.
Al tractar-se d’un acord bilateral entre dos estats la seva aplicació es va materialitzar el 20 de gener de l’any 2000 quan es va signar un conveni de trasllat i gestió de residus entre el Govern d’Andorra i l’Estat espanyol regit pel Conveni marc de Basilea de 1992. Aquest acord permetia establir les mesures necessàries per a l'entrada a Espanya dels residus produïts al territori andorrà, amb la finalitat de gestionar-los de forma ambientalment correcte mentre Andorra no elaborés el seu Pla de residus d’acord amb les normes europees.
En aquest sentit, el 10 de gener de 2001 el Govern d’Andorra va aprovar el Pla Nacional de Residus (PNR) que tenia per objectiu adaptar tot el sistema de residus andorrà a la normativa europea introduint la recollida selectiva i de residus especials i la renovació de la incineradora que funcionava a la Comella (Andorra la Vella) des de 1980.
Andorra tanca l’antiga incineradora
La renovació de la incineradora va accelerar-se quan, el 22 d’octubre de 2002, en un estudi, es va detectar que els nivells de dioxines a l’aire eren mil vegades superiors als permesos per la Unió Europea (111 ug/m3), de tal manera que el Govern d’Andorra va decidir tancar definitivament el forn incinerador de residus de la Comella. Es va establir també un perímetre de seguretat de 200 hectàrees al seu voltant en les quals es va prohibir el consum de productes i aigua i es van realitzar controls sanitaris a 70 veïns i als 17 treballadors de la planta. Les deficiències en la incineradora eren ocasionades per un error en els filtres per eliminar dioxines al qual s’hi afegia el fet que la planta es trobava per sobre de la seva capacitat, arribant a cremar fins a 180 Tn/dia quan la seva capacitat màxima era de 120 Tn/dia.
El tancament de la incineradora va obligar al govern andorrà a exportar tots els seus residus a l’Estat espanyol mentre projectava una nova incineradora en el mateix àmbit. Quan es va conèixer la notícia diferents entitats ecologistes andorranes van començar a demanar la dimissió del govern del Comú d’Andorra la Vella per la seva negligència. Aquestes mobilitzacions van tenir el seu punt àlgid a final de mes d’octubre d’aquell mateix any quan es va organitzar una manifestació davant del Consell General que va aplegar unes 500 persones el mateix dia que es votava la construcció d’una nova incineradora a la qual les entitats s’hi oposaven. Aquesta decisió va ser finalment aprovada amb els vots a favor del Partit Liberal d'Andorra (PLA), al govern, i els vots contraris del Partit Socialdemòcrata (PS).
D’altra banda l’aprovació del conveni del 2000 va intensificar el trasllat de residus de la construcció cap a l’Alt Urgell causa del boom immobiliari i això va activar les protestes d’alguns sectors de la societat alturgellenca (ABOCAMENTS DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ D'ANDORRA A L'ALT URGELL). L’abril de 2005 es va establir un sistema de control a la frontera, realitzat per l’empresa Gestora de Runes de la Construcció, SA, per tal de limitar aquestes exportacions d’Andorra. L’any següent, el 2006, mitjançant un nou conveni de residus amb l’Estat espanyol, Andorra va adquirir el compromís d’instal•lar abocadors al seu territori per aquest tipus de residus.
Com a resultat d’aquest nou conveni, al gener de l’any 2007 el govern andorrà va publicar la primera revisió del Pla Nacional de Residus per al període 2007-2011. Aquest Pla s’estructurava en forma de sis programes d’actuació: de prevenció, reutilització i reciclatge, de gestió de residus perillosos, d’acció de les administracions i de seguiment del Conveni de Basilea.
La nova incineradora andorrana
El 30 de juny de 2007 es va inaugurar la nova incineradora d’Andorra, situada al mateix emplaçament que l’antiga, construïda per la societat Centre de Tractament de Residus d’Andorra (CTRASA), on hi participaren les empreses CESPA i Novenergie-Suez. La nova incineradora ocupa una superfície de 23.000 m² i es composa d’un forn incinerador amb una capacitat mitjana de 5,5 Tones/hora i una màxima de 8,8 Tones/hora. Es pretenia així tractar els residus generats pel conjunt de la població que, en temporada alta, supera les 100.000 persones. Els residus que permet tractar són sòlids urbans, carnis, industrials, fang de depuradores, sanitaris i voluminosos combustibles. El forn també permet aprofitar la incineració per a la producció d’energia elèctrica, amb un total de 32,65 GWh/any, cosa que representa el 5,75% de la demanda d’energia elèctrica del país. També disposa d’una deixalleria de 2.000 m² i d’una planta de transferència.
El 2007, el primer any de funcionament de l’equipament, s’hi van cremar 42.349 Tonesn i el 2008 44.934. En canvi l’any 2009 només va incinerar un total de 40.518 tones, unes 4.000 menys de les fixades en la concessió de CTRASA, motiu pel qual va haver de ser compensada econòmicament. L’any 2010 encara va baixar més la generació de residus i només se n’incineraren 39.031 Tones. La disminució s’atribuïa a l’aprofundiment de la crisi econòmica, el consegüent descens del consum i la davallada de turistes. Es va produir així un problema de sobredimensionament que va obligar al govern andorrà a estudiar la possibilitat d’acollir per primer cop residus de les poblacions catalanes i franceses veïnes per poder-la fer rendible.
S’obre el camí perquè Andorra aculli residus de la Cerdanya.
A mitjan 2011 l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va manifestar el seu interès per traslladar residus de la comarca de la Cerdanya a la incineradora andorrana. Segons l’ARC, la Cerdanya generava unes 10.000 Tn de residus l’any i l’abocador comarcal de Bellver de Cerdanya estava a punt de patir problemes de saturació. No obstant això, aquesta possibilitat depenia d’un nou acord bilateral entre Andorra i l’Estat espanyol que l’inclogués ja que mai s’havia contemplat en els acords anteriors.
Com a resultat d’aquest nou conveni, al gener de l’any 2007 el govern andorrà va publicar la primera revisió del Pla Nacional de Residus per al període 2007-2011. Aquest Pla s’estructurava en forma de sis programes d’actuació: de prevenció, reutilització i reciclatge, de gestió de residus perillosos, d’acció de les administracions i de seguiment del Conveni de Basilea.
La nova incineradora andorrana
El 30 de juny de 2007 es va inaugurar la nova incineradora d’Andorra, situada al mateix emplaçament que l’antiga, construïda per la societat Centre de Tractament de Residus d’Andorra (CTRASA), on hi participaren les empreses CESPA i Novenergie-Suez. La nova incineradora ocupa una superfície de 23.000 m² i es composa d’un forn incinerador amb una capacitat mitjana de 5,5 Tones/hora i una màxima de 8,8 Tones/hora. Es pretenia així tractar els residus generats pel conjunt de la població que, en temporada alta, supera les 100.000 persones. Els residus que permet tractar són sòlids urbans, carnis, industrials, fang de depuradores, sanitaris i voluminosos combustibles. El forn també permet aprofitar la incineració per a la producció d’energia elèctrica, amb un total de 32,65 GWh/any, cosa que representa el 5,75% de la demanda d’energia elèctrica del país. També disposa d’una deixalleria de 2.000 m² i d’una planta de transferència.
El 2007, el primer any de funcionament de l’equipament, s’hi van cremar 42.349 Tonesn i el 2008 44.934. En canvi l’any 2009 només va incinerar un total de 40.518 tones, unes 4.000 menys de les fixades en la concessió de CTRASA, motiu pel qual va haver de ser compensada econòmicament. L’any 2010 encara va baixar més la generació de residus i només se n’incineraren 39.031 Tones. La disminució s’atribuïa a l’aprofundiment de la crisi econòmica, el consegüent descens del consum i la davallada de turistes. Es va produir així un problema de sobredimensionament que va obligar al govern andorrà a estudiar la possibilitat d’acollir per primer cop residus de les poblacions catalanes i franceses veïnes per poder-la fer rendible.
S’obre el camí perquè Andorra aculli residus de la Cerdanya.
A mitjan 2011 l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va manifestar el seu interès per traslladar residus de la comarca de la Cerdanya a la incineradora andorrana. Segons l’ARC, la Cerdanya generava unes 10.000 Tn de residus l’any i l’abocador comarcal de Bellver de Cerdanya estava a punt de patir problemes de saturació. No obstant això, aquesta possibilitat depenia d’un nou acord bilateral entre Andorra i l’Estat espanyol que l’inclogués ja que mai s’havia contemplat en els acords anteriors.
La negociació de l’acord es va començar a encetar en una trobada entre el cap del Govern andorrà, Antoni Martí, i el president del Govern espanyol, Jose Luís Rodríguez Zapatero, el mes de juliol. Es va tractar la modificació del conveni de 2006 i l’adopció de la nova normativa europea 2008/98 i del Reglament europeu 1013/2006 que permetia a Andorra importar residus si es prioritzava la incineració, entesa com a valorització energètica dels residus, donada la seva proximitat.
Finalment, el 12 d’agost el ministre d'Afers Exteriors andorrà, Gilbert Saboya, i la seva homòloga espanyola, Trinidad Jiménez, van signar a Madrid l'acord sobre el trasllat de residus, que permetia la importació a Andorra de determinats residus provinents de l'Estat espanyol per a la seva incineració al forn de la Comella. Així mateix també establia un nou marc per a l'exportació de residus originats al Principat d’Andorra, com els productes carnis o sanitaris o les cendres procedents de la incineradora. Més endavant el 19 de novembre, el Consell de ministres del Govern espanyol també va autoritzar aquest conveni.
L’any següent, el 15 de març de 2012, el nou Conveni sobre trasllat de residus entre Andorra i l’Estat espanyol va ser ratificat pel Consell General d’Andorra per unanimitat. No obstant això, els consellers socialdemòcrates, que van manifestar el seu suport a l'acord, van demanar que el Govern es fes enrere pel que fa a la importació de residus de l’Estat espanyol. Consideraven que això podria donar un la mala imatge del país, que calia apostar per altres sistemes de tractament de residus com el reciclatge i que calia tenir en compte als problemes que havia ocasionat anteriorment la incineració de residus al Principat.
El 24 d’abril el Conveni sobre trasllat de residus va entrar a la mesa del Congrés dels Diputats per a la seva ratificació per part de la Comissió d’Afers exteriors, que era el darrer tràmit per a la completa ratificació per part Parlaments d’ambdós països.
Pendents només del vist-i-plau definitiu del Congrés dels Diputats es preveia que durant la segona meitat de 2012 s’intensifiquessin els contactes entre els governs andorrà i de la Generalitat per tal de fixar un acord econòmic pel trasllat dels residus de la Cerdanya al Principat d’Andorra.
Més informació
www.ctra.ad
Finalment, el 12 d’agost el ministre d'Afers Exteriors andorrà, Gilbert Saboya, i la seva homòloga espanyola, Trinidad Jiménez, van signar a Madrid l'acord sobre el trasllat de residus, que permetia la importació a Andorra de determinats residus provinents de l'Estat espanyol per a la seva incineració al forn de la Comella. Així mateix també establia un nou marc per a l'exportació de residus originats al Principat d’Andorra, com els productes carnis o sanitaris o les cendres procedents de la incineradora. Més endavant el 19 de novembre, el Consell de ministres del Govern espanyol també va autoritzar aquest conveni.
L’any següent, el 15 de març de 2012, el nou Conveni sobre trasllat de residus entre Andorra i l’Estat espanyol va ser ratificat pel Consell General d’Andorra per unanimitat. No obstant això, els consellers socialdemòcrates, que van manifestar el seu suport a l'acord, van demanar que el Govern es fes enrere pel que fa a la importació de residus de l’Estat espanyol. Consideraven que això podria donar un la mala imatge del país, que calia apostar per altres sistemes de tractament de residus com el reciclatge i que calia tenir en compte als problemes que havia ocasionat anteriorment la incineració de residus al Principat.
El 24 d’abril el Conveni sobre trasllat de residus va entrar a la mesa del Congrés dels Diputats per a la seva ratificació per part de la Comissió d’Afers exteriors, que era el darrer tràmit per a la completa ratificació per part Parlaments d’ambdós països.
Pendents només del vist-i-plau definitiu del Congrés dels Diputats es preveia que durant la segona meitat de 2012 s’intensifiquessin els contactes entre els governs andorrà i de la Generalitat per tal de fixar un acord econòmic pel trasllat dels residus de la Cerdanya al Principat d’Andorra.
Més informació
www.ctra.ad
Cerdanya
