Les actuacions concretades en el conveni eren la creació d’un port esportiu de 33.045 m² amb 396 amarratges, magatzems, locals comercials i aparcament per a 400 vehicles. També preveia construir un hotel de 5 estrelles a l’antic camí de Lloret (sector ses Alzines) amb una edificabilitat de 5.000 m² de sostre (st), a desenvolupar preferentment en planta baixa, i 10 xalets de luxe de 6.000 m²st màxim. El port incorporaria, a més, un hospital marí de 510 m², amb la finalitat d’investigació i tractament de les espècies marines de la zona. Pel que fa a la urbanització, els promotors es farien càrrec del condicionament del camí de ronda i del camí ral, de la instal•lació dels serveis bàsics a les zones d’aprofitament privat i del port esportiu; farien també cessió de les zones verdes a l’Ajuntament a més d’assumir el compromís de col•laborar amb l’Ajuntament en l’execució de projectes d’interès general. Finalment, la construcció del port comportaria l’execució d’un túnel que el connectaria amb el nucli de Tossa, ja que la naturalesa abrupta de l’indret impedia qualsevol altra opció.
Condicions del conveni
L’alcaldessa de Tossa, Gisela Saladich (TU), tot i considerar que el projecte podria potenciar l’atracció de turisme de qualitat, admetia que havia d’estar consensuat el màxim possible amb la ciutadania. Per això Saldich explicava que s’impulsaria una consulta popular –recollida també en el conveni signat- i en cas que els veïns rebutgessin el port l’Ajuntament no hauria de compensar les societats promotores. Igualment d’important era la condició que el projecte comptés amb el capital necessari per a la seva execució, així com que la Generalitat l’avalés. En aquest sentit, cal recordar que el Pla de ports establia una moratòria per a evitar la construcció de més ports fins l’any 2015.
Els promotors s’havien reunit al mes de març amb responsables del Departament de Territori i Sostenibilitat per a explicar-los el projecte. La Generalitat va advertir-los que, en cap cas, es permetria la construcció d’un nou equipament portuari abans del 2015 i que, passat aquell termini, ja es veuria si es mantenia la moratòria o se n’autoritzaven més. Igualment els van indicar que encara havien de demostrar que el port era econòmicament viable (es dubtava que amb només 396 amarratges ho fos) i que calia fer, entre altres, el projecte executiu i la memòria econòmica.
Així a principi de juliol, en l’acte d’inauguració de les obres d’ampliació i millora del port de Blanes, el director general de Transports i Mobilitat, Ricard Font, va recordar que el projecte del port esportiu era inviable com a mínim fins que acabés la moratòria i que, a més, dependria del projecte, pla de negoci i encaix ambiental, urbanístic i econòmic que definissin els promotors i l’Ajuntament.
Reaccions a la proposta
Les primeres reaccions es van fer sentir entre els socis de govern. El grup municipal del PSC va emetre un comunicat en el qual es posicionava en contra del conveni i la construcció del port i la urbanització. Així Pilar Mundet, cap del grup municipal, manifestava el rebuig al port esportiu i al model urbanístic que l’acompanyava. Valorava però, la voluntat de l’alcaldessa d’impulsar una consulta popular, alhora que confiava que servís per avalar l’alternativa d’una marina seca****, que el Pla de ports incloïa com una possibilitat d’emplaçament favorable***** amb la previsió de la seva construcció a llarg termini i una capacitat màxima per a 250 embarcacions. Aquesta havia estat la proposta inicial de TU, compartida i recolzada pel PSC segons deia Pilar Mundet. Posava igualment de manifest la contradicció de potenciar un projecte en el mateix àmbit -camí de la Marina- en el que s’havia evitat una urbanització de xalets i que encara cuejava al Tribunal Suprem.
El grup municipal de CiU, a l’oposició, també va ser crític amb el proposta. Imma Colom, portaveu del grup municipal, ho va qualificar de martingala, segons informava el diari
El Punt Avui en la seva edició del 17 de març. Posava també de relleu el gir de l’alcaldessa, que durant anys havia defensat l’opció de la marina seca.
La coalició ICV-EUiA de Girona, rebutjava el projecte del port i dels xalets, hotel i altres edificacions associats al projecte. A principis d’abril el diputat Joan Boada manifestava que la coalició combatria aquest projecte i tots els projectes de nous ports que es plantegessin a la Costa Brava un cop finalitzés la moratòria del 2015. Segons Boada, no havia canviat res des de que s’havia aprovat la moratòria i considerava que el rescat del projecte era una tornada a un model de “pa per avui i gana per demà”.
Per la seva banda, l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) es posicionà frontalment contrari a la proposta ja que, en la seva opinió, implicaria la destrucció d’un dels paisatges més emblemàtics i de forta identitat de la Costa Brav gràcies a les petites cales i la Vila Vella. Així mateix recordaven que la presència de racons inalterats i la seva preservació van conduir a la redacció el 1998 de la Carta de Tossa (revisada al 2006), en la qual el municipi es comprometia a assolir la preservació del seu territori. Finalment asseguraven que contradeia el Pla de ports de Catalunya, el PDUSC i el
PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES (PTPCG), on el sector quedava inclòs en el sistema d’espais oberts de protecció especial.