Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
PORT D'ES CODOLAR (TOSSA DE MAR)
Montserrat Mercadé
Actualitzat a 31/12/2012
El març de 2012 es fa pública la signatura d’un conveni entre l’Ajuntament de Tossa de Mar i dues promotores per a la construcció d’un port esportiu, un hotel, un hospital marí i 10 xalets al sector d’es Codolar. El conveni, que serà dut a referèndum, provoca la reacció contrària del partit soci del govern, de l’oposició municipal i de l’entitat ecologista ANG. Per la seva banda la Generalitat deixa clar que no revisarà el Pla de ports abans no finalitzi la moratòria al 2015 i que cal fer un estudi de viabilitat econòmica.
Tossa de Mar (la Selva), amb 5.917 habitants el 2011 (Idescat), és un municipi del litoral de la Costa Brava caracteritzat per un territori muntanyós, amb penya-segats i petites cales arran de mar, i ocupat majoritàriament per boscos de sureda. Dues terceres parts del seu terme municipal es troben dins de l’àmbit del PEIN del massís de les Cadiretes. El nucli de població es localitza a l’única part plana, que correspon a l’arribada de la riera de Tossa al mar. Està format per la Vila Vella, un recinte emmurallat del segle XII; el centre històric, format per les expansions a partir del segle XVI; i els creixements a partir dels anys cinquanta del segle XX, en bona part fruit del turisme, que se situen al voltant del centre històric o en urbanitzacions al llarg de la franja costanera recolzades en la carretera de Lloret de Mar o de Sant Feliu de Guíxols.
L’activitat econòmica de Tossa de Mar està centrada en el turisme amb una oferta d’allotjament que l’any 2001 era de 15.220 places*, encapçalada pel sector hoteler (46%) i seguida pels càmpings (43%) i els apartaments (11%). A aquestes cal sumar les 4.441 unitats d’habitatge d’ús secundari.
Tossa de Mar no té pròpiament port tot i que la badia, que ofereix un ancoratge protegit dels vents predominants però està obert en direcció NE-E-SE, sovint és identificada amb aquesta funció. La idea de fer un port esportiu al municipi té els seus orígens als anys 70, dècada en la qual a Tossa s’estava consolidant el model turístic i de segona residència. Es pretenia realitzar a la cala Giverola, dos quilòmetres al nord del nucli urbà, si bé la idea no va prosperar.
L’any 2002 es va plantejar el projecte de construcció d’un port a la zona d’es Codolar, al sud del nucli antic, d’acord amb les recomanacions del Pla estratègic del municipi. L’equip de Govern municipal d’aleshores, del grup municipal de CiU, va impulsar la redacció d’uns estudis previs i, a l’abril del 2003, estava enllestit l’avantprojecte, el qual no preveia la construcció de cap urbanització al seu voltant. El projecte, però, no tenia el vistiplau del cap d’Urbanisme de Girona, Jaume Torrent, i era rebutjat pels partits de l’oposició (PSC i Joves per Tossa), part de la població i diversos grups ecologistes. Per la seva banda Enric Ticó, aleshores director general de Ports, declarava al maig del mateix any que la Generalitat no es plantejava fer nous ports. Finalment, el resultat de les eleccions municipals d’aquell any, que van portar al govern municipal al PSC i ERC, van suposar l’abandonament definitiu del projecte.
El PLA DE PORTS DE CATALUNYA de 2007 va identificar 10 instal•lacions marítimes a les platges i cales de Tossa de Mar, entre zones d’avarada i amarratge i de fondeig de boies, totes elles competència del Ministeri de Medi Ambient. D’aquestes, només en quatre** s’estimava la capacitat d’avarada, totalitzant entre elles 579 embarcacions, sent la principal la de la platja Gran, amb una capacitat estimada de 240. Això no obstant, el Pla descartava la construcció d’un port a Tossa a curt termini, ja que només possibilitava la creació d'una única infraestructura portuària a tot Catalunya fins l’any 2015, al CAP DE SALOU.
Una nova proposta del port esportiu
A mitjans de març de 2012 es va fer pública la signatura d’un conveni entre l’Ajuntament (governat en coalició per Tossa Unida -TU- i el PSC) i les societats Star Assets i Feanda 2, propietàries d’unes finques situades a l’oest de la platja d’es Codolar, amb l’objectiu de construir un port esportiu. El port se situaria al sud del nucli de Tossa i a l’oest de la platja d’es Codolar, en unes finques propietat de les dues empreses, entre el cap de la Pedra Tallada i la punta d’en Queros. Es tracta d’una àrea que forma part del massís de les Cadiretes, per bé que no està inclosa al PEIN. El relleu és molt abrupte, amb penya-segats orientats al mar, i la vegetació està formada per masses arbrades de pi blanc més o menys disperses.
El PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC) inclou tot el sector proper a es Codolar en l’àmbit C1 (sòl no urbanitzable costaner de màxima protecció) en l’àmbit UTR-C 084 Punta d’en Querus. Per a aquests sòls el PDUSC admet només els usos vinculats directament i substancialment a la naturalesa rústica dels terrenys, a més de les activitats o els equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural. Pel que fa activitats s’admeten només aquelles que estiguin relacionades amb l’article 47.4 lletres a i b de la Llei d’urbanisme*** que s’hagin d’emplaçar necessàriament a la zona costanera, entre les quals les col•lectives de caràcter esportiu.
El març de 2012 es fa pública la signatura d’un conveni entre l’Ajuntament de Tossa de Mar i dues promotores per a la construcció d’un port esportiu, un hotel, un hospital marí i 10 xalets al sector d’es Codolar. El conveni, que serà dut a referèndum, provoca la reacció contrària del partit soci del govern, de l’oposició municipal i de l’entitat ecologista ANG. Per la seva banda la Generalitat deixa clar que no revisarà el Pla de ports abans no finalitzi la moratòria al 2015 i que cal fer un estudi de viabilitat econòmica.
Tossa de Mar (la Selva), amb 5.917 habitants el 2011 (Idescat), és un municipi del litoral de la Costa Brava caracteritzat per un territori muntanyós, amb penya-segats i petites cales arran de mar, i ocupat majoritàriament per boscos de sureda. Dues terceres parts del seu terme municipal es troben dins de l’àmbit del PEIN del massís de les Cadiretes. El nucli de població es localitza a l’única part plana, que correspon a l’arribada de la riera de Tossa al mar. Està format per la Vila Vella, un recinte emmurallat del segle XII; el centre històric, format per les expansions a partir del segle XVI; i els creixements a partir dels anys cinquanta del segle XX, en bona part fruit del turisme, que se situen al voltant del centre històric o en urbanitzacions al llarg de la franja costanera recolzades en la carretera de Lloret de Mar o de Sant Feliu de Guíxols.
L’activitat econòmica de Tossa de Mar està centrada en el turisme amb una oferta d’allotjament que l’any 2001 era de 15.220 places*, encapçalada pel sector hoteler (46%) i seguida pels càmpings (43%) i els apartaments (11%). A aquestes cal sumar les 4.441 unitats d’habitatge d’ús secundari.
Tossa de Mar no té pròpiament port tot i que la badia, que ofereix un ancoratge protegit dels vents predominants però està obert en direcció NE-E-SE, sovint és identificada amb aquesta funció. La idea de fer un port esportiu al municipi té els seus orígens als anys 70, dècada en la qual a Tossa s’estava consolidant el model turístic i de segona residència. Es pretenia realitzar a la cala Giverola, dos quilòmetres al nord del nucli urbà, si bé la idea no va prosperar.
L’any 2002 es va plantejar el projecte de construcció d’un port a la zona d’es Codolar, al sud del nucli antic, d’acord amb les recomanacions del Pla estratègic del municipi. L’equip de Govern municipal d’aleshores, del grup municipal de CiU, va impulsar la redacció d’uns estudis previs i, a l’abril del 2003, estava enllestit l’avantprojecte, el qual no preveia la construcció de cap urbanització al seu voltant. El projecte, però, no tenia el vistiplau del cap d’Urbanisme de Girona, Jaume Torrent, i era rebutjat pels partits de l’oposició (PSC i Joves per Tossa), part de la població i diversos grups ecologistes. Per la seva banda Enric Ticó, aleshores director general de Ports, declarava al maig del mateix any que la Generalitat no es plantejava fer nous ports. Finalment, el resultat de les eleccions municipals d’aquell any, que van portar al govern municipal al PSC i ERC, van suposar l’abandonament definitiu del projecte.
El PLA DE PORTS DE CATALUNYA de 2007 va identificar 10 instal•lacions marítimes a les platges i cales de Tossa de Mar, entre zones d’avarada i amarratge i de fondeig de boies, totes elles competència del Ministeri de Medi Ambient. D’aquestes, només en quatre** s’estimava la capacitat d’avarada, totalitzant entre elles 579 embarcacions, sent la principal la de la platja Gran, amb una capacitat estimada de 240. Això no obstant, el Pla descartava la construcció d’un port a Tossa a curt termini, ja que només possibilitava la creació d'una única infraestructura portuària a tot Catalunya fins l’any 2015, al CAP DE SALOU.
Una nova proposta del port esportiu
A mitjans de març de 2012 es va fer pública la signatura d’un conveni entre l’Ajuntament (governat en coalició per Tossa Unida -TU- i el PSC) i les societats Star Assets i Feanda 2, propietàries d’unes finques situades a l’oest de la platja d’es Codolar, amb l’objectiu de construir un port esportiu. El port se situaria al sud del nucli de Tossa i a l’oest de la platja d’es Codolar, en unes finques propietat de les dues empreses, entre el cap de la Pedra Tallada i la punta d’en Queros. Es tracta d’una àrea que forma part del massís de les Cadiretes, per bé que no està inclosa al PEIN. El relleu és molt abrupte, amb penya-segats orientats al mar, i la vegetació està formada per masses arbrades de pi blanc més o menys disperses.
El PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC) inclou tot el sector proper a es Codolar en l’àmbit C1 (sòl no urbanitzable costaner de màxima protecció) en l’àmbit UTR-C 084 Punta d’en Querus. Per a aquests sòls el PDUSC admet només els usos vinculats directament i substancialment a la naturalesa rústica dels terrenys, a més de les activitats o els equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural. Pel que fa activitats s’admeten només aquelles que estiguin relacionades amb l’article 47.4 lletres a i b de la Llei d’urbanisme*** que s’hagin d’emplaçar necessàriament a la zona costanera, entre les quals les col•lectives de caràcter esportiu.
Les actuacions concretades en el conveni eren la creació d’un port esportiu de 33.045 m² amb 396 amarratges, magatzems, locals comercials i aparcament per a 400 vehicles. També preveia construir un hotel de 5 estrelles a l’antic camí de Lloret (sector ses Alzines) amb una edificabilitat de 5.000 m² de sostre (st), a desenvolupar preferentment en planta baixa, i 10 xalets de luxe de 6.000 m²st màxim. El port incorporaria, a més, un hospital marí de 510 m², amb la finalitat d’investigació i tractament de les espècies marines de la zona. Pel que fa a la urbanització, els promotors es farien càrrec del condicionament del camí de ronda i del camí ral, de la instal•lació dels serveis bàsics a les zones d’aprofitament privat i del port esportiu; farien també cessió de les zones verdes a l’Ajuntament a més d’assumir el compromís de col•laborar amb l’Ajuntament en l’execució de projectes d’interès general. Finalment, la construcció del port comportaria l’execució d’un túnel que el connectaria amb el nucli de Tossa, ja que la naturalesa abrupta de l’indret impedia qualsevol altra opció.
Condicions del conveni
L’alcaldessa de Tossa, Gisela Saladich (TU), tot i considerar que el projecte podria potenciar l’atracció de turisme de qualitat, admetia que havia d’estar consensuat el màxim possible amb la ciutadania. Per això Saldich explicava que s’impulsaria una consulta popular –recollida també en el conveni signat- i en cas que els veïns rebutgessin el port l’Ajuntament no hauria de compensar les societats promotores. Igualment d’important era la condició que el projecte comptés amb el capital necessari per a la seva execució, així com que la Generalitat l’avalés. En aquest sentit, cal recordar que el Pla de ports establia una moratòria per a evitar la construcció de més ports fins l’any 2015.
Els promotors s’havien reunit al mes de març amb responsables del Departament de Territori i Sostenibilitat per a explicar-los el projecte. La Generalitat va advertir-los que, en cap cas, es permetria la construcció d’un nou equipament portuari abans del 2015 i que, passat aquell termini, ja es veuria si es mantenia la moratòria o se n’autoritzaven més. Igualment els van indicar que encara havien de demostrar que el port era econòmicament viable (es dubtava que amb només 396 amarratges ho fos) i que calia fer, entre altres, el projecte executiu i la memòria econòmica.
Així a principi de juliol, en l’acte d’inauguració de les obres d’ampliació i millora del port de Blanes, el director general de Transports i Mobilitat, Ricard Font, va recordar que el projecte del port esportiu era inviable com a mínim fins que acabés la moratòria i que, a més, dependria del projecte, pla de negoci i encaix ambiental, urbanístic i econòmic que definissin els promotors i l’Ajuntament.
Reaccions a la proposta
Les primeres reaccions es van fer sentir entre els socis de govern. El grup municipal del PSC va emetre un comunicat en el qual es posicionava en contra del conveni i la construcció del port i la urbanització. Així Pilar Mundet, cap del grup municipal, manifestava el rebuig al port esportiu i al model urbanístic que l’acompanyava. Valorava però, la voluntat de l’alcaldessa d’impulsar una consulta popular, alhora que confiava que servís per avalar l’alternativa d’una marina seca****, que el Pla de ports incloïa com una possibilitat d’emplaçament favorable***** amb la previsió de la seva construcció a llarg termini i una capacitat màxima per a 250 embarcacions. Aquesta havia estat la proposta inicial de TU, compartida i recolzada pel PSC segons deia Pilar Mundet. Posava igualment de manifest la contradicció de potenciar un projecte en el mateix àmbit -camí de la Marina- en el que s’havia evitat una urbanització de xalets i que encara cuejava al Tribunal Suprem.
El grup municipal de CiU, a l’oposició, també va ser crític amb el proposta. Imma Colom, portaveu del grup municipal, ho va qualificar de martingala, segons informava el diari El Punt Avui en la seva edició del 17 de març. Posava també de relleu el gir de l’alcaldessa, que durant anys havia defensat l’opció de la marina seca.
La coalició ICV-EUiA de Girona, rebutjava el projecte del port i dels xalets, hotel i altres edificacions associats al projecte. A principis d’abril el diputat Joan Boada manifestava que la coalició combatria aquest projecte i tots els projectes de nous ports que es plantegessin a la Costa Brava un cop finalitzés la moratòria del 2015. Segons Boada, no havia canviat res des de que s’havia aprovat la moratòria i considerava que el rescat del projecte era una tornada a un model de “pa per avui i gana per demà”.
Per la seva banda, l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) es posicionà frontalment contrari a la proposta ja que, en la seva opinió, implicaria la destrucció d’un dels paisatges més emblemàtics i de forta identitat de la Costa Brav gràcies a les petites cales i la Vila Vella. Així mateix recordaven que la presència de racons inalterats i la seva preservació van conduir a la redacció el 1998 de la Carta de Tossa (revisada al 2006), en la qual el municipi es comprometia a assolir la preservació del seu territori. Finalment asseguraven que contradeia el Pla de ports de Catalunya, el PDUSC i el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES (PTPCG), on el sector quedava inclòs en el sistema d’espais oberts de protecció especial.
Condicions del conveni
L’alcaldessa de Tossa, Gisela Saladich (TU), tot i considerar que el projecte podria potenciar l’atracció de turisme de qualitat, admetia que havia d’estar consensuat el màxim possible amb la ciutadania. Per això Saldich explicava que s’impulsaria una consulta popular –recollida també en el conveni signat- i en cas que els veïns rebutgessin el port l’Ajuntament no hauria de compensar les societats promotores. Igualment d’important era la condició que el projecte comptés amb el capital necessari per a la seva execució, així com que la Generalitat l’avalés. En aquest sentit, cal recordar que el Pla de ports establia una moratòria per a evitar la construcció de més ports fins l’any 2015.
Els promotors s’havien reunit al mes de març amb responsables del Departament de Territori i Sostenibilitat per a explicar-los el projecte. La Generalitat va advertir-los que, en cap cas, es permetria la construcció d’un nou equipament portuari abans del 2015 i que, passat aquell termini, ja es veuria si es mantenia la moratòria o se n’autoritzaven més. Igualment els van indicar que encara havien de demostrar que el port era econòmicament viable (es dubtava que amb només 396 amarratges ho fos) i que calia fer, entre altres, el projecte executiu i la memòria econòmica.
Així a principi de juliol, en l’acte d’inauguració de les obres d’ampliació i millora del port de Blanes, el director general de Transports i Mobilitat, Ricard Font, va recordar que el projecte del port esportiu era inviable com a mínim fins que acabés la moratòria i que, a més, dependria del projecte, pla de negoci i encaix ambiental, urbanístic i econòmic que definissin els promotors i l’Ajuntament.
Reaccions a la proposta
Les primeres reaccions es van fer sentir entre els socis de govern. El grup municipal del PSC va emetre un comunicat en el qual es posicionava en contra del conveni i la construcció del port i la urbanització. Així Pilar Mundet, cap del grup municipal, manifestava el rebuig al port esportiu i al model urbanístic que l’acompanyava. Valorava però, la voluntat de l’alcaldessa d’impulsar una consulta popular, alhora que confiava que servís per avalar l’alternativa d’una marina seca****, que el Pla de ports incloïa com una possibilitat d’emplaçament favorable***** amb la previsió de la seva construcció a llarg termini i una capacitat màxima per a 250 embarcacions. Aquesta havia estat la proposta inicial de TU, compartida i recolzada pel PSC segons deia Pilar Mundet. Posava igualment de manifest la contradicció de potenciar un projecte en el mateix àmbit -camí de la Marina- en el que s’havia evitat una urbanització de xalets i que encara cuejava al Tribunal Suprem.
El grup municipal de CiU, a l’oposició, també va ser crític amb el proposta. Imma Colom, portaveu del grup municipal, ho va qualificar de martingala, segons informava el diari El Punt Avui en la seva edició del 17 de març. Posava també de relleu el gir de l’alcaldessa, que durant anys havia defensat l’opció de la marina seca.
La coalició ICV-EUiA de Girona, rebutjava el projecte del port i dels xalets, hotel i altres edificacions associats al projecte. A principis d’abril el diputat Joan Boada manifestava que la coalició combatria aquest projecte i tots els projectes de nous ports que es plantegessin a la Costa Brava un cop finalitzés la moratòria del 2015. Segons Boada, no havia canviat res des de que s’havia aprovat la moratòria i considerava que el rescat del projecte era una tornada a un model de “pa per avui i gana per demà”.
Per la seva banda, l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) es posicionà frontalment contrari a la proposta ja que, en la seva opinió, implicaria la destrucció d’un dels paisatges més emblemàtics i de forta identitat de la Costa Brav gràcies a les petites cales i la Vila Vella. Així mateix recordaven que la presència de racons inalterats i la seva preservació van conduir a la redacció el 1998 de la Carta de Tossa (revisada al 2006), en la qual el municipi es comprometia a assolir la preservació del seu territori. Finalment asseguraven que contradeia el Pla de ports de Catalunya, el PDUSC i el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES (PTPCG), on el sector quedava inclòs en el sistema d’espais oberts de protecció especial.
Per contra, l'Associació d'Hostaleria de Tossa de Mar es va mostrar a favor de la possible construcció del port esportiu. Francesc Zuchitello, president del gremi, va explicar que el sector ja ho veia amb bons ulls el 2002, quan es va fer la primera proposta ja que podria ser el revulsiu que necessitava el sector turístic del municipi. Tanmateix es mostrava cautelós amb tot el que hi anava associat (xalets i hotel) i reconeixia que ho haurien de valorar.
Entre el sector empresarial, però, no tot eren opinions favorables. Eugènia Serrat, empresària hotelera i presidenta de l'Associació d'Amics Tossa Club Unesco, considerava que un port esportiu malmetria un espai privilegiat i dels pocs que quedaven sense explotar a la costa. Creia també que el projecte només beneficiaria els promotors i no descartava que es convoquessin mobilitzacions en contra.
Es crea la plataforma Aturem el Port
En paral•lel un grup de veïns de Tossa de Mar van crear la plataforma Aturem el Port. La plataforma estava integrada pels Amics de Tossa de la Unesco i per integrants de l’associació Salvem els Cars, també de Tossa. El mes de març va fer públic un manifest en què argumentaven la seva oposició a la construcció del port tant des dels punts de vista ambiental i paisatgístic com econòmic. Així, destacaven la ruptura i contaminació del petit ecosistema litoral, la contaminació i afectació de l’ecosistema aquàtic pèl trànsit dels vaixells, la possible pèrdua de platges a causa de la construcció de dics i espigons com ja s’ha esdevingut a municipis del Maresme, a Blanes o Sant Feliu de Guíxols o la desaparició de part del camí de ronda entre Tossa i Lloret. Consideraven que el port no significaria la creació de nous llocs de treball al municipi ja que les empreses d’aquell sector solien portar-se els seus propis equips de treballadors especialitzats.
Entre les alternatives proposaven la promoció del turisme gastronòmic, amb la potenciació de l’agricultura i ramaderia ecològica amb la qual es podrien abastir els restaurants locals i afavoririen la creació de llocs de treball. Proposaven també completar l’oferta amb excursions guiades pels paratges de la costa encara ben conservats.
El mes de juny, la portaveu de la plataforma i presidenta d’Amics de Tossa, Maria Eugènia Serrat, explicava que la plataforma estava planificant un seguit d’actuacions tot i que en aquells moments encara no estaven definides. La voluntat era que, a través d’aquestes es donés informació de com podria afectar la construcció del port a l’entorn ambiental i econòmic Plantejaven fer un seguit de trobades amb tècnics i experts que facilitessin informació sobre les conseqüències de la infraestructura. Així, per exemple, el 17 de juliol Arcadi Oliveras, doctor en Economia, del Departament d'Economia Aplicada de la UAB i president de Justícia i Pau, va fer una xerrada sobre alternatives econòmiques al model actual.
Tot i que a finals de març es va anunciar que el referèndum es podria fer al llarg del 2012, l’Ajuntament va explicar posteriorment que abans de convocar-lo volien que el projecte estigués més definit. Així mateix, s’estava encara acabant de dissenyar la manera com es faria la consulta. Per exemple, se sabia que es farien xerrades i altres activitats però s’havia de dissenyar la manera en què els veïns poguessin trobar tots els arguments favorables i contraris al projecte. D’aquesta manera, a finals d’any el referèndum no havia estat convocat i no hi havia noticies sobre l’evolució de l’avantprojecte.
Més informació
www.capitanes.com/?a=turismar.costabrava.tossa
www.tossademar.cat/notapremsa
Agraïments: Tossanatural (tossanatural.blogspot.com.es) per les fotografies cedides de l'àmbit d'es Codolar.
* Al 2010, hi havia 7.568 places hoteleres i 6.554 places en càmpings. No es disposa de dades sobre els apartaments, ni segones residències.
** Platja de la Mar Menuda, platja de Tossa o platja Gran, cala Salionç i cala Giverola.
*** L’apartat 4 de l’article 47 no ha quedat modificat amb la Llei 3/2012 de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme.
**** S’entén per marines seques i àrees d’hivernada instal•lacions per a l’emmagatzematge d’embarcacions a terra. A les àrees d’hivernada, l’emmagatzematge es fa només durant la temporada d’hivern; en canvi la marina seca substitueix totalment un amarrador ja que l’embarcació es posa i treu de l’aigua cada cop que s’utilitza (definició treta del Pla de ports de Catalunya, capítol 4, Estudi de la demanda, pàgina 20).
***** Pla de ports, capítol 5 Diagnosi estratègica de l’activitat futura, pàgines 28 a 30, taula 5.4 Possibilitat d’ubicació de marines seques.
Entre el sector empresarial, però, no tot eren opinions favorables. Eugènia Serrat, empresària hotelera i presidenta de l'Associació d'Amics Tossa Club Unesco, considerava que un port esportiu malmetria un espai privilegiat i dels pocs que quedaven sense explotar a la costa. Creia també que el projecte només beneficiaria els promotors i no descartava que es convoquessin mobilitzacions en contra.
Es crea la plataforma Aturem el Port
En paral•lel un grup de veïns de Tossa de Mar van crear la plataforma Aturem el Port. La plataforma estava integrada pels Amics de Tossa de la Unesco i per integrants de l’associació Salvem els Cars, també de Tossa. El mes de març va fer públic un manifest en què argumentaven la seva oposició a la construcció del port tant des dels punts de vista ambiental i paisatgístic com econòmic. Així, destacaven la ruptura i contaminació del petit ecosistema litoral, la contaminació i afectació de l’ecosistema aquàtic pèl trànsit dels vaixells, la possible pèrdua de platges a causa de la construcció de dics i espigons com ja s’ha esdevingut a municipis del Maresme, a Blanes o Sant Feliu de Guíxols o la desaparició de part del camí de ronda entre Tossa i Lloret. Consideraven que el port no significaria la creació de nous llocs de treball al municipi ja que les empreses d’aquell sector solien portar-se els seus propis equips de treballadors especialitzats.
Entre les alternatives proposaven la promoció del turisme gastronòmic, amb la potenciació de l’agricultura i ramaderia ecològica amb la qual es podrien abastir els restaurants locals i afavoririen la creació de llocs de treball. Proposaven també completar l’oferta amb excursions guiades pels paratges de la costa encara ben conservats.
El mes de juny, la portaveu de la plataforma i presidenta d’Amics de Tossa, Maria Eugènia Serrat, explicava que la plataforma estava planificant un seguit d’actuacions tot i que en aquells moments encara no estaven definides. La voluntat era que, a través d’aquestes es donés informació de com podria afectar la construcció del port a l’entorn ambiental i econòmic Plantejaven fer un seguit de trobades amb tècnics i experts que facilitessin informació sobre les conseqüències de la infraestructura. Així, per exemple, el 17 de juliol Arcadi Oliveras, doctor en Economia, del Departament d'Economia Aplicada de la UAB i president de Justícia i Pau, va fer una xerrada sobre alternatives econòmiques al model actual.
Tot i que a finals de març es va anunciar que el referèndum es podria fer al llarg del 2012, l’Ajuntament va explicar posteriorment que abans de convocar-lo volien que el projecte estigués més definit. Així mateix, s’estava encara acabant de dissenyar la manera com es faria la consulta. Per exemple, se sabia que es farien xerrades i altres activitats però s’havia de dissenyar la manera en què els veïns poguessin trobar tots els arguments favorables i contraris al projecte. D’aquesta manera, a finals d’any el referèndum no havia estat convocat i no hi havia noticies sobre l’evolució de l’avantprojecte.
Més informació
www.capitanes.com/?a=turismar.costabrava.tossa
www.tossademar.cat/notapremsa
Agraïments: Tossanatural (tossanatural.blogspot.com.es) per les fotografies cedides de l'àmbit d'es Codolar.
* Al 2010, hi havia 7.568 places hoteleres i 6.554 places en càmpings. No es disposa de dades sobre els apartaments, ni segones residències.
** Platja de la Mar Menuda, platja de Tossa o platja Gran, cala Salionç i cala Giverola.
*** L’apartat 4 de l’article 47 no ha quedat modificat amb la Llei 3/2012 de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme.
**** S’entén per marines seques i àrees d’hivernada instal•lacions per a l’emmagatzematge d’embarcacions a terra. A les àrees d’hivernada, l’emmagatzematge es fa només durant la temporada d’hivern; en canvi la marina seca substitueix totalment un amarrador ja que l’embarcació es posa i treu de l’aigua cada cop que s’utilitza (definició treta del Pla de ports de Catalunya, capítol 4, Estudi de la demanda, pàgina 20).
***** Pla de ports, capítol 5 Diagnosi estratègica de l’activitat futura, pàgines 28 a 30, taula 5.4 Possibilitat d’ubicació de marines seques.
Selva
