Actualitzat a 31/12/2012

A finals d’any encara no han estat resoltes les al•legacions presentades a la modificació del PGM per a la protecció del nucli antic del barri de Sant Andreu de Palomar, aprovat inicialment el desembre del 2011. Tot amb tot, a finals del mes de desembre transcendeix la noticia que l’Ajuntament ha acceptat la major part de les al•legacions però encara no es té una data per l’aprovació definitiva del pla.

Antecedents 2011

L’antic municipi de Sant Andreu de Palomar, amb una extensió de 174 hectàrees, va ser annexionat al municipi de Barcelona l’any 1897 esdevenint el barri més poblat del Districte de Sant Andreu, posició que mantenia al 2010 amb 55.813 habitants i un pes del 37’9% respecte el Districte (Estadística de l’Ajuntament de Barcelona). Al llarg dels anys la urbanització s'havia anat estenent en petits carrers a l'entorn del carrer Gran, eix principal i antiga via romana. Al voltant de l’any 1903 es va iniciar la construcció de petits eixamples desenvolupats fonamentalment a l’entorn dels vials del passeig de Torras i Bages i la Rambla de Fabra i Puig - Onze de Setembre. Un cop consolidada la trama d’espina de peix del carrer Gran de Sant Andreu i durant la primera meitat del segle XX, es va desenvolupar al voltant dels grans eixos formats pel carrer Gran i plaça del Comerç.

Les ordenances d’edificació dels anys 60 i les proposades pel Pla General Metropolità (PGM) de 1976 van suposar una progressiva substitució de l’edificació tradicional. Així mateix el PGM va qualificar com a zones de densificació àmbits morfològics de nucli antic i va proposar la creació o ampliació de nous sistemes viaris*, fet que creava afectacions totals o parcials a un bon nombre d’habitatges. A més, hi havia les afectacions de sòls com a sistemes per a la creació de nous espais lliures i equipaments i les àrees de transformació, clau 17, encara no executades. Finalment, hi havia l’ordenació del sòl privat ja, que tot i que el PGM va qualificar una part important del nucli històric com a zona de nucli antic, clau 12, alguns eixamples menors del segle XIX planificats i consolidats sobre les mateixes traces parcel•làries i amb la mateixa estructura edificatòria que el nucli antic que també formaven part d’aquest van ser qualificats, en tot o en part, com a zona de densificació urbana, clau 13b. La diferent qualificació va comportar diferències en la regulació de determinats paràmetres d’edificació (per exemple el percentatge d’ocupació de la corona edificada, la dimensió mínima de les parcel•les o les possibilitats d’ocupació del pati d’illa).

La desafectació del nucli històric en el pla d’actuació
L’any 2007 el Districte de Sant Andreu va aprovar el Pla d’actuació del Districte, 2008-2011 i entre els seus objectius generals es va incloure com a actuació la desafectació i conservació del nucli històric de Sant Andreu del Palomar i les seves zones d’especial interès i es va contractar la redacció d’un projecte per estudiar la desafectació. No obstant això l’Associació de Veïns de Sant Andreu (AVV) va considerar que aquest pas no era suficient i a la primavera del 2009 va iniciar la campanya “Salvem el casc antic” amb la recollida de signatures. Volien aconseguir que l’Ajuntament suspengués les llicències d’obra nova durant un any, temps que consideraven suficient perquè s’elaborés el pla, i demanaven que el consistori apostés per la conservació de tot el casc antic. El 5 de novembre del 2010, aprofitant la celebració d’una audiència pública, l’AVV va lliurar al Districte les més de 1.000 signatures que havia recollit; junt a aquestes va lliurar un document en què es presentava la proposta d’un pla de protecció del casc antic. Al desembre es van suspendre les llicències d’enderroc i obra nova, suspensió que seria vigent fins el 23 de desembre de 2011.

A principi del 2011 els tècnics de la Direcció de Serveis de Planejament de l'Ajuntament treballaven en la redacció de la proposta de MPGM** en un procés en què també hi prenien part les entitats veïnals. Aquesta havia d'incorporar la protecció dels elements arquitectònics que formarien part del Catàleg de Patrimoni i una acurada regulació normativa de l'edificació que hauria de fomentar el manteniment i la revitalització de l'estructura urbana del teixit edificat més característic. Aprofitant la MPGM, el Districte va impulsar també alguns plans en el nucli antic que havien estat inclosos en el Pla d’actuació, com l’arranjament de la Plaça Orfila i entorns. El 15 de desembre de 2011 la Comissió de Govern va aprovar inicialment la MPGM a l’àrea del nucli antic del barri de Sant Andreu, amb el suport d’ICV-EUiA i UpB (format per ERC-RCat-DCat) i l’abstenció del PSC i el PP, restant a exposició pública fins el 20 de març de 2012, alhora que es prorrogava la suspensió de llicències un any més, fins el desembre del 2012.

La MPGM
L’àmbit d’actuació, de 72’03 ha, abasta el nucli històric de Sant Andreu de Palomar i està centrat en els sòls qualificats de zona de nucli antic de substitució de l’edificació antiga (clau 12 amb 18’34 ha) situada entre el carrer Gran i l’avinguda Meridiana i el carrer Concepció Arenal, llevat de l’àmbit situat entre els carrers de Pare Secchi i de les Monges, que està qualificat com a zona en densificació semiintensiva (clau 13b amb 21’13 ha) a l’igual que la situada entre el recinte de Fabra i Coats i el carrer de Pare Manyanet i les illes perimetrals que donen front als carrers de major amplada (en conjunt sumen 21’13 ha a més d’1’06 ha qualificada de 13a, intensiva). La inclusió d’aquestes zones es va fer amb la voluntat de garantir la coherència amb la seva continuïtat urbana i funcional.

La modificació fa un reconeixement del teixit qualificant de zona de nucli antic de substitució de l’edificació antiga Sant Andreu la major part de les illes que conformen l’àmbit del pla (clau 12sa) i les finques amb elements que formin o hagin de formar part del Pla especial de protecció del patrimoni (clau 12(p)), sumant ambdues 34’66 ha (48% de les zones).

Pel que fa la zona de conservació de l’estructura urbana i edificatòria (clau 15), que fins llavors només afectava l’entorn de la plaça Mercadal, s’amplia a aquelles edificacions amb tipologia tradicional*** (claus 15 i 15(p), amb 3’33 ha, el 4’63% zones). Es limiten les zones de densificació urbana (claus 13a, 13b i 13b(p), amb 4’28 ha i 5’94% de les zones) en les illes o part d’illes situades en indrets perimetrals que donen front als carrers de major amplada**** o que ja estiguin majoritàriament consolidades. Finalment, suprimeix les zones de transformació de l’ús existent a parcs i jardins urbans (clau 17/6), equipament i dotacions urbanes (claus 17/7 i 17/7(p)) i protecció de sistemes generals (clau 17/9), sumant 0’62 ha.

En relació els sistemes, la MPGM redueix la xarxa viària bàsica (clau 5)***** en 2’25 ha, introdueix les vies cíviques (clau 5b)****** amb una superfície conjunta de 0’67 ha, incrementa la superfície destinada a parcs i jardins urbans (claus 6, 6a i 6b)******* en quasi 1 ha, alhora que suprimeix la reserva de 0’09 ha de verd públic (clau VP). La reserva destinada a equipaments comunitaris i dotacions (claus 7, 7a i 7b)******** es redueix en 1’23 ha mentre que la dels protegits (clau 7b(p) s’incrementa en 1’56 ha. La reserva de 0’16 ha destinades a habitatge dotacional (clau HD/7(p)) es manté en la MPGM.

Principals desafectacions
Al carrer Gran de Sant Andreu, amb afectacions per realineació, es proposa una alineació no unitària; així, per al tram central, comprès entre el passeig Fabra i Puig i el carrer de Santa Marta, es reconsidera les afectacions en els trams en què les edificacions aporten valor i paisatge urbà tradicional; en la resta de trams de l’àmbit central es dóna una amplada genèrica de mida major seguint l’amplada i característiques de les edificacions dominants. Per a la resta de trams es manté l’amplada major dominant tot i mantenir les alineacions dels edificis protegits. Per al carrer de l’Ajuntament es reconeix el valor urbà de l’espai de carrer amb estreta desafectant-se el conjunt del front edificat situat entre les places Comerç i Orfila.

En el cas dels carrers Bascònia i Jorba es desafecten les parcel•les amb front al carrer Bascónia, al configurar un front homogeni però es mantenen les afectacions amb front al carrer Jorba a causa de la reduïda dimensió de les parcel•les i les escasses condicions d’habitabilitat (il•luminació i ventilació). En el cas del carrer Ruben Dario es desafecten les parcel•les afectades per una zona de transformació a vialitat per la homogeneïtat de les construccions així com per ser innecessària la reserva; es manté una certa ampliació de la Riera de Sant Andreu en el seu tram central per a donar-li la dimensió necessària per a la creació de l’eix cívic. En els casos dels carrers Agustí Milà Rovira Virgili i la plaça Nadal es proposa la desafectació per reserves d’espais lliures en les parcel•les que tenen habitatge mentre que en la resta es manté l’afectació de sistema d’espai lliure. Finalment, es desafecten les edificacions del Carrer Otger i del passeig Fabra i Puig afectades de sòl d’equipament. Són grups d’habitatges unifamiliars de característiques unitàries i caràcter tradicional.

Amb el planejament vigent hi havia un total de 300 habitatges afectats i amb la MPGM es desafectarien 240 habitatges qualificats com a vials, zona verda o equipaments amb una superfície conjunta de 1’53 ha. D’aquesta manera continuaven afectats uns 60 habitatges, per bé que no tots estaven habitats. Respecte el catàleg, que tenia un total de 30 fitxes que incloïen conjunts i edificacions amb interès patrimonial, la MPGM proposa ampliar-lo amb la inclusió del conjunt del carrer Gran de Sant Andreu, 17 noves finques del carrer Gran i 71 noves finques de la resta de l’àmbit.
 

Font: Memòria de la MPGM, document d’aprovació inicial, pàgina 37

Nota: En el còmput no s’inclouen el conjunt de desafectacions de vialitat en els casos de realineació del carrer Gran de Sant Andreu o d’altres vials, ja que en bona part són afectacions parcials de la part frontal de les parcel•les i no afecten la totalitat dels habitatges.

Gestió i agenda de la MPGM
Hi ha un conjunt de propostes que pel seu desenvolupament requeriran la redacció d’instruments de planejament que completin amb detall les propostes. La MPGM estableix el seu àmbit i determina els aspectes bàsics. Delimiten 5 sectors de planejament subjectes a planejament derivat de millora urbana (SMU)********* i 6 àmbits d’actuacions aïllades (AA) per dotació i expropiació.

Els redactors de la MPGM preveien que, per l’execució de les actuacions, seria necessari un termini de 10 anys dividits en dos quinquennis i es feia una avaluació econòmica de 21’65 MEUR de despesa, dels quals 19’63 es correspondrien amb els costos d’expropiació; en l’informe d’avaluació econòmica i financera********** es posava de relleu que la MPGM suposaria un estalvi d’aproximadament 44 MEUR en relació el planejament vigent.

 

Font. Avaluació econòmica i financera de la MPGM, pàgina 14

Reaccions al pla i al•legacions
L’AVV de Sant Andreu, mitjançant un comunicat emès el mateix dia en que es va fer pública l’aprovació va manifestar sentir-se contenta amb aquesta, però decebuda perquè no s’havia desafectat la totalitat de finques habitades tal i com havien reivindicat llargament, amb el que no considerava que aquest fos el seu projecte tot i mostrar-se esperançada en què l’Ajuntament atengués les al•legacions que presentarien.

A mitjans gener, en una reunió celebrada al Consell de barri entre afectats i representants del Districte, no hi hagué acords concrets sobre les demandes dels veïns, tot i que Raimond Blasi, regidor del Districte, va matisar que passat el període d’al•legacions es podien reconsiderar algunes de les afectacions. En paral•lel a la redacció de les al•legacions, van organitzar un seguit de xerrades i mobilitzacions. Així, en la xerrada informativa que va organitzar l’Ajuntament el 17 de gener, van iniciar la recollida de signatures d’al•legacions generals de totes les afectacions que es mantenien i van continuar penjant cartells amb el lema Salvem el nucli antic pels balcons i botigues del barri. L’11 de febrer van convocar una concentració a la plaça Orfila amb recollida de signatures i el 28 del mateix mes van fer una convocatòria a la mateixa plaça per a fer lliurament de les al•legacions al regidor; concentració que es va tornar a produir l’11 de març i en la qual van continuar amb la recollida de signatures. Les concentracions i manifestacions es van tornar a produir el 17 de març i el 20 d’abril.

Finalment, entre veïns i les quasi 45 entitats van presentar més de 6.500 al•legacions a partir d’un model únic, distribuït per l’AVV, a més de les individuals, i van enviar unes 2.000 cartes per correu electrònic adreçades a l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias.

Raimond Blasi, regidor del Districte de Sant Andreu, en una entrevista publicada al diari mensual Liniasantandreu manifestava que les afectacions que restaven eren inevitables perquè hi havia connexions que eren necessàries com els eixos cívics entre el parc de la Pegaso amb Sant Andreu o bé el futur parc lineal amb Can Dragó. Davant la pregunta si el pla era millorable, va explicar que la realitat del poble havia canviat a l’igual que les necessitats i que ja no s’estava al segle XX sinó a la primera dècada del XXI.

El grup municipal d’Unitat per Barcelona, que havia votat favorablement a l’aprovació inicial, manifestava que la manca d’informació oficial al voltant del projecte havia estat un greu problema que va provocar inseguretat i tensió als veïns, per la qual cosa el 16 de febrer va presentar la proposta de creació d’una oficina d’atenció al ciutadana (OAC) del nucli antic de Sant Andreu amb el propòsit de garantir l’acompanyament adequat a les persones afectades. El grup municipal manifestava la voluntat de treballar cas per cas fins a resoldre satisfactòriament totes les afectacions.

Per la seva banda, Alberto Fernández Diaz, líder del PP a l’Ajuntament, va manifestar a mitjans de març que forçaria la retirada de la MPGM si no s’augmentava la protecció de l’habitatge. Considerava que les afectacions suposaven un perjudici important per als veïns i un cost econòmic elevat per a l’Ajuntament amb cap benefici per al barri. El seu grup, que s’havia abstingut en la votació de l’AI, va presentar el 24 de febrer al•legacions a la MPGM, i destacava la desafectació de les més de 35 finques parcialment afectades del carrer Jorba per a crear l’eix cívic, el qual veien innecessari ja que és una zona residencial sense activitat comercial i no connecta equipaments singulars.

El 9 de març, el grup municipal d’ICV-EUiA, que havia votat favorablement a l’AI, va presentar al•legacions a la MPGM tot demanant al Govern municipal que escoltés les peticions dels veïns i es replantegés les propostes. Segons Ricard Gomà, cap del grup municipal, l’objectiu principal del projecte era la conservació i revitalització del nucli i defensava un model d’urbanisme que protegeixi els nuclis històrics de la ciutat.

La CUP de Sant Andreu també es posicionà a favor de la total desafectació del nucli antic i el 16 de març va presentar les seves al•legacions (27 en total). En elles destacaven la necessitat d’un urbanisme fet amb la participació popular i que tingui com a principal marc de referència la protecció del nucli antic, el teixit associatiu, el medi ambient i les classes populars del barri. Consideraven irrenunciable la preservació de l’ús residencial i demanaven la total desafectació del nucli antic, i tot i reconèixer la necessitat d’espais verds creien que es podien aconseguir sense malmetre cap habitatge en ús. Proposaven l’expropiació del solar situat entre els carrers Agustí Milà, Grau i San Hipòlit, que contenia un edifici en construcció aturat des de feia més de 6 anys i que trencava el conjunt tradicional de Sant Andreu per les seva grans dimensions.

El 20 de març el grup municipal del PSC, que s’havia abstingut en la votació de l’AI, va presentar les seves al•legacions, les quals recollien bona part de les demandes fetes pels veïns. En aquestes es proposava la total desafectació de les parcel•les incloses en els sectors Bascònia / Jorba i Riera de Sant Andreu / Ruben Dario al considerar que s’havien previst un seguit de vials innecessaris; proposaven per als patis d’aquests sectors la qualificació de verd privat, si s’esqueia. Desestimaven també l’eix cívic entre els carrers de Sant Hipòlit i Malats, desafectant així les parcel•les qualificades de vial. Consideraven que calia ser sensible a les demandes dels veïns i que el Govern municipal fes l’esforç d’invertir els recursos en rehabilitacions més que en expropiacions.

Les al•legacions de l’Assoaciació de Veïns de Sant Andreu
L’Associació de Veïns (AVV) de Sant Andreu de Palomar va presentar les seves al•legacions l’1 de març i les va estructurar en al•legacions de consideracions generals i al•legacions específiques (25 en total). En relació els eixos cívics, trobaven aquests innecessaris ja que consideraven que hi havia altres alternatives més naturals alhora que consideraven que amb el futur parc lineal (TRANSFORMACIÓ URBANA DE SANT ANDREU - SAGRERA) es cobririen les necessitats de zones verdes. Consideraven que les previsions de zones verdes es feien en sòls de reduïdes dimensions i que la morfologia proposada feia difícil el seu ús. Així mateix, tenint en compte que amb les seves demandes es reduïen les previsions de zona verda proposaven que aquestes s’emplacessin en indrets com les places Xandri i Marià Brossa, el nou carrer Grau, els eixamplaments ja executats del carrer d’Agustí Milà o el triangle format per la unió dels carrers Sant Ildefons, Cerdà i Rovira i Virgili.

Les al•legacions específiques afectaven a tots els SMU i les AA 1 a 3 i AA 5 i 6 i a un seguit d’actuacions (18 en total) i en tots els casos demanaven que les parcel•les fossin desafectades i qualificades de residencial i en les que hi hagués patis, es preservessin com a verd privat per a evitar la seva edificació, o en alguns casos en què actualment l’ús era d’equipament (cas AA 3), se’l reconegués. En el cas del SMU-5 demanaven així mateix que es consolidés tot el front de la plaça Nadal i emplaçar-hi habitatge protegit al costat de la parcel•la mantenint la zona verda en l’espai restant, o en el cas de l’actuació als carrers Virgili-Sant Narcís-Cervera-Parellada, amb qualificació de zona verda, demanaven que les finques habitades fossin desafectades i en la resta d’illa s’hi situés part del sostre d’habitatge protegit encara pendent d’emplaçar.

En el cas del carrer de l’Ajuntament, per tal de mantenir la possibilitat d’ampliació de la seu del Districte, proposaven mantenir la qualificació d’equipament però només en part de la parcel•la amb front al carrer Malats (patis i coberts). Així mateix, per no perdre la resta de sòl d‘equipament, proposaven que es traslladés a l’AA-6, en el futur parc lineal o en l’estació de Sant Andreu Comtal. Una cosa similar proposaven per l’actuació dels carrers Montsec-Ignasi Iglesias, amb afectació per equipament. En aquest cas demanaven que la part corresponent al carrer de les Monges es desclassifiqués mentre que la resta es mantingués per a possibilitar l’ampliació del Sant Andreu Teatre (SAT); demanaven també que es traslladés la reserva per a equipament que es perdria amb la desclassificació a l’AA-6, en el futur parc lineal o en l’estació de Sant Andreu Comtal. Finalment, cal destacar l’al•legació a l’actuació proposada al carrer de Sant Mateu, en què hi ha unes parcel•les qualificades de residencial però que han estat arranjades com a vial. Demanaven que fossin reconegudes com a vial per a mantenir l’accés.

A l’espera de la finalització de la tramitació
A finals d’any l’Ajuntament -que inicialment havia previst fer l’aprovació definitiva el novembre- encara no s’havia pronunciat sobre la seva resolució. Davant el silenci de l’administració i del fet que el 20 de desembre s’aixecés la suspensió provisional de llicències, el grup municipal socialista demanava al regidor del districte que es comprometés a liderar la protecció del nucli antic de Sant Andreu i a fer seves les demandes dels veïns, així com a convocar de manera immediata un Consell de Barri per donar explicacions de la situació actual.

Mentrestant, a mitjans del mes de desembre, el web santandreudepalomar.wordpress.com es feia ressò d’un nou enderrocament d’una casa antiga que, tot i estar abandonada de feia molts anys, era de les poques edificacions del segle XVIII que encara restaven. S’havia sol•licitat la seva inclusió en el catàleg per a poder-la salvar però, finalment, va ser enderrocada ja que amenaçava ruïna. Des de la pàgina web es lamentava que, mentre l’Ajuntament no tirava endavant amb el procés de tramitació, s’anaven enderrocant cases que haurien pogut ser preservades. Així per exemple, quan encara no havia conclòs el termini de presentació de les al•legacions ja havien estat enderrocades dues edificacions del segle XIX i, mentre s’esperava la seva resolució, s’havia produït un nou enderrocament.

Tot amb tot, a finals del mes de desembre va transcendir la notícia que l’Ajuntament havia acceptat la major part de les al•legacions presentades pels veïns i la plataforma Salvem el casc antic però encara no hi havia una data per la seva aprovació definitiva.

Més informació
cupsantandreu.files.wordpress.com/2012/03/al-legacions.pdf
salvemelcascantic.avvsantandreu.cat
standreu.socialistes.cat/fitxers/download/80fc5f36b13565554a2255eb8acd84e633be2dfd
w110.bcn.cat/portal/site/SantAndreu
w110.bcn.cat/portal/site/Urbanisme/menuitem.3e67c5c301ee876248534853a2ef8a0c/?vgnextoid=a5bcaab4ade05310VgnVCM10000072fea8c0RCRD&vgnextfmt=default&lang=ca_ES
www.avvsantandreu.cat
Districte de Sant Andreu (2011): Memòria de la MPGM a l’àrea del nucli antic del barri de Santa Andreu. Document d’aprovació inicial.
Ajuntament de Barcelona, Districte de Sant Andreu (2007): Pla d’actuació del Districte de Sant Andreu, 2008-2011

* Les principals afectacions viàries se situen sobre els eixos dels carrers Gran de Sant Andreu, Campeny, Sòcrates - Parellada - Eix de Pare Secchi i carrer d’Irlanda, prolongament del carrer Bascònia, carrers de la Riera de Sant Andreu- Sant Adrià i carrer d’Agustí Milà.

** Redactat per Francesc Ragués, Lluïsa Morao i Sara Udina, arquitectes i Sònia Cobos, lletrada.

*** Cas de les finques del carrer Bascònia, el carrer Baliarda o els entorns del passatge Sòcrates.

**** Cas de l’Avinguda Meridiana o la Rambla de Fabra i Puig.

***** Proposa eliminar bona part de les afectacions amb l’objectiu de conservar el teixit i adequar l’estructura viària a la realitat funcional del nucli antic (Informe de mobilitat, realitzat per Barcelona Regional i coordinat per Cristina Jiménez, cap d’Estudis de Mobilitat i Transport).

****** Proposen els nous eixos en una zona densa i desproveïda d’espais verds configurant un recorregut que enllaça espais públics, l’eix Riera de Sant Andreu – Can Fabra – Església del Palomar i eix de Pegaso – Palmeres – Jorba.

******* A la MPGM s’argumenta l’augment en base una ràtio baixa de zona verda/habitant (3’8 m²) alhora que posa de relleu la dificultat d’executar les previstes per estar localitzades en parcel•les amb habitatges construïts.

******** En l’estudi i avaluació de les necessitats d’equipaments, realitzat per l’equip d’Activa Prospect, SL Maite Espinach (geògraf), Laia Pallejà (politòloga) i Sergi Cuadrado (geògraf), detecten la necessitat d’un centre obert, un casal d’infants i un de joves, una residència assistida per a gent gran i un centre de dia. Proposen l’emplaçament al carrer Doctor Balarí i a l’illa situada entre els carrers del Pont i Segre. Per a la seva concreció serà necessària la redacció d’un ple especial urbanístic.

********* SMU-1 Agustí Milà / Dragó, SMU-2 Bascónia / Jorba, SMU-3 Riera de Sant Andreu / Renart, SMU-4 Riera de Sant Andreu / Ruben Dario i SMU-5 Rovira i Virgili.

********** L’avaluació econòmica i financera i l’informe de sostenibilitat econòmica els va elaborar Barcelona Regional, coordinats pels arquitectes Erick V Valdez i Jordi Duatis.