Dissabte 29 d ' Abril de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI ÒMNIBUS. ASPECTES TERRITORIALS
Votació de la modificació de la Llei d'urbanisme Font: ACN
Néstor Cabañas
Actualitzat a 31/12/2012

El febrer de 2012 s’acaba la tramitació del paquet de lleis òmnibus que tenen com a objectiu la simplificació, la reestructuració administrativa i la promoció de l’activitat econòmica i que afecten a qüestions territorials com la gestió i avaluació ambiental, la mobilitat, el turisme, els equipaments comercials, l’habitatge o l’urbanisme. CiU defensa els canvis per actualitzar la normativa i sortir de la crisi però alguns partits i diverses entitats ambientals consideren que és un intent de desregular la protecció del territori.

El 5 de maig de 2011 el Govern de la Generalitat, format per CiU, va presentar el seu Pla de Govern 2011-2014, que incloïa 474 objectius per reactivar l'economia i refermar l'estat del benestar. Segons paraules del president de la Generalitat, Artur Mas, el Pla volia pal•liar una triple crisi: la crisi econòmica, la crisi de relació Catalunya-Espanya i la crisi de confiança de la ciutadania en les institucions. En el marc del Pla de Govern es va establir com a prioritària la simplificació administrativa i l’eliminació de traves burocràtiques que es faria mitjançant l’aprovació d’una llei òmnibus –paraula en llatí que significa “per a tots”- que inclogués totes les reformes interdepartamentals

El 7 de juny el Govern va donar a conèixer l’Avantprojecte de llei de simplificació, d’agilitat, reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica, més coneguda com a Llei òmnibus. L’Avantprojecte de llei constava de 631 articles distribuïts en tres títols (simplificació, agilitat i reestructuració administrativa i promoció econòmica) i modificava fins a 94 lleis i normatives de tot tipus. Després de la presentació de l’Avantprojecte es va iniciar un període d’exposició pública que finalment va ser allargat dels 7 dies ordinaris als 15 dies, fins el dia 20 de juny.

Pel que fa a les qüestions territorials l’Avantprojecte de llei canviava la normativa d’aspectes com la gestió i avaluació ambiental, la mobilitat, el turisme, els equipaments comercials, l’habitatge o l’urbanisme. Concretament es modificaven fins a 21 lleis i normatives d’aspectes que abasten temes com l’avaluació ambiental (Lleis 20/2009 i 6/2009), els residus (DL 1/2009), l’aigua (DL 3/2003), el medi natural (Lleis 22/2009, 4/1998 i 9/1995 i 12/1981), la contaminació lumínica (Llei 6/2001), la mobilitat (Lleis 12/1987, 5/1998, 10/2000, 12/2002, 14/2009 i 4/2006), el turisme (Llei 13/2002), els equipaments comercials (DL 379/2006), l’habitatge (Llei 18/2007) i l’urbanisme (DL 1/2010).

En aquest document s'exposen els principals canvis introduïts:




Reaccions a la presentació de la Llei òmnibus
Després la presentació de l’Avantprojecte a principi de juny, tots els grups polítics amb representació al Parlament, a excepció de Convergència i Unió (CiU), van mostrar el seu rebuig o les seves reticències al seu desenvolupament al considerar que es modificaven moltes normatives de cop i que, en alguns casos, s’ultrapassava la funció de simplificació administrativa.

El portaveu de CiU al Parlament, Ramon Espadaler, recordava que l’Avantprojecte modificava més normatives dels governs de CiU que no pas del tripartit i que era una llei necessària per actualitzar la normativa i sortir de la crisi.

El partit més bel•ligerant amb la presentació de l’avantprojecte va ser Iniciativa per Catalunya-Verds Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUIA) qu,e en paraules de la seva portaveu, Dolors Camats, va qualificar-la de “Llei d’abús democràtic” i va anunciar una impugnació de la mateixa. Per la seva banda ERC i el PSC coincidien en denunciar el component ideològic que amagava la normativa i van assegurar que anava contra el model de país. Altres portaveus dels grups parlamentaris com Jordi Cañas, de Ciutadans (C’s), o Toni Strubell, de Solidaritat per la Independència (SI), van demanar l’eliminació de tot allò que no fos simplificació administrativa, mentre Enric Millo, del Partit Popular (PP), va considerar necessàries les reformes però no veia bé la forma de fer-les.

Aquella mateixa setmana, diverses entitats ecologistes, com SEO/Birdlife, Ipcena, Greenpeace, Depana, Adenc i Ecologistes en Acció, van fer públic un manifest mostrant el seu rebuig frontal a la Llei òmnibus al considerar-la "antidemocràtica" i contrària a les normatives europees i estatals en matèria mediambiental. Algunes de les principals queixes del manifest van ser la revisió de la gestió de residus i d’avaluació ambiental, la suavització de la restricció de l'accés motoritzat a reserves naturals o la desprotecció d’espècies per a activitats tradicionals relacionades amb el cant.

Altres reaccions destacades a les modificacions dels aspectes territorials de la Llei Òmnibus, van ser les de la plataforma Salvem l’Empordà que es va oposar des de bon començament a la modificació del límits del PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS per excloure la vall de Santa Creu. L’entitat veia al darrera interessos per a construir, en aquell indret, entre 8 i 15 cases noves duplicant els habitatges existents en un àmbit considerat en la seva totalitat com a Lloc d'Interès Comunitari (LIC) per la Unió Europea. Fonts del Govern van assenyalar que aquesta modificació venia motivada pel fet que l’any 1998, durant l’aprovació de la Llei del Parc Natural del Cap de Creus, es va produir un error formal a l’incloure en la cartografia aquest indret ja urbanitzat i que, en cap cas, hi havia la intenció d’urbanitzar sinó de poder millorar el nucli existent que actualment era sòl no urbanitzable.

Pel que fa al món empresarial el president de les Cambres de Comerç de Catalunya, Miquel Valls, va donar suport a la Llei òmnibus ja que, en la seva opinió, reduiria la burocràcia i facilitaria el funcionament de les petites i mitjanes empreses. Pimec i Foment del Treball es van manifestar en termes similars.

Fins el 20 de juny, segons fonts del Govern, es van rebre 2.300 esmenes a l’Avantprojecte. Aquest fet, juntament amb l’oposició dels grups polítics, va fer que el Govern decidís trossejar l’Avantprojecte de llei en tres projectes de llei: Projecte de llei de simplificació; Projecte de llei d’agilitat i reestructuració administrativa i Projecte de llei de promoció econòmica. També va acordar tramitar de manera separada la modificació de la Llei d’urbanisme, de la Corporació Catalana del Mitjans Audiovisuals (CCMA) i del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC).

El 5 de juliol la mesa del Parlament va admetre el paquet de lleis òmnibus i va acordar-ne també la tramitació d'urgència per tal de simplificar la tramitació en un acord subscrit per tots els grups excepte ERC i ICV-EUiA. També es va decidir, per part de la Junta de Portaveus, que l'Avantprojecte de simplificació i millora de regulació i l’Avantprojecte d'agilitat i reestructuració es debatés en la Comissió d'Afers Institucionals, mentre que l’Avantprojecte de promoció econòmica es tractaria en el marc de la Comissió d'Empresa i Ocupació.

Paral•lelament el 19 de juliol el Govern de la Generalitat va aprovar l’Avantprojecte de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme extret del paquet conjunt de la Llei òmnibus, tot i que tenia les mateixes característiques que l’anterior avantprojecte.

Finalment el 27 de juliol a l’últim ple abans de les vacances d’estiu de la cambra catalana, que coincidia amb el debat dels pressupostos, es van rebutjar les esmenes a la totalitat d'ICV-EUiA a les tres lleis i la d’ERC a les normes d'agilitat administrativa i de promoció econòmica. El Parlament va donar així llum verd al tràmit de tot el paquet normatiu amb l'aval dels grups parlamentaris de CiU, PSC i PP.

S’inicien els debats en comissió de les tres lleis òmnibus i la d’urbanisme
Al setembre es van s’iniciar els treballs en comissió de les diferents lleis òmnibus amb la seva entrada a les diferents comissions i l’inici de les compareixences.

De manera complementària el 20 de setembre, durant la reunió de la Comissió d’Agricultura al Parlament de Catalunya, el conseller Josep Maria Pelegrí va anunciar la presentació d’un projecte de decret llei de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals establint una règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl•lids per a la cria en captivitat. Aquesta modificació, que inicialment estava inclosa en el paquet òmnibus, va ser tramitada separadament atenent a la seva urgència. En el mateix decret s’establia un règim temporal de captura de 46.885 exemplars pel Pinsà comú (Fringilla coelebs), 6.504 exemplars per la Cadernera (Carduelis carduelis), 3.490 exemplars pel Verdum (Carduellis chloris) i 3.367 exemplars del Passerell (Carduelis cannabina). El projecte de decret es va aprovar per acord del Govern i el Parlament l’havia de validar abans de 30 dies.

Pel que fa a la Llei d’urbanisme, el 5 d’octubre el Ple del Parlament va donar via lliure a la tramitació del projecte de llei un cop rebutjades les esmenes a la totalitat de ICV-EUiA i SI. S’iniciava així la tramitació a la Comissió de Territori i Sostenibilitat.

El dia 21 de novembre es publicava al Diari Oficial de Generalitat de Catalunya (DOGC) el Decret llei 2/2011 sobre captura d'ocells fringíl•lids. La publicació va motivar les queixes d’entitats naturalistes com SEO/Bridlife que van advertir que aquest decret contravenia la Directiva europea d'ocells (92/43/CEE) i la Llei 42/2007 de patrimoni natural i biodiversitat. Posteriorment el 30 de novembre el Parlament de Catalunya va ratificar el decret amb els vots favorables de CiU, PSC i PP.

A principi de desembre finalitzaven els treballs en comissió de la primera de les lleis òmnibus, la de promoció econòmica, amb un dictamen favorable que va tenir el vot favorable de CiU i les abstencions del PSC i el PP.

El 12 de desembre es van aprovar els dictàmens de la Comissió d’Afers Institucionals a la Llei de simplificació i millora i a la Llei de reestructuració administrativa. El dictamen de la primera va ser aprovada amb el vot favorable de CiU, l’abstenció de PSC i PP i el vot contrari d’ERC i ICV-EUiA, i el de la segona amb el vot de CiU i PSC, l’abstenció del PP i el vot contrari d’ERC i ICV-EUiA.

S’aproven les tres lleis òmnibus
El dia 20 de desembre la mesa del Parlament va rebutjar per unanimitat la petició d'ICV-EUiA i el subgrup de SI per tal que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) es pronunciés sobre l'adequació a l'Estatut i a la Constitució de les tres normatives òmnibus.

L’endemà, el dia 21 de desembre, la Llei òmnibus de simplificació i millora de la regulació i la Llei d'agilitat i de reestructuració administrativa van arribar al seu darrer tràmit al Ple del Parlament.

El Projecte de llei de simplificació i millora havia rebut un total de 387 esmenes, de les quals 157 eren d'ICV-EUiA, 99 d'ERC, 87 del PSC, 28 del PP, 10 de CiU i 6 de C’s. Finalment el text va ser aprovat amb els vots de CiU i el diputat Joan Laporta, i els suports variables del PSC, el PP i ERC llevat dels articles 28, 181 i 182, en matèria d'aigua i ferrocarril, que no es van aprovar al tenir el vot contrari de tots els grups, exceptuant CiU. ICV-EUiA i SI van votar contra el text, mentre que C’s es va abstenir en la majoria de punts.

El Projecte de llei d’agilitat i reestructuració administrativa, va arribar al debat final amb 260 esmenes, de les quals 129 eren d'ICV-EUiA, 65 d'ERC, 43 del PSC, 15 de Ciutadans i 8 del PP. En la votació final CiU va comptar amb el suport del PSC i Joan Laporta, mentre que ICV-EUiA, ERC, C’s i SI es van oposar al text i el PP es va abstenir. De les 260 esmenes presentades pels grups i que finalment el ple va votar, només va ser aprovada una del PSC.

El 22 de desembre, el dia següent, es va produir el debat de la tercera llei del primer paquet òmnibus, el Projecte de llei de promoció econòmica, que va arribar amb 299 esmenes. Finalment el text es va aprovar amb el suport de CiU i de Joan Laporta, i, en diferents punts, del PSC, del PP i d'ERC. De totes les esmenes només se’n van aprovar 2 de CiU, 2 del PP, 1 d'ERC, i 3 de tècniques.

El 28 de desembre el president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera, va anunciar la presentació un recurs d'empara al Tribunal Constitucional contra la decisió de la mesa del Parlament d'impedir que el CGE dictaminés sobre les lleis òmnibus.

El 10 de gener de 2012 el Govern va donar llum verda a l'aplicació de les tres lleis òmnibus aprovades pel Parlament a finals d’any. En la compareixença posterior al consell de govern el portaveu Francesc Homs va explicar l’important estalvi i eficiència que suposaria posant com a exemple l’estalvi d’uns 30 milions d'euros en el sector del turisme i de 50 milions en el sector químic. També va esmentar que el Govern elaboraria un Pla de comunicació de les lleis amb el suport de les cambres de comerç, Foment del Treball i Pimec.

S’aprova la modificació de la Llei d’urbanisme
L’1 de febrer es van acabar els treballs en comissió de la modificació del text refós de la Llei d’urbanisme i el 15 de febrer aquesta va arribar al Ple del Parlament juntament amb les lleis del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que tancaven el cicle de les lleis òmnibus. La proposta de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme va arribar al Parlament amb 200 esmenes de les quals 89 eren de SI, 52 d’ICV-EUiA, 43 del PP, 12 d’ERC i 4 de C’s. Durant la votació al Ple del Parlament la modificació del text refós de la Llei d’urbanisme va ser aprovada amb el suport de CiU, el PSC, C's i Laporta i del PP, ICV-EUiA i ERC en alguns punts, mentre que SI es va oposar a tot el text.

Durant el Ple d’aprovació el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va destacar que, amb el canvis a la Llei d’urbanisme, aquesta es podria adaptar a les necessitats de la societat catalana, amb rigor però sense rigidesa. El representant socialista Roberto Labandera va basar el seu suport a la modificació en cinc premisses: facilitar la gestió urbanística als ajuntaments garantint les seves competències; protegir la no segregació a les ciutats i als pobles; blindar els interessos municipals per sobre dels interessos econòmics; introduir nous usos en el sòl no urbanitzable i mantenir la preeminència de l'activitat ramadera, agrària i forestal. El PP, per la seva banda, va considerar que el text es quedava a mig camí del que hauria de ser una veritable llei d'urbanisme que s’adeqüés a la realitat de la crisi econòmica. Els més crítics amb la llei van ser ERC, ICV-EUiA i SI, especialment pel tema dels sectors d’interès supramunicipal i la possible vulneració de les competències municipals que això suposaria. El diputat d'ICV-EUiA, Salvador Milà, va considerar que aquests obrien les portes a projectes com el COMPLEX D'OCI I JOC EUROVEGAS, encara que no comptés amb el vistiplau de l'ajuntament del municipi afectat i que no respectés al territori i a la planificació. En aquest sentit el diputat d’ERC, Marc Sanglas, va definir els sectors d’interès supramunicipal com una vulneració clara de l’autonomia local. Finalment el diputat de SI, Alfons López Tena, es va mostrar contrari a la llei perquè considerava que no resolia els problemes principals que s'havien generat tradicionalment amb l'urbanisme, com la corrupció i el blanqueig de capitals.

El 22 de febrer es va aprovar la Llei 3/2012 de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, (DOGC 6077, del 29 de febrer) i es preveia que, posteriorment, es fes la modificació del reglament d’acord amb les reformes introduïdes. També queda pendent els recurs al Tribunal Constitucional sobre les lleis òmnibus presentat pel grup d’ICV-EUiA.

Més informació
www.parlament.cat
www.gencat.cat/lleisomnibus
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati