Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
CENTRE DE GESTIÓ DE RESIDUS DE LA GARROTXA (SANT JAUME DE LLIERCA)
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2012
El Consell Comarcal de la Garrotxa aprova el Pla especial urbanístic per implantar un centre de gestió de residus a Sant Jaume de Llierca que ha de permetre reduir la quantitat de residus que s’aporten a l’abocador de Beuda i allargar-ne la vida útil fins el 2022. L’Ajuntament de Sant Jaume proposa ubicar el centre dins el polígon industrial del Pla de Politger i no en sòl no urbanitzable.
Articles posteriors 2013
La comarca de la Garrotxa disposa, des del 1989, d’un abocador de residus urbans al municipi de Beuda -a l’àrea coneguda com a Clot de les Mules- que dóna servei a tota la comarca. Té una capacitat de 655.664 m3 de residus i inicialment es preveia que tingués una vida útil de 25 anys, és a dir que quedés omplert el 2014. Està gestionat pel Consorci SIGMA, creat entre l’Ajuntament d’Olot i el Consell Comarcal.
Abans de la seva construcció la majoria de municipis de la comarca tenien abocadors municipals mentre que Olot dipositava les deixalles a l’abocador de Collcardús, a Terrassa. La proposta de construir l’abocador de Beuda, l’any 1987, va generar un intens debat social a la Garrotxa durant aquell any i es va crear un potent moviment opositor especialment al municipi de Besalú, el nucli urbà del qual se situava a poc més de dos quilòmetres de la instal•lació*.
L’any 2005, en previsió que l’abocador del Clot de les Mules esgotés la seva capacitat en pocs anys, el Consell Comarcal de la Garrotxa** va proposar la construcció d’un centre de gestió de residus que permetés allargar-ne la vida útil. En aquest equipament -que consistiria en un recinte obert a l’exterior- se separarien tots aquells materials de la fracció rebuig dels residus municipals que fossin reciclables i la resta es premsarien en bales de plàstic, s’emmagatzemarien i es dipositarien a l’abocador de Beuda. D’aquesta manera es pretenia allargar deu anys més la vida d’aquest abocador i evitar haver de construir-ne un de nou en breu. La ubicació proposada pel centre era el paratge de Can Roset, al terme municipal de Sant Ferriol, però l’oposició que es va generar en aquest municipi i al veí de Besalú va fer posposar la decisió definitiva.
Cal tenir en compte, a més, que diversos factors com l’increment de la recollida selectiva, la implementació de la recollida de la matèria orgànica i, a partir de 2008, la crisi econòmica van fer disminuir l’aportació de residus a l’abocador de Beuda. Aquest fet permetia allargar la seva vida útil i això, juntament amb l’oposició que havia sorgit amb la planta de Sant Ferriol, va fer allargar encara més la presa de decisió.
Tanmateix el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya 2007-2012 apostava pel tractament de la fracció rebuig per tal de reduir i estabilitzar el residu final i per valoritzar els materials reciclables***. En el cas de les comarques de Girona es preveia una planta de tractament de residus per cada comarca. Així mateix el Programa de gestió de residus municipals de la Garrotxa 2007-2012 (aprovat l’octubre de 2008) reafirmava la necessitat que la comarca disposés d’un equipament per a la separació de les deixalles domèstiques abans d’entrar a l’abocador.
El Consell Comarcal proposa ubicar el centre a Sant Jaume
El juny de 2010 el Consell Comarcal de la Garrotxa va anunciar que, juntament amb el Govern de la Generalitat. estava treballant en el projecte de creació del centre de gestió de residus, també conegut com a planta de triatge. Tot i que s’havien estudiat diverses alternatives d’emplaçament la més favorable era en uns terrenys classificats de sòl no urbanitzable localitzats al sud del polígon industrial del Pla de Politger (el més gran de la comarca), a Sant Jaume de Llierca. Es tracta d’una àrea coneguda com el pla de Can Coma, propera al riu Fluvià i situada a uns 50 metres de les masies més properes i a poc més d’un quilòmetre del nucli urbà de Sant Jaume.
El centre, d’una superfície d’1,6 hectàrees, tindria una capacitat d’entre 20.000 i 30.000 tones anuals i, a diferència del que s’havia projectat a Sant Ferriol, es plantejava com un recinte tancat. L’activitat, però, seria la mateixa que s’havia previst: separació dels materials reciclables i trituració i empaquetatge en bales de la resta per dur-lo a l’abocador de Beuda. El Consell calculava que la planta permetria allargar la vida útil de l’abocador una dotzena d’anys més, és a dir fins el 2022 aproximadament. Això suposava incrementar en 8 anys la data en què s’havia previst clausurar l’abocador quan aquest va entrar en funcionament. La inversió prevista era de 10 milions d’euros i podria generar una desena de llocs de treball.
Segons el diari El Punt, juntament amb el centre de residus, una empresa privada planejava construir en uns terrenys propers una central de biomassa que cremaria arbres, llenya i restes de podes i del sotabosc per generar electricitat. La instal•lació podria tractar 160.000 tones de biomassa i generar 16 megawatts anuals.
El president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona (CiU) va defensar el centre de residus i va recordar que en cap cas es contemplava crear un nou abocador sinó posar en marxa un equipament que allargués la vida útil del dipòsit de Beuda.
L’alcalde de Sant Jaume Llierca, Enric Llongarriu (CiU), que ja estava al corrent de les intencions del Consell Comarcal, valorava positivament els dos projectes (el centre de residus i planta de biomassa) pels llocs de treball i pels beneficis econòmics que comportaria pel consistori gràcies a la llicència d’activitats. A més explicava que estaven negociant amb el Consell Comarcal que una part del cànon del tractament de residus revertís directament a les arques municipals. Segons Llongarriu el centre de gestió de residus no generaria problemes de pudors ja que seria tancat i l’impacte paisatgístic seria mínim pel fet de situar-se a una cota baixa.
Per la seva banda el grup municipal d’ERC, a l’oposició, no es va manifestar d’entrada ni a favor ni en contra del projecte però va lamentar la poca transparència del procés.
Moviment veïnal contra el centre de residus
Després que es conegués la intenció del Consell Comarcal un grup de veïns propers a l’emplaçament de les dues centrals es va constituir en l’Associació de Veïns del Paratge del Pla de Can Coma i va iniciar una campanya contra el centre de residus. Es mostraven preocupats per la pudor i pel trànsit de camions d’escombraries i temien que pogués atraure altres instal•lacions relacionades amb el tractament de residus. Proposaven com a alternativa més campanyes a favor de la recollida selectiva i, també, la implementació de la recollida de residus porta a porta tal com es fa en desenes de municipis catalans. L’entitat veïnal tenia el suport de l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa que assegurava que era una instal•lació molt cara, que generava poca ocupació i que oferia un rendiment molt baix.
El Consell Comarcal de la Garrotxa aprova el Pla especial urbanístic per implantar un centre de gestió de residus a Sant Jaume de Llierca que ha de permetre reduir la quantitat de residus que s’aporten a l’abocador de Beuda i allargar-ne la vida útil fins el 2022. L’Ajuntament de Sant Jaume proposa ubicar el centre dins el polígon industrial del Pla de Politger i no en sòl no urbanitzable.
Articles posteriors 2013
La comarca de la Garrotxa disposa, des del 1989, d’un abocador de residus urbans al municipi de Beuda -a l’àrea coneguda com a Clot de les Mules- que dóna servei a tota la comarca. Té una capacitat de 655.664 m3 de residus i inicialment es preveia que tingués una vida útil de 25 anys, és a dir que quedés omplert el 2014. Està gestionat pel Consorci SIGMA, creat entre l’Ajuntament d’Olot i el Consell Comarcal.
Abans de la seva construcció la majoria de municipis de la comarca tenien abocadors municipals mentre que Olot dipositava les deixalles a l’abocador de Collcardús, a Terrassa. La proposta de construir l’abocador de Beuda, l’any 1987, va generar un intens debat social a la Garrotxa durant aquell any i es va crear un potent moviment opositor especialment al municipi de Besalú, el nucli urbà del qual se situava a poc més de dos quilòmetres de la instal•lació*.
L’any 2005, en previsió que l’abocador del Clot de les Mules esgotés la seva capacitat en pocs anys, el Consell Comarcal de la Garrotxa** va proposar la construcció d’un centre de gestió de residus que permetés allargar-ne la vida útil. En aquest equipament -que consistiria en un recinte obert a l’exterior- se separarien tots aquells materials de la fracció rebuig dels residus municipals que fossin reciclables i la resta es premsarien en bales de plàstic, s’emmagatzemarien i es dipositarien a l’abocador de Beuda. D’aquesta manera es pretenia allargar deu anys més la vida d’aquest abocador i evitar haver de construir-ne un de nou en breu. La ubicació proposada pel centre era el paratge de Can Roset, al terme municipal de Sant Ferriol, però l’oposició que es va generar en aquest municipi i al veí de Besalú va fer posposar la decisió definitiva.
Cal tenir en compte, a més, que diversos factors com l’increment de la recollida selectiva, la implementació de la recollida de la matèria orgànica i, a partir de 2008, la crisi econòmica van fer disminuir l’aportació de residus a l’abocador de Beuda. Aquest fet permetia allargar la seva vida útil i això, juntament amb l’oposició que havia sorgit amb la planta de Sant Ferriol, va fer allargar encara més la presa de decisió.
Tanmateix el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya 2007-2012 apostava pel tractament de la fracció rebuig per tal de reduir i estabilitzar el residu final i per valoritzar els materials reciclables***. En el cas de les comarques de Girona es preveia una planta de tractament de residus per cada comarca. Així mateix el Programa de gestió de residus municipals de la Garrotxa 2007-2012 (aprovat l’octubre de 2008) reafirmava la necessitat que la comarca disposés d’un equipament per a la separació de les deixalles domèstiques abans d’entrar a l’abocador.
El Consell Comarcal proposa ubicar el centre a Sant Jaume
El juny de 2010 el Consell Comarcal de la Garrotxa va anunciar que, juntament amb el Govern de la Generalitat. estava treballant en el projecte de creació del centre de gestió de residus, també conegut com a planta de triatge. Tot i que s’havien estudiat diverses alternatives d’emplaçament la més favorable era en uns terrenys classificats de sòl no urbanitzable localitzats al sud del polígon industrial del Pla de Politger (el més gran de la comarca), a Sant Jaume de Llierca. Es tracta d’una àrea coneguda com el pla de Can Coma, propera al riu Fluvià i situada a uns 50 metres de les masies més properes i a poc més d’un quilòmetre del nucli urbà de Sant Jaume.
El centre, d’una superfície d’1,6 hectàrees, tindria una capacitat d’entre 20.000 i 30.000 tones anuals i, a diferència del que s’havia projectat a Sant Ferriol, es plantejava com un recinte tancat. L’activitat, però, seria la mateixa que s’havia previst: separació dels materials reciclables i trituració i empaquetatge en bales de la resta per dur-lo a l’abocador de Beuda. El Consell calculava que la planta permetria allargar la vida útil de l’abocador una dotzena d’anys més, és a dir fins el 2022 aproximadament. Això suposava incrementar en 8 anys la data en què s’havia previst clausurar l’abocador quan aquest va entrar en funcionament. La inversió prevista era de 10 milions d’euros i podria generar una desena de llocs de treball.
Segons el diari El Punt, juntament amb el centre de residus, una empresa privada planejava construir en uns terrenys propers una central de biomassa que cremaria arbres, llenya i restes de podes i del sotabosc per generar electricitat. La instal•lació podria tractar 160.000 tones de biomassa i generar 16 megawatts anuals.
El president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona (CiU) va defensar el centre de residus i va recordar que en cap cas es contemplava crear un nou abocador sinó posar en marxa un equipament que allargués la vida útil del dipòsit de Beuda.
L’alcalde de Sant Jaume Llierca, Enric Llongarriu (CiU), que ja estava al corrent de les intencions del Consell Comarcal, valorava positivament els dos projectes (el centre de residus i planta de biomassa) pels llocs de treball i pels beneficis econòmics que comportaria pel consistori gràcies a la llicència d’activitats. A més explicava que estaven negociant amb el Consell Comarcal que una part del cànon del tractament de residus revertís directament a les arques municipals. Segons Llongarriu el centre de gestió de residus no generaria problemes de pudors ja que seria tancat i l’impacte paisatgístic seria mínim pel fet de situar-se a una cota baixa.
Per la seva banda el grup municipal d’ERC, a l’oposició, no es va manifestar d’entrada ni a favor ni en contra del projecte però va lamentar la poca transparència del procés.
Moviment veïnal contra el centre de residus
Després que es conegués la intenció del Consell Comarcal un grup de veïns propers a l’emplaçament de les dues centrals es va constituir en l’Associació de Veïns del Paratge del Pla de Can Coma i va iniciar una campanya contra el centre de residus. Es mostraven preocupats per la pudor i pel trànsit de camions d’escombraries i temien que pogués atraure altres instal•lacions relacionades amb el tractament de residus. Proposaven com a alternativa més campanyes a favor de la recollida selectiva i, també, la implementació de la recollida de residus porta a porta tal com es fa en desenes de municipis catalans. L’entitat veïnal tenia el suport de l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa que assegurava que era una instal•lació molt cara, que generava poca ocupació i que oferia un rendiment molt baix.
El desembre de 2010 l’Associació de Veïns va presentar 880 firmes contra la planta de triatge, especialment de veïns de Sant Jaume de Llierca però també de barris i veïnats propers a la zona com la Cometa dels Angles (Montagut i Oix) i Coguleres (Santa Pau). Així mateix el 16 de gener de 2011 va organitzar una consulta ciutadana sobre el projecte a la qual van participar 280 veïns del municipi, un 42% dels majors de 16 anys empadronats. El resultat de la consulta va ser de 257 vots en contra del centre (un 91%), 9 vots nuls, 8 a favor i 6 en blanc.
L’alcalde de Sant Jaume, Enric Llongarriu, va admetre que el contundent resultat de la consulta obligava l’Ajuntament a replantejar la postura que fins ara havia tingut. Amb tot argumentava que si s’acabava fent la planta el consistori exigiria compensacions.
El Consell Comarcal aprova l’Avanç de Pla
Pocs dies després de la consulta, el 20 de gener, el Consell Comarcal va aprovar inicialment els estudis preliminars i l’Avanç del Pla per al Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa que confirmava el pla de Can Coma com a ubicació més ben valorada d’acord amb els condicionants territorials, ambientals, paisatgístics i funcionals.
L’Avanç es va aprovar amb els vots a favor de CiU (menys la consellera Sònia Juanola, regidora a Sant Jaume, que no va participar a la votació) i del PSC (amb l’abstenció de l’alcalde de Tortellà, Joaquim Pagès) i els vots en contra d’ERC. Per la seva banda Alternativa per la Garrotxa (ApG) no va assistir a la votació.
L’Ajuntament de Sant Jaume va presentar al•legacions al projecte en les que demanava al Consell que tingués en compte el resultat de la consulta ciutadana i que, en cas que optés per tirar endavant la planta, aquesta es fes en sòl industrial i no en sòl no urbanitzable agrícola. L’Associació de Veïns també va presentar al•legacions en les que rebutjava el projecte.
El mes d’octubre de 2011 el Consell Comarcal va desestimar les al•legacions i va aprovar definitivament els estudis preliminars i l’Avanç del Pla amb la mateixa correlació de forces que la votació del gener. Poques setmanes més tard el Consell d’Alcaldes**** va ratificar la decisió del Consell amb l’única oposició de l’alcalde de Sant Jaume de Llierca (Ferran Puig, de Junts per Sant Jaume-ERC, que havia guanyat les eleccions celebrades el maig) i l’alcaldessa de Ridaura, Eulàlia Massana (ERC).
L’Ajuntament vol un canvi d’ubicació
Després de l’aprovació de l’Avanç del Pla l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca va decidir presentar un recurs administratiu contra l’acord de ple del Consell Comarcal. L’equip de govern defensava que el centre de residus, en cas de realitzar-se, s’havia d’ubicar dins dels límits del polígon industrial, on encara hi havia moltes parcel•les sense urbanitzar. En aquest sentit recordaven que, de les 64 hectàrees de sòl industrial del municipi, 24 estaven sense desenvolupar i en les 40 restants encara hi havia parcel•les buides.
En el recurs l’Ajuntament reconeixia la necessitat d’un centre de gestió de residus per millorar la gestió dels residus a la Garrotxa però advertia que la localització proposada, molt a prop del riu Fluvià -que està inclòs en aquell tram a la Xarxa Natura 2000-, produiria problemes de permeabilitat del terreny que podrien afectar els aqüífers i la llera del riu. L’alcalde, Ferran Puig, explicava també, que l’Ajuntament estava estudiant iniciar la via judicial, a través d’un recurs contenciós, per bé que reconeixia que seria complicat ja que, amb l’actual legislació, era possible ubicar una instal•lació d’aquest tipus en sòl no urbanitzable.
D’altra banda l’Associació de Veïns del Paratge del Pla de Can Coma va reactivar l’oposició a la planta i va realitzar el mes de desembre diverses accions de protesta a l’espai on s’hauria d’emplaçar el centre com una acampada o una taula rodona sobre gestió de residus.
El Consell Comarcal aprova inicialment el Pla especial
El 8 de març de 2012 el Consell Comarcal de la Garrotxa va aprovar inicialment el Pla especial urbanístic que havia de permetre implantar el centre de residus als terrenys del pla de Can Coma. També s’aprovava la documentació ambiental que estava formada per l’informe de sostenibilitat ambiental, l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada i un estudi d’impacte i integració paisatgística. Aquest darrer proposava, per tal de reduir la l’impacte paisatgístic de la nova edificació, la plantació d’arbres al seu voltant.
A diferència de les anteriors votacions el PSC es va abstenir ja que, malgrat considerar l’equipament necessari, reclamava més diàleg amb l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca. D’aquesta manera el centre es va aprovar amb els vots a favor de CiU, que té majoria absoluta. El president del Consell Comarcal, Joan Espona, va justificar l’emplaçament en sòl no urbanitzable per tal de preservar el sòl industrial existent a la comarca i va recordar que la ubicació proposada per l’Ajuntament no suposava cap gran canvi ja que era molt propera als terrenys del pla de Can Coma.
Després de l’aprovació inicial l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca va presentar al•legacions. Tot i que el Consell Comarcal havia previst avançar el projecte al llarg de la segona meitat de 2012, durant aquest període no es va produir l’aprovació provisional. Pel que fa a la central de biomassa, no hi havia constància que els tràmits per a la seva implantació haguessin començat.
Més informació
triatge-i-biomassa.blogspot.com.es
www.infogarrotxa.com
* El 21 de maig de 1987, durant una de les manifestacions contra el projecte, es van produir greus incidents quan diverses persones van colpejar el cotxe on viatjava el president de la Generalitat, Jordi Pujol, que estava de visita a Besalú.
** El Consell Comarcal de la Garrota té la competència en la gestió (recollida, transport, valorització i disposició del rebuig) dels residus municipals a la comarca per delegació dels ajuntaments.
*** Des de llavors han entrat en funcionament diverses plantes de tractament de residus -coneguts com a ecoparcs- a la Regió Metropolitana de Barcelona: Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Hostalets de Pierola, Montcada i Reixachi Vacarisses.
**** Es tracta d’una votació no vinculant perquè el Consell d’Alcaldes és un òrgan consultiu.
L’alcalde de Sant Jaume, Enric Llongarriu, va admetre que el contundent resultat de la consulta obligava l’Ajuntament a replantejar la postura que fins ara havia tingut. Amb tot argumentava que si s’acabava fent la planta el consistori exigiria compensacions.
El Consell Comarcal aprova l’Avanç de Pla
Pocs dies després de la consulta, el 20 de gener, el Consell Comarcal va aprovar inicialment els estudis preliminars i l’Avanç del Pla per al Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa que confirmava el pla de Can Coma com a ubicació més ben valorada d’acord amb els condicionants territorials, ambientals, paisatgístics i funcionals.
L’Avanç es va aprovar amb els vots a favor de CiU (menys la consellera Sònia Juanola, regidora a Sant Jaume, que no va participar a la votació) i del PSC (amb l’abstenció de l’alcalde de Tortellà, Joaquim Pagès) i els vots en contra d’ERC. Per la seva banda Alternativa per la Garrotxa (ApG) no va assistir a la votació.
L’Ajuntament de Sant Jaume va presentar al•legacions al projecte en les que demanava al Consell que tingués en compte el resultat de la consulta ciutadana i que, en cas que optés per tirar endavant la planta, aquesta es fes en sòl industrial i no en sòl no urbanitzable agrícola. L’Associació de Veïns també va presentar al•legacions en les que rebutjava el projecte.
El mes d’octubre de 2011 el Consell Comarcal va desestimar les al•legacions i va aprovar definitivament els estudis preliminars i l’Avanç del Pla amb la mateixa correlació de forces que la votació del gener. Poques setmanes més tard el Consell d’Alcaldes**** va ratificar la decisió del Consell amb l’única oposició de l’alcalde de Sant Jaume de Llierca (Ferran Puig, de Junts per Sant Jaume-ERC, que havia guanyat les eleccions celebrades el maig) i l’alcaldessa de Ridaura, Eulàlia Massana (ERC).
L’Ajuntament vol un canvi d’ubicació
Després de l’aprovació de l’Avanç del Pla l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca va decidir presentar un recurs administratiu contra l’acord de ple del Consell Comarcal. L’equip de govern defensava que el centre de residus, en cas de realitzar-se, s’havia d’ubicar dins dels límits del polígon industrial, on encara hi havia moltes parcel•les sense urbanitzar. En aquest sentit recordaven que, de les 64 hectàrees de sòl industrial del municipi, 24 estaven sense desenvolupar i en les 40 restants encara hi havia parcel•les buides.
En el recurs l’Ajuntament reconeixia la necessitat d’un centre de gestió de residus per millorar la gestió dels residus a la Garrotxa però advertia que la localització proposada, molt a prop del riu Fluvià -que està inclòs en aquell tram a la Xarxa Natura 2000-, produiria problemes de permeabilitat del terreny que podrien afectar els aqüífers i la llera del riu. L’alcalde, Ferran Puig, explicava també, que l’Ajuntament estava estudiant iniciar la via judicial, a través d’un recurs contenciós, per bé que reconeixia que seria complicat ja que, amb l’actual legislació, era possible ubicar una instal•lació d’aquest tipus en sòl no urbanitzable.
D’altra banda l’Associació de Veïns del Paratge del Pla de Can Coma va reactivar l’oposició a la planta i va realitzar el mes de desembre diverses accions de protesta a l’espai on s’hauria d’emplaçar el centre com una acampada o una taula rodona sobre gestió de residus.
El Consell Comarcal aprova inicialment el Pla especial
El 8 de març de 2012 el Consell Comarcal de la Garrotxa va aprovar inicialment el Pla especial urbanístic que havia de permetre implantar el centre de residus als terrenys del pla de Can Coma. També s’aprovava la documentació ambiental que estava formada per l’informe de sostenibilitat ambiental, l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada i un estudi d’impacte i integració paisatgística. Aquest darrer proposava, per tal de reduir la l’impacte paisatgístic de la nova edificació, la plantació d’arbres al seu voltant.
A diferència de les anteriors votacions el PSC es va abstenir ja que, malgrat considerar l’equipament necessari, reclamava més diàleg amb l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca. D’aquesta manera el centre es va aprovar amb els vots a favor de CiU, que té majoria absoluta. El president del Consell Comarcal, Joan Espona, va justificar l’emplaçament en sòl no urbanitzable per tal de preservar el sòl industrial existent a la comarca i va recordar que la ubicació proposada per l’Ajuntament no suposava cap gran canvi ja que era molt propera als terrenys del pla de Can Coma.
Després de l’aprovació inicial l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca va presentar al•legacions. Tot i que el Consell Comarcal havia previst avançar el projecte al llarg de la segona meitat de 2012, durant aquest període no es va produir l’aprovació provisional. Pel que fa a la central de biomassa, no hi havia constància que els tràmits per a la seva implantació haguessin començat.
Més informació
triatge-i-biomassa.blogspot.com.es
www.infogarrotxa.com
* El 21 de maig de 1987, durant una de les manifestacions contra el projecte, es van produir greus incidents quan diverses persones van colpejar el cotxe on viatjava el president de la Generalitat, Jordi Pujol, que estava de visita a Besalú.
** El Consell Comarcal de la Garrota té la competència en la gestió (recollida, transport, valorització i disposició del rebuig) dels residus municipals a la comarca per delegació dels ajuntaments.
*** Des de llavors han entrat en funcionament diverses plantes de tractament de residus -coneguts com a ecoparcs- a la Regió Metropolitana de Barcelona: Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Hostalets de Pierola, Montcada i Reixachi Vacarisses.
**** Es tracta d’una votació no vinculant perquè el Consell d’Alcaldes és un òrgan consultiu.
