Dimecres 23 d ' Agost de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE CAN BATLLÓ (BARCELONA)
Montserrat Mercadé
Imatge de conjunt de Can Batlló Font: Plataforma Can Batlló és pel Barri
Actualitzat a 31/12/2012

A finals del 2012 es fa públic un acord que ha de permetre construir els primers 52 pisos protegits al recinte de Can Batlló a partir del 2014 en el marc del projecte per transformar el conjunt fabril en un espai per a equipaments, usos residencials i espais lliures. Davant la situació de demora la plataforma Recuperem Can Batlló defineix un calendari i un pla d’actuació per a la construcció de l’espai verd i la rehabilitació de les naus.

Antecedents 2006, 2011

Articles posteriors 2015

L’àmbit de l’antiga colònia industrial de Can Batlló – Magòria, situada al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, està format per la fàbrica de filats i teixits de Can Batlló, que dóna front a la Gran Via de les Corts Catalanes des del carrer del Mossèn Amadeu Oller fins a l’Avinguda del Carrilet, i el sector de la Magòria, un àmbit no consolidat també amb front a la Gran Via entre els carrers de Moianès i d’Amadeu Oller. La fàbrica tèxtil va ser construïda per Joan Batlló l’any 1878 en terrenys de la finca anomenada de Can Mangala. L’any 1943 l’empresa va ser venuda a Julio Muñoz Ramonet, que va consolidar la transformació del conjunt fabril en un conjunt de magatzems i tallers llogats a diferents empreses. Al sector de la Magòria s’hi trobava l’estació del mateix nom. La desaparició de l’antiga estació i el soterrament de la línia del ferrocarril van transformar l’àmbit en una zona majoritàriament esportiva i amb usos de baixa intensitat.

La modificació puntual del PGM
El 2006 es va aprovar definitivament la Modificació del PGM en l’àmbit discontinu de Can Batlló - Magòria, elaborat per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa Desarrollos Inmobiliarios Grupo Gaudir, SL (Immogaudir), propietària de Can Batlló. La modificació tenia per objecte la transformació dels antics usos industrials del conjunt fabril a nous usos residencials, d’equipaments comunitaris i d’espais lliures.

El projecte abasta 144.292 m² de superfície, dels quals 137.419 m² corresponen a Can Batlló - Magòria i la resta a cinc parcel•les discontínues als districtes de Sants, Ciutat Vella i Eixample. La incorporació d’aquestes parcel•les, amb edificacions protegides amb ús d’equipaments propietat de la Generalitat, però qualificades de zona en densificació urbana, tenia per objectiu transferir la seva edificabilitat prevista al recinte de la Magòria.

L’ordenació en l’àmbit de Can Batlló proposava consolidar el front edificat del carrer Constitució així com el de Parcerisa, entre Constitució i Quetzal. La modificació del traçat viari de la prolongació del carrer Parcerisa entre Quetzal i Avinguda del Carrilet volia donar més flexibilitat als recorreguts de la circulació, i al mateix temps donar suport a les noves edificacions.

Un nou parc de 4,7 hectàrees a l’interior de l’actual recinte volia potenciar la relació entre les edificacions que es conserven i les noves, facilitant la permeabilitat, la comunicació i els accessos amb tots els carrers que l’envolten.

El projecte volia conservar també el record de l’estructura industrial del recinte mitjançant la preservació i rehabilitació de la nau principal. A més de la preservació d’aquest volum, es preveia mantenir la xemeneia gran, la torre del dipòsit d’aigua i part del mur de la tanca a la Gran Via, tots ells elements catalogats pel Pla especial de patrimoni de Sants-Montjuïc. Un dels objectius bàsics era la transformació de la nau principal en la nova seu del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, transformat després de les darreres eleccions autonòmiques en la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat dins del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Pel que fa a l’àmbit de la Magòria, a la seva part central, se situava el nou camp de futbol de Magòria i es proposaven dos tractaments diferenciats als dos fronts de carrer. A la banda del carrer Corral se situava la zona d’espectadors del camp, mentre que a la banda de la Gran Via es proposava un equipament amb alçada i usos adequats a l’entorn.

A la part nord-est del recinte es preveia un edifici d’equipaments que a través de la seva continuïtat edificada tancarà la façana del carrer Moianès i donarà una façana nova als jardins de Celestina Vigneaux. La part sud-oest del recinte s’ordenava amb usos residencials amb comerços i terciari a la planta baixa, així com un jardí de 7.578 m². Es preveien un total de 1.656 habitatges dels qual 985 lliures, 471 protegits i 200 dotacionals. L’habitatge protegit es preveia situar-lo en el front del carrer Constitució, el concertat i el dotacional en el front del carrer Parcerisa fins a Quetzal, i l’habitatge lliure al front de la Gran Via i a l’illa Carrilet-Badal-Quetzal-Parcerisa.

A més de la reserva pel que havia de ser la nova seu de l’extingit Departament de Medi Ambient i Habitatge, el pla preveia la reserva d’espai per a 21 nous equipaments, combinant els d’abast de ciutat amb els de barri. Els equipaments previstos cobrien les necessitats en matèria d’educació amb la previsió d’un IES, un CEIP, una escola bressol i espai de serveis als equipaments docents. La promoció social es cobria amb un espai cívic, casal de gent gran, joves i entitats. La vessant esportiva incorporava el nou complex de La Bordeta i el camp de futbol de Magòria. Els aspectes culturals es concretaven en una biblioteca de barri i sales d’exposicions. Per a l’atenció personalitzada i els serveis socials es preveien habitatges dotacionals per a gent gran i un centre ocupacional i d’acollida per a persones amb discapacitats. I finalment, en salut es projectava un nou CAP.
Ordenació prevista a Can Batlló Font: Plataforma Can Batlló és pel Barri
El projecte va dividir l’àmbit en tres sectors: sector 1 entorn Can Batlló, de 81.415 m² de sòl i 91.295 m² de sostre (st); sector 2 que incloïa la nau principal de Can Batlló, Magòria i les parcel•les discontínues, de 37.948 m² de sòl i 25.132 m²st; i sector 3, Magòria, àmbit d’equipaments públics i en què la Generalitat era propietària de quasi la seva totalitat, de 22.299 m² de sòl. Per a la seva gestió urbanística, es va definir un polígon d’actuació urbanística per als sectors 1 (PAU 1) i 2 (PAU 2) mentre que per al sector 3 es delimitava una actuació aïllada (AA 1) per expropiació i que comprenia els sòls de titularitat privada destinats a sistemes urbanístics. L’11 de juny de 2008 va ser definitivament aprovat per acord de la Comissió del Govern, el projecte de reparcel•lació del PAU 1 del Sector 1.

L’execució del projecte s’endarrereix
Després de nombrosos endarreriments deguts a les dificultats en la relocalització i desallotjament de les 174 indústries afectades, el projecte s’hauria d’haver iniciat al 2009 amb la construcció d’un primer edifici de 26 habitatges per allotjar part de les 46 famílies afectades pels enderrocs de les cases dels carrers Parcerisa i Constitució. Amb tot, degut a l’impacte de la crisi econòmica, les obres es van veure posposades.

El malestar generat pel llarg període de temps sense realitzar cap obra va provocar l’inici d’una forta campanya de pressió per part dels veïns que reclamaven el seu inici. El 7 de març de 2010, la “Plataforma Can Batlló és pel Barri”, formada per persones vinculades al barri de la Bordeta i el centre social de Sants, van posar com a data límit per a l’inici de les obres el dia 1 de juny de 2011. En cas de no iniciar-se preveien per aquesta data l’ocupació del recinte.

Els objectius mínims plantejats per la Plataforma eren l’assoliment de la indemnització i reallotjament dels veïns i industrials afectats, un nou parc dins del recinte industrial, la construcció dels habitatges socials previstos, la recuperació de dues naus per a una biblioteca popular autogestionada i un casal de joves, la construcció del CAP previst, la permeabilització del mur per poder accedir al recinte i el debat sobre l’ús final de la nau principal del recinte.

Aquesta pressió va donar el seu primer fruit i el novembre de 2010 l’Ajuntament va començar les obres de l’aparcament provisional per 142 places reclamat pels veïns arran de les obres d’urbanització del carrer Olzinelles, que implicaven una pèrdua significativa de places d’aparcament pel barri i l’aprovació, pocs dies després, del projecte d’urbanització del sector 2 de l’àmbit de Batlló – Magòria, de 12.231 m² de superfície i un cost aproximat de 6 MEUR, tot i no preveure la seva execució abans de quatre anys.

Malgrat això, la Plataforma trobà que les seves demandes mínimes no havien estat cobertes, per la qual cosa es va seguir mantenint l’acció d’ocupació del recinte, si bé es desplaçà la data a l’11 de juny de 2011, coincidint amb l’inici del mandat del nou consistori després de les eleccions municipals. Finalment, el 9 de juny de 2011 es feu cessió als veïns d’una nau de 1.500 m² de sostre per tal de construir part dels equipaments demanats, en concret perquè fos utilitzada com a biblioteca. D’aquesta manera es passava de la ocupació a la inauguració.

Així mateix, a principi d’octubre, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que assumiria el lideratge del procés de desenvolupament urbanístic del recinte, exigint als propietaris el compliment de les seves obligacions. Mitjançant un comunicat l’Ajuntament va anunciar que preveia aprovar definitivament el canvi del sistema d’actuació urbanística de reparcel•lació del sistema de compensació al de cooperació per a poder desencallar el procés de transformació.

El projecte es desencalla
Durant aquell mateix mes l’Ajuntament va presentar el pla “Empenta” amb l’objectiu de revitalitzar projectes urbanístics privats, amb una inversió estimada de 200 MEUR; la intenció seria injectar diner públic a canvi de sòl privat. En la mateixa línia, a finals d’octubre es feu públic que l’alcalde, Xavier Trias, havia signat un conveni amb el representant del Centre Social de Sants, Josep Maria Domingo, i el representant de la Comissió de Veïns de la Bordeta, Enric Jara, de cessió d’ús dels locals del Bloc 1 per a que les entitats el poguessin utilitzar com a magatzem de materials destinats a activitats culturals i recreatives d’interès públic i social.

Del pla Empenta s’injectarien 10 MEUR que haurien de permetre a l’Ajuntament pagar les indemnitzacions pendents i adquirir 5.000 m² de sòl, amb la previsió de construir-hi 450 habitatges amb protecció oficial. Així mateix es podria inscriure al Registre de la propietat i iniciar el procés d’urbanització. A canvi, Immogaudir cediria gratuïtament aprofitaments urbanístics de 5.160 m²st residencial, reduint-se els pisos inicialment previstos a construir per la immobiliària. Les dues primers promocions públiques, previstes al carrer de Constitució i Parcerisa, amb 50 pisos i destinades a reallotjar els afectats, ja tenien llicència. Per una altra banda no se sabia quin ús acabaria tenint la nau central, on hi havia prevista la seu del DMAH.

L’acord a què s’havia arribat amb Immogaudir incloïa també l’expropiació a l’Ajuntament d’una finca de 16.382 m² emplaçada a l’avinguda Verge de Montserrat 97-107 (Guinardó) qualificada de zona verda, i que hauria de permetre millorar l’accés als TRES TURONS, en el marc del projecte de les 16 PORTES DE COLLSEROLA. En paral•lel, la Generalitat havia posat en licitació a principi de gener la construcció del CAP Bordeta-Magòria. Era el primer dels equipaments previstos en els 134.780 m² de l’àmbit.
Una imatge del recinte Foto: Àlex Tarroja
Desacord amb el cost d’expropiació
L’Ajuntament va acordar pagar 22’5 MEUR a Immogaudir per l’expropiació de la finca del Guinardó. El preu a pagar, de 1.343€/m², s’havia calculat tenint en compte el valor del sòl i el dels pisos, de venda lliure i amb protecció, de l’entorn tot i la qualificació de zona verda i tenir un valor cadastral de 850.000€. Immogaudir hauria de destinar els diners obtinguts a pagar la resta dels costos d’urbanització de Can Batlló. L’Ajuntament hauria de pagar aquesta quantitat en les tres anualitats corresponents als pressupostos dels anys 2013, 2014 i 2015 a càrrec de les partides d’expropiació de cada exercici. L’operació, que l’havia dissenyat Hàbitat Urbà, tenia el vist-i-plau de l’Àrea jurídica i d’Intervenció. Un portaveu municipal va al•legar que el preu acordat amb la immobiliària era menor al que aquesta podia exigir, alhora que afirmava que la prioritat era poder desencallar el projecte. Amb tot, al final seria l’Ajuntament qui acabaria pagant bona part dels 40 MEUR de costos: 10 MEUR d’aportació directa i 22’5 MEUR per l’expropiació del solar del Guinardó.

Els grups a l’oposició van veure exagerat i lesiu per a l’interès de la ciutat el preu de la zona verda oposant-se a la signatura del conveni. Consideraven a més, que l’acord amb la immobiliària crearia un precedent perillós per a l’Ajuntament cara a d’altres processos expropiadors. Tot i que CiU estava convençut que en qüestió de setmanes obtindria el recolzament d’algun partit, preferentment el PP -que els havia donat suport amb l’aportació dels 10 MEUR-, Eduardo Bolaños, regidor del PP, indicà que el partit no estava d’acord amb el preu que s’havia acordat per a la zona verda.

La proposta va ser també rebuda amb recels pels veïns de la zona de Can Batlló, els quals tot i desitjar que finalment es desencallés el projecte, no veien bé que es fes a costa que la ciutat pagués 22’5 MEUR per una urbanització que li corresponia a la immobiliària. Igualment contrària es manifestà l’Associació de Veïns (AVV) de Joan Maragall (Guinardó), la qual no entenia que aquesta finca pogués valer tant alhora que manifestava no voler ser moneda de canvi.

El PSC va presentar a principi de febrer de 2012 dues propostes alternatives a la compra de la finca del Guinardó. La primera consistia a desvincular la gestió urbanística de Can Batlló de l’expedient d’expropiació de la finca del Guinardó i que els diners -els 10 MEUR del pla Empenta i els 22’5 MEUR per l’expropiació de la finca- es destinessin als terrenys de la Bordeta, i així obtenir a canvi més sòl edificable que es podrien destinar a polítiques d’habitatge. La segona opció era que fos el Jurat d’Expropiació de Catalunya qui dirimís la valoració.

El pla es torna a desencallar
El mateix mes de febrer el grup municipal del PP va fer dues propostes per a poder desencallar l’acord de can Batlló. La primera condició consistia en què es fes una taxació independent del solar del Guinardó per a determinar si el preu que preveia l’acord era exagerat. La taxació ja estava encarregada i en breu s’havia de saber els resultats i, segons José Antonio Calleja, conseller portaveu del Districte de Sants-Montjuïc del PP, el partit acceptaria el cost que indiqués la taxació. La segona condició era que l’Ajuntament hauria de presentar a la següent comissió d’Hàbitat Urbà i al plenari de l’Ajuntament un pla d’equipaments per al solar del Guinardó.

La taxació independent, feta per la UPC va reduir el preu a pagar fins als 21’2 MEUR. El resultat de la nova taxació va permetre arribar a un acord al Govern municipal amb el PP. Jordi Martí, regidor del districte, explicava que l’operació venia a ser la mateixa, però amb un estalvi d’1,4 MEUR. El PP demanava així mateix garanties sobre els calendaris d’execució de les diferents peces de can Batlló i del CAP, que en el termini d’un any s’haguessin construït els 50 pisos, el pagament de 7 MEUR per les indemnitzacions així com la inversió de 3’5 MEUR en la urbanització.

Per altra banda, Assumpta Escarp, regidora del PSC adscrita al districte, va manifestar que es valorava positivament l’estalvi però creia que se n’haurien pogut estalviar més si s’haguessin fet cas a algunes propostes del partit. No obstant això, indicà que no posarien traves a l’acceptació del pacte. Setmanes més tard, i en declaracions prèvies al ple que havia d’aprovar el conveni del projecte de reparcel•lació dels PAU1 del sector 1 de Batlló-Magòria i el mutu acord expropiatori per la finca del Guinardó, el PSC va anunciar que presentaria al•legacions al projecte en cas que el plenari l’aprovés tal i com havia estat plantejat. Assupmta Escarp digué que estaven d’acord amb desencallar-lo i en l’objecte general del conveni, però que eren contraris al contingut ja que aquest no garantia el desenvolupament urbanístic del polígon alhora que podia ocasionar un perjudici al patrimoni de l’Ajuntament.

Demanaven al govern municipal ajustar tècnicament l’informe inicial de valoració, modificant exclusivament el preu d’oferta de l’habitatge lliure referit al 2010 (de 4.220 €/m²) pel referit a la data de començament de l’expedient (3.629,20 €/m²). Aquest canvi suposaria una reducció d’aproximadament el 25% del preu calculat inicialment i consideraven rellevant l’import final així recalculat, Demanaven també que s’aportés un pla d’inversió en què s’especifiquessin calendaris i imports destinats a les indemnitzacions i a la urbanització.

Finalment, la comissió d’Hàbitat Urbà va aprovar el 16 de febrer el conveni amb els vots favorables de CiU, PP i UpB. S’aprovava també l’autorització del pagament dels 10 MEUR, més l’IVA, a assumir per l’Ajuntament en els termes del conveni a càrrec del pressupost del 2012 i l’autorització del pagament plurianual corresponents al mutu acord a càrrec a la dotació per a les expropiacions dels pressupostos dels exercicis de 2102, 2013, 2014 i 2015. El ple de l’Ajuntament de 24 del febrer va aprovar el conveni i acord, amb els vots favorables de CiU, PP i ERC, l’abstenció del PSC i el vot contrari d’ICV-EUiA.

Un cop finalitzat el període d’informació pública, d’un mes de termini, es podia formalitzar el conveni. Finalment, el ple de l’Ajuntament de 27 d’abril va aprovar el projecte de can Batlló amb els vots favorables de CiU, PP i UpB i els contraris del PSC i ICV-EUiA. Segons Assumpta Escarp, regidora del PSC, el vot contrari es justificava pel desacord sobre la inclusió en el projecte de la finca expropiada. Elsa Blasco, regidora d’ICV-EUiA, argumentava que, en la seva opinió, ja s’havia pagat un preu excessiu per la finca, cosa que no era favorable a l’economia de la ciutat.

Amb tot, encara seguien bloquejats els terrenys que quedaven inclosos en la segona fase de l’actuació urbanística, la qual restava encara pendent de la signatura d’un acord entre Immogaudir i la Generalitat. A mitjan maig, les empreses afectades manifestaven que encara no se’ls havia comunicat res en relació les expropiacions.

Recuperem Can Batlló consolida el projecte
El Bloc 11, recuperat pels veïns el juny de l’any anterior, anava consolidant-se com un equipament dels veïns i per als veïns. El Col•lectiu La Col s’havia encarregat de la part tècnica de la reforma de la nau i, a més, havia aconseguit un ajut de 8.300 euros del COAC per a poder construir-hi una escala amb un pressupost estimat d’uns 13.000 euros. Per la part que restava, el col•lectiu, estava negociant amb l’Ajuntament.

Per altra banda, a setembre es va inaugurar un bar que hauria de servir per ajudar a contribuir al finançament dels diferents projectes endegats, i també va reobrir (havia obert al juliol del 2011) la reformada biblioteca Josep Pons, que ara ocupava una superfície de 300 metres quadrats i que a setembre ja comptava amb més de 10.000 volums.

Igualment, el desacord amb el projecte de l’Ajuntament així com la lentitud amb què anava avançant la gestió del recinte, conduïren a emetre al novembre el comunicat “Can Batlló: si no ho feu vosaltres, ho farem nosaltres”, en el que s’explicava, entre d’altres, que la plataforma ja estava treballant per a definir un calendari i un pla d’actuació per a l’espai verd i la rehabilitació de les naus per a equipaments.

El Districte manifesta que es podrien iniciar els enderrocs el 2013
A mitjans juliol, Jordi Martí, regidor del Districte explicava que a finals d’any el recinte industrial havia de passar a ser de titularitat municipal i que l’Ajuntament s’havia compromès a acabar de pagar les indemnitzacions pendents als industrials amb el que a partir del 2013 es podria començar amb els enderrocs i la construcció d’equipaments. També es preveia que, al 2013, entraria en funcionament el nou CAP La Bordeta-Magòria.

Per altra banda, poc abans de les festes de Nadal es va fer públic l’acord en relació l’antic edifici de la Clinica Quirón a què havien arribat el banc de Santander, propietari de l’edifici, i l’Ajuntament de Barcelona. Així, s’havia signat un conveni per valor de 45 MEUR per als propers 3 anys que possibilitaria l’adquisició de l’antic equipament per un valor de 9’5 MEUR per a fer-hi equipaments i també permetria iniciar promocions d’habitatge protegit que estaven aturades a causa de manca de crèdit, destacant la tercera fase del barri del BON PASTOR, el complex d’habitatges i equipaments de Pere IV i dues de les cinc unitats de Can Batlló, una d’elles amb la promoció d’habitatge amb dret de superfície i la segona per al reallotjament d’afectats urbanístics. Es preveia que, al 2014, es podrien iniciar les obres de 26 habitatges al carrer de la Constitució i 26 habitatges més al carrer de Parcerisa.

Més informació
canbatllo.wordpress.com
www.bcn.es
 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès