Desacord amb el cost d’expropiació
L’Ajuntament va acordar pagar 22’5 MEUR a Immogaudir per l’expropiació de la finca del Guinardó. El preu a pagar, de 1.343€/m², s’havia calculat tenint en compte el valor del sòl i el dels pisos, de venda lliure i amb protecció, de l’entorn tot i la qualificació de zona verda i tenir un valor cadastral de 850.000€. Immogaudir hauria de destinar els diners obtinguts a pagar la resta dels costos d’urbanització de Can Batlló. L’Ajuntament hauria de pagar aquesta quantitat en les tres anualitats corresponents als pressupostos dels anys 2013, 2014 i 2015 a càrrec de les partides d’expropiació de cada exercici. L’operació, que l’havia dissenyat Hàbitat Urbà, tenia el vist-i-plau de l’Àrea jurídica i d’Intervenció. Un portaveu municipal va al•legar que el preu acordat amb la immobiliària era menor al que aquesta podia exigir, alhora que afirmava que la prioritat era poder desencallar el projecte. Amb tot, al final seria l’Ajuntament qui acabaria pagant bona part dels 40 MEUR de costos: 10 MEUR d’aportació directa i 22’5 MEUR per l’expropiació del solar del Guinardó.
Els grups a l’oposició van veure exagerat i lesiu per a l’interès de la ciutat el preu de la zona verda oposant-se a la signatura del conveni. Consideraven a més, que l’acord amb la immobiliària crearia un precedent perillós per a l’Ajuntament cara a d’altres processos expropiadors. Tot i que CiU estava convençut que en qüestió de setmanes obtindria el recolzament d’algun partit, preferentment el PP -que els havia donat suport amb l’aportació dels 10 MEUR-, Eduardo Bolaños, regidor del PP, indicà que el partit no estava d’acord amb el preu que s’havia acordat per a la zona verda.
La proposta va ser també rebuda amb recels pels veïns de la zona de Can Batlló, els quals tot i desitjar que finalment es desencallés el projecte, no veien bé que es fes a costa que la ciutat pagués 22’5 MEUR per una urbanització que li corresponia a la immobiliària. Igualment contrària es manifestà l’Associació de Veïns (AVV) de Joan Maragall (Guinardó), la qual no entenia que aquesta finca pogués valer tant alhora que manifestava no voler ser moneda de canvi.
El PSC va presentar a principi de febrer de 2012 dues propostes alternatives a la compra de la finca del Guinardó. La primera consistia a desvincular la gestió urbanística de Can Batlló de l’expedient d’expropiació de la finca del Guinardó i que els diners -els 10 MEUR del pla Empenta i els 22’5 MEUR per l’expropiació de la finca- es destinessin als terrenys de la Bordeta, i així obtenir a canvi més sòl edificable que es podrien destinar a polítiques d’habitatge. La segona opció era que fos el Jurat d’Expropiació de Catalunya qui dirimís la valoració.
El pla es torna a desencallar
El mateix mes de febrer el grup municipal del PP va fer dues propostes per a poder desencallar l’acord de can Batlló. La primera condició consistia en què es fes una taxació independent del solar del Guinardó per a determinar si el preu que preveia l’acord era exagerat. La taxació ja estava encarregada i en breu s’havia de saber els resultats i, segons José Antonio Calleja, conseller portaveu del Districte de Sants-Montjuïc del PP, el partit acceptaria el cost que indiqués la taxació. La segona condició era que l’Ajuntament hauria de presentar a la següent comissió d’Hàbitat Urbà i al plenari de l’Ajuntament un pla d’equipaments per al solar del Guinardó.
La taxació independent, feta per la UPC va reduir el preu a pagar fins als 21’2 MEUR. El resultat de la nova taxació va permetre arribar a un acord al Govern municipal amb el PP. Jordi Martí, regidor del districte, explicava que l’operació venia a ser la mateixa, però amb un estalvi d’1,4 MEUR. El PP demanava així mateix garanties sobre els calendaris d’execució de les diferents peces de can Batlló i del CAP, que en el termini d’un any s’haguessin construït els 50 pisos, el pagament de 7 MEUR per les indemnitzacions així com la inversió de 3’5 MEUR en la urbanització.
Per altra banda, Assumpta Escarp, regidora del PSC adscrita al districte, va manifestar que es valorava positivament l’estalvi però creia que se n’haurien pogut estalviar més si s’haguessin fet cas a algunes propostes del partit. No obstant això, indicà que no posarien traves a l’acceptació del pacte. Setmanes més tard, i en declaracions prèvies al ple que havia d’aprovar el conveni del projecte de reparcel•lació dels PAU1 del sector 1 de Batlló-Magòria i el mutu acord expropiatori per la finca del Guinardó, el PSC va anunciar que presentaria al•legacions al projecte en cas que el plenari l’aprovés tal i com havia estat plantejat. Assupmta Escarp digué que estaven d’acord amb desencallar-lo i en l’objecte general del conveni, però que eren contraris al contingut ja que aquest no garantia el desenvolupament urbanístic del polígon alhora que podia ocasionar un perjudici al patrimoni de l’Ajuntament.
Demanaven al govern municipal ajustar tècnicament l’informe inicial de valoració, modificant exclusivament el preu d’oferta de l’habitatge lliure referit al 2010 (de 4.220 €/m²) pel referit a la data de començament de l’expedient (3.629,20 €/m²). Aquest canvi suposaria una reducció d’aproximadament el 25% del preu calculat inicialment i consideraven rellevant l’import final així recalculat, Demanaven també que s’aportés un pla d’inversió en què s’especifiquessin calendaris i imports destinats a les indemnitzacions i a la urbanització.
Finalment, la comissió d’Hàbitat Urbà va aprovar el 16 de febrer el conveni amb els vots favorables de CiU, PP i UpB. S’aprovava també l’autorització del pagament dels 10 MEUR, més l’IVA, a assumir per l’Ajuntament en els termes del conveni a càrrec del pressupost del 2012 i l’autorització del pagament plurianual corresponents al mutu acord a càrrec a la dotació per a les expropiacions dels pressupostos dels exercicis de 2102, 2013, 2014 i 2015. El ple de l’Ajuntament de 24 del febrer va aprovar el conveni i acord, amb els vots favorables de CiU, PP i ERC, l’abstenció del PSC i el vot contrari d’ICV-EUiA.
Un cop finalitzat el període d’informació pública, d’un mes de termini, es podia formalitzar el conveni. Finalment, el ple de l’Ajuntament de 27 d’abril va aprovar el projecte de can Batlló amb els vots favorables de CiU, PP i UpB i els contraris del PSC i ICV-EUiA. Segons Assumpta Escarp, regidora del PSC, el vot contrari es justificava pel desacord sobre la inclusió en el projecte de la finca expropiada. Elsa Blasco, regidora d’ICV-EUiA, argumentava que, en la seva opinió, ja s’havia pagat un preu excessiu per la finca, cosa que no era favorable a l’economia de la ciutat.
Amb tot, encara seguien bloquejats els terrenys que quedaven inclosos en la segona fase de l’actuació urbanística, la qual restava encara pendent de la signatura d’un acord entre Immogaudir i la Generalitat. A mitjan maig, les empreses afectades manifestaven que encara no se’ls havia comunicat res en relació les expropiacions.
Recuperem Can Batlló consolida el projecte
El Bloc 11, recuperat pels veïns el juny de l’any anterior, anava consolidant-se com un equipament dels veïns i per als veïns. El Col•lectiu La Col s’havia encarregat de la part tècnica de la reforma de la nau i, a més, havia aconseguit un ajut de 8.300 euros del COAC per a poder construir-hi una escala amb un pressupost estimat d’uns 13.000 euros. Per la part que restava, el col•lectiu, estava negociant amb l’Ajuntament.
Per altra banda, a setembre es va inaugurar un bar que hauria de servir per ajudar a contribuir al finançament dels diferents projectes endegats, i també va reobrir (havia obert al juliol del 2011) la reformada biblioteca Josep Pons, que ara ocupava una superfície de 300 metres quadrats i que a setembre ja comptava amb més de 10.000 volums.
Igualment, el desacord amb el projecte de l’Ajuntament així com la lentitud amb què anava avançant la gestió del recinte, conduïren a emetre al novembre el comunicat “Can Batlló: si no ho feu vosaltres, ho farem nosaltres”, en el que s’explicava, entre d’altres, que la plataforma ja estava treballant per a definir un calendari i un pla d’actuació per a l’espai verd i la rehabilitació de les naus per a equipaments.
El Districte manifesta que es podrien iniciar els enderrocs el 2013
A mitjans juliol, Jordi Martí, regidor del Districte explicava que a finals d’any el recinte industrial havia de passar a ser de titularitat municipal i que l’Ajuntament s’havia compromès a acabar de pagar les indemnitzacions pendents als industrials amb el que a partir del 2013 es podria començar amb els enderrocs i la construcció d’equipaments. També es preveia que, al 2013, entraria en funcionament el nou CAP La Bordeta-Magòria.
Per altra banda, poc abans de les festes de Nadal es va fer públic l’acord en relació l’antic edifici de la Clinica Quirón a què havien arribat el banc de Santander, propietari de l’edifici, i l’Ajuntament de Barcelona. Així, s’havia signat un conveni per valor de 45 MEUR per als propers 3 anys que possibilitaria l’adquisició de l’antic equipament per un valor de 9’5 MEUR per a fer-hi equipaments i també permetria iniciar promocions d’habitatge protegit que estaven aturades a causa de manca de crèdit, destacant la tercera fase del barri del
BON PASTOR, el complex d’habitatges i equipaments de Pere IV i dues de les cinc unitats de Can Batlló, una d’elles amb la promoció d’habitatge amb dret de superfície i la segona per al reallotjament d’afectats urbanístics. Es preveia que, al 2014, es podrien iniciar les obres de 26 habitatges al carrer de la Constitució i 26 habitatges més al carrer de Parcerisa.
Més informació
canbatllo.wordpress.com
www.bcn.es