Dilluns 25 de Setembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
GASODUCTE MARTORELL-FIGUERES
Moisès Jordi
Esquema del gasoducte Martorell-Figueres Elaboració: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2012

Mentre continuen les obres del tram sud del gasoducte Martorell-Figueres el Ministeri d’Indústria ajorna de manera indefinida el tram nord. És la resposta a la decisió de l’Estat francès de renunciar a la connexió transfrontera per Catalunya i de reforçar les connexions actuals pel País Basc i Navarra. Diverses entitats de Sabadell i Castellar del Vallès protesten per l’impacte ambiental i paisatgístic de les obres.

Antecedents 2008

Articles posteriors 2014

Un gasoducte és una conducció de canonades d’acer que serveix per transportar gasos combustibles, generalment gas natural, a gran escala. El gas natural és una font d’energia no renovable formada per una mescla de gasos, bàsicament metà, que es troba en jaciments de petroli. En ser cremat genera menys CO2 que el petroli o el carbó i per tant, tot i que contribueix a augmentar els gasos amb efecte hivernacle, s’acostuma a considerar una energia de transició cap a un model centrat en les energies renovables i netes.

L’Estat espanyol disposa de petits jaciments de gas natural a Andalusia i al País Basc, si bé la pràctica totalitat (més del 99%) prové de l’exterior, des de països com Algèria, Líbia, Noruega o Rússia. El gas natural entra a Espanya en forma líquida (68% del total) mitjançant vaixells que alimenten les plantes de regasificació situades a prop dels ports o bé en forma de gas (32%) a través de gasoductes. Actualment a l’Estat hi ha quatre gasoductes transfronterers (Andalusia-Marroc, Andalusia-Algèria, País Basc-França i Navarra-França) i cinc plantes de regasificació (Barcelona, Múrcia, Huelva, Biscaia i Astúries). A partir d’aquests punts d’entrada es crea una extensa xarxa de gasoductes de 9.000 quilòmetres propietat de l’empresa Enagàs, que s’encarrega també de la planificació del sector. D’altra banda diverses empreses, entre elles Gas Natural-Fenosa, distribueixen i comercialitzen el gas a través d’una xarxa de canonades més petites de 45.000 quilòmetres.

A Catalunya, on no hi ha cap jaciment, el gas natural té com a vies d’entrada la planta de regasificació del port de Barcelona i dos gasoductes que arriben a Catalunya per la Terra Alta i el Montsià. Aquestes dues canonades s’uneixen a la Ribera d’Ebre en una de sola que segueix cap al nord i que dóna servei al polígon petroquímic de Tarragona i les centrals tèrmiques de VANDELLÒS, CUBELLES, el PORT DE BARCELONA i SANT ADRIÀ DE BESÒS. La resta del territori català queda cobert amb gas natural mitjançant la xarxa de distribució de Gas Natural-Fenosa.

Proposen un gasoducte transfronterer per Catalunya
Durant els primers anys del segle XXI, diferents crisis polítiques entre alguns dels països de la Unió Europea (UE) i Rússia van posar en entredit la seguretat del subministrament de gas rus. Davant d’aquesta situació geopolítica, l’increment de l’abastament pel sud apareixia com una opció estratègica en la qual l’Estat espanyol, per la seva connexió amb el subministrament del nord d’Àfrica, podia tenir un paper important. Per aquest motiu, el document Planificación de los Sectores de Electricidad y Gas 2008-2016 -elaborat pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (MITC)- va preveure la construcció d’una nova connexió amb l’Estat francès, que es faria per Catalunya i que es concebia com una prolongació del gasoducte català existent fins a Barcelona. El projecte transfronterer tenia per nom Midcat i havia d’estar llest el 2016.

Aquesta nova conducció, d’altra banda, permetria també assolir alguns dels objectius establerts a Catalunya en matèria gasística, ja que el PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA i les bases del Pacte nacional per les infraestructures establien que calia garantir la disponibilitat de gas a la demarcació de Girona, tant pel subministrament a particulars i a indústries com per a la futura CENTRAL TÈRMICA DE CICLE COMBINAT DE BESCANÓ.

A informació pública el tram Martorell-Figueres
Per tal d’avançar en el desenvolupament del projecte Midcat el Ministeri d’Indústria havia encarregat a Enagàs el projecte de construcció d’un nou gasoducte des de la xarxa actual, a Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), fins a Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà). Tot i així la infraestructura fou coneguda com a gasoducte Martorell-Figueres, per la proximitat a aquestes dues ciutats. Aquest tram es concebia com la primera part de la interconnexió, que requeriria posteriorment un acord de traçat entre els estats espanyol i francès en el tram transfronterer entre Figueres i el sud de França.

El març de 2008 el Ministeri d’Indústria va sotmetre a informació pública el Projecte d’autorització d’instal•lacions del gasoducte Martorell-Figueres que havia elaborat Enagàs. La nova infraestructura, de 167quilòmetres de longitud, consistiria en una canonada soterrada de 0,9 metres de diàmetre situada a una profunditat d’un metre. Transportaria gas a 80 bar de pressió, de tal manera que el cabal oscil•laria entre 985.000 i 1.200.000 m3/h. El gasoducte tenia un pressupost de 81,5 MEUR i es preveia que entrés en funcionament l’any 2011.

El traçat s’iniciava a Castellví de Rosanes i continuava fins a Abrera (Baix Llobregat), des d’on avançava en paral•lel a la futura AUTOVIA B-40-QUART CINTURÓ fins a les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental). Des d’aquí fins a Riells i Viabrea (la Selva) passava a prop del Ferrocarril d'Alta Velocitat (FAV) i posteriorment discorria a l’entorn de l’autopista AP-7 fins al sud de Girona. A partir d’aquest punt –i per tal d’evitar l’entrada a la ciutat– el gasoducte es desviava cap a l’oest, per acabar tornant a connectar amb el traçat del FAV a Palol de Revardit (Pla de l’Estany), des d’on seguia cap al nord fins a Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà). Els ajuntaments serien compensats amb 20 euros per cada metre de longitud que afectés el seu terme municipal.

Al•legacions d’ajuntaments i canvis en el traçat
Diversos ajuntaments van al•legar en contra del gasoducte per l’impacte que tindria sobre els espais naturals i agrícoles. Tal i com admetia Enagàs l’impacte de la infraestructura se centraria sobretot en la fase de construcció a causa de la modificació dels terrenys i el moviment de maquinària i s’hauria de minimitzar posteriorment amb mesures correctores (reforestacions, protecció de marges, etc.). Un cop s’acabessin les obres es podria seguir cultivant els terrenys però es creaven una sèrie de servituds com la prohibició de plantar arbres a menys de dos metres del gasoducte, de llaurar a una profunditat superior als 50 centímetres o de realitzar obres que poguessin afectar la instal•lació. Es pretenia evitar així la perforació de la canonada i el consegüent risc d’explosió.

Bona part dels municipis afectats, tant del Vallès com de les Comarques Gironines, reclamaven modificacions en el traçat per reduir l’impacte ambiental i paisatgístic. Diversos ajuntaments del Vallès proposaven fer passar el gasoducte per l’AP-7 enlloc del futur Quart cinturó mentre els municipis del Pla de l’Estany i l’Alt Empordà també reclamaven un traçat proper a l’AP-7 enlloc de fer-ho pel FAV. Altres propostes que van formular alguns ajuntaments eren la creació d’un fons d’un 1% de la inversió en la infraestructura per a la construcció d’equipaments socials, el soterrament de la canonada a una profunditat mínima d’1,5 m per evitar accidents amb la maquinària agrícola i la construcció d’una conducció paral•lela que els permetés connectar-s’hi.
Caminada de protesta al torrent de Colobrers, afectat per les obres del gasoducte Font: gasoducte.blogspot.com
Després d’estudiar les al•legacions Enagàs va realitzar petites modificacions en el traçat que, amb tot, continuava seguint l’eix del Quart cinturó al Vallès, l’AP-7 al sud de Girona i el FAV fins a Figueres. Els canvis consistien en petits desplaçaments (generalment inferiors als 50 metres) del gasoducte per evitar afectacions sobre veïnats, masies o granges i per acostar-la a infraestructures existents com el FAV, l’autovia A-2, el ferrocarril Girona-Barcelona o línies elèctriques. En el cas de Maçanet de la Selva els canvis introduïts van permetre allunyar el traçat de l’espai PEIN dels Turons de Maçanet. Aquestes modificacions, en forma d’addenda, van ser sotmeses a informació pública el novembre de 2009.

Amb el traçat definit el Govern de la Generalitat va aprovar inicialment, el maig de 2010, el Pla especial urbanístic del gasoducte, en el qual es concretava la seva afectació sobre el territori des de Castellví de Rosanes fins a Avinyonet de Puigventós. Poc després, l’agost de 2010, la Secretaria d’Estat de Canvi Climàtic va formular la Declaració d’impacte ambiental del projecte amb caràcter favorable.

El Govern de l’Estat autoritza el tram sud del gasoducte
El març de 2011 la Direcció General de Política Energètica i Mines del Ministeri d'Indústria va aprovar el projecte, va atorgar l’autorització administrava i va declarar d’utilitat pública el tram sud del gasoducte, és a dir entre Castellví de Rosanes i Hostalric (la Selva). El mateix mes el Govern català va fer l’aprovació definitiva del Pla especial urbanístic. D’aquesta manera ja es podien efectuar les expropiacions, sol•licitar la llicència urbanística als ajuntaments i iniciar les obres, que se centrarien només en el tram de la província de Barcelona. El tram gironí, entre Hostalric i Avinyonet de Puigventós, es deixava per una segona fase. Per la seva banda la connexió amb la frontera francesa -que inclouria probablement un túnel al Portús- continuava pendent de l’acord amb l’Estat francès.

Les obres del tram sud del gasoducte es van iniciar el novembre de 2011. Diversos ajuntaments van intentar incloure mesures correctores i de prevenció que no havien estat acceptades en les al•legacions en els actes de conciliació previs a l’inici dels treballs. Així per exemple s’intentava evitar l’afectació sobre la xarxa de camins, allunyar el traçat d’algunes masies o enterrar el màxim el tub. En aquest sentit -i tal i com informava el diari El 9 nou- a les Franqueses del Vallès i a Cardedeu alguns dels canvis reclamats es van assolir gràcies a la presència dels veïns en el moment d’afectuar les obres.

França ajorna el projecte Midcat
Amb les obres ja iniciades, a mitjan gener de 2012 el Govern francès va anunciar que ajornava el projecte Midcat, que havia d’unir la xarxa francesa amb el gasoducte Martorell-Figueres. En concret aquesta mesura afectava al tram entre Barbairan (al departament de l’Aude, regió de Llenguadoc-Rosselló) i la frontera amb l’Estat espanyol a l’Alt Empordà.

El director d’Energia del Ministeri d’Indústria i Energia francès, Pierre Marie Abadie, justificava la marxa enrera per la “feble demanda dels expeditors de gas natural” espanyols i francesos i per la decisió de reforçar els gasoductes existents al País Basc (Irún) i Navarra (Larrau) enlloc de crear-ne de nous. Tot i així Abadie no descartava que més endavant es reiniciés el projecte i anunciava la creació d’un grup de treball entre els governs espanyol i francès per estudiar-ne el seguiment.

Polèmica a Sabadell i Castellar
Des que es va iniciar la construcció del gasoducte en el tram entre Sabadell i Castellar del Vallès diverses entitats dels dos municipis van iniciar una campanya per denunciar els efectes de les obres. Entre aquestes destaquen l’associació ecologista ADENC, la Unió Excursionista de Sabadell, diverses assocaciacions de veïns i algunes formacions polítiques com ERC, ICV, la CUP, l’Altraveu de Castellar i l’Entesa per Sabadell. Les entitats van dur a terme dues caminades –el desembre de 2011 i el gener de 2012- per observar in situ els efectes de les obres sobre el bosc de Can Deu -situat entre el POLÍGON DE CAN BAGES DE CASTELLAR i el nucli urbà de Sabadell- i sobre el torrent de Colobrers -un afluent del riu Ripoll que neix prop del nucli urbà de Castellar-.

Les entitats es queixaven de l’amplada de les franges desforestades, de la tala d’arbres centenaris, dels abocaments incontrolats de terra i troncs i de les afectacions sobre torrents i rieres que, en la seva opinió, incomplien la Declaració d’impacte ambiental. Així mateix denunciaven que els representats dels ajuntaments de Sabadell i de Castellar del Vallès no participaven en les comissions de seguiment de l’obra i que, en conseqüència, no es preocupaven pels efectes sobre el patrimoni natural del gasoducte. A més qualificaven l’obra d’innecessària davant la negativa de l’Estat francès de construir el Midcat i asseguraven que les comarques gironines no tenien problemes d’abastiment de gas.

El Ministeri d’Indústria atura el tram Hostalric-Figueres
El 13 d’abril les entitats de Sabadell i Castellar que havien iniciat la campanya van informar que el Ministeri d’Indústria havia enviat una carta, en resposta a una petició feta per l’Entesa per Sabadell, segons la qual el gasoducte quedaria aturat a Hostalric sense data de continuïtat. Aquesta situació responia a la decisió de l’Estat francès d’ajornar el tram entre Barbairan i la frontera. En la carta el Ministeri insistia en la necessitat de realitzar el tram Castellví-Hostalric, ja que permetria reforçar el ramal que es dirigeix a la central tèrmica de Sant Adrià. En canvi el tram Hostalric-Avinyonet quedava supeditat a la connexió transfronterera, la qual no es realitzaria a curt o a mità termini.

Les entitats vallesanes van lamentar la “manca de rigor” d’Enagas i del Ministeri d’Indústria a l’hora de planificar la infraestructura ja que, en la seva opinió, la interconnexió per Catalunya mai havia estat una prioritat per França. Així mateix asseguraven que el tram Castellvell-Hostalric era del tot innecessari i subratllaven la “destrucció dels espais naturals del Vallès” que havia comportat.

Al llarg del 2012 van seguir les obres del tram entre Castellví i Hostalric que es preveia finalitzar la primera meitat de 2013. La resta de trams quedaven ajornats de manera definitiva a causa de la renúncia de França al projecte Midcat de tal manera que ja no seria possible complir el calendari d’enllestir Hostalric-Avinyonet pel 2014 i la interconnexió pel 2016.

Més informació
gasoducte.blogspot.com
www.eic.cat/gfe/docs/8325.pdf
www.enagas.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati