Diumenge 25 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
COMPLEX D'OCI I JOC EUROVEGAS
Moisès Jordi
Possible ubicació d'Eurovegas segons les informacions dels mitjans de comunicació Elaboració: Néstor Cabañas
Actualitzat a 31/12/2012

Després d’any i mig d’un intens debat social i d’una llarga negociació la companyia Las Vegas Sands opta per Madrid -i no per Barcelona- per acollir Eurovegas, un complex de 800 hectàrees de casinos, hotels i restaurants. El Govern català respon amb un projecte alternatiu, Barcelona World, gestionat pel grup Beremonte, que consisteix en la creació de sis grans complexos turístics al costat de Port Aventura amb hotels, centres comercials, casinos i centres de convencions. Tant la Generalitat com el Govern de Madrid es fixen el 2016 com a data dentrada dels complexos per bé que el seu finançament és la principal incògnita.

El 17 de febrer de 2011 el diari anglès Daily Telegraph publicava una notícia segons la qual la companyia nord-americana Las Vegas Sands planejava construir una rèplica de la ciutat nord-americana de Las Vegas a l’Estat espanyol amb casinos, hotels i centres comercials. Las Vegas Sands disposa de complexos vinculats al turisme i els casinos a Las Vegas, Macao (Xina) i Singapur i des de fa anys està estudiant la possibilitat d’entrar al mercat europeu. De fet l’any 2009 ja havia iniciat els primers contactes a l’Estat espanyol, Grècia i Itàlia però la crisi econòmica els va fer desistir.

El complex -conegut informalment com a Eurovegas, però sense un nom definitiu- s’ubicaria preferentment a Madrid o Barcelona tot i que d’entrada no es descartaven altres localitzacions com la Costa del Sol o València. Segons informacions aparegudes en premsa suposaria una inversió d’uns 15.500 milions d’euros al llarg de 15 anys per construir 12 hotels (36.000 habitacions), 6 grans casinos (1.065 taules i 18.000 màquines recreatives), desenes de restaurants (50.000 places), un teatre, tres camps de golf, un estadi-auditori de 17.000 places, centres de convencions, gimnasos, spas i piscines. Tot plegat requeria una superfície aproximada de 800 hectàrees. En una primera fase, pel 2016, es preveia inaugurar 4 hotels (12.000 places), un casino i un centre comercial, amb una inversió total de 6.000 milions d’euros. La segona fase només es desenvoluparia si aquesta funcionava.

Las Vegas Sands calculava que el complex generaria un total de 40 milions de visites diàries -un 17% de les quals s’haurien d’allotjar fora del recinte- i crearia una gran quantitat de llocs de treball. Inicialment la companyia havia parlat de fins a 270.000 llocs de treball entre directes i indirectes al llarg de 15 anys tot i que altres fonts rebaixaven molt aquest nombre.

Es dóna la circumstància que l’any 2007 el consorci ILD (International Leisure Development) va promoure un projecte de característiques similars al municipi d’Ontiñena, als Monegros (Aragó), anomenat Gran Scala. Preveia una inversió de 17.000 milions d’euros i la construcció –en una superfície de 3.000 hectàrees- de 32 casinos, 70 hotels (25.000 places), 6 grans parcs temàtics (i 12 de petits), museus, camps de golf, centres comercials i un hipòdrom. L’empresa calculava que es crearien 26.000 llocs de treball de manera directa i 65.000 de manera indirecta. El projecte, que va suscitar un gran debat, va fracassar ja que el consorci no va ser capaç de captar la inversió necessària.

Eurovegas negocia amb Madrid
A partir del mes de juny de 2011 Las Vegas Sands va intensificar les reunions amb la Comunitat Autònoma de Madrid. La intenció inicial era ubicar el complex al costat del barri de Valdecarros, a uns 10 quilòmetres del centre de la ciutat i a una distància similar de l’aeroport de Barajas, per bé que més endavant es van afegir altres alternatives com Alcorcón o Paracuellos del Jarama. La presidenta, Esperanza Aguirre, valorava molt positivament el projecte per la creació de llocs de treball tot i que reconeixia que la companyia reclamava diversos canvis legals com, per exemple, que es pogués fumar en el recinte o que s’hi permetés l’accés als menors d’edat. Tanmateix Aguirre es mostrava disposada a negociar sempre i quan aquests canvis entressin “dins dels nostres principis”.

El 12 de desembre el diari El País explicava quins eren els canvis legals i les condicions que Las Vegas Sands exigia a canvi de construir el complex d’oci i apostes a Madrid. Segons aquesta informació, en relació al dret laboral, es pretenia modificar l’Estatut dels Treballadors per flexibilitzar els convenis col•lectius, canviar la Llei d’Estrangeria per facilitar el trasllat de treballadors a l’Estat espanyol i reduir les quotes a la Seguretat Social. Pel que fa a les infraestructures sol•licitaven connexió amb metro, ferrocarril de rodalies i alta velocitat, autobús i carretera; la construcció d’un heliport dins el complex; el soterrament de les infraestructures de gas, aigua i electricitat; i el trasllat de l’abocador de Valdemingómez, molt proper a l’emplaçament. En relació al sòl i els aspectes urbanístics demanaven al Govern autònom i a l’Ajuntament de Madrid que els cedís tot el sòl públic de la zona, que s’expropiés el sòl en mans privades, que allunyés els habitatges protegits previstos a l’entorn, que es reduïssin els terminis per construir el complex i que s’acabés amb l’assentament barraquista de la Cañada Real Galiana, situat a poc més d’un quilòmetre de l’àrea. A més exigien que es pogués fumar dins el recinte, que es permetés l’entrada als menors d’edat i als ludòpates reconeguts i que es canviessin diverses lleis com la d’horaris comercials, la d’enjudiciament civil, la del joc o la de blanqueig de capitals.

El Govern català també vol Eurovegas
El Govern de la Generalitat, però, no renunciava a que el complex es pogués localitzar a prop de Barcelona i, per això, el mes de novembre de 2011 el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Collell, va viatjar a Las Vegas per entrevistar-se amb Sheldon Adelson, president de Las Vegas Sands. L’executiu català afirmava que la inversió era molt necessària en temps de crisi si bé reconeixia que caldria estudiar si la proposta era viable i interessant per l’economia catalana i quines contrapartides reclamava Las Vegas Sands. El Govern no concretava quines zones s’estaven estudiant per ubicar el complex si bé el terreny havia d‘estar a prop de Barcelona.

El 15 de febrer de 2012 el diari El Periódico assegurava que la Generalitat havia ofert quatre solars a Eurovegas a les localitats d’Abrera, Gavà, Montcada i Reixac i el Prat de Llobregat. En el cas d’Abrera es tractava d’uns terrenys emplaçats entre la Seat i la urbanització de Ca n’Amat, al límit amb Sant Esteve Sesrovires. A Gavà es localitzaria al costat de la urbanització Gavà Mar, en part en terrenys no urbanitzables del Parc Agrari del Baix Llobregat i en part en sòl urbanitzable residencial proper al Canal Olímpic de Catalunya de Castelldefels. A Montcada i Reixac es proposava la zona agrícola de Can Duran –qualificada en bona part com a zona d’equipaments tot i que també com a zona verda- que se situa entre el nucli urbà i l’autopista AP-7. Finament al Prat de Llobregat ocuparia els terrenys de sòl urbanitzable mixt on es preveu l’EIXAMPLE NORD.

Adelson visita Catalunya
El 21 de febrer el president de Las Vegas Sands, Sheldon Adelson, va efectuar una visita a Catalunya per entrevistar-se amb representats del Govern català i observar els possibles terrenys on ubicar el complex en cas que optés per Barcelona. A la reunió al Palau de la Generalitat hi van assistir, a més de Sheldon Adelson i altres representants de l’empresa, el president de la Generalitat, Artur Mas; el conseller d’Economia i Finances, Andreu Mas Collell; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder; el president d’Incasòl, Josep Antoni Grau; i diversos empresaris catalans com Isak Andic o Marc Puig.

El dia posterior a la reunió, en compareixença parlamentària, Artur Mas va reconèixer que Catalunya partia en “desavantatge” respecte a Madrid però que el Govern català estava intentant “equilibrar la situació”. Així mateix assegurava que el projecte permetria convertir “Catalunya i Barcelona en el principal líder turístic d’Europa” i que els casinos només suposarien un 5% de la superfície construïda ja que també hi hauria hotels, restaurants, centres de convencions i zones esportives.

Segons el diari El Periódico el Govern català oferia a Las Vegas Sands una extensa àrea de 800 hectàrees del delta del Llobregat, entre Viladecans i Cornellà de Llobregat, la gran majoria d’ells dins de l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat. Això no volia dir que s’acabessin ocupant tots els terrenys sinó que l’empresa en podria destriar els més interessants per aixecar el complex. Segons el mateix diari l’operació aniria lligada a la construcció de 10.000 habitatges als terrenys de l’Eixample Nord del Prat que, en bona part, anirien destinats als treballadors.

Dins d’aquesta àrea tan extensa destaca la presència d’uns terrenys de Viladecans, just al costat de l’aeroport de Barcelona que, segons alguns diaris, inicialment eren els que tenien més possibilitats d’acollir el complex. Es tracta d’un sector d’unes 150 hectàrees classificat pel Pla general metropolità (PGM) de 1976 com a sòl urbanitzable no delimitat amb la qualificació de Sistema d’equipaments d’interès metropolità (clau 7c) i situat al voltant del camí de les Filipines. Aquest polígon queda a banda i banda de l’autopista C-31 i just enmig dels espais naturals protegits de l’Estany de la Murtra i l’Estany del Remolar, inclosos al PEIN i a la Xarxa Natura 2000. Per aquest motiu, i amb l’objectiu de garantir el seu paper com a connector biològic, el PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA, aprovat el 2010, fixava per aquest sector una estratègia de reducció o extinció. Això vol dir que el planejament municipal, sempre que fos possible, havia de classificar-los com a sòl no urbanitzable.

La ubicació d’Eurovegas a Viladecans oferia com a principals atractius la proximitat a l’aeroport i al mar però, en canvi, tenia com a inconvenient el fet de trobar-se dins la zona de servitud de l’aeroport. Així, segons el Pla director de l’aeroport de Barcelona, a la zona situada al voltant del camí de les Filipines no es podia edificar per sobre dels 10 o els 35 metres segons el punt. Els projectes de casinos de Las Vegas Sands comptaven amb edificis de més d’un centenar de metres d’alçada i aquesta era també una de les exigències de la companyia a les autoritats.

El Govern català intentava resoldre aquesta situació oferint una major alçada terra endins i una menor alçada prop de la costa i de l’aeroport del Prat. Això volia dir que la primera fase del complex -4 hotels, un casino i un centre comercial- es podria situar no a Viladecans sinó entre Cornellà de Llobregat i Sant Boi de Llobregat, en un àmbit de 200 hectàrees classificat com a sòl no urbanitzable i on, segons el Pla director de l’aeroport, es permetien unes alçades d’entre 100 i 145 metres d’alçada. D’aquesta manera, tal com apuntava El Periódico, el complex s’estructuraria en base a una avinguda principal –que la companyia denominava strip– des del riu Llobregat fins a l’aeroport del Prat. Al costat d’aquesta se situarien els hotels i els casinos que serien més alts prop del riu Llobregat i més baixos prop de l’aeroport. A més el Govern català oferia la possibilitat de soterrar l’autopista C-32, ja que es creuaria amb la nova avinguda.

Segons el diari Ara el Govern català volia que el projecte s’empeltés amb elements vinculats al territori. Per això Las Vegas Sands proposaria vincular Eurovegas amb la figura de l’arquitecte Antoni Gaudí, tant pel que fa al nom –que passaria a anomenar-se Gaudí Sands- com a l’arquitectura –ja que s’alçaria una rèplica del gratacel que Gaudí va idear el 1908 a Nova York i que finalment no va prosperar-.

L’emplaçament d’Eurovegas al delta requeria l’execució d’un Pla director urbanístic a causa del seu caràcter supramunicipal. Degut a la modificació del text refós de la Llei d’urbanisme –que el Govern català havia aprovat el febrer de 2012 dins la Llei òmnibus- aquest podria contenir les determinacions en quant a la classificació del sòl i l’ordenació detallada. D’aquesta manera no seria necessari modificar el Pla general metropolità (PGM) ni redactar un pla parcial per tirar-lo endavant. Cal tenir en compte que Las Vegas Sands volia iniciar les obres d’immediat i inaugurar la primera fase del complex el 2016.

Eurovegas i el Barça
El Futbol Club Barcelona disposa d’unes 63 hectàrees al voltant del sòl d’equipaments del camí de les Filipines de Viladecans on es podria construir Eurovegas. Es tracta de terrenys no urbanitzables i que es divideixen en dos sectors discontinus: Can Feliu i els Reguerons (35 hectàrees) i Les Filipines Noves (28 hectàrees). El primer va ser adquirit els anys 70 pel llavors president del Barça Agustí Montal i, més tard, va entrar a formar part del Pla d’Espais d’Interès Natural i de la Xarxa Natura 2000. El segon va ser comprat per la junta del president Joan Laporta l’any 2008 per 18 milions d’euros i, malgrat que el PGM de 1976 l’havia inclòs en el polígon del sòl d’equipaments del camí de les Filipines, una modificació posterior de l’any 2001 havia canviat la qualificació a no urbanitzable (parc forestal de reserva natural).
Esquema de la possible ubicació d'Eurovegas al delta del Llobregat Elaboració: Moisès Jordi
L’any 2009 la directiva blaugrana havia intentat desenvolupar un projecte urbanístic que consistia en cedir tots els seus terrenys a l’Ajuntament de Viladecans a canvi de poder construir un complex lúdic i esportiu, anomenat BARÇA PARC, en un àmbit de 30 hectàrees situat a l’extrem sud del sector d’equipaments. El projecte no va prosperar a causa de les reticències del Departament de Medi Ambient i Habitatge -que argumentava que es tractava d’un espai amb valors naturals, amb risc d’inundabilitat i massa pròxim a l’aeroport- i al canvi de la directiva blaugurana arran de les eleccions del mateix any.

Poc després que es conegués que els terrenys on es pretenia construir l’Eurovegas eren els de Viladecans, el secretari i portaveu del Futbol Club Barcelona, Toni Freixa, va explicar en declaracions a Catalunya Ràdio que l’any 2009 Las Vegas Sands s’havia interessat pels solars del Barça per construir el complex. Segons Freixa els primers contactes entre la directiva blaugrana i Sheldon Adelson s’havien donat l’any 2006, durant un partit amistós que el Barça va jugar a Macao. El projecte -que també havia de comptar amb la col•laboració de la Generalitat- consistia en que Las Vegas Sands contribuïa a finançar el Barça Parc i, a canvi, la companyia podia instal•lar el complex al seu costat, entre Viladecans i Gavà.

Les negociacions, però, no van tirar endavant perquè el Govern català –llavors governat pel PSC, ERC i ICV- considerava massa complexes les reformes legals que implicaria la instal•lació del complex en aquesta zona. Per això, tal com va reconèixer posteriorment l’expresident Joan Laporta, l’executiu català va oferir a Las Vegas Sands els terrenys de CAN MORERA, a Òdena (Anoia), un sector de 370 hectàrees on el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CONCA D’ÒDENA proposava un polígon d’activitat econòmica. No obstant això la companyia va rebutjar l’oferta per l’excessiva distància a l’aeroport de Barcelona. La crisi econòmica, iniciada l’any 2008, va acabar de paralitzar el projecte.

Segons diverses informacions els terrenys que ara la Generalitat oferia a Las Vegas Sands incloïen els terrenys de Can Feliu i els Reguerons adquirits els anys 70 però es desconeixia si també englobaven els terrenys de les Flilipines Noves. Fos com fos l’expropiació total o parcial dels terrenys del Futbol Club Barcelona comportaria beneficis econòmics per l’entitat, si bé la directiva no sabia de quina quantitat es tractaria.

Eurovegas, entre Barcelona i Madrid
Després de la visita de Sheldon Adelson a Barcelona del mes de febrer la majoria de diaris coincidien en què les possibilitats de les dues ciutats per acollir Eurovegas s’havien equilibrat. Barcelona tenia com a principals actius la imatge turística, la connexió amb el port -que oferia la possibilitat d’atraure el turisme de creuers- i la millor disponibilitat de l’aeroport del Prat pel que fa als vols privats a causa de la menor saturació de l’espai aeri. Per contra Madrid tenia com a avantatge unes negociacions més avançades, una disponibilitat de sòl més àmplia i en millors condicions, els vols intercontinentals de l’aeroport de Barajas i el fet que totes les administracions implicades –Estat, Govern autonòmic i Ajuntament- estan governades pel mateix partit polític.

El 5 de març el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, va admetre que Barcelona anava per darrera de Madrid en la cursa per acollir el complex, però va explicar que el Govern català estava negociant dos projectes turístics més d’inversió estrangera. Un d’aquests projectes seria d’inversors xinesos i tindria com a objectiu desenvolupar un resort turístic familiar, si bé no va especificar on s’ubicaria.

El cap de setmana del 31 de març i l’1 d’abril delegacions de Barcelona i Madrid van viatjar a Las Vegas per entrevistar-se amb la companyia i presentar els seus projectes. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va reconèixer, després de la trobada, que no seria fàcil trobar l’encaix territorial a causa de les limitacions d’alçada imposades per la proximitat a l’aeroport del Prat. En canvi el conseller d’Economia de Madrid, Percival Manglano, va sortir satisfet de la reunió i es va mostrar disposat a adaptar l’alçada dels edificis a les pretensions de la companyia. D’aquesta manera, a principi d’abril, els mitjans de comunicació reconeixien que Madrid tornava a tenir més possibilitats d’acollir Eurovegas que Barcelona.

El 26 d’abril el Parlament de Catalunya va refusar una moció presentada per ICV en la que es rebutjava el projecte d’Eurovegas. ICV, ERC i SI hi van votar a favor mentre CiU, PP, PSC, C’s i el diputat no adscrit Joan Laporta hi votaven en contra. La diputada del PSC, Montserrat Capdevila, va justificar la seva posició argumentant que calia estudiar qualsevol inversió a Catalunya tot i que va advertir que calia que complís la legislació vigent.

A mitjan maig diaris com El Periódico o ABC explicaven que la Generalitat continuava treballant en una solució basada en ubicar els edificis més alts al nord de l’avinguda o strip i els més baixos al sud. Això passaria per realitzar els edificis de més alçada (145 metres) just al costat del nucli urbà de Cornellà de Llobregat –en l’àmbit de l’ÀREA RESIDENCIAL ESTRATÈGICA RIBERA-SALINES-, creuar el riu amb una passarel•la i seguir en direcció al mar amb edificis més baixos (fins a 45 metres). Segons aquestes informacions no caldria ocupar els espais naturals de l’Estany del Remolar i l’Estany de la Murtra, que s’integrarien al complex que, en conjunt, tindria unes 800 hectàrees des de Cornellà fins el mar. Amb tot la proposta del Govern català no acabava d’encaixar amb la pretensió de Las Vegas Sands d’ubicar les edificacions més altes al nord de l’avinguda i les més baixes al sud ja que la companyia considerava bàsic repartir uniformement els gratacels al llarg de l’strip.

D’altra banda la companyia terrassenca Cirsa, líder del sector del joc a l’Estat espanyol, va manifestar a finals de maig el seu interès per tirar endavant un projecte similar a Eurovegas a Catalunya. El director de la companyia, Miquel Agut, reclamava les mateixes condicions que suposadament la Generalitat oferia a Las Vegas Sands com per exemple la possibilitat de fumar a l’interior dels casinos, rebaixes de caràcter fiscal en les taxes sobre el joc i cessions de terrenys a un preu avantatjós. El portaveu del Govern català, Francesc Homs, es va mostrar disposat a escoltar totes les propostes d’inversions vinculades al joc o a altres sectors.

Eurovegas genera un intens debat polític
El projecte d’Eurovegas tenia el suport dels governs autonòmics de Catalunya i Madrid que destacaven la inversió econòmica i els llocs de treball que generaria, per bé que mantenien una certa cautela davant les exigències de Las Vegas Sands. Per la seva banda el Govern espanyol, malgrat no pronunciar-se directament sobre el complex, es reunia periòdicament amb la companyia i prometia neutralitat davant les dues opcions de localització.

Els ajuntaments catalans que podrien resultar afectats per Eurovegas van reaccionar amb cautela i, en general, es mostraven disposats a estudiar i negociar el projecte tot i que no veien clar alguns aspectes com les exempcions fiscals o el seu impacte territorial. Cal tenir en compte que els alcaldes no participaven de les negociacions amb la companyia ni tenien comunicació directa amb el Govern sobre el projecte, amb la qual cosa la major part de la informació la coneixien per l’aparició a premsa.

L’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz (PSC), volia estudiar amb més detall el projecte i es mostrava preocupat pel futur dels espais naturals protegits del delta i per la possibilitat d’encabir grans edificis a la zona. Amb tot reconeixia la importància de generar llocs de treball davant l’elevada taxa d’atur. Per la seva banda l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor (ICV), es va manifestar rotundament en contra d’Eurovegas ja que considerava que comportaria un augment de la prostitució, el tràfic de drogues i les ludopaties. Tejedor va defensar el model de ciutat del Prat basat en la cohesió social i la protecció del Parc Agrari i dels espais naturals i va advertir que faria tot el possible per evitar que Eurovegas s’instal•lés al delta del Llobregat.

Un dels alcaldes que es mostrava més favorable al projecte era el de Cornellà de Llobregat, Antoni Balmón (PSC), que opinava que “qualsevol projecte que ajudi a estimular l’economia ha de ser considerat”. Més cautelós es manifestava l’alcalde de Sant Boi, Jaume Bosch (PSC), que demanava tenir en compte els elements positius i negatius. Finalment l’alcalde de Gavà i president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Joaquim Balsera (PSC), veia una contradicció absoluta entre Eurovegas i el seu model de municipi tot i que matisava que el projecte no es podia desestimar d’entrada. Amb tot Balsera advertia que no es podia crear cap “illa de privilegis impositius”.

Pel que fa als partits polítics, CiU i PP defensaven obertament el projecte, ERC, ICV i SI s’hi mostraven en contra i el PSC i Ciutadans tenien una postura més matisada. Josep Antoni Duran i Lleida (CiU) considerava Eurovegas com un complement de la Barcelona turística, comercial, industrial i innovadora i no com un element substitutori. Pel que fa al PSC hi havia divergència d’opinions. Per un costat alguns alcaldes i dirigents del Baix Llobregat, com Antoni Balmón, estaven disposats a negociar el projecte i reconeixien la necessitat d’atraure inversions per generar ocupació. En canvi la Federació de Barcelona -a través del seu primer secretari, Carles Martí- s’hi mostrava rotundament contrària perquè suposava perpetuar un model econòmic basat en la “construcció i l’especulació turística” contraposat al model d’economia sostenible que, en la seva opinió, representava el 22@ i el World Mobile Congress . El primer secretari del PSC, Pere Navarro, justificava aquesta diversitat d’opinions per la “pluralitat del partit”. En referència a Eurovegas Navarro es mostrava partidari de valorar qualsevol proposta d’inversió si bé criticava el Govern català per “manca de personalitat” i per haver-se posat “al servei de la companyia”.

Alícia Sànchez-Camacho (PP) va defensar obertament el projecte i va oferir recolzament al Govern català per atraure la inversió. En canvi Joan Boada, diputat d’ICV, demanava al Govern que no acceptés Eurovegas “per dignitat al país i a les persones” i advertia que “només atrauria les màfies i el blanqueig de diners”. Per la seva banda ERC, a través del seu Consell Nacional, s’hi va posicionar en contra al considerar que “atemptaria directament contra la imatge i el prestigi d’un sector turístic madur i exitós”. Finalment SI denunciava que Eurovegas era un exemple de la “politica antiecològica de CiU” i Ciutadans explicava que només hi serien favorables si complia les lleis i pagava tots els impostos.

Els agents socials i econòmics valoren de manera diversa el projecte
L’organització patronal Foment del Treball Nacional va animar el Govern català a lluitar per Eurovegas i va argumentar que el país “necessita grans esdeveniments i grans projectes com aquest”. En canvi la patronal de petita i mitjana empresa Pimec reconeixia “les urgències econòmiques i laborals” de Catalunya però considerava discriminatori que el complex es pogués saltar les normatives, per exemple en referència a la llibertat d’horaris o a la prohibició de fumar. Jordi Clos, president del Gremi d’Hotelers de Barcelona, descartava que danyés la imatge turística de Barcelona i recalcava l’elevat nombre de llocs de treball que generaria. Així mateix Patrojoc, la patronal que agrupa a les empreses del joc privat a Catalunya, reclamava poder opinar sobre Eurovegas i rebutjava que es fessin lleis específiques per l’espai.

Pel que fa als sindicats, CCOO i UGT van coincidir a demanar al Govern que no es posés de genolls davant les promeses de Las Vegas Sands i van reclamar un compliment estricte de les lleis laborals i mediambientals. El líder d’UGT, Josep Maria Álvarez, assegurava que el projecte estava vinculat al “blanqueig de diners” i el de CCOO, Joan Carles Gallego, advertia que es fonamentava en el negoci immobiliari, l’especulació i les condicions laborals debilitades.

D’altra banda des que es va anar concretant la intenció de Las Vegas Sands d’instal•lar-se a Catalunya diverses entitats van mostrar la seva preocupació per l’impacte social, ambiental i paisatgístic del complex. La plataforma SOS Delta –que als anys 90 havia liderat l’oposició al Pla Delta, que va suposar l’ampliació del port i l’aeroport- rebutjava completament la implantació d’Eurovegas i assegurava que el delta del Llobregat era un “equipament estratègic per la seguretat alimentària” de Catalunya. Ecologistes en Acció de Catalunya rebutjava el projecte per motius econòmics, legals, mediambientals i de cohesió social i advertia que no es podia seguir apostant pel model especulatiu que havia generat la crisi. Unió de Pagesos va avisar, a més, que denunciaria el projecte davant la Unió Europea (UE) si s’afectava el Parc Agrari o les Zones d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA) del Delta del Llobregat. Algunes associacions de veïns del Baix Llobregat –com la del nucli antic del Prat de Llobregat o la de Gavà Mar-, el bisbat de Sant Feliu de Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llibretat també es van manifestar públicament contràries a Eurovegas.
Plànol d'ubicació de Barcelona World Font: Generalitat de Catalunya
L’oposició ciutadana a Eurovegas es va anar articulant a l’entorn de SOS Delta a través de diverses trobades i a mitjan març es va constituir la plataforma Aturem Eurovegas, que tenia el suport de diverses entitats i partits polítics com ICV, ERC, EUiA o les CUP. El 17 de juny aquesta plataforma va realitzar una manifestació a la plaça Sant Jaume on van assistir entre 700 –segons la Guàrdia Urbana- i 3.000 persones –segons els organitzadors-.

Cal destacar també el document conjunt elaborat el mes de juny per l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), l’Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes (AETU-ACTU) i la Societat Catalana d’Ordenació del Territori. Les tres organitzacions es mostraven preocupades sobre el procediment urbanístic que s’utilitzaria en cas que Eurovegas tirés endavant i defensaven la legitimitat de l’ordenament jurídic i el planejament territorial i urbanístic vigent. Així mateix recordaven que el PLA TERRITORIAL DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA establia una matriu d’espais oberts interconnectats amb l’objectiu de moderar el consum de sòl, preservar el paisatge com a actiu del territori, protegir els espais naturals i rurals i garantir la diversitat del territori.

Eurovegas, més a prop de Barcelona
A finals de maig el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va convertir en sòl rústic, per un defecte de forma, els terrenys urbanitzables d’Alcorcón on es proposava ubicar Eurovegas. Aquesta decisió no canviava excessivament la situació –els terrenys de Valdecarros sí eren urbanitzables i la major part dels terrenys del delta del Llobregat són sòl no urbanitzable- si bé és cert que s’havia anat imposant la sensació que Alcorcón s’havia convertit en la ubicació preferida. Per això, i per altres informacions aparegudes als mitjans de comunicació, a partir del mes de juny es va anar generalitzant la sensació que l’àrea metropolitana de Barcelona tenia més possibilitats d’acollir Eurovegas que Madrid.

En aquest sentit el 5 de juny, en declaracions a Rac1, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va reconèixer que des de la reunió amb Sheldon Adelson a Las Vegas Catalunya havia guanyat posicions ja que les diferències sobre el model territorial s’havien anat esvaint. També apuntava en la mateixa direcció el periodista d’Antena 3, Ernesto Ekaizer, segons el qual Adelson ja havia pres la decisió a favor de Barcelona. Tanmateix aquesta informació va ser negada rotundament per la companyia, que va assegurar que la decisió definitiva es prendria el mes de setembre.

D’altra banda Recoder no va desmentir les informacions del periodista Sergi Mas segons les quals Adelson havia proposat enderrocar l’ESTADI DEL REIAL CLUB DEPORTIU ESPANYOL A CORNELLÀ I EL PRAT DE LLOBREGAT, situat a l’àrea on es podria iniciar l’strip del complex. El conseller emmarcava la proposta dins una “certa mentalitat americana” però negava rotundament la possibilitat de tirar a terra el camp de futbol.

El 7 de juny, durant la junta anual d’accionistes de Las Vegas Sands, Sheldon Adelson va avisar que la situació financera de l’Estat espanyol i d’Europa i les incògnites sobre el futur de l’euro plantejaven dubtes sobre la possibilitat d’invertir en el complex. Per això anunciava que la decisió definitiva sobre la seva ubicació es podria demorar encara més en el temps i no descartava la possibilitat que s’acabés instal•lant en algun altre país.

Tot i aquestes declaracions el diari El Periódico explicava, el 18 de juny, que la Generalitat treballava amb la hipòtesi que la primera fase d’Eurovegas, prevista pel 2016, comptés amb dos casinos i quatre hotels de 3.000 places cada un. Segons aquestes informacions en aquesta fase es crearien uns 16.000 llocs de treball vinculats al complex de manera directa (als casinos) i indirecta (restauració, convencions, administració...). D’altra banda l’execució del projecte requeria la redacció d’una llei específica –tal com es va fer en el seu moment per Port Aventura- que inclouria la declaració del projecte d’interès general, de tal manera que els terrenys passarien a ser automàticament expropiats.

La decisió es posposa fins a setembre
El 25 de juny una delegació de Las Vegas Sands Corporation va visitar els terrenys del Baix Llobregat on es podria ubicar Eurovegas i el 26 de juny el director general de Las Vegas Sands, Mike Leven, va assenyalar que la decisió definitiva es prendria al setembre i que en aquells moments no hi havia cap favorit entre Barcelona i Madrid. Leven no descartava, però, que al final el complex no s'acabés construint ja que la companyia només disposava de 2.000 dels 6.000 milions d'euros necessaris per construir la primera fase. La resta estaven pendents de les negociacions amb diverses entitats bancàries i no estava clar que els acabés aconseguint.

Durant els mesos de juliol i agost, mentre es restava a l’espera de la decisió definitiva de Las Vegas Sands, es van intensificar les manifestacions públiques contra el projecte d’Eurovegas. El 4 de juliol es va celebrar a Sant Feliu de Llobregat un acte públic sota el títol “Eurovegas, un projecte contra el Baix Llobregat” on van parlar representants del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, d’Unió de Pagesos, d’Aturem Eurovegas i l’alcalde del Prat, Lluís Tejedor. El 26 de juliol el Col•legi d’Arquitectes de Catalunya va organitzar una jornada per cercar alternatives a Eurovegas, que haurien de passar segons els ponents per la rehabilitació d’habitatges amb eficiència energètica, la reconversió del turisme cap a un model de més qualitat i la innovació en el sector agrari. Així mateix els col•legis de geògrafs, ambientòlegs i d’enginyers agrònoms van manifestar públicament el rebuig al projecte.

El 23 d’agost es va conèixer un primer indici de quina podria ser la decisió definitiva de Las Vegas Sands. La presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid, Esperanza Aguirre, es va limitar a dibuixar un ampli somriure i a dir “Read my lips” (llegiu els meus llavis) quan fou interrogada pels periodistes sobre la possibilitat de que Madrid acollís Eurovegas. Uns dies després, el 4 de setembre, el portaveu del PSOE a l’Assemblea de Madrid, Tomás Gómez, apuntava en la mateixa direcció quan assegurava que Aguirre havia arribat ja a un acord amb Adelson per instal•lar Eurovegas a Madrid, concretament als terrenys d’Alcorcón. Las Vegas Sands, però, no va confirmar ni desmentir aquests primers indicis.

El 6 de setembre el president de la Generalitat, Artur Mas, va admetre per primera vegada que el més probable era que Eurovegas s’instal•lés a Madrid ja que el 31 d’agost havia acabat el termini que el Govern català havia imposat a Las Vegas Sands per prendre la decisió definitiva. A partir d’aquesta data la Generalitat tenia les “mans lliures” per obrir altres negociacions. Aquell mateix dia el Govern català va enunciar, per l’endemà, una roda de premsa per presentar una inversió privada d’uns 5.000 milions d’euros.

Eurovegas a Madrid i Barcelona World a Catalunya
El 7 de setembre el Govern català va presentar el projecte “Barcelona World”, que consistirà en la construcció de 6 grans complexos turístics al costat de Port Aventura, que recrearan sis àrees geogràfiques: Europa, Estats Units, Xina, Brasil, Rússia i India. Comptaran amb hotels -12.000 habitacions-, centres comercials, teatres, centres de convencions, àrees amb serveis i oficines i també casinos, per bé que aquests tindran un pes menor del previst a Eurovegas. Se situarà en una àrea de 445 hectàrees situada entre Port Aventura i el cap de Salou, que fou declarada urbanitzable l’any 2006 i de la qual ja s’havien desenvolupat tres camps de golf i un club esportiu a la Platja Llarga (PLANS URBANÍSTICS A PORT AVENTURA). La inversió rondarà els 4.775 milions d’euros i serà gestionada pel grup Beremonte, que comprarà els terrenys a la Caixa i que cercarà inversors privats per desenvolupar cada un dels 6 complexos turístics. El Govern català preveia que el complex, que hauria d’estar inaugurat el 2016, assolís els 10 milions de visitants l’any i generés 20.000 llocs de treball directes i 20.000 d’indirectes.

Tots els mitjans de comunicació van interpretar la proposta “Barcelona World” com l’alternativa que el Govern català oferia pel fet de no haver aconseguit Eurovegas. Tanmateix el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va afirmar que aquest projecte era molt més positiu que Eurovegas ja que encaixava millor tant a nivell territorial (no s’havia de canviar el planejament urbanístic i no s’afectava sòl d’interès agrícola o natural) com de model turístic (tot i que tindria una petita part de casinos, estava més pensat pel turisme familiar). Tanmateix la principal incògnita era el finançament, ja que caldria buscar operadors interessats en estar presents en el projecte, una empresa complicada en la situació de crisi econòmica.

Un dia més tard, el 8 de setembre, Las Vegas Sands va confirmar definitivament que Eurovegas es construirà a Madrid, tot i que es mantenia la incògnita sobre quins terrenys ocuparia: Alcorcón, Paracuellos o Valderrama. Las Vegas Sands va agrair a les dues ciutats l’esforç i el temps dedicats al projecte i va alertar que l’esdevenir del projecte dependria de la situació econòmica d’Europa i d’Espanya i del finançament.

Valoracions
Els anuncis del Govern català i Las Vegas Sands van capgirar per complet la situació i van obligar als diferents agents a reposicionar-se. En termes generals el projecte Barcelona World fou més ben valorat que el d’Eurovegas tot i que es dubtava sobre la seva viabilitat.

El conseller d’Economia, Andreu Mas-Collell, assegurava que Barcelona World consolidava Catalunya com un referent turístic a nivell mundial. La portaveu econòmica del PSC, Rocío Martínez-Sempere, reconeixia que les noves inversions eren positives pel país però insistia en la necessitat de conèixer “tots els detalls de la inversió i la seva solvència”. Per la seva banda el PP va valorar positivament la inversió mentre ERC i ICV celebraven que es descartés Eurovegas tot i que volien estudiar més detalladament la nova proposta d’inversió.

El projecte fou ben rebut pel món empresarial mentre que els sindicats es mostraven cautelosos. UGT reconeixia que Barcelona World era més positiu que Eurovegas ja que no implicaria canvis legislatius tot i que considerava molt “inflats” el 20.000 llocs de treball directes promesos. CCOO recordava que el propietari de Veremonte, el valencià Enrique Buñuelos, estava lligat a la crisi immobiliària i demanava més transparència sobre el procés inversor.

Aturem Eurovegas va mostrar la seva satisfacció per haver evitat la “destrucció” d’una part significativa del delta del Llobregat però va enunciar que seguiria lluitant per la seva protecció, ja que en la seva opinió seguia amenaçat pels interessos especulatius. La plataforma va assegurar que continuarien lluitant amb la “societat civil de Madrid” per evitar la seva construcció i va criticar el projecte de Barcelona World ja que “la sensació és que es tracta d’un Eurovegas encobert”. En un sentit similar es va manifestar l’entitat ecologista tarragonina, Gepec, que denunciava que Barcelona World era un retorn al model de “bombolla urbanística i immobiliària”. Per la seva banda, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat va promoure el Manifest per la sostenibilitat del delta i el parc agrari de Llobregat on es reclamava que, un cop descartat el projecte Eurovegas, es potenciessin els valors agrícoles, socials i naturals de tot aquest espai.

Un dels aspectes més criticats de Barcelona World fou, precisament, el nom. Diverses personalitats com l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, o el subdelegat del Govern espanyol a Tarragona, Jordi Sendra, ho consideraven una mostra de centralisme barceloní i apel•laven al prestigi de les marques “Tarragona” i “Costa Daurada”.

Els alcaldes de quatre dels municipis del Baix Llobregat que haurien pogut acollir Eurovegas (Cornellà, Sant Boi, Gavà i Viladecans) van demanar al Govern català una reunió per preparar nous projectes que poguessin atreure inversions i generar llocs de treball. Van puntualitzar, a més, que aquests podrien situar-se en sòl urbà o urbanitzable i d’aquesta manera no caldria afectar els espais d’interès agrari i natural del delta del Llobregat. Els alcaldes criticaven l’executiu català per haver negociat el projecte d’esquenes el territori tot i que justificaven no haver-se posicionat en contra d’Eurovegas per “responsabilitat”.

S’esperava que al llarg del 2013 s’anessin coneixent els detalls del projecte Barcelona World així com el full de ruta que permetés la seva implantació al territori. Tenint en compte la similitud dels projectes, una dada rellevant seria la seva entrada en funcionament: en ambdós casos la data prevista era el 2016, si bé el finançament era la principal incògnita.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Llobregat
Fotogaleria relacionada