SEO/Birdlife, per la seva banda, es mostrava a favor de l’energia eòlica marina però rebutjava la localització de la Fase 1 pel fet de coincidir amb una de les zones més importants per les aus de tot el Mediterrani a causa de la proximitat al delta de l’Ebre. Explicaven, en aquest sentit, que el lloc escollit estava qualificat com a Àrea Important per les Aus i en tràmit per ser designat Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA). L’entitat considerava que hi havia el risc que moltes aus morissin per col•lisió amb els aerogeneradors i que es fragmentés l’hàbitat de les diverses espècies. Davant de tot això SEO/Birdlife proposava buscar un nou emplaçament menys conflictiu.
D’altra banda la línia d’evacuació elèctrica del parc marí preocupava a l’Ajuntament de Vandellòs perquè, malgrat estar soterrada, creuaria l’Espai d’Interès Natural La Rojala-Platja del Torn. El 19 de gener la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) va aprovar inicialment el Pla especial urbanístic de la línia sense que el consistori en sabés res, fet que va indignar l’alcalde del municipi, Antoni Garcia (PSC). Garcia alertava també de la possible afectació sobre els tubs de captació de l’aigua de la
CENTRAL TÈRMICA DE CICLE COMBINAT DE LA PLANA DEL VENT.
El Consell Comarcal del Baix Ebre es va sumar, també, al moviment opositor i va aprovar, per unanimitat, una moció de rebuig.
El 26 de febrer de 2012 es va celebrar una manifestació contra el projecte ZÈFIR a l’Ametlla de Mar, convocada per la Coordinadora Antiparc Eòlic, on van participar unes 500 persones. Hi van participar regidors del tots els grups municipals, entre ells l’alcalde Andreu Martí. La portaveu de la coordinadora, Mayte Puell, explicava que l’entitat, un cop presentades les al•legacions, havia cregut convenient organitzar una manifestació per pressionar el Govern català per aturar el projecte.
Veus a favor del projecte
El projecte ZÈFIR, en canvi, tenia el suport, a més del Govern català, dels dos principals partits catalans, que mantenien així una postura diferent a la dels seus regidors a l’Ametlla de Mar. El diputat de CiU, Antoni Fernández Teixidó, considerava que era un “projecte d’avantguarda” que permetria impulsar l’economia i les energies renovables. Per la seva banda el responsable de Medi Ambient dels socialistes, Jordi Terrades, argumentava que era una gran oportunitat per Catalunya ja que es tractaria del primer parc eòlic marí a l’Estat espanyol.
També defensava el projecte la patronal del sector eòlic, EolicCat, que assegurava que comportaria beneficis econòmics pel territori, amb la generació de llocs de treball qualificats i el desenvolupament de la indústria d’energies renovables, amb un gran potencial exportador. Ramon Carbonell, president d’Eoliccat, recordava que al mar es reduïa l’afectació sobre el paisatge i sobre les aus.
Així mateix dues entitats ecologistes, Greenpeace i Ecologistes en Acció, mostraven el seu suport al projecte ZÈFIR. Ecologistes en Acció de Catalunya, que tradicionalment havia defensat els parcs eòlics terrestres, considerava que el futur de l’energia eòlica passava, en gran part, pels aerogeneradors marins a causa de la major intensitat i estabilitat del vent. Amb tot reclamava que s’avaluessin correctament els impactes sobre el medi ambient i qüestionava la participació d’algunes multinacionals en el projecte ZÈFIR ja que, en la seva opinió, entraven en l’àmbit de les energies renovables sense renunciar als combustibles fòssils i nuclears. Greenpeace, per la seva banda, argumentava que el projecte ZÈFIR anava en la direcció de prescindir de les energies “brutes” i assolir un 100% d’energies renovables.
Rebuig a les al•legacions i presentació d’un estudi
El mes de maig de 2012 es va saber que l’IREC havia rebutjat les cinc al•legacions al projecte ZÈFIR presentades per l’Ajuntament de l’Ametlla amb l’argument que el parc no afectaria negativament les activitats econòmiques del municipi com la pesca o el turisme. L’IREC assegurava que l’únic impacte significatiu sobre la pesca es produiria durant la fase d’obres a causa de la mobilització dels sediments però que es crearia una comissió de seguiment per acotar al màxim les afectacions. Pel que fa al model turístic, considerava que la distància dels aerogeneradors respecte a la línia de costa i la disposició espacial minimitzava l’impacte paisatgístic i l’efecte sobre les activitats recreatives.
D’altra banda, el mes de juny l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va presentar un estudi encarregat a l’Institut Cerdà per analitzar l’impacte socioeconòmic del projecte ZÈFIR. L’estudi afirmava que el parc eòlic era una “oportunitat” pel municipi ja que “donarà un valor afegit a la marca Ametlla de Mar i reforçarà el seu perfil de turisme de qualitat, sostenible i mediambientalment responsable”. Segons l’Institut Cerdà l’Ametlla es podria beneficiar dels llocs de treball que es crearan (500 durant les obres i 60 de manera permanent) i també de la inversió total de l’obra (50 milions d’euros en inversió directa i 25 milions d’euros en inversió induïda). L’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, es va comprometre a analitzar els resultats de l’estudi tot i que va recordar que la postura de l’Ajuntament era contrària al projecte.
El finançament, clau pel futur del projecte
El 27 de novembre el director general d’Energia, Josep Canós, va explicar que el Govern de la Generalitat seguia treballant en el projecte Zèfir, tot i que es va mostrar prudent a l’hora de fixar un calendari a causa de la situació econòmica. En aquest sentit el principal escull se situava en assegurar el finançament del projecte -230 milions d’euros- dels quals bona part haurien de provenir de fons europeus i d’inversió privada. D’aquesta manera semblava complicat que es pogués complir el calendari inicial que preveia obtenir totes les autoritzacions de la Fase 1 durant el 2012, iniciar les obres l’abril de 2013 i posar en marxa els 4 aerogeneradors el setembre de 2013. La Fase 2 –prevista inicialment entre el 2016 i el 2018- es trobava en la mateixa situació.
Més informació
www.facebook.com/groups/217131818369445/
www.zefirteststation.com
* Alstom, Enel, Gas Natural-Fenosa, Acciona, Barlovento, Comsa-Emte, EDP, Enerfin, FCC, Gamesa, Iberdrola Renovables, Normawind, Prysmian, Renovis, Siemens i Vortex.