Dimarts 2 de Juny de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
CENTRAL EÒLICA MARINA DE L’AMETLLA DE MAR. PROJECTE ZÈFIR
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2012
L’Institut de Recerca en Energia de Catalunya promou el projecte ZÈFIR, d’investigació en energia eòlica marina, que en una primera fase preveu instal•lar 4 aerogeneradors de fins a 200 metres d’alçada a 3 quilòmetres del litoral de l’Ametlla de Mar. Ajuntament i veïns s’oposen al projecte per l’impacte sobre el sector turístic i pesquer mentre el Govern català considera que permetrà avançar en el coneixement d’aquesta font energètica i impulsar la indústria eòlica al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Antecedents 2010
L’ENERGIA EÒLICA és una font d’obtenció d’energia elèctrica neta ja que no produeix emissions atmosfèriques ni residus i aprofita un recurs inesgotable com és el vent. A Catalunya a finals de 2011 hi havia 46 parcs eòlics construïts que suposaven una potència instal•lada de 1.008 MW si bé l’objectiu era arribar als 3.500 MW l’any 2015.
L’energia eòlica marina aprofita l’energia generada pel vent mitjançant aerogeneradors ubicats mar endins, coneguts habitualment amb el nom en anglès offshore. Es considera que els parcs eòlics marins són més productius que els terrestres ja que els vents a alta mar són un 40% més freqüents i regulars que a la terra i, a més, els aerogeneradors són de major dimensió ja que es redueix l’impacte paisatgístic. No obstant això els costos d’instal•lació són més grans -prop del doble- i per això la tecnologia eòlica no es pot considerar madura i calen nous avenços fer fer-la viable econòmicament. A Catalunya no hi ha cap parc eòlic marí en funcionament després que el 2006 es paralitzés una CENTRAL EÒLICA MARÍTIMA AL DELTA DE L’EBRE davant el rebuig local a causa de l’impacte sobre el paisatge i sobre els recursos pesquers.
A Europa, en canvi, hi ha una potència eòlica marina instal•lada d’uns 4.000 MW, repartida entre una desena d’estats, especialment al voltant dels mars del Nord i Bàltic. Actualment els aerogeneradors s’instal•len ancorats al fons del mar, aprofitant la poca profunditat dels mars on es localitzen. Tanmateix aquesta tecnologia és de difícil implantació al mar Mediterrani, on s’assoleixen profunditats majors a poca distància de la costa i on es vol evitar l’impacte paisatgístic sobre àrees turístiques. En aquest cas la millor solució és l’aerogenerador flotant, una tecnologia encara en investigació i que té com a principal repte aconseguir l’estabilitat d’aquests elements davant de situacions de forts vents i onatge.
El projecte ZÈFIR
El març de 2010 l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) va presentar el projecte ZÈFIR Test Station d’investigació dels aerogeneradors marins. L’IREC és un centre de recerca del sector de l’energia presidit pel Govern català –a través del Departament d’Empresa i Ocupació- tot i que entre els seus membres hi figura també el Govern espanyol, empreses privades i universitats.
El projecte ZÈFIR –nom grec del vent de ponent que predomina a la costa de Tarragona i les Terres de l’Ebre- té com a objectiu assajar les diferents tecnologies pel desenvolupament dels aerogeneradors marins, en una primera fase a través de la tècnica de l’ancoratge i en una segona fase a partir de l’aerogenerador flotant. Tot i que d’entrada no es marcava una localització exacta dels aerogeneradors, aquests s’havien de situar entre el delta de l’Ebre i Salou que és on -segons l’Estudi estratègic ambiental aprovat el 2009 pels ministeris d’Indústria i de Medi Ambient- hi ha un règim de vents més fort. El projecte compta amb la col•laboració del Govern català, el Govern espanyol, tres universitats (Rovira i Virgili –URV-, Barcelona –UB- i Politècnica de Catalunya –UPC-) i 16 empreses vinculades o interessades en l’energia eòlica*.
La Fase 1, que es preveia executar el 2013, consistia en instal•lar 4 aerogeneradors amb un total de 20 MW de potència, ancorats al fons del mar a uns 3 quilòmetres de la costa. L’objectiu era que les empreses eòliques poguessin experimentar el comportament mar endins dels seus prototips a partir d’una tecnologia existent (els aerogeneradors ancorats) com a pas previ a fer una inversió més gran i desenvolupar molins flotants. A més, aquesta experiència podria servir a les empreses vinculades al projecte, que desconeixen la tecnologia de l’energia eòlica marina, per desenvolupar parcs eòlics en els mars del nord d’Europa, on els aerogeneradors estan ancorats al fons marí a causa de la poca profunditat.
En la Fase 2, prevista pel 2017, s’instal•larien entre 6 i 8 aerogeneradors flotants amb uns 50 MW de potència a uns 20 km de la costa. En aquest cas la recerca se centrava específicament en la tecnologia de l’aerogenerador flotant, que es considerava més adequada a la realitat del litoral català on, com s’ha dit, s’assoleix una gran profunditat a poca distància de la costa i cal evitar l’impacte sobre els nuclis turístics i pesquers.
La inversió prevista en el projecte és de 230 milions d’euros (MEUR). D’aquests, el 76% corresponen als costos dels assajos i a la construcció i instal•lació dels aerogeneradors i l’hauran de sufragar les empreses promotores que investiguin sobre la tecnologia. La resta, uns 34 MEUR, s’invertiran per construir infraestructures comunes necessàries i l’IREC s’encarregarà de buscar-ne el finançament. Una vegada el parc es posi en funcionament s’autofinançarà amb recursos provinents de la venda d’energia i dels serveis a tercers. El temps estimat de servei de cada una de les dues fases és de 20 anys, després dels quals es procedirà a desmantellar les instal•lacions.
En el marc del projecte ZÈFIR, l’Ametlla de Mar acollirà també el Centre de Recerca, d'Operacions i de Divulgació de la Planta d'Assajos ZÈFIR Test Station –el nucli d’operacions del projecte- i l’Escola d’Operació i Manteniment d’Aerogeneradors -que impartirà cicles formatius de grau mitjà-. A més la URV, a Tarragona, farà un Màster en Energia Eòlica. Segons el Govern català tot plegat hauria de servir per desenvolupar la indústria eòlica a les comarques de Tarragona, que es veurà afavorida per la presència del PORT DE TARRAGONA a més del de SANT CARLES DE LA RÀPITA i el dels Alfacs.
L’Institut de Recerca en Energia de Catalunya promou el projecte ZÈFIR, d’investigació en energia eòlica marina, que en una primera fase preveu instal•lar 4 aerogeneradors de fins a 200 metres d’alçada a 3 quilòmetres del litoral de l’Ametlla de Mar. Ajuntament i veïns s’oposen al projecte per l’impacte sobre el sector turístic i pesquer mentre el Govern català considera que permetrà avançar en el coneixement d’aquesta font energètica i impulsar la indústria eòlica al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Antecedents 2010
L’ENERGIA EÒLICA és una font d’obtenció d’energia elèctrica neta ja que no produeix emissions atmosfèriques ni residus i aprofita un recurs inesgotable com és el vent. A Catalunya a finals de 2011 hi havia 46 parcs eòlics construïts que suposaven una potència instal•lada de 1.008 MW si bé l’objectiu era arribar als 3.500 MW l’any 2015.
L’energia eòlica marina aprofita l’energia generada pel vent mitjançant aerogeneradors ubicats mar endins, coneguts habitualment amb el nom en anglès offshore. Es considera que els parcs eòlics marins són més productius que els terrestres ja que els vents a alta mar són un 40% més freqüents i regulars que a la terra i, a més, els aerogeneradors són de major dimensió ja que es redueix l’impacte paisatgístic. No obstant això els costos d’instal•lació són més grans -prop del doble- i per això la tecnologia eòlica no es pot considerar madura i calen nous avenços fer fer-la viable econòmicament. A Catalunya no hi ha cap parc eòlic marí en funcionament després que el 2006 es paralitzés una CENTRAL EÒLICA MARÍTIMA AL DELTA DE L’EBRE davant el rebuig local a causa de l’impacte sobre el paisatge i sobre els recursos pesquers.
A Europa, en canvi, hi ha una potència eòlica marina instal•lada d’uns 4.000 MW, repartida entre una desena d’estats, especialment al voltant dels mars del Nord i Bàltic. Actualment els aerogeneradors s’instal•len ancorats al fons del mar, aprofitant la poca profunditat dels mars on es localitzen. Tanmateix aquesta tecnologia és de difícil implantació al mar Mediterrani, on s’assoleixen profunditats majors a poca distància de la costa i on es vol evitar l’impacte paisatgístic sobre àrees turístiques. En aquest cas la millor solució és l’aerogenerador flotant, una tecnologia encara en investigació i que té com a principal repte aconseguir l’estabilitat d’aquests elements davant de situacions de forts vents i onatge.
El projecte ZÈFIR
El març de 2010 l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) va presentar el projecte ZÈFIR Test Station d’investigació dels aerogeneradors marins. L’IREC és un centre de recerca del sector de l’energia presidit pel Govern català –a través del Departament d’Empresa i Ocupació- tot i que entre els seus membres hi figura també el Govern espanyol, empreses privades i universitats.
El projecte ZÈFIR –nom grec del vent de ponent que predomina a la costa de Tarragona i les Terres de l’Ebre- té com a objectiu assajar les diferents tecnologies pel desenvolupament dels aerogeneradors marins, en una primera fase a través de la tècnica de l’ancoratge i en una segona fase a partir de l’aerogenerador flotant. Tot i que d’entrada no es marcava una localització exacta dels aerogeneradors, aquests s’havien de situar entre el delta de l’Ebre i Salou que és on -segons l’Estudi estratègic ambiental aprovat el 2009 pels ministeris d’Indústria i de Medi Ambient- hi ha un règim de vents més fort. El projecte compta amb la col•laboració del Govern català, el Govern espanyol, tres universitats (Rovira i Virgili –URV-, Barcelona –UB- i Politècnica de Catalunya –UPC-) i 16 empreses vinculades o interessades en l’energia eòlica*.
La Fase 1, que es preveia executar el 2013, consistia en instal•lar 4 aerogeneradors amb un total de 20 MW de potència, ancorats al fons del mar a uns 3 quilòmetres de la costa. L’objectiu era que les empreses eòliques poguessin experimentar el comportament mar endins dels seus prototips a partir d’una tecnologia existent (els aerogeneradors ancorats) com a pas previ a fer una inversió més gran i desenvolupar molins flotants. A més, aquesta experiència podria servir a les empreses vinculades al projecte, que desconeixen la tecnologia de l’energia eòlica marina, per desenvolupar parcs eòlics en els mars del nord d’Europa, on els aerogeneradors estan ancorats al fons marí a causa de la poca profunditat.
En la Fase 2, prevista pel 2017, s’instal•larien entre 6 i 8 aerogeneradors flotants amb uns 50 MW de potència a uns 20 km de la costa. En aquest cas la recerca se centrava específicament en la tecnologia de l’aerogenerador flotant, que es considerava més adequada a la realitat del litoral català on, com s’ha dit, s’assoleix una gran profunditat a poca distància de la costa i cal evitar l’impacte sobre els nuclis turístics i pesquers.
La inversió prevista en el projecte és de 230 milions d’euros (MEUR). D’aquests, el 76% corresponen als costos dels assajos i a la construcció i instal•lació dels aerogeneradors i l’hauran de sufragar les empreses promotores que investiguin sobre la tecnologia. La resta, uns 34 MEUR, s’invertiran per construir infraestructures comunes necessàries i l’IREC s’encarregarà de buscar-ne el finançament. Una vegada el parc es posi en funcionament s’autofinançarà amb recursos provinents de la venda d’energia i dels serveis a tercers. El temps estimat de servei de cada una de les dues fases és de 20 anys, després dels quals es procedirà a desmantellar les instal•lacions.
En el marc del projecte ZÈFIR, l’Ametlla de Mar acollirà també el Centre de Recerca, d'Operacions i de Divulgació de la Planta d'Assajos ZÈFIR Test Station –el nucli d’operacions del projecte- i l’Escola d’Operació i Manteniment d’Aerogeneradors -que impartirà cicles formatius de grau mitjà-. A més la URV, a Tarragona, farà un Màster en Energia Eòlica. Segons el Govern català tot plegat hauria de servir per desenvolupar la indústria eòlica a les comarques de Tarragona, que es veurà afavorida per la presència del PORT DE TARRAGONA a més del de SANT CARLES DE LA RÀPITA i el dels Alfacs.
L’EIA aposta pel litoral de l’Ametlla de Mar
Al llarg del 2010 i els primers mesos de 2011 l’IREC va començar a redactar l’Estudi d’impacte ambiental (EIA) de la Fase 1, que havia de determinar la localització exacta dels aerogeneradors previstos. L’estudi es va enllestir el setembre de 2011, tot i que estava pendent del període d’informació pública i de la declaració d’impacte ambiental. Proposava ubicar la central davant del litoral de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), ja que es considerava una zona compatible des del punt de vista ambiental, idònia pel que fa al règim de vents i fondària i amb bona connexió a la xarxa elèctrica.En concret els 4 aerogeneradors se situaran a 3 quilòmetres de la costa i a una profunditat de 40 metres. Tindran una alçada per sobre del nivell del mar d’entre 80 i 120 metres a les que cal sumar les pales (entre 50 i 75 metres), de tal manera que es podria assolir una alçada màxima de prop de 200 metres. La potència de cada aerogenerador oscil•larà entre 3 i 6 MW i en conjunt no se superaran els 20 MW, equivalent al consum energètic d’uns 20.000 habitants.
Dos dels aerogeneradors –separats 500 metres entre si- es localitzaran al davant de la urbanització de la Cala Nova. Els dos restants –també amb una separació de 500 metres- se situaran davant de la urbanització de Sant Jordi d’Alfama, tres quilòmetres al nord dels primers. Aquest emplaçament evitava l’àmbit de l’espai protegit de la Xarxa Natura 2000 del litoral mediterrani tarragoní, que ocupa una amplada d’uns 2 quilòmetres. A més l’Estudi estratègic ambiental dels ministeris d’Indústria i de Medi Ambient qualificava l’àrea d’instal•lació de la central com a “Zona amb condicions” per a la instal•lació de parcs eòlics.
El parc eòlic estarà connectat amb la subestació elèctrica de Vandellòs –que dóna servei a la central nuclear- mitjançant una línia elèctrica de 33 kV, soterrada en la seva totalitat, d’una llargada de 13 quilòmetres, dels quals 11 submarins i 2 terrestres.
Tramitació del projecte
Un cop realitzat l’Estudi d’impacte ambiental, l’IREC va prosseguir els tràmits per instal•lar els aerogeneradors de la Fase 1. El 16 de desembre iniciava el procés d’adjudicació de cada un dels 4 aerogeneradors a les empreses del sector que hi estiguessin interessades. Aquestes tenien un mes i mig de termini per presentar el prototip d’aerogenerador i una descripció de projecte de recerca a dur a terme.
Així mateix el 23 de desembre el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar la sol•licitud de concessió d’ocupació del domini públic maritimoterrestre i la petició d’autorització d’obres en zona de servitud de protecció. Aquest tràmit, necessari pel fet d’ocupar una zona de mar territorial, requeria l’autorització de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme del Departament de Territori i Sostenibilitat i de la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient. Després de la publicació al DOGC s’obria un termini de 20 dies per presentar al•legacions.
D’altra banda el març de 2012 es va iniciar el període d’informació pública de tots els expedients restants per posar en marxa la Fase 1 del projecte ZÈFIR: l’autorització administrativa, la declaració d’utilitat pública, la declaració d’impacte ambiental, l’aprovació del projecte executiu i l’aprovació del pla parcial urbanístic. També se sotmetia a informació pública la línia elèctrica d’evacuació. Un cop passat el període d’al•legacions el Departament de Territori i Sostenibilitat haurà d’emetre l’informe sobre la declaració d’impacte ambiental i el Departament d’Empresa i Ocupació –a través de la Direcció General d’Energia i Mines- s’haurà de pronunciar sobre l’autorització administrativa, pas immediatament previ a la construcció de la central.
Oposició a l’Ametlla de Mar
Ja el 2010 la presentació del projecte ZÈFIR va aixecar reticències per part d’entitats ecologistes com Salvem la Mar de l’Ebre (que s’havia oposat a la central eòlica del delta de l’Ebre el 2006) o el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes de Camp (Gepec). Advertien dels efectes ambientals i paisatgístics de les centrals eòliques marines, sobretot si se situaven a pocs quilòmetres de la costa i no en mar obert.
Un cop es va saber la localització a l’Ametlla de Mar els agents socials i polítics del municipi es van posicionar en contra de la instal•lació. El 16 de gener de 2012 l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va aprovar per unanimitat (7 regidors de CiU, 3 del PP, 2 d’ERC i 1 del PSC) una moció de rebuig a la central eòlica marítima i va presentar al•legacions al projecte. Consideraven que anava en contra del “model de creixement sostenible basat en el respecte a l’entorn natural”. En declaracions al diari El Punt-Avui l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí (CiU), es mostrava confiat que el Govern català fes marxa enrere i reconeixia que ja havia fet gestions en aquest sentit.
Així mateix un grup de veïns del municipi van formar la Coordinadora Antiparc Eòlic de l’Ametlla de Mar, que protestava per l’impacte que tindria sobre el turisme, la pesca, el paisatge i l’avifauna a més del soroll. L’entitat comptava amb el suport de l’Associació d’Empresaris de l’Ametlla de Mar, l’Associació en Defensa del Litoral de l’Ametlla de Mar, el grup d’opinió La Cala Fòrum i la Confraria de Pescadors. Aquesta última entitat inicialment havia donat suport al projecte ZÈFIR però va acabar canviant d’opinió i es mostrava preocupada pels efectes sobre els ecosistemes marins.
Per bé que les entitats ecologistes estaven dividides en relació al projecte, dues d’elles -el Gepec i SEO/Birdlife- el valoraven de manera negativa, especialment a causa de la seva localització tan a prop de la costa. Així el Gepec considerava que es tractava de la “primera pedra per convertir el sud de la costa catalana en un parc eòlic marí de grans dimensions” i assegurava que la localització en aigües costaneres i no en mar obert s’havia fet únicament per abaratir els costos d’inversió. Pel que fa als impactes ambientals argumentaven que tindria afectacions directes sobre la flora i fauna marina tant durant la fase de construcció com en la fase de funcionament: destrucció de praderies i alguers; modificació d’hàbits alimentaris de peixos, ocells i mamífers marins; alteració de rutes migratòries i risc de col•lisió per als ocells que troben refugi al delta de l’Ebre; contaminació acústica i lumínica al litoral; i impacte paisatgístic sobre una zona que s’havia mantingut ben conservada. Tot això, en la seva opinió, tindria impactes negatius sobre el sector turístic i pesquer del delta de l’Ebre i de la Costa Daurada.
Al llarg del 2010 i els primers mesos de 2011 l’IREC va començar a redactar l’Estudi d’impacte ambiental (EIA) de la Fase 1, que havia de determinar la localització exacta dels aerogeneradors previstos. L’estudi es va enllestir el setembre de 2011, tot i que estava pendent del període d’informació pública i de la declaració d’impacte ambiental. Proposava ubicar la central davant del litoral de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), ja que es considerava una zona compatible des del punt de vista ambiental, idònia pel que fa al règim de vents i fondària i amb bona connexió a la xarxa elèctrica.En concret els 4 aerogeneradors se situaran a 3 quilòmetres de la costa i a una profunditat de 40 metres. Tindran una alçada per sobre del nivell del mar d’entre 80 i 120 metres a les que cal sumar les pales (entre 50 i 75 metres), de tal manera que es podria assolir una alçada màxima de prop de 200 metres. La potència de cada aerogenerador oscil•larà entre 3 i 6 MW i en conjunt no se superaran els 20 MW, equivalent al consum energètic d’uns 20.000 habitants.
Dos dels aerogeneradors –separats 500 metres entre si- es localitzaran al davant de la urbanització de la Cala Nova. Els dos restants –també amb una separació de 500 metres- se situaran davant de la urbanització de Sant Jordi d’Alfama, tres quilòmetres al nord dels primers. Aquest emplaçament evitava l’àmbit de l’espai protegit de la Xarxa Natura 2000 del litoral mediterrani tarragoní, que ocupa una amplada d’uns 2 quilòmetres. A més l’Estudi estratègic ambiental dels ministeris d’Indústria i de Medi Ambient qualificava l’àrea d’instal•lació de la central com a “Zona amb condicions” per a la instal•lació de parcs eòlics.
El parc eòlic estarà connectat amb la subestació elèctrica de Vandellòs –que dóna servei a la central nuclear- mitjançant una línia elèctrica de 33 kV, soterrada en la seva totalitat, d’una llargada de 13 quilòmetres, dels quals 11 submarins i 2 terrestres.
Tramitació del projecte
Un cop realitzat l’Estudi d’impacte ambiental, l’IREC va prosseguir els tràmits per instal•lar els aerogeneradors de la Fase 1. El 16 de desembre iniciava el procés d’adjudicació de cada un dels 4 aerogeneradors a les empreses del sector que hi estiguessin interessades. Aquestes tenien un mes i mig de termini per presentar el prototip d’aerogenerador i una descripció de projecte de recerca a dur a terme.
Així mateix el 23 de desembre el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar la sol•licitud de concessió d’ocupació del domini públic maritimoterrestre i la petició d’autorització d’obres en zona de servitud de protecció. Aquest tràmit, necessari pel fet d’ocupar una zona de mar territorial, requeria l’autorització de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme del Departament de Territori i Sostenibilitat i de la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient. Després de la publicació al DOGC s’obria un termini de 20 dies per presentar al•legacions.
D’altra banda el març de 2012 es va iniciar el període d’informació pública de tots els expedients restants per posar en marxa la Fase 1 del projecte ZÈFIR: l’autorització administrativa, la declaració d’utilitat pública, la declaració d’impacte ambiental, l’aprovació del projecte executiu i l’aprovació del pla parcial urbanístic. També se sotmetia a informació pública la línia elèctrica d’evacuació. Un cop passat el període d’al•legacions el Departament de Territori i Sostenibilitat haurà d’emetre l’informe sobre la declaració d’impacte ambiental i el Departament d’Empresa i Ocupació –a través de la Direcció General d’Energia i Mines- s’haurà de pronunciar sobre l’autorització administrativa, pas immediatament previ a la construcció de la central.
Oposició a l’Ametlla de Mar
Ja el 2010 la presentació del projecte ZÈFIR va aixecar reticències per part d’entitats ecologistes com Salvem la Mar de l’Ebre (que s’havia oposat a la central eòlica del delta de l’Ebre el 2006) o el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes de Camp (Gepec). Advertien dels efectes ambientals i paisatgístics de les centrals eòliques marines, sobretot si se situaven a pocs quilòmetres de la costa i no en mar obert.
Un cop es va saber la localització a l’Ametlla de Mar els agents socials i polítics del municipi es van posicionar en contra de la instal•lació. El 16 de gener de 2012 l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va aprovar per unanimitat (7 regidors de CiU, 3 del PP, 2 d’ERC i 1 del PSC) una moció de rebuig a la central eòlica marítima i va presentar al•legacions al projecte. Consideraven que anava en contra del “model de creixement sostenible basat en el respecte a l’entorn natural”. En declaracions al diari El Punt-Avui l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí (CiU), es mostrava confiat que el Govern català fes marxa enrere i reconeixia que ja havia fet gestions en aquest sentit.
Així mateix un grup de veïns del municipi van formar la Coordinadora Antiparc Eòlic de l’Ametlla de Mar, que protestava per l’impacte que tindria sobre el turisme, la pesca, el paisatge i l’avifauna a més del soroll. L’entitat comptava amb el suport de l’Associació d’Empresaris de l’Ametlla de Mar, l’Associació en Defensa del Litoral de l’Ametlla de Mar, el grup d’opinió La Cala Fòrum i la Confraria de Pescadors. Aquesta última entitat inicialment havia donat suport al projecte ZÈFIR però va acabar canviant d’opinió i es mostrava preocupada pels efectes sobre els ecosistemes marins.
Per bé que les entitats ecologistes estaven dividides en relació al projecte, dues d’elles -el Gepec i SEO/Birdlife- el valoraven de manera negativa, especialment a causa de la seva localització tan a prop de la costa. Així el Gepec considerava que es tractava de la “primera pedra per convertir el sud de la costa catalana en un parc eòlic marí de grans dimensions” i assegurava que la localització en aigües costaneres i no en mar obert s’havia fet únicament per abaratir els costos d’inversió. Pel que fa als impactes ambientals argumentaven que tindria afectacions directes sobre la flora i fauna marina tant durant la fase de construcció com en la fase de funcionament: destrucció de praderies i alguers; modificació d’hàbits alimentaris de peixos, ocells i mamífers marins; alteració de rutes migratòries i risc de col•lisió per als ocells que troben refugi al delta de l’Ebre; contaminació acústica i lumínica al litoral; i impacte paisatgístic sobre una zona que s’havia mantingut ben conservada. Tot això, en la seva opinió, tindria impactes negatius sobre el sector turístic i pesquer del delta de l’Ebre i de la Costa Daurada.
SEO/Birdlife, per la seva banda, es mostrava a favor de l’energia eòlica marina però rebutjava la localització de la Fase 1 pel fet de coincidir amb una de les zones més importants per les aus de tot el Mediterrani a causa de la proximitat al delta de l’Ebre. Explicaven, en aquest sentit, que el lloc escollit estava qualificat com a Àrea Important per les Aus i en tràmit per ser designat Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA). L’entitat considerava que hi havia el risc que moltes aus morissin per col•lisió amb els aerogeneradors i que es fragmentés l’hàbitat de les diverses espècies. Davant de tot això SEO/Birdlife proposava buscar un nou emplaçament menys conflictiu.
D’altra banda la línia d’evacuació elèctrica del parc marí preocupava a l’Ajuntament de Vandellòs perquè, malgrat estar soterrada, creuaria l’Espai d’Interès Natural La Rojala-Platja del Torn. El 19 de gener la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) va aprovar inicialment el Pla especial urbanístic de la línia sense que el consistori en sabés res, fet que va indignar l’alcalde del municipi, Antoni Garcia (PSC). Garcia alertava també de la possible afectació sobre els tubs de captació de l’aigua de la CENTRAL TÈRMICA DE CICLE COMBINAT DE LA PLANA DEL VENT.
El Consell Comarcal del Baix Ebre es va sumar, també, al moviment opositor i va aprovar, per unanimitat, una moció de rebuig.
El 26 de febrer de 2012 es va celebrar una manifestació contra el projecte ZÈFIR a l’Ametlla de Mar, convocada per la Coordinadora Antiparc Eòlic, on van participar unes 500 persones. Hi van participar regidors del tots els grups municipals, entre ells l’alcalde Andreu Martí. La portaveu de la coordinadora, Mayte Puell, explicava que l’entitat, un cop presentades les al•legacions, havia cregut convenient organitzar una manifestació per pressionar el Govern català per aturar el projecte.
Veus a favor del projecte
El projecte ZÈFIR, en canvi, tenia el suport, a més del Govern català, dels dos principals partits catalans, que mantenien així una postura diferent a la dels seus regidors a l’Ametlla de Mar. El diputat de CiU, Antoni Fernández Teixidó, considerava que era un “projecte d’avantguarda” que permetria impulsar l’economia i les energies renovables. Per la seva banda el responsable de Medi Ambient dels socialistes, Jordi Terrades, argumentava que era una gran oportunitat per Catalunya ja que es tractaria del primer parc eòlic marí a l’Estat espanyol.
També defensava el projecte la patronal del sector eòlic, EolicCat, que assegurava que comportaria beneficis econòmics pel territori, amb la generació de llocs de treball qualificats i el desenvolupament de la indústria d’energies renovables, amb un gran potencial exportador. Ramon Carbonell, president d’Eoliccat, recordava que al mar es reduïa l’afectació sobre el paisatge i sobre les aus.
Així mateix dues entitats ecologistes, Greenpeace i Ecologistes en Acció, mostraven el seu suport al projecte ZÈFIR. Ecologistes en Acció de Catalunya, que tradicionalment havia defensat els parcs eòlics terrestres, considerava que el futur de l’energia eòlica passava, en gran part, pels aerogeneradors marins a causa de la major intensitat i estabilitat del vent. Amb tot reclamava que s’avaluessin correctament els impactes sobre el medi ambient i qüestionava la participació d’algunes multinacionals en el projecte ZÈFIR ja que, en la seva opinió, entraven en l’àmbit de les energies renovables sense renunciar als combustibles fòssils i nuclears. Greenpeace, per la seva banda, argumentava que el projecte ZÈFIR anava en la direcció de prescindir de les energies “brutes” i assolir un 100% d’energies renovables.
Rebuig a les al•legacions i presentació d’un estudi
El mes de maig de 2012 es va saber que l’IREC havia rebutjat les cinc al•legacions al projecte ZÈFIR presentades per l’Ajuntament de l’Ametlla amb l’argument que el parc no afectaria negativament les activitats econòmiques del municipi com la pesca o el turisme. L’IREC assegurava que l’únic impacte significatiu sobre la pesca es produiria durant la fase d’obres a causa de la mobilització dels sediments però que es crearia una comissió de seguiment per acotar al màxim les afectacions. Pel que fa al model turístic, considerava que la distància dels aerogeneradors respecte a la línia de costa i la disposició espacial minimitzava l’impacte paisatgístic i l’efecte sobre les activitats recreatives.
D’altra banda, el mes de juny l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va presentar un estudi encarregat a l’Institut Cerdà per analitzar l’impacte socioeconòmic del projecte ZÈFIR. L’estudi afirmava que el parc eòlic era una “oportunitat” pel municipi ja que “donarà un valor afegit a la marca Ametlla de Mar i reforçarà el seu perfil de turisme de qualitat, sostenible i mediambientalment responsable”. Segons l’Institut Cerdà l’Ametlla es podria beneficiar dels llocs de treball que es crearan (500 durant les obres i 60 de manera permanent) i també de la inversió total de l’obra (50 milions d’euros en inversió directa i 25 milions d’euros en inversió induïda). L’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, es va comprometre a analitzar els resultats de l’estudi tot i que va recordar que la postura de l’Ajuntament era contrària al projecte.
El finançament, clau pel futur del projecte
El 27 de novembre el director general d’Energia, Josep Canós, va explicar que el Govern de la Generalitat seguia treballant en el projecte Zèfir, tot i que es va mostrar prudent a l’hora de fixar un calendari a causa de la situació econòmica. En aquest sentit el principal escull se situava en assegurar el finançament del projecte -230 milions d’euros- dels quals bona part haurien de provenir de fons europeus i d’inversió privada. D’aquesta manera semblava complicat que es pogués complir el calendari inicial que preveia obtenir totes les autoritzacions de la Fase 1 durant el 2012, iniciar les obres l’abril de 2013 i posar en marxa els 4 aerogeneradors el setembre de 2013. La Fase 2 –prevista inicialment entre el 2016 i el 2018- es trobava en la mateixa situació.
Més informació
www.facebook.com/groups/217131818369445/
www.zefirteststation.com
* Alstom, Enel, Gas Natural-Fenosa, Acciona, Barlovento, Comsa-Emte, EDP, Enerfin, FCC, Gamesa, Iberdrola Renovables, Normawind, Prysmian, Renovis, Siemens i Vortex.
D’altra banda la línia d’evacuació elèctrica del parc marí preocupava a l’Ajuntament de Vandellòs perquè, malgrat estar soterrada, creuaria l’Espai d’Interès Natural La Rojala-Platja del Torn. El 19 de gener la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) va aprovar inicialment el Pla especial urbanístic de la línia sense que el consistori en sabés res, fet que va indignar l’alcalde del municipi, Antoni Garcia (PSC). Garcia alertava també de la possible afectació sobre els tubs de captació de l’aigua de la CENTRAL TÈRMICA DE CICLE COMBINAT DE LA PLANA DEL VENT.
El Consell Comarcal del Baix Ebre es va sumar, també, al moviment opositor i va aprovar, per unanimitat, una moció de rebuig.
El 26 de febrer de 2012 es va celebrar una manifestació contra el projecte ZÈFIR a l’Ametlla de Mar, convocada per la Coordinadora Antiparc Eòlic, on van participar unes 500 persones. Hi van participar regidors del tots els grups municipals, entre ells l’alcalde Andreu Martí. La portaveu de la coordinadora, Mayte Puell, explicava que l’entitat, un cop presentades les al•legacions, havia cregut convenient organitzar una manifestació per pressionar el Govern català per aturar el projecte.
Veus a favor del projecte
El projecte ZÈFIR, en canvi, tenia el suport, a més del Govern català, dels dos principals partits catalans, que mantenien així una postura diferent a la dels seus regidors a l’Ametlla de Mar. El diputat de CiU, Antoni Fernández Teixidó, considerava que era un “projecte d’avantguarda” que permetria impulsar l’economia i les energies renovables. Per la seva banda el responsable de Medi Ambient dels socialistes, Jordi Terrades, argumentava que era una gran oportunitat per Catalunya ja que es tractaria del primer parc eòlic marí a l’Estat espanyol.
També defensava el projecte la patronal del sector eòlic, EolicCat, que assegurava que comportaria beneficis econòmics pel territori, amb la generació de llocs de treball qualificats i el desenvolupament de la indústria d’energies renovables, amb un gran potencial exportador. Ramon Carbonell, president d’Eoliccat, recordava que al mar es reduïa l’afectació sobre el paisatge i sobre les aus.
Així mateix dues entitats ecologistes, Greenpeace i Ecologistes en Acció, mostraven el seu suport al projecte ZÈFIR. Ecologistes en Acció de Catalunya, que tradicionalment havia defensat els parcs eòlics terrestres, considerava que el futur de l’energia eòlica passava, en gran part, pels aerogeneradors marins a causa de la major intensitat i estabilitat del vent. Amb tot reclamava que s’avaluessin correctament els impactes sobre el medi ambient i qüestionava la participació d’algunes multinacionals en el projecte ZÈFIR ja que, en la seva opinió, entraven en l’àmbit de les energies renovables sense renunciar als combustibles fòssils i nuclears. Greenpeace, per la seva banda, argumentava que el projecte ZÈFIR anava en la direcció de prescindir de les energies “brutes” i assolir un 100% d’energies renovables.
Rebuig a les al•legacions i presentació d’un estudi
El mes de maig de 2012 es va saber que l’IREC havia rebutjat les cinc al•legacions al projecte ZÈFIR presentades per l’Ajuntament de l’Ametlla amb l’argument que el parc no afectaria negativament les activitats econòmiques del municipi com la pesca o el turisme. L’IREC assegurava que l’únic impacte significatiu sobre la pesca es produiria durant la fase d’obres a causa de la mobilització dels sediments però que es crearia una comissió de seguiment per acotar al màxim les afectacions. Pel que fa al model turístic, considerava que la distància dels aerogeneradors respecte a la línia de costa i la disposició espacial minimitzava l’impacte paisatgístic i l’efecte sobre les activitats recreatives.
D’altra banda, el mes de juny l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va presentar un estudi encarregat a l’Institut Cerdà per analitzar l’impacte socioeconòmic del projecte ZÈFIR. L’estudi afirmava que el parc eòlic era una “oportunitat” pel municipi ja que “donarà un valor afegit a la marca Ametlla de Mar i reforçarà el seu perfil de turisme de qualitat, sostenible i mediambientalment responsable”. Segons l’Institut Cerdà l’Ametlla es podria beneficiar dels llocs de treball que es crearan (500 durant les obres i 60 de manera permanent) i també de la inversió total de l’obra (50 milions d’euros en inversió directa i 25 milions d’euros en inversió induïda). L’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, es va comprometre a analitzar els resultats de l’estudi tot i que va recordar que la postura de l’Ajuntament era contrària al projecte.
El finançament, clau pel futur del projecte
El 27 de novembre el director general d’Energia, Josep Canós, va explicar que el Govern de la Generalitat seguia treballant en el projecte Zèfir, tot i que es va mostrar prudent a l’hora de fixar un calendari a causa de la situació econòmica. En aquest sentit el principal escull se situava en assegurar el finançament del projecte -230 milions d’euros- dels quals bona part haurien de provenir de fons europeus i d’inversió privada. D’aquesta manera semblava complicat que es pogués complir el calendari inicial que preveia obtenir totes les autoritzacions de la Fase 1 durant el 2012, iniciar les obres l’abril de 2013 i posar en marxa els 4 aerogeneradors el setembre de 2013. La Fase 2 –prevista inicialment entre el 2016 i el 2018- es trobava en la mateixa situació.
Més informació
www.facebook.com/groups/217131818369445/
www.zefirteststation.com
* Alstom, Enel, Gas Natural-Fenosa, Acciona, Barlovento, Comsa-Emte, EDP, Enerfin, FCC, Gamesa, Iberdrola Renovables, Normawind, Prysmian, Renovis, Siemens i Vortex.
Baix Ebre
