Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE CA N’ANGLADA NORD (TERRASSA)
Moisès Jordi
Pla urbanístic de Ca n'Anglada Nord i l'Avinguda del Vallès (2012) Elaboració: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2012

L’Ajuntament de Terrassa i el Departament de Territori i Sostenibilitat acorden enderrocar els dos blocs en pitjor estat del barri de Ca n’Anglada i reallotjar els veïns en habitatges existents del municipi. És el primer pas del projecte d’esponjament del sector nord del barri, que ha de comportar l’enderrocament de 184 habitatges distribuïts en 9 blocs i la reubicació dels veïns a l’avinguda del Vallès.

Antecedents 2011

Articles posteriors 2013

Ca n’Anglada (14.145 habitants el 2008 i 33% d’immigració estrangera) és un barri de Terrassa situat a un quilòmetre i mig a l’est del centre històric i delimitat per l’avinguda del Vallès, el passeig de 22 de juliol, l’avinguda de Barcelona i la carretera de Montcada. A part de la masia que dóna nom el barri (que data del segle XV) i d’algunes construccions de principis de segle XX, el creixement urbanístic es va iniciar bàsicament a partir del 1950, amb l’arribada de població provinent del sud d’Espanya. El fet que bona part dels habitatges fossin d’autoconstrucció va provocar que patís els efectes de la riuada del setembre de 1962, que va afectar diverses poblacions del Vallès Occidental. Així, el desbordament de la riera de les Arenes, que delimita Ca n’Anglada per l’est, va destrossar moltes cases i va provocar desenes de morts al barri. A causa d’aquest fet es van construir diversos blocs de pisos per reallotjar els afectats, especialment al sector nord de Ca n’Anglada.

A partir dels anys 90 el barri va atraure població procedent sobretot del Marroc i dels països sudamericans. El juliol de 1999, arran d’una baralla entre joves autòctons i marroquins, es van succeir diverses manifestacions en contra de la presència de marroquins a Ca n’Anglada que van desembocar en destrosses a una carnisseria i a la mesquita del barri i l’apunyalament d’un jove. El debat sobre aquests incidents va fer palpable la necessitat d’atendre amb més recursos els barris on s’estava produint l’entrada de població immigrant i intervenir-hi des d’un punt de vista social i urbanístic.

L’any 2004 Ca n’Anglada va ser elegit, juntament amb tres barris més del districte 2 de Terrassa, dins la primera convocatòria del PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’ATENCIÓ ESPECIAL amb l’objectiu d’atendre les situacions de fragilitat social i urbanística. El pressupost total era de 17 milions d’euros. Entre les actuacions que es van desenvolupar fins l’any 2008 destaquen la urbanització de l’avinguda de Barcelona, la creació d’una nova passarel•la de vianants sobre la riera de les Arenes i programes socials destinats al foment de la convivència ciutadana, l’acollida a nouvinguts, la dinamització de l’activitat comercial o el foment de l’esport i la cultura.

Modificació del POUM a Ca n’Anglada
A més de les actuacions previstes en el Programa de barris, l’Ajuntament de Terrassa estudiava la necessitat d’anar més enllà i actuar sobre els problemes de densificació a Ca n’Anglada Nord. En alguns casos la separació entre els blocs era de només 3 metres i s’evidenciava una manca d’espais lliures. Per això l’any 2006 es van iniciar els tràmits d’una Modificació puntual del POUM de Terrassa –aprovat el 2003- per permetre l’enderrocament de 9 blocs de Ca n’Anglada Nord i la reubicació dels veïns a l’Avinguda del Vallès, al costat de la riera de les Arenes.

Els 9 blocs afectats per l’esponjament se situen al voltant del carrer de Jacint Elias i formen part dels habitatges que es van construir per reallotjar els afectats pel desbordament de la riera de les Arenes del 1962. Tenen planta baixa més 5 o 6 pisos i sumen un total de 184 habitatges, dels quals prop d’una tercera part estan ocupats per persones d’origen estranger. La ubicació dels blocs a enderrocar, enmig de les illes d’habitatge i sense contacte directe amb els carrers ortogonals, suposava l’alliberament dels espais centrals i la reducció de la densitat.
Interior d'illa afectat per l'esponjament entre el carrer de Sant Damià i el carrer de Sant Cosme Foto: Moisès Jordi
La Modificació puntual afectava el Pla de millora urbana de l’avinguda del Vallès que, segons el POUM de 2003, havia de permetre crear 698 habitatges (comptant els 265 ja existents) a la façana oest de l’avinguda del Vallès. En concret la Modificació ampliava l’àmbit del Pla de millora urbana amb la inclusió de la riera de les Arenes i la seva façana est i dels blocs afectats de Ca n’Anglada Nord. Gràcies a aquesta ampliació, que aportava nous espais lliures al sector, s’incrementava l’edificabilitat de la façana oest fins arribar als 898 habitatges (comptant els 265 existents), fet que permetria reallotjar els veïns dels blocs de Ca n’Anglada Nord. L’augment de l’edificabilitat (de 55.851 m2 de sostre fins a 87.371 m2 de sostre) es compensava amb els espais lliures i zones verdes de la façana est de la riera i els que es crearien de nou a Ca n’Anglada Nord.

La nova façana construïda de l’Avinguda del Vallès tindria, així, una alçada que oscil•laria entre la planta baixa més 5 i la planta baixa més 10 pisos. Per tal d’augmentar el nombre d’habitatges aquests s’apropaven cap a l’avinguda del Vallès i es traslladava el poliesportiu municipal de Ca n’Anglada als entorns del camp de futbol de Sant Cristòbal, a l’altre costat de la riera.

 
  POUM 2003 - PMU AVINGUDA DEL VALLÈS MODIFICACIÓ POUM A L'AVINGUDA DEL VALLÈS
Superfície total (m2) 46.543 165.860
Sostre total (m2) 55.851 87.832
Edificabilitat bruta (m2st/m2sl) 1,20 0,53
Habitatges totals 698 898
Espais lliures (m2) 4.654 88.022

Font: Ajuntament de Terrassa

La Modificació puntual comportava, a més, dividir el sector de Pla de millora urbana en dos Polígons d’actuació urbanística –PAU 1 i PAU 2- que es desenvoluparien de manera independent. El PAU 1 es localitzava al sector sud de l’avinguda del Vallès i preveia 312 habitatges. El PAU 2 se situava al sector nord de la mateixa avinguda i incloïa, a més, els blocs a enderrocar de Ca n’Anglada Nord; en aquest àmbit es preveien 586 habitatges, la major part dels quals per reallotjar els veïns afectats per l’esponjament.

L’Ajuntament de Terrassa va aprovar inicialment la Modificació del POUM l’abril de 2006 i l’abril de 2007 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) en va fer l’aprovació definitiva. A partir de llavors va començar a redactar-se el Projecte d’urbanització dels dos polígons d’actuació urbanística.

L’any 2009 l’Ajuntament de Terrassa i l’Incasol van signar un conveni per desenvolupar el PAU 2 de l’àmbit de la Modificació del POUM, que és el que havia de permetre enderrocar els blocs de Ca n’Anglada Nord i reallotjar els afectats. Segons el conveni l’Incasol, a través de la seva filial en remodelacions urbanes Reursa, es faria càrrec de tota la gestió d’aquest projecte urbanístic. El juliol de 2010 es van aprovar els estatuts per a la constitució del Consorci urbanístic que havia de permetre desenvolupar la PAU 2 i que també tindria la funció de desenvolupar L’ÀREA RESIDENCIAL ESTRATÈGICA (ARE) PORTA SUD DE TERRASSA, que preveia 964 habitatges.

El 21 de gener de 2011 la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Terrassa va aprovar inicialment el Projecte d’urbanització del PAU 2, que és el que havia de comportar l’esponjament de Ca n’Anglada Nord.
La riera de les Arenes amb la Mola al fons Foto: Moisès Jordi
Ajuntament i veïns busquen una solució immediata
El mes de febrer de 2011 el diari El Punt-Avui informava que l’Ajuntament de Terrassa i la Generalitat estaven estudiant reallotjar de manera provisional alguns dels veïns del blocs afectats de Ca n’Anglada Nord en pisos ja construïts. La Generalitat hauria de pactar amb l’Ajuntament quins eren els casos més greus que justificaven el trasllat immediat.

El consistori justificava aquesta solució perquè la crisi econòmica havia endarrerit el projecte urbanístic de l’avinguda del Vallès i perquè el Consorci urbanístic estava encallat davant dels dubtes que es pogués desenvolupar l’ARE Porta Sud. A més, des de que l’Ajuntament va decidir enderrocar els blocs de Ca n’Anglada Nord, el 2006, aquests s’havien anat degradant progressivament ja que els veïns no havien fer cap reforma a l‘espera dels nous pisos. Destacava la presència d’esquerdes, humitats, portes i vidres trencats i de brutícia a les escales. Cal afegir que diversos pisos s’havien abandonat i havien estat ocupats il•legalment.

S’aprova el Projecte d’urbanització i es desencalla el Consorci
El 17 de novembre la Junta de Govern de l’Ajuntament de Terrassa va aprovar definitivament el Projecte d’urbanització del PAU 2, que tenia un cost de 6,8 MEUR i que havia de permetre que es comencessin a edificar els habitatges de reallotjament i s’enderroquessin els blocs de Ca n’Anglada Nord.

Just abans d’acabar l’any, el 30 de desembre, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publicava un anunci de l’Incasol en el que es deixava sense efecte l’acord d’aprovació dels estatuts del Consorci que havia de desenvolupar l’ARE Porta Sud i el PAU 2. Així mateix s’aprovaven els estatuts d’un nou Consorci -i s’iniciava el procediment per a la seva constitució- que se centraria únicament a desenvolupar el PAU 2. Es volia impedir que la paràlisi de l’àrea residencial estratègica –com passava a tot el territori català- afectés el projecte d’esponjament de Ca n’Anglada Nord.

A mitjan gener es va saber que el Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat pel 2012 –aprovat pel Govern i en tràmit parlamentari- atorgava 3 milions d’euros a Ca n’Anglada Nord, si bé no es destinarien al desenvolupament del PAU 2 sinó a l’enderroc i reallotjaments dels blocs d’habitatges en situació més greu.

El 23 de gener l’Associació d’Afectats per l’Esponjament, format per veïns dels 9 blocs, va organitzar una manifestació al barri de Ca n’Anglada per reclamar celeritat en la transformació urbana. Hi van participar 200 persones que reclamaven que es complís el compromís de construir els nous pisos i denunciaven l’estat de degradació dels pisos a causa dels anys d’espera.

Generalitat i Ajuntament acorden enderrocar dos blocs
El 12 de setembre de 2012 el Departament de Territori i Sostenibilitat i l’Ajuntament de Terrassa van acordar enderrocar els dos blocs en pitjor estat de Ca n’Anglada Nord i reallotjar les 48 famílies afectades en habitatges ja existents del municipi, en bona part al barri de Torre-sana. Els blocs afectats eren el 7 i el 9, situats a l’illa delimitada pels carrers Sant Damià, Sant Cosme, Jacint Elías i el Passeig del Vint-i-dos de Juliol. En total es destinarien 6 milions d’euros -3 l’Ajuntament de Terrassa i 3 l’Agència d’Habitatge de Catalunya- per adquirir els nous habitatges, enderrocar els dos blocs i reurbanitzar l’espai.

Tant el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, com l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, reconeixien que l’execució del PAU 2 -malgrat disposar de projecte d’urbanització- era inviable a causa de la situació econòmica i per això calia dur a terme les actuacions més urgents al barri de Ca n’Anglada. Navarro va agrair la col•laboració del Govern català i va senyalar que l’actuació permetria la creació d’espais de relació entre els veïns i milloraria la qualitat de vida dels habitants de Ca n’Anglada Nord. Per la seva banda Recoder va assegurar que els dos blocs afectats no eren “infrahabitatge” però estaven malmesos i per això calia actuar.

A finals d’any va començar el reallotjament de les cinc primeres famílies afectades. L’objectiu era que al llarg del 2013 finalitzés el trasllat dels veïns dels dos blocs que, posteriorment, s’enderrocarien. En canvi no hi havia cap calendari previst per la urbanització del PAU 2 i per l’enderrocament dels set blocs restants.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada