Dimecres 11 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE CA N’ANGLADA NORD (TERRASSA)
Moisès Jordi
Esquema del projecte urbanístic de Ca n'Anglada Nord i l'Avinguda del Vallès Elaboració: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2011

El novembre l’Ajuntament de Terrassa aprova el Projecte d’urbanització que ha de permetre l’esponjament del barri de Ca n’Anglada Nord -on s’enderrocaran 184 habitatges distribuïts en 9 blocs- i el reallotjament dels veïns afectats a l’avinguda del Vallès. Amb tot, mentre no es constitueixi el Consorci que ha de desenvolupar el projecte i s’acabin de construir els nous pisos, la Generalitat preveu destinar habitatges públics per reallotjar de manera provisional els veïns d’alguns blocs amb greus problemes de degradació.


Articles posteriors 2012

Ca n’Anglada (14.145 habitants el 2008 i 33% d’immigració estrangera) és un barri de Terrassa situat a un quilòmetre i mig a l’est del centre històric i delimitat per l’avinguda del Vallès, el passeig de 22 de juliol, l’avinguda de Barcelona i la carretera de Montcada. A part de la masia que dóna nom el barri (que data del segle XV) i d’algunes construccions de principis de segle XX, el creixement urbanístic es va iniciar bàsicament a partir del 1950, amb l’arribada de població provinent del sud d’Espanya. El fet que bona part dels habitatges fossin d’autoconstrucció va provocar que patís els efectes de la riuada del setembre de 1962, que va afectar diverses poblacions del Vallès Occidental. Així, el desbordament de la riera de les Arenes, que delimita Ca n’Anglada per l’est, va destrossar moltes cases i va provocar desenes de morts al barri. A causa d’aquest fet es van construir blocs de pisos per reallotjar els afectats, especialment al sector nord de Ca n’Anglada.

A partir dels anys 90 el barri va atraure població procedent sobretot del Marroc i dels països sudamericans. El juliol de 1999, arran d’una baralla entre joves autòctons i marroquins, es van succeir diverses manifestacions en contra de la presència de marroquins a Ca n’Anglada que van desembocar en destrosses a una carnisseria i a la mesquita del barri i l’apunyalament d’un jove. El debat sobre aquests incidents va fer palpable la necessitat d’atendre amb més recursos els barris on s’estava produint l’entrada de població immigrant i intervenir des d’un punt de vista social i urbanístic.

L’any 2004 Ca n’Anglada va ser elegit, juntament amb tres barris més del districte 2 de Terrassa, dins la primera convocatòria del PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’ATENCIÓ ESPECIAL amb l’objectiu d’atendre les situacions de fragilitat social i urbanística. El pressupost total era de 17 milions d’euros. Entre les actuacions que es van desenvolupar fins l’any 2008 destaquen la urbanització de l’avinguda de Barcelona, la creació d’una nova passarel•la de vianants sobre la riera de les Arenes i programes socials destinats al foment de la convivència ciutadana, l’acollida a nouvinguts, la dinamització de l’activitat comercial o el foment de l’esport i la cultura.

Modificació del POUM a Ca n’Anglada
A més de les actuacions previstes en el Programa de barris, l’Ajuntament de Terrassa estudiava la necessitat d’anar més enllà i actuar sobre els problemes de densificació a Ca n’Anglada Nord. En alguns casos la separació entre els blocs era de només 3 metres i s’evidenciava una manca d’espais lliures. Per això l’any 2006 es van iniciar els tràmits d’una Modificació puntual del POUM de Terrassa –aprovat el 2003- per permetre l’enderrocament de 9 blocs de Ca n’Anglada Nord i la reubicació dels veïns a l’Avinguda del Vallès, al costat de la riera de les Arenes.

Els 9 blocs afectats per l’esponjament se situen al voltant del carrer de Jacint Elias i formen part dels habitatges que es van construir per reallotjar els afectats pel desbordament de la riera de les Arenes del 1962. Tenen planta baixa més 5 o 6 pisos i sumen un total de 184 habitatges, dels quals prop d’una tercera part estan ocupats per persones d’origen estranger. La ubicació dels blocs, enmig de les mançanes i sense contacte directe amb els carrers ortogonals, havia de permetre alliberar els espais centrals i reduir la densitat.
A l'esquerra, un dels blocs afectats per l'esponjament Foto: Moisès Jordi
La Modificació puntual afectava el Pla de millora urbana de l’avinguda del Vallès que, segons el POUM de 2003, havia de permetre crear 698 habitatges (comptant els 265 ja existents) a la façana oest de l’avinguda del Vallès. En concret la Modificació ampliava l’àmbit del Pla de millora urbana amb la inclusió de la riera de les Arenes i la seva façana est i dels blocs afectats de Ca n’Anglada Nord. Gràcies a aquesta ampliació, que aportava nous espais lliures al sector, s’incrementava l’edificabilitat de la façana oest fins arribar als 898 habitatges (comptant els 265 existents), fet que permetria reallotjar els veïns dels blocs de Ca n’Anglada Nord. L’augment de l’edificabilitat (de 55.851 m2 de sostre fins a 87.371 m2 de sostre) es compensava amb els espais lliures i zones verdes de la façana est de la riera i els que es crearien de nou a Ca n’Anglada Nord.

La nova façana construïda de l’Avinguda del Vallès tindria, així, una alçada que oscil•laria entre la planta baixa més 5 i la planta baixa més 10 pisos. Per tal d’augmentar el nombre d’habitatges aquests s’apropaven cap a l’avinguda del Vallès i es traslladava el poliesportiu municipal de Ca n’Anglada als entorns del camp de futbol de Sant Cristòbal, a l’altre costat de la riera.

 
  POUM 2003 - PMU AVINGUDA DEL VALLÈS MODIFICACIÓ POUM A L'AVINGUDA DEL VALLÈS
Superfície total (m2) 46.543 165.860
Sostre total (m2) 55.851 87.832
Edificabilitat bruta (m2st/m2sl) 1,20 0,53
Habitatges totals 698 898
Espais lliures (m2) 4.654 88.022

Font: Ajuntament de Terrassa

La Modificació puntual comportava, a més, dividir el sector de Pla de millora urbana en dos Polígons d’actuació urbanística –PAU 1 i PAU 2- que es desenvoluparien de manera independent. El PAU 1 es localitzava al sector sud de l’avinguda del Vallès i preveia 312 habitatges. El PAU 2 se situava al sector nord de la mateixa avinguda i incloïa, a més, els blocs a enderrocar de Ca n’Anglada Nord; en aquest àmbit es preveien 312 habitatges, la major part dels quals per reallotjar els veïns afectats per l’esponjament.

L’Ajuntament de Terrassa va aprovar inicialment la Modificació del POUM l’abril de 2006 i l’abril de 2007 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) en va fer l’aprovació definitiva. A partir de llavors va començar a redactar-se el Projecte d’urbanització dels dos polígons d’actuació urbanística.

L’any 2009 l’Ajuntament de Terrassa i l’Incasol van signar un conveni per desenvolupar el PAU 2 de l’àmbit de la Modificació del POUM, que és el que havia de permetre enderrocar els blocs de Ca n’Anglada Nord i reallotjar els afectats. Segons el conveni l’Incasol, a través de la seva filial en remodelacions urbanes Reursa, es faria càrrec de tota la gestió d’aquest projecte urbanístic. El juliol de 2010 es van aprovar els estatuts per a la constitució del Consorci urbanístic que havia de permetre desenvolupar la PAU 2 i que també tindria la funció de desenvolupar L’ÀREA RESIDENCIAL ESTRATÈGICA (ARE) PORTA SUD DE TERRASSA, que preveia 964 habitatges.
Una imatge de l'avinguda del Vallès Foto: Moisès Jordi
El 21 de gener de 2011 la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Terrassa va aprovar inicialment el Projecte d’urbanització del PAU 2, que és el que havia de comportar l’esponjament de Ca n’Anglada Nord.

Ajuntament i veïns busquen una solució immediata
El mes de febrer de 2011 el diari El Punt-Avui informava que l’Ajuntament de Terrassa i la Generalitat estaven estudiant reallotjar de manera provisional alguns dels veïns del blocs afectats de Ca n’Anglada Nord en pisos públics ja construïts. El consistori reconeixia que la crisi econòmica havia endarrerit el projecte urbanístic de l’avinguda del Vallès i, a més, el Consorci urbanístic estava encallat ja que hi havia molts dubtes que es pogués desenvolupar l’ARE Porta Sud. A més des que l’Ajuntament va decidir enderrocar els blocs de Ca n’Anglada Nord, el 2006, aquests s’havien anat degradant progressivament ja que els veïns no havien fer cap reforma a l‘espera dels nous pisos. Destacava la presència d’esquerdes, humitats, portes i vidres trencats i de brutícia a les escales. A més diversos pisos s’havien abandonat i havien estat ocupats il•legalment.

Davant d’aquesta situació la tinent d’alcalde de Planificació Urbanística i Territori, Carme Labòria, explicava que estaven estudiant la possibilitat que, mentre no tirés endavant el projecte de l’avinguda del Vallès, els veïns dels blocs més degradats fossin reallotjats provisionalment en habitatges públics de la ciutat ja construïts. Per la seva banda els veïns afectats van crear l’Associació d’Afectats per l’Esponjament, que reclamava celeritat en la recerca de solucions.

A finals de setembre el Govern de la Generalitat va enunciar que havia previst destinar part dels 42 pisos buits que té a Terrassa al reallotjament de part dels veïns dels blocs afectats. Els habitatges es troben en diversos barris, especialment a Can Jofresa, Villardell o Montserrat. La Generalitat hauria de pactar amb l’Ajuntament quins eren els casos més greus que justificaven el trasllat immediat.

S’aprova el Projecte d’urbanització i es desencalla el Consorci
El 17 de novembre la Junta de Govern de l’Ajuntament de Terrassa va aprovar definitivament el Projecte d’urbanització del PAU 2, que tenia un cost de 6,8 MEUR i que havia de permetre que es comencessin a edificar els habitatges de reallotjament i s’enderroquessin els blocs de Ca n’Anglada Nord..

Just abans d’acabar l’any, el 30 de desembre, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publicava un anunci de l’Incasol en el que es deixava sense efecte l’acord d’aprovació dels estatuts del Consorci que havia de desenvolupar l’ARE Porta Sud i el PAU 2. Així mateix s’aprovaven els estatuts d’un nou Consorci -i s’iniciava el procediment per a la seva constitució- que se centraria únicament a desenvolupar el PAU 2. Es volia impedir que la paràlisi de l’àrea residencial estratègica –com passava a tot el territori català- afectés el projecte d’esponjament de Ca n’Anglada Nord.

Pel 2012 s’esperava que es constituís el Consorci i que es comencés a urbanitzar el PAU 2 a l’Avinguda del Vallès, si bé no hi havia data prevista per l’acabament dels primers habitatges. Així mateix l’Ajuntament i la Generalitat havien d’arribar a un acord per reallotjar alguns dels veïns de Ca n’Anglada Nord de manera provisional en pisos públics.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada