Dimecres 19 de Setembre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
FERROCARRIL DE RODALIES. METRO DEL VALLÈS
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2012
El Govern català atura el mes de gener les obres de perllongament del Ferrocarril de Rodalies a Terrassa i a Sabadell, a causa de les limitacions pressupostàries, però les reprèn a l’octubre. A Terrassa les obres estan executades en un 65% i a Sabadell en un 33% i podrien estar acabades el 2014 i el 2016 respectivament.
Antecedents 2006, 2007-I, 2007-II, 2008, 2010
Articles posteriors 2015
La línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), també coneguda com a Metro del Vallès, connecta Barcelona amb Terrassa i Sabadell (Vallès Occidental), creuant la serra de Collserola pel mig, a diferència del traçat de la línia Barcelona-Manresa de Renfe, que també connecta la capital catalana amb les del Vallès però per la vall del Besòs i la del Ripoll, a l’est de Collserola.
El Metro del Vallès avança per un tram de via comú entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès, on es bifurca en dues línies: una en direcció Terrassa (S1) i l’altra en direcció Sabadell (S2). En ambdós casos, en hora punta, hi ha alguns trens que no arriben fins al final dels trajectes, sinó que finalitzen el servei a Rubí (S5) o la Universitat Autònoma de Barcelona (S55). La línia S1 disposa d’una única estació a Terrassa, Terrassa-Rambla i la línia S2 en té dues (Sabadell-Estació i Sabadell-Rambla). En ambdós casos les estacions se situen al sud del nucli urbà, allunyades dels barris del nord i sense connexió amb la línia Barcelona-Manresa.
El Pla director d’infraestructures 2001-2010 (PDI) va incloure com una de les actuacions l’allargament dels FGC a Sabadell i Terrassa cap al nord. A Terrassa es preveien tres noves estacions i 4,1 quilòmetres: UPC Vallparadís, Parc del Nord (que faria d’intercanviador amb l’estació central de la línia Barcelona-Manresa) i Can Roca (al nord-oest de la ciutat). La inversió global prevista era de 421 MEUR. El Govern català va descartar la seva possible extensió fins a Matadepera, reclamada per aquest Ajuntament i per diverses entitats. Les obres es van iniciar el 2003.
A Sabadell es projectaven quatre noves estacions en 4,3 kms: Plaça Major (que substituiria l’actual Sabadell-Rambla, molt a prop), Eix Macià (intercanviador amb la línia Barcelona-Manresa), Plaça Espanya i Ca n’Oriac (a l’extrem nord). Les obres també havien de comportar el cobriment de la via als barris de Gràcia i Can Feu, entre l’estació de Sant Quirze i la de Sabadell-Estació. Els treballs, que suposaven una inversió de 427 MEUR, van començar el 2008. Dos anys després es va presentar l’estudi informatiu per allargar encara més la línia fins a Castellar del Vallès en un tram de 4,5 kms i dues estacions.
El mètode de finançament utilitzat era el sistema de pagament diferit que consistia en pagar un cop s’anaven acabant les obres dels diferents trams. Inicialment es preveia que el perllongament podria estar enllestit el 2006 en el cas de Terrassa i el 2013 a Sabadell. No obstant això diversos aspectes -com l’augment del cost de l’obra, les limitacions pressupostàries o l’augment de mesures de seguretat arran de L’ENFONSAMENT DEL CARMEL- van anar prorrogant l’obra. Amb tot el novembre de 2010 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, confiava en acabar-les el 2011 (Terrassa) i el 2015 (Sabadell).
El Govern català atura el mes de gener les obres de perllongament del Ferrocarril de Rodalies a Terrassa i a Sabadell, a causa de les limitacions pressupostàries, però les reprèn a l’octubre. A Terrassa les obres estan executades en un 65% i a Sabadell en un 33% i podrien estar acabades el 2014 i el 2016 respectivament.
Antecedents 2006, 2007-I, 2007-II, 2008, 2010
Articles posteriors 2015
La línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), també coneguda com a Metro del Vallès, connecta Barcelona amb Terrassa i Sabadell (Vallès Occidental), creuant la serra de Collserola pel mig, a diferència del traçat de la línia Barcelona-Manresa de Renfe, que també connecta la capital catalana amb les del Vallès però per la vall del Besòs i la del Ripoll, a l’est de Collserola.
El Metro del Vallès avança per un tram de via comú entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès, on es bifurca en dues línies: una en direcció Terrassa (S1) i l’altra en direcció Sabadell (S2). En ambdós casos, en hora punta, hi ha alguns trens que no arriben fins al final dels trajectes, sinó que finalitzen el servei a Rubí (S5) o la Universitat Autònoma de Barcelona (S55). La línia S1 disposa d’una única estació a Terrassa, Terrassa-Rambla i la línia S2 en té dues (Sabadell-Estació i Sabadell-Rambla). En ambdós casos les estacions se situen al sud del nucli urbà, allunyades dels barris del nord i sense connexió amb la línia Barcelona-Manresa.
El Pla director d’infraestructures 2001-2010 (PDI) va incloure com una de les actuacions l’allargament dels FGC a Sabadell i Terrassa cap al nord. A Terrassa es preveien tres noves estacions i 4,1 quilòmetres: UPC Vallparadís, Parc del Nord (que faria d’intercanviador amb l’estació central de la línia Barcelona-Manresa) i Can Roca (al nord-oest de la ciutat). La inversió global prevista era de 421 MEUR. El Govern català va descartar la seva possible extensió fins a Matadepera, reclamada per aquest Ajuntament i per diverses entitats. Les obres es van iniciar el 2003.
A Sabadell es projectaven quatre noves estacions en 4,3 kms: Plaça Major (que substituiria l’actual Sabadell-Rambla, molt a prop), Eix Macià (intercanviador amb la línia Barcelona-Manresa), Plaça Espanya i Ca n’Oriac (a l’extrem nord). Les obres també havien de comportar el cobriment de la via als barris de Gràcia i Can Feu, entre l’estació de Sant Quirze i la de Sabadell-Estació. Els treballs, que suposaven una inversió de 427 MEUR, van començar el 2008. Dos anys després es va presentar l’estudi informatiu per allargar encara més la línia fins a Castellar del Vallès en un tram de 4,5 kms i dues estacions.
El mètode de finançament utilitzat era el sistema de pagament diferit que consistia en pagar un cop s’anaven acabant les obres dels diferents trams. Inicialment es preveia que el perllongament podria estar enllestit el 2006 en el cas de Terrassa i el 2013 a Sabadell. No obstant això diversos aspectes -com l’augment del cost de l’obra, les limitacions pressupostàries o l’augment de mesures de seguretat arran de L’ENFONSAMENT DEL CARMEL- van anar prorrogant l’obra. Amb tot el novembre de 2010 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, confiava en acabar-les el 2011 (Terrassa) i el 2015 (Sabadell).
Les obres avancen durant el 2011
El febrer de 2011 el nou conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, es va comprometre a mantenir –tot i que amb petits canvis- el calendari previst per l’anterior govern tripartit en relació al perllongament del Metro del Vallès. Així per Terrassa, on més de la meitat dels treballs ja estaven executats, es preveia acabar les obres a finals del mateix any o principis de 2012 i que els primers trens circulessin el maig de 2012. En concret els dos túnels i les estacions ja estaven finalitzats i mancava només l’equipament de les estacions, les vies, la catenària i les senyalitzacions. Pel que fa a Sabadell, on l’obra executada estava al voltant del 20% i s’excavava el primer túnel, es continuava marcant el 2015 com a data de posada en servei.
El mateix mes de febrer van finalitzar les obres d’urbanització del tram de la Rambla d’Égara que estava afectada per les obres del perllongament a Terrassa, entre l’estació de Rambla i UPC Vallparadís. L’actuació, que tenia un cost de 2,5 MEUR, havia permès ampliar les voreres laterals fins als 4,5 metres d’amplada cada una i arranjar el passeig central de 9 metres d’amplada. Es pretenia donar prioritat de pas als vianants i ciclistes per davant de la circulació motoritzada que disposaria d’un sol carril, de 3,5 metres, per cada sentit.
A mitjan 2011 l’Ajuntament de Terrassa assegurava que les obres de perllongament, que havien avançat a un ritme lent el 2010, havien quedat completament paralitzades a partir del març de 2011. El mes de novembre el conseller de Territori i Sostenibilitat va negar aquest extrem tot i que admetia que s’havien frenat una mica. Amb tot assegurava que s’accelerarien a final d’any i s’acabarien el 2012.
El novembre de 2011 va finalitzar l’excavació del primer túnel del perllongament dels FGC a Sabadell. Unes setmanes abans l’Entesa per Sabadell –grup polític a l’oposició a l’Ajuntament- havia mostrat la seva preocupació per l’alentiment de les obres durant els mesos d’estiu. La tuneladora havia fet el recorregut entre el parc del Nord (sobre l’estació de Ca n’Oriac) i l’estació de Sabadell Rambla. A partir d’aquell moment es va procedir a desmuntar la tuneladora per fer el segon túnel, en direcció un altre cop al parc del Nord.
El Govern atura el perllongament a Terrassa i Sabadell
El 25 de gener de 2012 el Departament de Territori i Sostenibilitat va enunciar que suspenia temporalment les obres de perllongament del Metro del Vallès a Sabadell i Terrassa davant les limitacions pressupostàries del Govern català. Així mateix aquestes actuacions deixaven de quedar adscrites a FGC i passaven a formar part d’Ifercat, l’organisme públic encarregat de gestionar les infraestructures ferroviàries. Aquest ens havia d’elaborar, durant el 2012, un pla de finançament per analitzar les possibilitat d’obtenció de recursos per acabar el perllongament.
El Departament explicava que, dels 848 MEUR del cost global de les obres, ja se n’havien executat prop de la meitat (417 MEUR) però, a causa del sistema de pagament diferit, només se n’havien pagat 125 (15%), gràcies a un crèdit que la Generalitat havia sol•licitat al Banc Europeu d’Inversions. Quedava per pagar -comptant les obres fetes però no pagades i les obres no iniciades- un total de 723 MEUR.
El febrer de 2011 el nou conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, es va comprometre a mantenir –tot i que amb petits canvis- el calendari previst per l’anterior govern tripartit en relació al perllongament del Metro del Vallès. Així per Terrassa, on més de la meitat dels treballs ja estaven executats, es preveia acabar les obres a finals del mateix any o principis de 2012 i que els primers trens circulessin el maig de 2012. En concret els dos túnels i les estacions ja estaven finalitzats i mancava només l’equipament de les estacions, les vies, la catenària i les senyalitzacions. Pel que fa a Sabadell, on l’obra executada estava al voltant del 20% i s’excavava el primer túnel, es continuava marcant el 2015 com a data de posada en servei.
El mateix mes de febrer van finalitzar les obres d’urbanització del tram de la Rambla d’Égara que estava afectada per les obres del perllongament a Terrassa, entre l’estació de Rambla i UPC Vallparadís. L’actuació, que tenia un cost de 2,5 MEUR, havia permès ampliar les voreres laterals fins als 4,5 metres d’amplada cada una i arranjar el passeig central de 9 metres d’amplada. Es pretenia donar prioritat de pas als vianants i ciclistes per davant de la circulació motoritzada que disposaria d’un sol carril, de 3,5 metres, per cada sentit.
A mitjan 2011 l’Ajuntament de Terrassa assegurava que les obres de perllongament, que havien avançat a un ritme lent el 2010, havien quedat completament paralitzades a partir del març de 2011. El mes de novembre el conseller de Territori i Sostenibilitat va negar aquest extrem tot i que admetia que s’havien frenat una mica. Amb tot assegurava que s’accelerarien a final d’any i s’acabarien el 2012.
El novembre de 2011 va finalitzar l’excavació del primer túnel del perllongament dels FGC a Sabadell. Unes setmanes abans l’Entesa per Sabadell –grup polític a l’oposició a l’Ajuntament- havia mostrat la seva preocupació per l’alentiment de les obres durant els mesos d’estiu. La tuneladora havia fet el recorregut entre el parc del Nord (sobre l’estació de Ca n’Oriac) i l’estació de Sabadell Rambla. A partir d’aquell moment es va procedir a desmuntar la tuneladora per fer el segon túnel, en direcció un altre cop al parc del Nord.
El Govern atura el perllongament a Terrassa i Sabadell
El 25 de gener de 2012 el Departament de Territori i Sostenibilitat va enunciar que suspenia temporalment les obres de perllongament del Metro del Vallès a Sabadell i Terrassa davant les limitacions pressupostàries del Govern català. Així mateix aquestes actuacions deixaven de quedar adscrites a FGC i passaven a formar part d’Ifercat, l’organisme públic encarregat de gestionar les infraestructures ferroviàries. Aquest ens havia d’elaborar, durant el 2012, un pla de finançament per analitzar les possibilitat d’obtenció de recursos per acabar el perllongament.
El Departament explicava que, dels 848 MEUR del cost global de les obres, ja se n’havien executat prop de la meitat (417 MEUR) però, a causa del sistema de pagament diferit, només se n’havien pagat 125 (15%), gràcies a un crèdit que la Generalitat havia sol•licitat al Banc Europeu d’Inversions. Quedava per pagar -comptant les obres fetes però no pagades i les obres no iniciades- un total de 723 MEUR.
En el cas de Terrassa dels 427 MEUR de cost de la infraestructura s’havien executat treballs pel valor de 276 MEUR (65%) si bé només s’havien pagat 78 MEUR. El Departament només disposava, dins els Pressupostos de la Generalitat del 2012, de 122 MEUR que servirien per pagar una part de l’obra ja executada i, per tant, no es podria destinar cap partida a les obres pendents. A Sabadell la situació era similar. El cost total era de 421 MEUR dels quals se n’havien executat 141 MEUR (33’5%) i pagat només 47 MEUR. Dins dels Pressupostos de la Generalitat es preveien 40 MEUR per eixugar part dels deutes pendents.
Els ajuntaments lamenten la decisió
La decisió del Govern català no va agradar als alcaldes de les dues localitats vallesanes. L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) advertia que comportaria un greu perjudici per la ciutat i pel país i recordava que les obres ja estaven molt avançades. Per la seva banda l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos (PSC), considerava “inacceptable” l’aturada i reclamava un compromís per complir el calendari previst.
El 27 de gener dotze entitats del teixit econòmic i social de Terrassa* van reunir-se amb l’Ajuntament i van firmar una declaració conjunta en la que reclamaven que es reprenguessin les obres de perllongament dels FGC per la importància que tenien pel desenvolupament econòmic i social de la ciutat i el país. Aquesta declaració la van enviar al president de la Generalitat, Artur Mas; al conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder; a la ministra de Foment, Ana Pastor; i al secretari d’estat de Planificació i Infraestructures, Rafael Català. A part del perllongament dels FGC demanaven també l’execució del QUART CINTURÓ, la construcció d’un tercer carril de la C-58 des de Terrassa fins a Sant Quirze (la resta del traçat fins a Barcelona ja té tres carrils per sentit) i la reconsideració de la decisió de suprimir la gratuïtat del peatge de les Fonts de la C-16.
L’1 de febrer es va reunir la Comissió de Seguiment de les obres de Terrassa en la qual van participar membres de l’Ajuntament, representants veïnals i el Departament de Territori i Sostenibilitat. El consistori i els veïns van reclamar, entre altres aspectes, que, mentre el perllongament estigués aturat, se solucionessin els problemes d’esquerdes i desperfectes dels edificis afectats per les obres i es recuperés la vorera del passeig 22 de Juliol.
A Sabadell el 27 de gener tots els grups polítics municipals van aprovar una moció en la que proposaven que, malgrat l’aturada, no es posposés el cobriment de les vies als barris de Gràcia i Can Feu. Així mateix exigien la urbanització de les àrees de superfície afectades per les obres, en concret al parc del Nord (on hi havia el túnel d’atac de la tuneladora), la Plaça d’Espanya i el passeig de la Plaça Major.
El 8 de febrer es va reunir la Comissió de Seguiment de les obres de Sabadell, integrada per tècnics i representants de l’Ajuntament de Sabadell i del Departament de Territori i Sostenibilitat. Tenia com a objectiu concretar les tasques d’arranjament de l’entorn de les estacions en construcció per tal de minimitzar les molèsties a veïns i comerciants.
Territori i Sostenibilitat reprèn les obres
El 3 d’octubre de 2012 el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va enunciar la represa de les obres del perllongament del metro del Vallès. Durant els deu mesos que havia durat l’aturada, el Departament havia treballat en l’elaboració d’un pla de viabilitat de les obres, el qual preveia una reestructuració dels pagaments previstos inicialment amb el mètode alemany o diferit. Amb el nou sistema, l’obra es pagarà en diferents anualitats entre els anys 2012 i 2019.
Els darrers mesos de 2012 es van reprendre els treballs. A Sabadell es va iniciar l’excavació del segon túnel al pou d’atac del Parc del Nord. A Terrassa van continuar els treballa de la sortida d’emergència del carrer Abat Marcet i es van reprndre les obres d’estructura a l’intercanviador amb Renfe. La Generalitat calculava en 1.050 els llocs de treball que es generarien, entre directes i indirectes, gràcies a la represa de les obres.
El Govern català confiava en posar en servei el perllongament del Metro del Vallès a Terrassa el 2014 i a Sabadell el 2016. Mentrestant el projecte per estendre els FGC fins a Castellar del Vallès seguia en estudi.
* Cecot, Cambra de Comerç, Unnim, UGT, CCOO, Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa, Federació d’Associacions de Comerciants de Terrassa, RACC, Gremi de constructors i tres operadores de taxi.
Els ajuntaments lamenten la decisió
La decisió del Govern català no va agradar als alcaldes de les dues localitats vallesanes. L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) advertia que comportaria un greu perjudici per la ciutat i pel país i recordava que les obres ja estaven molt avançades. Per la seva banda l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos (PSC), considerava “inacceptable” l’aturada i reclamava un compromís per complir el calendari previst.
El 27 de gener dotze entitats del teixit econòmic i social de Terrassa* van reunir-se amb l’Ajuntament i van firmar una declaració conjunta en la que reclamaven que es reprenguessin les obres de perllongament dels FGC per la importància que tenien pel desenvolupament econòmic i social de la ciutat i el país. Aquesta declaració la van enviar al president de la Generalitat, Artur Mas; al conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder; a la ministra de Foment, Ana Pastor; i al secretari d’estat de Planificació i Infraestructures, Rafael Català. A part del perllongament dels FGC demanaven també l’execució del QUART CINTURÓ, la construcció d’un tercer carril de la C-58 des de Terrassa fins a Sant Quirze (la resta del traçat fins a Barcelona ja té tres carrils per sentit) i la reconsideració de la decisió de suprimir la gratuïtat del peatge de les Fonts de la C-16.
L’1 de febrer es va reunir la Comissió de Seguiment de les obres de Terrassa en la qual van participar membres de l’Ajuntament, representants veïnals i el Departament de Territori i Sostenibilitat. El consistori i els veïns van reclamar, entre altres aspectes, que, mentre el perllongament estigués aturat, se solucionessin els problemes d’esquerdes i desperfectes dels edificis afectats per les obres i es recuperés la vorera del passeig 22 de Juliol.
A Sabadell el 27 de gener tots els grups polítics municipals van aprovar una moció en la que proposaven que, malgrat l’aturada, no es posposés el cobriment de les vies als barris de Gràcia i Can Feu. Així mateix exigien la urbanització de les àrees de superfície afectades per les obres, en concret al parc del Nord (on hi havia el túnel d’atac de la tuneladora), la Plaça d’Espanya i el passeig de la Plaça Major.
El 8 de febrer es va reunir la Comissió de Seguiment de les obres de Sabadell, integrada per tècnics i representants de l’Ajuntament de Sabadell i del Departament de Territori i Sostenibilitat. Tenia com a objectiu concretar les tasques d’arranjament de l’entorn de les estacions en construcció per tal de minimitzar les molèsties a veïns i comerciants.
Territori i Sostenibilitat reprèn les obres
El 3 d’octubre de 2012 el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va enunciar la represa de les obres del perllongament del metro del Vallès. Durant els deu mesos que havia durat l’aturada, el Departament havia treballat en l’elaboració d’un pla de viabilitat de les obres, el qual preveia una reestructuració dels pagaments previstos inicialment amb el mètode alemany o diferit. Amb el nou sistema, l’obra es pagarà en diferents anualitats entre els anys 2012 i 2019.
Els darrers mesos de 2012 es van reprendre els treballs. A Sabadell es va iniciar l’excavació del segon túnel al pou d’atac del Parc del Nord. A Terrassa van continuar els treballa de la sortida d’emergència del carrer Abat Marcet i es van reprndre les obres d’estructura a l’intercanviador amb Renfe. La Generalitat calculava en 1.050 els llocs de treball que es generarien, entre directes i indirectes, gràcies a la represa de les obres.
El Govern català confiava en posar en servei el perllongament del Metro del Vallès a Terrassa el 2014 i a Sabadell el 2016. Mentrestant el projecte per estendre els FGC fins a Castellar del Vallès seguia en estudi.
* Cecot, Cambra de Comerç, Unnim, UGT, CCOO, Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa, Federació d’Associacions de Comerciants de Terrassa, RACC, Gremi de constructors i tres operadores de taxi.
Vallès Occidental
