Actualitzat a 31/12/2011
Durant l'any 2011 s’intensifica el debat sobre l'energia nuclear a Catalunya arran de l'accident a la central nuclear de Fukushima (Japó), que obliga a revisar els protocols de seguretat d’aquestes plantes. Malgrat el qüestionament de l’energia nuclear el Govern de l’Estat decideix, el setembre, la renovació de la llicència per operar a la central nuclear d’Ascó deu anys més. A final d’any el nou govern del PP decideix ubicar finalment el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears a la localitat de Villar de Cañas (Conca), descartant així l’opció d’Ascó.
Catalunya compta amb 3 centrals nuclears en funcionament (Ascó I, Ascó II i Vandellòs II) i un total de 3037 MW de potència instal•lada, que cobreixen el 43,3% de la demanda elèctrica anual (ICAEN, 2007). Existeix un debat sobre el futur d’aquestes plantes entre aquells que defensen el perllongament del cicle de vida de les centrals nuclears o el seu tancament al final del mateix com proposa el
PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA i com es va comprometre l’any 2008 el govern de José Luís Rodríguez Zapatero. Els principals arguments a favor i en contra de l’energia nuclear se centren en la seva seguretat, els residus que genera i la seva necessitat o no com a part del mix energètic juntament amb les renovables lliure de C02.
Sobre la qüestió dels residus cal destacar el debat existent a Catalunya davant la possibilitat que el municipi d’Ascó aculli el
MAGATZEM TEMPORAL DE RESIDUS NUCLEARS (MTC) que es projecta a l’Estat, on s’han d’acollir unes 7000 Tn d’aquest residus per un període mínim de 60 anys. La necessitat o no de centralitzar els residus i el fet que les Terres de l’Ebre concentren el 40% de la potència nuclear instal•lada a l’Estat són els principals arguments dels opositors al projecte. Per contra el seus defensors justifiquen la seva importància econòmica pel territori i asseguren que no augmentaria significativament el risc nuclear ja existent a la zona.
A començament d’any, en el marc de la tramitació de la Llei d’Economia Sostenible (LES), el Ministre d’Indústria Miguel Sebastián va anunciar un canvi en la política nuclear per tal de permetre la renovació de la vida útil de les centrals nuclears de l’Estat –amb l’excepció de Garoña- a canvi de concessions en el pacte social i en les pensions dels treballadors. Aquesta esmena, que va ser introduïda al febrer durant la tramitació de la LES al Senat, va rebre el suport durant la tramitació parlamentària del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), el Partit Popular (PP), Convergència i Unió (CiU) i el Partit Nacionalista Basc (PNB). Això va provocar el rebuig de les entitats i partits polítics antinuclears que consideraven que, amb aquesta mesura, el govern renunciava al seu compromís electoral de tancar les nuclears al final de la vida útil i es confirmava el gir pronuclear de l’executiu Zapatero.
L'incident de Fukushima
Tot el debat nuclear va quedar condicionat l’11 de març quan, per efecte del
tsunami que va afectar la costa de Pacífic del Japó (amb un balanç de 8.000 morts), es va produir un incendi encadenat en 4 dels 6 reactors de la central nuclear de Fukushima. Aquests incendis successius van ser provocats per la fallida, a causa del
tsunami, de la font d'alimentació secundària (motors diesel) del sistema de refrigeració, amb el conseqüent augment de temperatura dels reactors fins a la seva fusió. L'incident, que va trigar prop d’un mes a estar en fase de control, va ser considerat com el més greu de la historia nuclear després de Txernòbil, assolint el màxim nivell a l’escala
International Nuclear and Radiological Event Scale (INES). Durant els successius incendis dels reactors es va provocar un alliberament de partícules radioactives tant a l’aire com al mar que van motivar l'establiment d'un perímetre de seguretat a l'entorn de la central de 30 km i més d’1.700.000 persones evacuades.
Les reaccions a aquest incident van atiar el debat nuclear arreu. A Alemanya el govern d’Angela Merkel, que estava replantejant-se el tancament de les centrals, va decidir fer un gir de 360 graus, accelerar el tancament de les seves 17 centrals nuclears i tancar preventivament 7 centrals construïdes abans dels anys 80. Un altre cas rellevant va ser el d’Itàlia, on el partit Itàlia dels Valors i la Federació dels Verds van convocar un referèndum no vinculant sobre un futur desenvolupament de centrals nuclears (Itàlia no compta amb cap central) que estava plantejant el govern de Silvio Berlusconi. En aquest referèndum, celebrat el 17 de juny, va guanyar l’oposició a la construcció de centrals amb un 95% dels vots i més de 50% de participació.
El comissari europeu d’Energia, Günther Oettinger, tant bon punt es va conèixer l’abast de l’incident a Fukushima, va ordenar l’elaboració de proves d’estrès a les 143 centrals europees i el tancament d’aquelles que no les superessin. A finals de mes de març el Ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, va confirmar l’elaboració de les proves d’estrès a les vuit centrals nuclears de l’Estat abans d’acabar l’any i el tancament d’aquelles que no els superessin. Aquestes mesures es van concretar, posteriorment, quan el CSN (Consejo de Seguridad Nuclear) va aprovar i remetre als titulars de les centrals una Instrucció tècnica complementària (ITC), requerint la realització de les proves de resistència sobre: successos d'origen extern (riscos naturals), successos de pèrdua de les funcions de seguretat (pèrdua de subministrament elèctric), gestió d'accidents severs en el nucli del reactor i dels accidents amb pèrdua d'inventari i/o refrigeració a les piscines de combustible gastat i la resistència enfront de successos externs i pèrdua de funcions de seguretat dels sistemes d’emmagatzematge.
A Catalunya, el 17 de març es va realitzar una concentració antinuclear a la plaça Sant Jaume de Barcelona convocada per desenes d’entitats ecologistes i partits polítics com Esquerra Republicana de Catralunya (ERC), Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) Els Verds-Grup Verd (EV-GV) i Els Verds-Alternativa Verda (EV-AV), amb l’assistència d’unes 800 persones. En aquesta concentració es va mostrar la solidaritat amb el poble japonès pels fets de Fukushima i es va reclamar el tancament de les centrals nuclears catalanes. Entre aquestes centrals, la d’
ASCÓ és la que centra bona part del rebuig dels antinuclears ja que és la central de tot l’Estat que concentra la major part dels incidents notificats al CSN. A més, la renovació de seva llicència estava prevista per l’octubre.
Precisament a l’abril l'Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV), titular de la central nuclear d’Ascó, va notificar al CSN dos incidents destacables. D’una banda un conat d’incendi en un quadre elèctric de l'edifici auxiliar del reactor I que es trobava apagat per recàrrega. Per l’altra el vessament de 25.000 litres d'aigua des del sistema de refrigeració primari cap a l'embornal a causa de l'obertura accidental d'una vàlvula motoritzada d'aïllament.
Les protestes antinuclears es van reactivar a finals d’abril quan, en el marc de la 16a Fira per la Terra que es va celebrar al Passeig Lluís Companys de Barcelona, es va desplegar una pancarta antinuclear gegant a l'Arc de Triomf. Així mateix, davant milers de persones, es va llegir el manifest de la plataforma Tanquem les Nuclears (que agrupa a més de 350 entitats) defensant el tancament immediat de les centrals catalanes i l’aposta per un futur d’energies 100% renovables.