Divendres 29 de Maig de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
CENTRALS NUCLEARS. DEBAT
Néstor Cabañas
Actualitzat a 31/12/2011
Durant l'any 2011 s’intensifica el debat sobre l'energia nuclear a Catalunya arran de l'accident a la central nuclear de Fukushima (Japó), que obliga a revisar els protocols de seguretat d’aquestes plantes. Malgrat el qüestionament de l’energia nuclear el Govern de l’Estat decideix, el setembre, la renovació de la llicència per operar a la central nuclear d’Ascó deu anys més. A final d’any el nou govern del PP decideix ubicar finalment el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears a la localitat de Villar de Cañas (Conca), descartant així l’opció d’Ascó.
Catalunya compta amb 3 centrals nuclears en funcionament (Ascó I, Ascó II i Vandellòs II) i un total de 3037 MW de potència instal•lada, que cobreixen el 43,3% de la demanda elèctrica anual (ICAEN, 2007). Existeix un debat sobre el futur d’aquestes plantes entre aquells que defensen el perllongament del cicle de vida de les centrals nuclears o el seu tancament al final del mateix com proposa el PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA i com es va comprometre l’any 2008 el govern de José Luís Rodríguez Zapatero. Els principals arguments a favor i en contra de l’energia nuclear se centren en la seva seguretat, els residus que genera i la seva necessitat o no com a part del mix energètic juntament amb les renovables lliure de C02.
Sobre la qüestió dels residus cal destacar el debat existent a Catalunya davant la possibilitat que el municipi d’Ascó aculli el MAGATZEM TEMPORAL DE RESIDUS NUCLEARS (MTC) que es projecta a l’Estat, on s’han d’acollir unes 7000 Tn d’aquest residus per un període mínim de 60 anys. La necessitat o no de centralitzar els residus i el fet que les Terres de l’Ebre concentren el 40% de la potència nuclear instal•lada a l’Estat són els principals arguments dels opositors al projecte. Per contra el seus defensors justifiquen la seva importància econòmica pel territori i asseguren que no augmentaria significativament el risc nuclear ja existent a la zona.
A començament d’any, en el marc de la tramitació de la Llei d’Economia Sostenible (LES), el Ministre d’Indústria Miguel Sebastián va anunciar un canvi en la política nuclear per tal de permetre la renovació de la vida útil de les centrals nuclears de l’Estat –amb l’excepció de Garoña- a canvi de concessions en el pacte social i en les pensions dels treballadors. Aquesta esmena, que va ser introduïda al febrer durant la tramitació de la LES al Senat, va rebre el suport durant la tramitació parlamentària del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), el Partit Popular (PP), Convergència i Unió (CiU) i el Partit Nacionalista Basc (PNB). Això va provocar el rebuig de les entitats i partits polítics antinuclears que consideraven que, amb aquesta mesura, el govern renunciava al seu compromís electoral de tancar les nuclears al final de la vida útil i es confirmava el gir pronuclear de l’executiu Zapatero.
L'incident de Fukushima
Tot el debat nuclear va quedar condicionat l’11 de març quan, per efecte del tsunami que va afectar la costa de Pacífic del Japó (amb un balanç de 8.000 morts), es va produir un incendi encadenat en 4 dels 6 reactors de la central nuclear de Fukushima. Aquests incendis successius van ser provocats per la fallida, a causa del tsunami, de la font d'alimentació secundària (motors diesel) del sistema de refrigeració, amb el conseqüent augment de temperatura dels reactors fins a la seva fusió. L'incident, que va trigar prop d’un mes a estar en fase de control, va ser considerat com el més greu de la historia nuclear després de Txernòbil, assolint el màxim nivell a l’escala International Nuclear and Radiological Event Scale (INES). Durant els successius incendis dels reactors es va provocar un alliberament de partícules radioactives tant a l’aire com al mar que van motivar l'establiment d'un perímetre de seguretat a l'entorn de la central de 30 km i més d’1.700.000 persones evacuades.
Les reaccions a aquest incident van atiar el debat nuclear arreu. A Alemanya el govern d’Angela Merkel, que estava replantejant-se el tancament de les centrals, va decidir fer un gir de 360 graus, accelerar el tancament de les seves 17 centrals nuclears i tancar preventivament 7 centrals construïdes abans dels anys 80. Un altre cas rellevant va ser el d’Itàlia, on el partit Itàlia dels Valors i la Federació dels Verds van convocar un referèndum no vinculant sobre un futur desenvolupament de centrals nuclears (Itàlia no compta amb cap central) que estava plantejant el govern de Silvio Berlusconi. En aquest referèndum, celebrat el 17 de juny, va guanyar l’oposició a la construcció de centrals amb un 95% dels vots i més de 50% de participació.
El comissari europeu d’Energia, Günther Oettinger, tant bon punt es va conèixer l’abast de l’incident a Fukushima, va ordenar l’elaboració de proves d’estrès a les 143 centrals europees i el tancament d’aquelles que no les superessin. A finals de mes de març el Ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, va confirmar l’elaboració de les proves d’estrès a les vuit centrals nuclears de l’Estat abans d’acabar l’any i el tancament d’aquelles que no els superessin. Aquestes mesures es van concretar, posteriorment, quan el CSN (Consejo de Seguridad Nuclear) va aprovar i remetre als titulars de les centrals una Instrucció tècnica complementària (ITC), requerint la realització de les proves de resistència sobre: successos d'origen extern (riscos naturals), successos de pèrdua de les funcions de seguretat (pèrdua de subministrament elèctric), gestió d'accidents severs en el nucli del reactor i dels accidents amb pèrdua d'inventari i/o refrigeració a les piscines de combustible gastat i la resistència enfront de successos externs i pèrdua de funcions de seguretat dels sistemes d’emmagatzematge.
A Catalunya, el 17 de març es va realitzar una concentració antinuclear a la plaça Sant Jaume de Barcelona convocada per desenes d’entitats ecologistes i partits polítics com Esquerra Republicana de Catralunya (ERC), Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) Els Verds-Grup Verd (EV-GV) i Els Verds-Alternativa Verda (EV-AV), amb l’assistència d’unes 800 persones. En aquesta concentració es va mostrar la solidaritat amb el poble japonès pels fets de Fukushima i es va reclamar el tancament de les centrals nuclears catalanes. Entre aquestes centrals, la d’ASCÓ és la que centra bona part del rebuig dels antinuclears ja que és la central de tot l’Estat que concentra la major part dels incidents notificats al CSN. A més, la renovació de seva llicència estava prevista per l’octubre.
Precisament a l’abril l'Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV), titular de la central nuclear d’Ascó, va notificar al CSN dos incidents destacables. D’una banda un conat d’incendi en un quadre elèctric de l'edifici auxiliar del reactor I que es trobava apagat per recàrrega. Per l’altra el vessament de 25.000 litres d'aigua des del sistema de refrigeració primari cap a l'embornal a causa de l'obertura accidental d'una vàlvula motoritzada d'aïllament.
Les protestes antinuclears es van reactivar a finals d’abril quan, en el marc de la 16a Fira per la Terra que es va celebrar al Passeig Lluís Companys de Barcelona, es va desplegar una pancarta antinuclear gegant a l'Arc de Triomf. Així mateix, davant milers de persones, es va llegir el manifest de la plataforma Tanquem les Nuclears (que agrupa a més de 350 entitats) defensant el tancament immediat de les centrals catalanes i l’aposta per un futur d’energies 100% renovables.
Durant l'any 2011 s’intensifica el debat sobre l'energia nuclear a Catalunya arran de l'accident a la central nuclear de Fukushima (Japó), que obliga a revisar els protocols de seguretat d’aquestes plantes. Malgrat el qüestionament de l’energia nuclear el Govern de l’Estat decideix, el setembre, la renovació de la llicència per operar a la central nuclear d’Ascó deu anys més. A final d’any el nou govern del PP decideix ubicar finalment el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears a la localitat de Villar de Cañas (Conca), descartant així l’opció d’Ascó.
Catalunya compta amb 3 centrals nuclears en funcionament (Ascó I, Ascó II i Vandellòs II) i un total de 3037 MW de potència instal•lada, que cobreixen el 43,3% de la demanda elèctrica anual (ICAEN, 2007). Existeix un debat sobre el futur d’aquestes plantes entre aquells que defensen el perllongament del cicle de vida de les centrals nuclears o el seu tancament al final del mateix com proposa el PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA i com es va comprometre l’any 2008 el govern de José Luís Rodríguez Zapatero. Els principals arguments a favor i en contra de l’energia nuclear se centren en la seva seguretat, els residus que genera i la seva necessitat o no com a part del mix energètic juntament amb les renovables lliure de C02.
Sobre la qüestió dels residus cal destacar el debat existent a Catalunya davant la possibilitat que el municipi d’Ascó aculli el MAGATZEM TEMPORAL DE RESIDUS NUCLEARS (MTC) que es projecta a l’Estat, on s’han d’acollir unes 7000 Tn d’aquest residus per un període mínim de 60 anys. La necessitat o no de centralitzar els residus i el fet que les Terres de l’Ebre concentren el 40% de la potència nuclear instal•lada a l’Estat són els principals arguments dels opositors al projecte. Per contra el seus defensors justifiquen la seva importància econòmica pel territori i asseguren que no augmentaria significativament el risc nuclear ja existent a la zona.
A començament d’any, en el marc de la tramitació de la Llei d’Economia Sostenible (LES), el Ministre d’Indústria Miguel Sebastián va anunciar un canvi en la política nuclear per tal de permetre la renovació de la vida útil de les centrals nuclears de l’Estat –amb l’excepció de Garoña- a canvi de concessions en el pacte social i en les pensions dels treballadors. Aquesta esmena, que va ser introduïda al febrer durant la tramitació de la LES al Senat, va rebre el suport durant la tramitació parlamentària del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), el Partit Popular (PP), Convergència i Unió (CiU) i el Partit Nacionalista Basc (PNB). Això va provocar el rebuig de les entitats i partits polítics antinuclears que consideraven que, amb aquesta mesura, el govern renunciava al seu compromís electoral de tancar les nuclears al final de la vida útil i es confirmava el gir pronuclear de l’executiu Zapatero.
L'incident de Fukushima
Tot el debat nuclear va quedar condicionat l’11 de març quan, per efecte del tsunami que va afectar la costa de Pacífic del Japó (amb un balanç de 8.000 morts), es va produir un incendi encadenat en 4 dels 6 reactors de la central nuclear de Fukushima. Aquests incendis successius van ser provocats per la fallida, a causa del tsunami, de la font d'alimentació secundària (motors diesel) del sistema de refrigeració, amb el conseqüent augment de temperatura dels reactors fins a la seva fusió. L'incident, que va trigar prop d’un mes a estar en fase de control, va ser considerat com el més greu de la historia nuclear després de Txernòbil, assolint el màxim nivell a l’escala International Nuclear and Radiological Event Scale (INES). Durant els successius incendis dels reactors es va provocar un alliberament de partícules radioactives tant a l’aire com al mar que van motivar l'establiment d'un perímetre de seguretat a l'entorn de la central de 30 km i més d’1.700.000 persones evacuades.
Les reaccions a aquest incident van atiar el debat nuclear arreu. A Alemanya el govern d’Angela Merkel, que estava replantejant-se el tancament de les centrals, va decidir fer un gir de 360 graus, accelerar el tancament de les seves 17 centrals nuclears i tancar preventivament 7 centrals construïdes abans dels anys 80. Un altre cas rellevant va ser el d’Itàlia, on el partit Itàlia dels Valors i la Federació dels Verds van convocar un referèndum no vinculant sobre un futur desenvolupament de centrals nuclears (Itàlia no compta amb cap central) que estava plantejant el govern de Silvio Berlusconi. En aquest referèndum, celebrat el 17 de juny, va guanyar l’oposició a la construcció de centrals amb un 95% dels vots i més de 50% de participació.
El comissari europeu d’Energia, Günther Oettinger, tant bon punt es va conèixer l’abast de l’incident a Fukushima, va ordenar l’elaboració de proves d’estrès a les 143 centrals europees i el tancament d’aquelles que no les superessin. A finals de mes de març el Ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, va confirmar l’elaboració de les proves d’estrès a les vuit centrals nuclears de l’Estat abans d’acabar l’any i el tancament d’aquelles que no els superessin. Aquestes mesures es van concretar, posteriorment, quan el CSN (Consejo de Seguridad Nuclear) va aprovar i remetre als titulars de les centrals una Instrucció tècnica complementària (ITC), requerint la realització de les proves de resistència sobre: successos d'origen extern (riscos naturals), successos de pèrdua de les funcions de seguretat (pèrdua de subministrament elèctric), gestió d'accidents severs en el nucli del reactor i dels accidents amb pèrdua d'inventari i/o refrigeració a les piscines de combustible gastat i la resistència enfront de successos externs i pèrdua de funcions de seguretat dels sistemes d’emmagatzematge.
A Catalunya, el 17 de març es va realitzar una concentració antinuclear a la plaça Sant Jaume de Barcelona convocada per desenes d’entitats ecologistes i partits polítics com Esquerra Republicana de Catralunya (ERC), Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) Els Verds-Grup Verd (EV-GV) i Els Verds-Alternativa Verda (EV-AV), amb l’assistència d’unes 800 persones. En aquesta concentració es va mostrar la solidaritat amb el poble japonès pels fets de Fukushima i es va reclamar el tancament de les centrals nuclears catalanes. Entre aquestes centrals, la d’ASCÓ és la que centra bona part del rebuig dels antinuclears ja que és la central de tot l’Estat que concentra la major part dels incidents notificats al CSN. A més, la renovació de seva llicència estava prevista per l’octubre.
Precisament a l’abril l'Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV), titular de la central nuclear d’Ascó, va notificar al CSN dos incidents destacables. D’una banda un conat d’incendi en un quadre elèctric de l'edifici auxiliar del reactor I que es trobava apagat per recàrrega. Per l’altra el vessament de 25.000 litres d'aigua des del sistema de refrigeració primari cap a l'embornal a causa de l'obertura accidental d'una vàlvula motoritzada d'aïllament.
Les protestes antinuclears es van reactivar a finals d’abril quan, en el marc de la 16a Fira per la Terra que es va celebrar al Passeig Lluís Companys de Barcelona, es va desplegar una pancarta antinuclear gegant a l'Arc de Triomf. Així mateix, davant milers de persones, es va llegir el manifest de la plataforma Tanquem les Nuclears (que agrupa a més de 350 entitats) defensant el tancament immediat de les centrals catalanes i l’aposta per un futur d’energies 100% renovables.
El mes de juny la mobilització contrària a les nuclears va assolir especial rellevància el dia 8 quan unes 8.000 persones convocades per la plataforma Tanquem les nuclears van manifestar-se a Barcelona exigint la no renovació a l'octubre del permís d'explotació de la central d'Ascó i l’aposta per les energies renovables.
També aquell mes de juny la junta de govern de la central va anunciar la construcció del magatzem transitori individual (MTI) de residus nuclears a l'interior del complex nuclear ANAV, que seria efectiva al cap de quatre mesos amb la ratificació per part del Ministerio de Industria Energia y Turismo.
La renovació d'Ascó
A finals de juliol el Ple del Parlament va desestimar una moció de Solidaritat per la Independència (SI), amb els vots contraris de CiU i PP, perquè la Generalitat tingués veu en la pròrroga de la nuclear d’Ascó. La moció incorporava les tesis defensades pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) en el sentit que aquesta renovació estigués condicionada a la superació de les proves d’estrès.
Dies més tard, el 26 de juliol, el Ple del CSN va aprovar per unanimitat un informe favorable a la sol•licitud de renovació d'autorització d'explotació de les dues unitats de la central nuclear d'Ascó (Ribera d'Ebre) per un període addicional de deu anys (2011 -2021) i va remetre aquest al Ministeri per la seva ratificació definitiva. Aquest informe favorable estava basat en 39 informes tècnics especialitzats, la informació de 324 inspeccions realitzades a la central durant la seva vigència i la informació del Sistema Integrat de Supervisió de Centrals (SISC).
Més endavant, a mitjans de setembre, el CSN comunicà a la Unió Europea (UE) l’informe preliminar de les proves d’estrès a les centrals estatals, en aquest informe s’avalava el manteniment del funcionament de les centrals. Tot i això en l’esmentat informe s’especificava que, amb excepció de VANDELLÒS II, s’havien de fer importants inversions a tota la resta per "reforçar les estructures i components" més febles davant dels terratrèmols.
Finalment el 22 de setembre el ministre d’Indústria, Miguel Sebastian, va signar el permís de renovació dels dos reactors de la central nuclear d’Ascó per un període de 10 anys tal i com establia l’informe del juliol.
Dies abans d’aquest acord de renovació, el 18 de setembre, la plataforma Tanquem les nuclears havia organitzat una concentració a la plaça Sant Jaume on hi participaren unes 400 persones contra la renovació de la llicència a Ascó. La decisió final de Miguel Sebastián va generar un impostant rebuig per part de plataforma que va considerar que havien primat els interessos econòmics per sobre dels de seguretat.
El debat sobre el magatzem de residus
Paral•lelament al debat sobre la renovació de la llicència d’Ascó, el procés per la ubicació del magatzem temporal de residus nuclears (MTC) a l’Estat va continuar davant l’absència d’un pronunciament definitiu del Minsteri. Malgrat això un informe ènviat al setembre de 2010 per la Comissió Interministerial encarregada d’escollir la ubicació de l’MTC definia Sarra, a la vall de Cofrents (País Valencià), com el municipi amb més possibilitats per acollir-ho, per davant d’Ascó i Yebra (Guadalajara).
No obstant això, el Ministre d’Indústria Miguel Sebastián, davant les creixents mobilitzacions dels antinuclears a la Vall de Cofrents, va recordar a començaments de 2011 que la decisió no estava encara presa.
Durant el 2011 les mobilitzacions contràries a la possible ubicació del magatzem temporal centralitzat de residus van continuar de la mà de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), la qual mantenia el seu rebuig davant la manca de suport social i institucional al projecte (amb el rebuig explícit del Parlament de Catalunya, el Govern català, les Diputacions de Tarragona i Lleida, 12 consells comarcals i 151 municipis). Per contra l’Ajuntament d’Ascó i diverses organitzacions, com la Cambra de Comerç de Reus, advocaven pel seu emplaçament a la localitat de la Ribera d’Ebre. Consideraven que era una opció vàlida per assegurar el futur econòmic de la zona. També des de l’Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (AMAC) s’apostava per Ascó i Yebra com a candidates preferents per rebre el magatzem.
El Govern no opta per Ascó
Després de la constitució del nou Govern espanyol, format pel PP, el Consell de Ministres del 30 desembre va decidir que el MTC de residus nuclears s’ubiqués a la localitat de Villar de Cañas (Conca).
Davant aquesta decisió tant la CANC com la plataforma Tanquem les Nuclears van valorar positivament el fet que el MTC no anés a parar a Ascó, malgrat remarcar el seu rebuig a que es construeixi a qualsevol lloc i solidaritzar-se amb el moviment anticementiri de Conca.
Per contra, aquesta decisió va ser rebuda molt negativament per l’Ajuntament d’Ascó, si bé el seu alcalde, Rafael Vidal (CiU), assegurava que no reclamaria que es modifiqués la decisió del govern. Per la seva banda l’AMAC, que defensava les ubicacions d’Ascó i Yebra, va lamentar que el govern només hagués tingut en compte l’opinió des governs autonòmics i va recórrer la decisió. Assegurava que Villar de Cañas era la solució més cara en la gestió dels residus nuclears -pel cost del transport- i la menys eficaç -ja que no té experiència en el sector-.
Més informació
www.amac.es
www.blogcanc.blogspot.com
www.csn.es
www.minetur.gob.es
www.tanquemlesnuclears.org
També aquell mes de juny la junta de govern de la central va anunciar la construcció del magatzem transitori individual (MTI) de residus nuclears a l'interior del complex nuclear ANAV, que seria efectiva al cap de quatre mesos amb la ratificació per part del Ministerio de Industria Energia y Turismo.
La renovació d'Ascó
A finals de juliol el Ple del Parlament va desestimar una moció de Solidaritat per la Independència (SI), amb els vots contraris de CiU i PP, perquè la Generalitat tingués veu en la pròrroga de la nuclear d’Ascó. La moció incorporava les tesis defensades pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) en el sentit que aquesta renovació estigués condicionada a la superació de les proves d’estrès.
Dies més tard, el 26 de juliol, el Ple del CSN va aprovar per unanimitat un informe favorable a la sol•licitud de renovació d'autorització d'explotació de les dues unitats de la central nuclear d'Ascó (Ribera d'Ebre) per un període addicional de deu anys (2011 -2021) i va remetre aquest al Ministeri per la seva ratificació definitiva. Aquest informe favorable estava basat en 39 informes tècnics especialitzats, la informació de 324 inspeccions realitzades a la central durant la seva vigència i la informació del Sistema Integrat de Supervisió de Centrals (SISC).
Més endavant, a mitjans de setembre, el CSN comunicà a la Unió Europea (UE) l’informe preliminar de les proves d’estrès a les centrals estatals, en aquest informe s’avalava el manteniment del funcionament de les centrals. Tot i això en l’esmentat informe s’especificava que, amb excepció de VANDELLÒS II, s’havien de fer importants inversions a tota la resta per "reforçar les estructures i components" més febles davant dels terratrèmols.
Finalment el 22 de setembre el ministre d’Indústria, Miguel Sebastian, va signar el permís de renovació dels dos reactors de la central nuclear d’Ascó per un període de 10 anys tal i com establia l’informe del juliol.
Dies abans d’aquest acord de renovació, el 18 de setembre, la plataforma Tanquem les nuclears havia organitzat una concentració a la plaça Sant Jaume on hi participaren unes 400 persones contra la renovació de la llicència a Ascó. La decisió final de Miguel Sebastián va generar un impostant rebuig per part de plataforma que va considerar que havien primat els interessos econòmics per sobre dels de seguretat.
El debat sobre el magatzem de residus
Paral•lelament al debat sobre la renovació de la llicència d’Ascó, el procés per la ubicació del magatzem temporal de residus nuclears (MTC) a l’Estat va continuar davant l’absència d’un pronunciament definitiu del Minsteri. Malgrat això un informe ènviat al setembre de 2010 per la Comissió Interministerial encarregada d’escollir la ubicació de l’MTC definia Sarra, a la vall de Cofrents (País Valencià), com el municipi amb més possibilitats per acollir-ho, per davant d’Ascó i Yebra (Guadalajara).
No obstant això, el Ministre d’Indústria Miguel Sebastián, davant les creixents mobilitzacions dels antinuclears a la Vall de Cofrents, va recordar a començaments de 2011 que la decisió no estava encara presa.
Durant el 2011 les mobilitzacions contràries a la possible ubicació del magatzem temporal centralitzat de residus van continuar de la mà de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), la qual mantenia el seu rebuig davant la manca de suport social i institucional al projecte (amb el rebuig explícit del Parlament de Catalunya, el Govern català, les Diputacions de Tarragona i Lleida, 12 consells comarcals i 151 municipis). Per contra l’Ajuntament d’Ascó i diverses organitzacions, com la Cambra de Comerç de Reus, advocaven pel seu emplaçament a la localitat de la Ribera d’Ebre. Consideraven que era una opció vàlida per assegurar el futur econòmic de la zona. També des de l’Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (AMAC) s’apostava per Ascó i Yebra com a candidates preferents per rebre el magatzem.
El Govern no opta per Ascó
Després de la constitució del nou Govern espanyol, format pel PP, el Consell de Ministres del 30 desembre va decidir que el MTC de residus nuclears s’ubiqués a la localitat de Villar de Cañas (Conca).
Davant aquesta decisió tant la CANC com la plataforma Tanquem les Nuclears van valorar positivament el fet que el MTC no anés a parar a Ascó, malgrat remarcar el seu rebuig a que es construeixi a qualsevol lloc i solidaritzar-se amb el moviment anticementiri de Conca.
Per contra, aquesta decisió va ser rebuda molt negativament per l’Ajuntament d’Ascó, si bé el seu alcalde, Rafael Vidal (CiU), assegurava que no reclamaria que es modifiqués la decisió del govern. Per la seva banda l’AMAC, que defensava les ubicacions d’Ascó i Yebra, va lamentar que el govern només hagués tingut en compte l’opinió des governs autonòmics i va recórrer la decisió. Assegurava que Villar de Cañas era la solució més cara en la gestió dels residus nuclears -pel cost del transport- i la menys eficaç -ja que no té experiència en el sector-.
Més informació
www.amac.es
www.blogcanc.blogspot.com
www.csn.es
www.minetur.gob.es
www.tanquemlesnuclears.org
