Dilluns 16 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRAL DE BIOMASSA DEL PALAU D’ANGLESOLA
Esquema de localització de la central de biomassa de Palau d'Anglesola Elaboració: Moisès Jordi
Moisès Jordi
Actualitzat a 29/2/2012

L’empresa Nufri promou una central de biomassa de 14 MW a Palau d’Anglesola que preveu utilitzar com a combustible aprofitaments forestals, cultius energètics, subproductes agrícoles i arbres fruiters. L’Ajuntament veí del Poal i la plataforma Salvem el Territori s’hi oposen per l’impacte de les emissions sobre la salut, per la proximitat a nuclis urbans i pel fet d’ubicar-se en sòl no urbanitzable.

Les CENTRALS DE BIOMASSA són instal•lacions que obtenen energia mitjançant la crema de biomassa, és a dir de matèria orgànica originada en un procés biològic. A més de produir electricitat, que està subvencionada, sovint aprofiten l’energia calorífica del procés per alimentar xarxes de calefacció. Es considera una font d’energia renovable i neta ja que, malgrat que emet CO2, el balanç final és neutre ja que el carboni que s’allibera forma part de l’atmosfera (absorbit i alliberat contínuament per les plantes) i no del subsòl, que ha estat capturat en èpoques remotes.

La major part de la biomassa és d’origen forestal però també pot provenir de la indústria de la transformació de la fusta, de fangs de depuradora o de les restes dels sectors agrícoles, ramaders i de jardineria. A Catalunya únicament hi ha una central de biomassa amb aprofitament energètic, a Móra d’Ebre (0,5 MW), malgrat que existeixen un bon nombre de calderes alimentades amb biomassa per obtenir calor a les llars, les activitats econòmiques o els edificis públics. El Pla d’Energia 2006-2015 marca com a objectiu arribar als 50,3 MW d’energia elèctrica produïda.

Arran de les NEVADES DEL MARÇ DE 2010, que van deixar una gran quantitat de branques i restes forestals a l’interior dels boscos, es va intensificar el debat sobre la necessitat d’aprofitar la biomassa que, a causa de la manca de centrals al nostre país, va haver de ser enviada en vaixell a Itàlia. A final de 2011 hi havia en tràmit un gran nombre de projectes de plantes de biomassa a poblacions com Sant Pere de Torelló (Osona), la GARRIGA (Vallès Occidental), RIBERA D’URGELLET (Alt Urgell), Puig-reig (Berguedà), Talavera (la Segarra), Tremp (Pallars Jussà), Albons (Baix Empordà), Santa Coloma de Farners (la Selva), CASSÀ DE LA SELVA (el Gironès), Juneda (les Garrigues) o Palau d’Anglesola (Pla d’Urgell).

Es projecta una central de biomassa a Palau d’Anglesola
El març de 2011 l’empresa Nufri SAT –dedicada a la producció, importació i comercialització de fruita fresca i derivats- va iniciar els tràmits per construir una central de biomassa amb aprofitament energètic i tèrmic al terme municipal de Palau d’Anglesola (Pla d’Urgell). La planta generarà un total de 14 MW elèctrics (equivalent al consum d’unes 15.000 persones) amb la qual cosa es convertiria en la segona central de biomassa amb més potència energètica de les que estan en tramitació, només superada per la de Juneda (16 MW).

La planta ocuparia un total de 6 hectàrees, de les quals prop de la meitat correspondrien a la zona de disposició de biomassa, una quarta part a vials i la resta pels equipaments necessaris, entre ells la nau, que tindria uns 30 metres d’alçada als que caldria afegir 10 més de la xemeneia. Se situaria entre els nuclis urbans de Palau d’Anglesola (a 1,2 quilòmetres) i del Poal (1,8 quilòmetres), al costat de la carretera que comunica aquests dos municipis i a uns tres quilòmetres de l’autovia A-2. Es tracta d’un terreny pla on predominen els conreus de regadiu gràcies a la proximitat del canal d’Urgell. La parcel•la està classificada com a sòl no urbanitzable de protecció preventiva pel PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL, que està en aprovació inicial. Es tracta d’un tipus de sòl on s’hi permeten, en casos justificats, la implantació d’activitats o instal•lacions de valor estratègic general i d’especial interès pel territori.

La central utilitzaria com a combustible 133.587 tones de biomassa procedent d’aprofitaments forestals d’Aragó i de Catalunya (45%), de cultius energètics (30%), de subproductes agrícoles (20%) i d’arbres fruiters vinculats a Nufri (5%). En relació als cultius energètics l’empresa fructícola disposava d’unes 80 hectàrees destinades a aquest conreu al Pla d’Urgell i treballava per ampliar-les. El transport de la biomassa cap a la central podria generar un moviment de fins a 40 camions diaris.

La inversió total per construir la planta era de 25 milions d’euros. L’empresa calculava que es generarien uns 31 llocs de treball de manera directe i 150 de manera indirecta (transport amb camions, manteniment de les instal•lacions, restauració...). Així mateix l’Ajuntament podria recaptar uns 300.000 euros en concepte d’atorgament de la llicència d’obres i entre 8.000 i 10.000 euros anuals.

S’inicien els tràmits
Els tràmits per a la implantació de la central de biomassa es van iniciar amb la presentació de la sol•licitud de llicència a l’Ajuntament que requeria, per tal que fos atorgada, dels informes favorables de diferents departaments de la Generalitat. Paral•lelament es van iniciar també els tràmits urbanístics, amb l’elaboració d’un Pla especial urbanístic que permetés la seva ubicació en sòl no urbanitzable.

El juliol de 2011 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTUL) va denegar l’aprovació inicial del Pla especial urbanístic, ja que en aquest document no es justificava suficientment el fet que s’ubiqués en una parcel•la de sòl no urbanitzable. En aquest sentit el director general d’Urbanisme, Pere Solà, explicava que per seguir amb la tramitació l’empresa promotora havia d’acreditar que no hi havia cap alternativa viable per localitzar la planta en sòl industrial.

Posteriorment l’empresa va afegir una Memòria justificativa al document del Pla especial on argumentava els motius per no emplaçar la central en sòl industrial. Segons aquest document els polígons d’activitat econòmica del Pla d’Urgell (Palau d’Anglesola, Bell-lloc d’Urgell, Vila-sana...) oferien parcel•les massa petites per les 6 hectàrees necessàries per la planta. Amb tot estudiava la possibilitat d’agrupar parcel•les del polígon Vinyes del Mig (de 60 hectàrees), de Bell-lloc d’Urgell, però arribava a la conclusió que la superfície obtinguda no permetria ampliacions futures i que la normativa vigent impedia alçades superiors als 9 metres. També es descartava la localització en el sòl urbanitzable industrial situat al voltant del Parc Agroalimentari de Vila-sana (prop de 90 hectàrees) per la llarga tramitació que suposaria desenvolupar-lo. A més Nufri assegurava que els elevats preus del sòl industrial (entre 110 i 130 euros al metre quadrat) farien inviable el projecte.

Una altra possibilitat d’ubicació era l’Àrea d’Infraestructures Ambientals (AIA) prevista pel Pla director urbanístic del Pla d’Urgell –en aprovació inicial i pendent de l’aprovació definitiva- i que té per objecte acollir, entre altres, infraestructures de sanejament i de producció d’energia renovable. Són 75 hectàrees de sòl no urbanitzable a cavall dels termes municipals de Sidamon i Palau d’Anglesola i a peu de l’autovia A-2. Nufri, però, no considerava adequada aquesta localització per la proximitat al nucli de Sidamon (700 metres), per la major distància a “l’entorn agrícola” i per la manca de punts de connexió per a l’evacuació de l’energia elèctrica. A més advertien que la planta ocuparia tot l’espai reservat per infraestructures d’energies renovables de l’AIA.

El 28 de setembre la CTUL va acceptar la justificació de l’emplaçament realitzada per l’empresa i va aprovar inicialment el Pla especial. Amb tot formulava un seguit de mesures a tenir en compte de cara al document que se sotmetria a aprovació provisional, com per exemple reservar una zona lliure d'edificació a l'àrea d'emmagatzematge o garantir una separació mínima amb les edificacions de les parcel•les veïnes de 20 metres com a mínim.

Neix un moviment opositor
La possibilitat que es construís una central de biomassa va aixecar l’oposició, des del primer moment, de diversos veïns de Palau d’Anglesola i del Poal, que van constituir la plataforma Salvem el Territori. Consideraven que tindria impacte sobre la salut a causa de l’alliberament de diòxid de carboni, diòxid de nitrogen, diòxid de sofre i micropartícules. A més es mostraven preocupats per l’efecte d’aquestes emissions sobre els cultius agrícoles, per la possibilitat de contaminar el dipòsit d’aigua potable del Poal (situat a 350 metres), per l’impacte ambiental i paisatgístic, pel pas de camions per carreteres locals i per nuclis urbans i per la seva localització en sòl no urbanitzable. La plataforma –que tenia el suport de l’entitat ecologista lleidatana Ipcena- va realitzar el 23 de novembre una concentració de protesta al Poal on van participar un centenar de veïns.

Pel que fa als ajuntaments, el de Palau d’Anglesola no es pronunciava sobre la conveniència del projecte. En canvi l’Ajuntament del Poal s’hi mostrava contrari per les emissions a l’atmosfera i pel previsible increment del trànsit de camions a les carreteres locals i recordava que el municipi no rebria els beneficis econòmics de la instal•lació que sí rebria el de Palau d’Anglesola. En tot cas, els dos consistoris, governats per Convergència i Unió (CiU), van encarregar un informe a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per analitzar la contaminació atmosfèrica que podria provocar la futura planta.

Els responsables de Nufri defensaven el projecte pels llocs de treball que es crearien i pels beneficis que comportaria a la pagesia, que podria dedicar part de les seves terres als cultius energètics (xops, paulònia, canyes...) que consideraven més rendibles que els tradicionals. El director industrial de Nufri, Francesc Argilés, recordava que entitats ecologistes com Greenpeace o World Wildlife Fund (WWF) eren plenament favorables a les centrals de biomassa per tractar-se d’una font d’energia renovable i per la reducció del risc d’incendis forestals que comportava. Pel que fa a la mobilitat l’empresa recordava que el Pla director urbanístic preveia un nou vial que connectaria directament l’autovia A-2 amb la carretera que va del Palau d’Anglesola al Poal sense passar per cap nucli urbà.

D’altra banda la comissió ciutadana El Palau Opina –que havia organitzat el desembre de 2009 una consulta sobre la independència de Catalunya al Palau d’Anglesola- va decidir preparar una consulta popular no vinculant sobre la idoneïtat de construir la central de biomassa. L’entitat es mostrava plenament neutral i pretenia sotmetre aquesta qüestió a referèndum per promoure la participació ciutadana i la implicació del poble en un assumpte que consideraven important pel futur del municipi. Per això va organitzar un seguit de xerrades informatives –on van participar partidaris i detractors de la central- i va elaborar material divulgatiu amb les dades principals del projecte (potència elèctrica, ubicació, beneficis econòmics, emissions...).

El 27 de novembre es va celebrar la consulta que, amb una participació propera al 40%, va donar com a resultat un clar rebuig a la instal•lació. Així, del cens de 1.688 electors (majors de 16 anys) en van votar 667 (39,1%) i d’aquests 479 (71,8%) es van decantar pel no a la planta, 175 (26,2%) pel sí, 10 van votar en blanc i 3 van ser nuls.

Informe de la UPC
El mateix mes de novembre el Laboratori del Centre de Medi Ambient de la UPC va enviar als ajuntaments del Poal i El Palau d’Anglesola l’estudi de dispersió atmosfèrica de contaminants de la planta de combustió de biomassa que havia encarregat. La metodologia emprada tenia com a elements centrals la utilització d’una modelització matemàtica, el càlcul dels nivells d’immissió de cada substància a cremar i la incorporació de dades d’estacions meteorològiques locals.

L’estudi arribava a la conclusió que, en el document del Pla especial urbanístic, mancaven dades bàsiques per fer una avaluació completa de l’impacte ambiental, com la composició exacta de la biomassa, la temperatura de combustió o el sistema de tractament de gasos. Amb tot reconeixien que si la planta tenia un funcionament correcte en quant a la temperatura de combustió, la relació entre combustible i aire, el sistema de tractament de gasos i la tipologia de la biomassa no se superarien per si mateixos els valors legislats per cap dels contaminants primaris o minoritaris. Caldria, en tot cas, estudiar els nivells de fons d’aquests contaminants a la zona on s’ubicaria la planta per comprovar que no se superarien els límits establerts. D’altra banda la UPC alertava que alguns tipus de biomassa tenen un alt contingut en sofre i clor i això podria fer que se superessin els valors de diòxid de sofre i de compostos clorats.

L’empresa promotora va destacar que l’estudi avalava que la crema de biomassa no genera contaminació atmosfèrica mentre que els detractors alertaven de l’absència de dades en el Pla especial urbanístic.

Al•legacions
A mitjan gener de 2012 acabava el termini per presentar al•legacions al Pla especial urbanístic. Les que va presentar l’Ajuntament del Poal se centraven en els efectes sobre la salut i en la localització de la planta en sòl no urbanitzable i a prop del nucli urbà del municipi. A més asseguraven que tindria un elevat impacte sobre els aqüífers ja que calculaven que es consumirien 65.000 litres d’aigua a l’hora. En relació amb l’informe elaborat per l’UPC reclamaven a la Generalitat que s’estudiessin els valors de contaminació a la zona per poder determinar si se superarien els llindars marcats per la Direcció General de Qualitat Ambiental.

En resposta a aquest darrer punt a finals de gener el diari digital Ara Ponent informava que una unitat mòbil de vigilància de la contaminació atmosfèrica del Departament de Territori i Sostenibilitat havia començat a mesurar la qualitat de l’aire a la zona del Poal i del Palau d’Anglesola. Segons l’alcalde del Poal, Rafel Penedès, un cop s’obtinguessin les dades es posarien en relació amb l’estudi de la UPC per calcular si se superarien els valors llindars.

Salvem el Territori també va presentar les seves al•legacions, que tenien el suport de 3.261 signatures. Segons la plataforma prop del 90% dels habitants del Poal (645 l’any 2011) havien firmat el document, que destacava els efectes negatius que la planta podia provocar sobre la salut de les persones i el medi natural.

Les al•legacions d’Ipcena, per la seva banda, feien referència a les elevades concentracions d’ozó troposfèric que es registraven al Pla d’Urgell, segons un estudi l’any 2009 elaborat pel Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona (UB). L’entitat advertia que amb la planta en funcionament se superarien els límits establerts d’aquest contaminant.

Un cop rebudes les al•legacions la Direcció General d’Urbanisme les va remetre a l’empresa promotora per tal que les contestés. Posteriorment el projecte hauria de passar de nou per la Comissió d’Urbanisme que n’hauria de fer, si ho creia oportú, l’aprovació provisional –incorporant les mesures establertes- i posteriorment l’aprovació definitiva –condicionada a l’aprovació d’un altre pla especial per la línia elèctrica d’evacuació-. Un cop finalitzats els tràmits urbanístics el següent pas seria l’obtenció de la llicència, que requeria informes de diversos departaments i l’aprovació final per part de l’Ajuntament. L’empresa confiava en iniciar les obres l’estiu de 2012 i posar en funcionament la planta el 2014.

Més informació
elpalauopina.blogspot.com
plataformasalvemelterritori.blogspot.com
www.nufri.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Pla d'Urgell