Dimecres 23 d ' Agost de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES
Montserrat Mercadé
Àrees residencials estratègiques 2008-2011. Introducció Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2011

A finals del 2011 la gran majoria de les 74 àrees residencials estratègiques previstes a Catalunya estan paralitzades. Només unes poques segueixen amb la tramitació urbanística, però sense calendari definit per iniciar les obres, i una d’elles preveu canviar el seu ús de residencial a industrial. Així mateix, altres grans projectes urbanístics, com l’Eixample Nord del Prat de Llobregat o l’Eixample Nord de Vilanova i la Geltrú, es veuen afectats per la paràlisi generalitzada dels sectors de transformació i creixement urbanístic catalans.


Antecedents 2009, 2010

Les àrees residencials estratègiques (ARE) són un instrument derivat del DECRET LLEI 1/2007, DE MESURES URGENTS EN MATÈRIA URBANÍSTICA, que tenen com a principal objectiu capacitar el Govern de la Generalitat per tramitar ràpidament la preparació de sòl per a la construcció d’habitatges assequibles.

Els documents d’objectius i propòsits per al desenvolupament de les ARE de febrer de 2008, i els 12 plans directors urbanístics (PDU) aprovats inicialment entre setembre i octubre del mateix any, projectaven la construcció de més de 90.000 nous habitatges, distribuïts entre 94 ARE (en 80 municipis diferents) que sumaven 1.524 ha de sòl per desenvolupar urbanísticament. Els projectes d’ARE incloïen, a més dels habitatges, un volum important d’espais lliures i una dotació d’equipaments (escoles, instituts, centres d’atenció primària, casals cívics, casals d’avi) adient als volums de població previstos per a cada àmbit.

La crisi econòmica i el rebuig al projecte per part d’alguns dels ajuntaments afectats van comportar, el maig de 2009, una reducció important del nombre d’ARE aprovades definitivament (68 sectors en 57 municipis), així com de la superfície que s’havia previst desenvolupar (1.164 ha) i del volum d’habitatges, que no arribaven a 70.000 en el conjunt dels 10 PDU aprovats. Els PDU de l’Alt Penedès-Garraf i del Vallès Oriental, l’aprovació definitiva dels quals havia quedat en suspens en les comissions territorial d’urbanisme respectives a l’espera de nous informes, van ser definitivament aprovats el juny i el novembre de 2010 respectivament.

Així mateix, al mes de juny es va aprovar el planejament de l’ARE del SECTOR DE LA REMUNTA A L’HOSPITALET DE LLOBREGAT (Barcelonès), que no s’havia inclòs en el corresponent PDU. Un cop completat el planejament de tots els PDU, el programa preveia un total de 74 ARE distribuïdes en 63 municipis (1.227,63 ha on es podria arribar a construir fins a 73.923 habitatges).

Constitució dels consorcis
El Decret llei estableix que l’administració actuant és un consorci entre l’Ajuntament corresponent i l’Institut Català del Sòl (Incasòl), la constitució del qual requereix la tramitació dels seus estatuts i l’aprovació del Ple Municipal i del Govern de la Generalitat. Amb els PDU aprovats definitivament, els ajuntaments van anar elaborant els estatuts.

El desembre de 2009 el Govern va aprovar donar llum verd a un paquet de 23 consorcis dels quals a principi de maig de 2010 només se n’havien formalitzat 13. Aquell mateix mes el Govern va donar llum verd a un nou paquet de 14 consorcis. Tot i això, el Consell Executiu de la Generalitat encara havia d’aprovar un total de 20 consorcis pendents. D’aquests, a final de 2010 encara restaven per aprovar 26 i per constituir-ne 31. Així, a principi de novembre un total de 32 ARE comptaven ja amb el seu corresponent consorci i havien iniciat les tasques per tal de promoure els processos de reparcel•lació, quan correspon, i d’urbanització efectiva.

Tot i que els terminis de tramitació urgent dels PDU previstos en el Decret llei 1/2007 es van respectar en la majoria de les ARE, la crisi econòmica, especialment greu en el sector immobiliari, i les dificultats d’accés al crèdit per part d’institucions i privats va afectar el desenvolupament urbanístic posterior d’aquestes àrees. Inicialment es preveia que durant el 2010 es durien a terme els treballs d’urbanització i que els primers habitatges es començarien a construir a partir del 2011. Però a final del 2010 encara no s’havia iniciat l’execució dels treballs en cap dels sectors. Només l’ARE de Martorell havia convocat un concurs per adjudicar tot el procés urbanístic que havia de desenvolupar el sector (inclosos els projectes de reparcel•lació i urbanització i l’execució de les obres) i es preveia que la primera ARE que començaria les obres, l’estiu de 2011, fos la de la Remunta a l’Hospitalet de Llobregat.

Paràlisi dels consorcis i les ARE
L’any 2011 es va confirmar la situació de paràlisi en què havien entrat les ARE ja que, a la crisi, s’afegia una situació financera de l’Incasòl i de la Generalitat delicades. Aquesta situació afectava també a d’altres projectes iniciats per l’anterior Govern (per exemple la LÍNIA 9 DE METRO. A finals d’any restaven encara pendents de constituir 28 consorcis del total de 62, tot i que hi havia 4 consorcis amb els estatuts ja aprovats i només pendents de fixar data per a la seva constitució, 9 ajuntaments amb els estatuts aprovats però pendents de l’aprovació del Govern i dos ajuntaments que ja havien iniciat els tràmits amb l’aprovació inicial dels estatuts però sense resoldre la definitiva. La resta no havien iniciat cap tràmit.
Una imatge de l'ARE Ruanes de Valls Foto: Moisès Jordi
No només es va alentir el procés de constitució dels consorcis, sinó que els ja constituïts en la seva majoria aturaren totes les tasques per al desenvolupament de les ARE, de tal manera que a mitjans d’any es considerava que només 6 consorcis tenien més avançada la gestió i que serien els únics que seguirien avançant: ARE Cros d’Argentona; ARE l’Estrella i ARE del Sant Crist de Badalona; ARE la Remunta de l'Hospitalet de Llobregat; Sector la Sínia II-Horta de Martorell; ARE Eixample Sud i ARE Ronda del Sud-Aeroport del Prat de Llobregat; i ARE Ruanes de Valls.

La casuística era però, diversa, ja que s’havia constituït algun consorci en què a més de l’ARE s’assumia el desenvolupament d’algun altre sector de planejament (cas de Terrassa), o també es donava el cas d’un consorci creat amb anterioritat per al desenvolupament d’un sector de planejament que a més assumiria el desenvolupament de l’ARE (cas del Prat del Llobregat), o l’aprovació de l’inici del procediment de constitució d’un nou consorci urbanístic (cas de Parets del Vallès).

Així, el 21 de desembre es va fer públic l’anunci d’Incasòl pel qual s’aprovava l’inici de procediment de constitució del Consorci urbanístic per al desenvolupament de l'àrea residencial estratègica Can Fradera, del terme municipal de Parets del Vallès. A més s’aprovaven els seus estatuts -aprovats inicialment per l’Ajuntament el novembre- i s’encarregava als serveis tècnics del Departament de Patrimoni de l'Incasòl l'elaboració de la Memòria relativa a la constitució del Consorci urbanístic, necessària per a l'autorització per part del Govern de la participació de l'Incasòl en el consorci.

En aquest mateix anunci es feia públic deixar sense efectes l'acord adoptat per les Comissions d'Habitatge i Sòl Residencial i d'Activitats Econòmiques i Equipaments de l’Incasòl, de juliol de 2010, relatiu a l'aprovació dels estatuts i l'elaboració d'una Memòria per a la constitució del Consorci urbanístic per al desenvolupament de l’ARE PEMU Porta Sud i del PAU 2 de l'àmbit de la modificació puntual del POUM a L'AVINGUDA DEL VALLÈS (CA N'ANGLADA), tots dos del terme municipal de Terrassa. També es deixava sense efectes el Consorci urbanístic per al desenvolupament de l’ARE Façana Sud, del terme municipal de Torroella de Montgrí.

Els més avançats: l’Eixample Sud i la Remunta
Diferent era la situació del Consorci Eixample Prat Nord, el qual havia estat constituït el novembre de 2006 amb l’objectiu de dur a terme la TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA DEL SECTOR CONEGUT COM A EIXAMPLE NORD DEL PRAT DE LLOBREGAT. Donat que al municipi del Prat del Llobregat s’havien delimitat dues ARE, l’Eixample Sud i la Ronda Sud – Aeroport, es va iniciar el procés de modificació dels estatuts del Consorci per tal que esdevingués també l’administració actuant de les dues ARE, aprovada el desembre de 2009 per acord de l’Ajuntament i del Govern. D’aquesta manera passava denominar-se formalment "Consorci Urbanístic per al desenvolupament del Sector Eixample Nord i les àrees residencials estratègiques Eixample Sud i Ronda del Sud-Aeroport”. Al llarg del 2011 es van anar desenvolupant diferents fases dels treballs previs per a l’execució dels àmbits, mentre que el sector urbanístic Eixample Nord restava aturat.

De les dues ARE, s’havia anat avançant amb la de l’Eixample Sud i a maig de 2010 ja hi havia signats tres convenis urbanístics per la cessió anticipada dels terrenys qualificats d’equipament assistencial (illa 4B) i dels terrenys qualificats de vial. A finals del 2011 ja disposava de l’aprovació definitiva de la divisió poligonal, la qual modificava la configuració inicialment prevista al PDU mitjançant la creació de dos polígons d’actuació urbanística (PAU). Dels dos PAU, ja s’havia iniciat la tramitació del PAU 1, amb l’aprovació de la constitució de l’Entitat urbanística col•laboradora provisional, l’aprovació inicial dels Estatuts de la Junta de compensació, l’aprovació definitiva del canvi de modalitat de cooperació a compensació bàsica del sistema d’actuació, les aprovacions inicials del projecte de reparcel•lació i de la modificació del projecte d'urbanització d'obres bàsiques. Es preveia l’aprovació definitiva del PAU 1 per al 2012, pas previ a iniciar les obres, que encara no tenien calendari.
ARE Eixample Sud del Prat de Llobregat Foto: Moisès Jordi
Més endarrerida anava l’ARE Ronda Sud ja que, a finals del 2011, només constava l’aprovació definitiva del projecte d’urbanització d’obres bàsiques. A finals d’any s’estaven duent a terme els treballs preparatoris previs per a l’execució de l’àmbit.

Una altra ARE que seguia avançant era la de la Remunta a l’Hospitalet del Llobregat. Al juny del 2001 s’havia formalitzat el conveni entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), l’Incasòl i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat amb l’objectiu de definir els termes de col•laboració entre els ens signants per a dur a terme la reforma de la GRAN VIA. En el conveni es va preveure la constitució d'un Consorci per assumir com a administració actuant la consecució dels objectius finals. El Ple de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, el desembre de 2001, va aprovar la integració de l'Ajuntament en el nou consorci i va aprovar els seus estatuts. El febrer de 2002 el Govern va aprovar la creació del nou Consorci i va autoritzar la participació del DPTOP i de l'Incasòl i el 4 de febrer de 2002 es va constituir formalment el Consorci. L’article 33 de la normativa particular de l’ARE la Remunta establia que l’administració actuant serà el Consorci per a la reforma de la Gran Via a l’Hospitalet de Llobregat.

El novembre de 2010 es va aprovar inicialment el projecte de reparcel•lació i va ser sotmès a informació pública. Com a resultat de la proposta de resolució de les al•legacions es van introduir modificacions notòries al projecte de reparcel•lació, que tot i que no alteraven els objectius del pla, al ser substancials requerien l’obertura d’un nou termini d’exposició pública, la qual es va produït per acord del Consell General del Consorci de març de 2011. El projecte va ser definitivament aprovat el setembre de 2011 (DOGC 5963 de 14 de setembre de 2011). Un cop aprovat, al mes de novembre el Consorci feia públic el concurs per a la compravenda de les parcel•les 2a, 5 i 6b a l’ARE (anunci publicat al DOGC) per a la construcció de tres edificacions.

Un cas excepcional, l’ARE Fàtima Nord.
El sector de Fàtima Nord, amb una superfície de 104.411 m² de sostre i una previsió de 570 habitatges, dels quals 338 protegits, s’emplaça al nord del barri de Fàtima, a prop de l’antiga N-II (que el limita pel nord). L’àmbit és un buit entre els barris de Fàtima i el de Set Camins. De resultes de les eleccions municipals del maig de 2011 es produí un canvi de govern en el consistori, que passà a estar format per representants dels partits de Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Aquests van designar els membres que haurien d’entrar a la junta del Consorci de l’ARE, el qual encara estava pendent de ser constituït. Amb les noves directrius municipals, la voluntat era dissoldre l’ens i anular el projecte de l’ARE, ja que l’àmbit era un sector on l’Ajuntament confiava que s’hi instal•lessin noves empreses, atesa la seva posició en relació l’autovia A2. La seva anulació, doncs, hauria de suposar un canvi d’usos del sòl per a poder facilitar la implantació d’una multinacional. Segons afirmava Jordi Pont, regidor d'Urbanisme, no es tractaria d’un nou polígon industrial sinó d’una superfície per a una única empresa.

Al setembre de 2011, Lluís Recoder, Conseller de Territori i Sostenibilitat, en una visita a Igualada mostrava el seu acord amb el canvi d’ús i assegurava que el Govern havia posat "fil a l'agulla" per a la seva consecució segons informava el diari digital Regio7 en la seva edició de 9 de setembre, tot i que no va parlar de terminis. El conseller considerava excepcional la situació geogràfica dels terrenys, a tocar de l'autopista A-2, entre els nombrosos polígons que s'havien construït a l'Anoia. Afegia que no creia que hi hagués sobreoferta de sòl industrial i d'empresa (Vilanova té dos polígons, Montbui un i Castellolí un altre) i considerava necessari tenir sòl industrial per atraure activitat econòmica.

Per la seva banda, Jordi Riba, portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a l’Ajuntament, es posicionava contrari al canvi adduint que era una manera de reproduir vells models d’urbanització mixtos, on indústria i habitatge es barrejaven, i explicava que alguns veïns de la zona ja els havien fet arribar les seves inquietuds.

ARE que no desapareixen tot i restar inactives
L’ARE l’Estrella i Sant Crist, de Badalona, tot i no donar signes de dinamisme continuava a l’agenda. Així, el novembre del 2011 es feia públic l’anunci d’un conveni de cessió anticipada a l’Ajuntament del terreny, qualificat de sistema de verd públic pel PDU, on s’havia d’emplaçar un dipòsit regulador del cabal d’aigües, el qual comptava amb finançament del Fons de Cohesió Europeu. Aquest conveni, que havia estat signat al juliol per l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol (Partit Popular, PP), el director de l’Incasòl, Josep Anton Grau i el vcepresident del Consorci Urbanístic per al desenvolupament de l’ARE, va ser aprovat pel Ple de 25 d’octubre.

Així mateix, l’Ajuntament tenia interès en adquirir la superfície qualificada d’equipament situada a l’Estrella per a la construcció d’un CEIP. A més l’accés a la zona verda cedida a l’Ajuntament era a través de la superfície qualificada de vial de la finca, amb el que es procedia a iniciar l’expedient d’ocupació directa de les finques propietat de l’Incasòl.

En relació a l’ARE Cros d’Argentona, que també havia estat considerada de les que tirarien endavant, poques novetats es van fer públiques al 2011. No obstant això el maig de 2011 s’obria el registre de sol•licitants d’habitatge de protecció oficial al municipi, en les quals s’incloïen cinc promocions en les que s’havia de fer habitatge protegit, entre elles l’ARE.

A finals del 2011 quasi totes les ARE estaven paralitzades i només unes poques seguien amb la tramitació urbanística mentre que en una altra s’iniciava el procés de canvi d’ús amb les conseqüents tramitacions de planejament. Així mateix, altres grans projectes urbanístics, com l’Eixample Nord del Prat de Llobregat o L’EIXAMPLE NORD DE VILANOVA I LA GELTRÚ es veieren afectats per la paràlisi generalitzada dels sectors de transformació i creixement urbanístic catalans. Pel 2012 es preveia que se seguís amb les diferents tramitacions però en cap cas constava, si més no públicament, que hi hagués algun calendari de finalització de les tramitacions i inici d’obres.

Més informació
www.argentona.cat/index.php?mod=Noticies&id=1040
www.consorcigvhospitalet.com/index.htm
www.consorcipratnord.cat
www20.gencat.cat/portal/site/incasol
www20.gencat.cat/portal/site/territori
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati