L’Avantprojecte a exposició pública
El mes de maig el Govern espanyol va publicar al BOE (Boletín Oficial del Estado) l’Avantprojecte i l’estudi d’impacte ambiental de la línia elèctrica -amb el traçat anunciat el gener- que se sotmetia a informació pública durant el termini d’un mes. El president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Xavier Pont (Convergència i Unió, CiU), va lamentar que s’hagués publicat al BOE pocs dies abans de les eleccions municipals ja que això dificultava la presentació d’al•legacions a causa del buit de poder que es produïa. Aquesta crítica era compartida, també, pel delegat del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, Albert Alins. Finalment el Govern espanyol va ampliar el termini un mes més, fins el 15 de juliol.
El 17 de juliol diversos centenars de persones es van manifestar a Tremp en contra de la línia elèctrica convocats per la Plataforma Unitària. Pocs dies després es va saber que en total s’havien presentat un miler d’al•legacions a l’Avantprojecte entre institucions, entitats i particulars de Catalunya i Aragó. La major part corresponien a l’al•legació elaborada per la Plataforma Unitària, que havia estat avalada per centenars de particulars, en les quals es reclamava la nul•litat de l’estudi d’impacte ambiental ja que, en la seva opinió, no es tractava convenientment l’impacte sobre la salut, el paisatge i el desenvolupament socioeconòmic del territori. Per la seva banda ajuntaments catalans i el Consell Comarcal del Pallars Jussà van adaptar l’al•legació elaborada per la Diputació de Lleida que alertava de l’afectació sobre espais d’elevat interès natural i la proximitat a masies. Mentre la Plataforma rebutjava qualsevol alternativa –ja que consideraven la línia innecessària- els ajuntaments continuaven apostant per aprofitar la línia elèctrica Seira-Terrassa.
Un dels ajuntaments que va presentar al•legacions, Tremp, va fer una proposta alternativa que s’escapava del consens general. Consistia en un traçat situat uns quinze quilòmetre més al nord de l’actual, de tal manera que la línia passaria prop de Campo (Osca) i el Pont de Suert (Alta Ribagorça), on aprofitaria una línia existent de 220 kV (que s’hauria d’ampliar) fins a la Pobla de Segur. A partir d’aquest punt connectaria amb la línia d’alta tensió Torre de Cabdella-Sentmenat mitjançant un petit tram de nova construcció. L’alcalde de Tremp, Víctor Orrit (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) defensava aquesta opció per la preexistència d’una línia i perquè milloraria l’evacuació de l’energia hidroelèctrica dels estanys del Pirineu.
La proposta de l’Ajuntament de Tremp va ser rebutjada frontalment per la Plataforma –que temia que obrís la veda a que cada ajuntament defensés un traçat que no el perjudiqués- i per l’alcalde de Pont de Suert i delegat del Govern, Albert Alins.
Unes setmanes més tard es va saber que Red Eléctrica havia rebutjat totes les al•legacions presentades, si bé la decisió final estava en mans del Ministeri d’Indústria.
Denuncien el projecte a la Unió Europea i la Generalitat vol canvis
El 24 de setembre el diari
El Punt Avui informava que els ajuntaments aragonesos i catalans afectats per la línia havien presentant a la Comissió Europea una denúncia contra el projecte de REE per vulneració del dret comunitari. Asseguraven que la línia incomplia la Directiva Europea 92/43 sobre conservació d’hàbitats naturals i flora i fauna silvestres, la Directiva 85/337 sobre avaluació de projectes públics i privats amb repercussió sobre el medi ambient i la Directiva 2009/147 relativa a la conservació d’aus silvestres. Per això reclamaven la nul•litat de l’estudi d’impacte ambiental. Així mateix l’eurodiputat Ramon Tremosa (CiU) va efectuar a final d’octubre una pregunta parlamentària en la que denunciava l’afectació sobre espais de la
XARXA NATURA 2000. Tremosa explicava que la gent del Pallars no s’oposava a aquesta infraestructura però sí al traçat i advertia que passaria molt a prop del castell de Castell de Mur, que havia estat rehabilitat amb fons de la Unió Europea. Davant d’això la Comissió Europea va decidir obrir una investigació sobre l’impacte ambiental de la infraestructura.
A principi de 2012 el Ministeri d’Indústria seguia estudiant les al•legacions a l’Avantprojecte. Mentrestant el 19 de gener el conseller d’Empresa i Ocupació Francesc Mena assegurava, en resposta a una pregunta parlamentària formulada per Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), que negociaria amb el Govern de l’Estat i REE un nou traçat de la línia elèctrica al seu pas pel Pallars Jussà. Mena proposava aprofitar el traçat de línies existents de menys tensió per reduir l’impacte, tot i que no va apuntar cap possibilitat concreta. La Generalitat plantejaria aquesta alternativa a través de l’informe que havia d’emetre a l’Avantprojecte.
Moratòria a noves autoritzacions de línies
El 31 de març el BOE publicava que el Govern de l’Estat suspenia qualsevol autorització administrativa per a la instal•lació de línies elèctriques fins que no s’aprovés una nova planificació de la xarxa de transport. El 30 de juny de 2012 Red Eléctrica hauria d’entregar al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme una proposta de planificació que tingués en compte l’actual situació econòmica i la previsible evolució de la demanda i que es marqués com a objectiu minimitzar els costos de transport. Aquesta moratòria, però, no era extensible als projectes transfronterers com el de la línia Sentmenat-Bescanó-Baixàs.
La Plataforma Unitària va celebrar aquesta decisió ja que, en la seva opinió, obligaria a replantejar tot el projecte de la línia Penyalba-Isona. Consideraven que es tractava d’una “victòria” del moviment opositor tot i que reconeixien que caldria estar atents a la nova planificació.
A finals de 2012 la MAT del Pallars seguia pendent de la resolució de les al•legacions a l’Avantprojecte, pas previ a la seva aprovació, l’elaboració del projecte constructiu, l’expropiació dels terrenys i l’inici de les obres. L’aprovació de l’Avantprojecte, però, no es preveia a curt termini a causa de la moratòria establerta pel Govern de tal manera que seria difícil que la línia fos operativa entre el 2013 i el 2014 com havia previst Red Eléctrica.
Més informació
autopistaelectricano.blogspot.com
www.ree.es