Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LÍNIA ELÈCTRICA DE MOLT ALTA TENSIÓ PENYALBA-ISONA
Moisès Jordi
Esquema de la línia de 400 kV Penyalba-Isona Elaboració: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2012

La moratòria en l’autorització de noves línies elèctriques per part del Govern espanyol fins que hi hagi una nova planificació frena la tramitació de la MAT del Pallars, que està en fase de resolució d’al•legacions a l’Avantprojecte. Mentrestant el Govern català reclama un canvi de traçat que aprofiti les línies elèctriques existents i redueixi l’impacte sobre el medi natural, els pobles i el sector turístic.

Antecedents 2009, 2010, 2011

La línia elèctrica de 400 kV entre Penyalba (Aragó) i Isona (Pallars Jussà) –coneguda en el tram català com la MAT del Pallars-, és un projecte de Red Eléctrica Española (REE) que té la intenció d’interconnectar les línies d’alta tensió d’Aragó amb les de Lleida. En concret permetria unir les línies de 400 kV Teruel-Peñalba i Torre de Cabdella (Pallars Sobirà)-Sentmenat (Vallès Occidental). Aquesta última dóna servei a l’àrea metropolitana de Barcelona i es connecta amb la LÍNIA ELÈCTRICA DE MOLT ALTA TENSIÓ SENTMENAT-BESCANÓ-BAIXÀS, en construcció. Al voltant del recorregut proposat se situen diverses centrals hidroelèctriques, actualment connectades a línies de mitja i baixa tensió. El projecte és hereu de la proposta de línia elèctrica transfronterera entre l’Aragó i Casarilh (França) que es va desestimar el 2004 pel fort impacte ambiental.

A final de 2008 REE va presentar un document inicial on es proposaven una quinzena d’alternatives de traçat i que preveia un recorregut de 150 quilòmetres, dels quals una trentena transcorrerien pel Pallars Jussà a través d’una línia de nova construcció. Les torres tindrien una alçada aproximada de 65 metres. L’objectiu era presentar l’Avantprojecte el 2011 i posar en servei la línia el 2013.

El projecte va topar immediatament amb l’oposició dels ens locals afectats i de la societat civil, que es va organitzar en la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica (formada per ciutadans i entitats d’Aragó i Catalunya). Els opositors alertaven del fort impacte ambiental que tindria i dels efectes sobre l’activitat turística. Els ajuntaments proposaven com a alternativa l’aprofitament de la línia de 110 kV entre Seira (Osca) i Terrassa (Vallès Occidental) que passa per Pont de Muntanyana i Tremp i que estava en desús a causa d’un robatori.

Es presenta l’Avantprojecte
El 17 de gener de 2011 REE va presentar, en una trobada a la Diputació de Lleida l’Avantprojecte de la línia elèctrica Penyalba-Isona. El traçat previst corresponia a l’alternativa C que, en terres catalanes, passaria pels municipis de Tremp, Castell de Mur, Llimiana, Gavet de la Conca i Isona, fins arribar a la subestació de Figuerola d’Orcau (10 hectàrees) que connectarà amb la línia de 400 kV entre Torre de Cabdella i Sentmenat. En el seu recorregut de 30 quilòmetres pel Pallars Jussà creuaria un tram de la Noguera Pallaresa –entre el pantà de Terradets i Tremp- que forma part de l’Espai d’Interès Natural del Montsec. Així mateix passaria a menys d’un quilòmetre dels nuclis de Puiverd (Tremp), Puigcercós (Tremp), Vilamolat de Mur (Castell de Mur) i Figuerola d’Orcau (Isona), si bé es procurava satisfer la distància mínima recomanada per la Unió Europea de 400 metres. En el traçat per Aragó bona part del recorregut aprofitaria les torres de la línia de Casarilh, que es van construir abans que es desestimés el projecte.

Durant la presentació de l’Avantprojecte el delegat de Red Eléctrica a Catalunya, Lluís Pinós, va assegurar que el traçat era el que tenia menys impacte ambiental i que es buscaria el consens amb el territori per incorporar mesures correctores. Pinós va explicar que la línia tenia com a objectiu reforçar l’alimentació del Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV) a l’àrea metropolitana de Barcelona i evacuar la generació elèctrica que es produeix al Pirineu.

Els alcaldes afectats, que estaven presents a la trobada, van manifestar la seva oposició al projecte. Així per exemple l’alcalde de Castell de Mur, Jordi Castells (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC) va explicar que la MAT del Pallars tindria un fort impacte pel patrimoni natural i cultural i es va mostrar sorprès que un dels objectius fos alimentar el FAV, quan el tren de la línia LLEIDA-LA POBLA DE SEGUR funciona amb gasoil. Per la seva banda el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, va anunciar que la institució es posaria al costat dels alcaldes i defensaria l’aprofitament d’algun dels corredors existents. Així mateix una quinzena de membres de la Plataforma Unitària Contra l’Autopista Elèctrica es van manifestar davant de la Diputació de Lleida contra el projecte.
Pintada contra la MAT de Ponent entre Tremp i Talarn Foto: Moisès Jordi
L’Avantprojecte a exposició pública
El mes de maig el Govern espanyol va publicar al BOE (Boletín Oficial del Estado) l’Avantprojecte i l’estudi d’impacte ambiental de la línia elèctrica -amb el traçat anunciat el gener- que se sotmetia a informació pública durant el termini d’un mes. El president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Xavier Pont (Convergència i Unió, CiU), va lamentar que s’hagués publicat al BOE pocs dies abans de les eleccions municipals ja que això dificultava la presentació d’al•legacions a causa del buit de poder que es produïa. Aquesta crítica era compartida, també, pel delegat del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, Albert Alins. Finalment el Govern espanyol va ampliar el termini un mes més, fins el 15 de juliol.

El 17 de juliol diversos centenars de persones es van manifestar a Tremp en contra de la línia elèctrica convocats per la Plataforma Unitària. Pocs dies després es va saber que en total s’havien presentat un miler d’al•legacions a l’Avantprojecte entre institucions, entitats i particulars de Catalunya i Aragó. La major part corresponien a l’al•legació elaborada per la Plataforma Unitària, que havia estat avalada per centenars de particulars, en les quals es reclamava la nul•litat de l’estudi d’impacte ambiental ja que, en la seva opinió, no es tractava convenientment l’impacte sobre la salut, el paisatge i el desenvolupament socioeconòmic del territori. Per la seva banda ajuntaments catalans i el Consell Comarcal del Pallars Jussà van adaptar l’al•legació elaborada per la Diputació de Lleida que alertava de l’afectació sobre espais d’elevat interès natural i la proximitat a masies. Mentre la Plataforma rebutjava qualsevol alternativa –ja que consideraven la línia innecessària- els ajuntaments continuaven apostant per aprofitar la línia elèctrica Seira-Terrassa.

Un dels ajuntaments que va presentar al•legacions, Tremp, va fer una proposta alternativa que s’escapava del consens general. Consistia en un traçat situat uns quinze quilòmetre més al nord de l’actual, de tal manera que la línia passaria prop de Campo (Osca) i el Pont de Suert (Alta Ribagorça), on aprofitaria una línia existent de 220 kV (que s’hauria d’ampliar) fins a la Pobla de Segur. A partir d’aquest punt connectaria amb la línia d’alta tensió Torre de Cabdella-Sentmenat mitjançant un petit tram de nova construcció. L’alcalde de Tremp, Víctor Orrit (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) defensava aquesta opció per la preexistència d’una línia i perquè milloraria l’evacuació de l’energia hidroelèctrica dels estanys del Pirineu.

La proposta de l’Ajuntament de Tremp va ser rebutjada frontalment per la Plataforma –que temia que obrís la veda a que cada ajuntament defensés un traçat que no el perjudiqués- i per l’alcalde de Pont de Suert i delegat del Govern, Albert Alins.

Unes setmanes més tard es va saber que Red Eléctrica havia rebutjat totes les al•legacions presentades, si bé la decisió final estava en mans del Ministeri d’Indústria.

Denuncien el projecte a la Unió Europea i la Generalitat vol canvis
El 24 de setembre el diari El Punt Avui informava que els ajuntaments aragonesos i catalans afectats per la línia havien presentant a la Comissió Europea una denúncia contra el projecte de REE per vulneració del dret comunitari. Asseguraven que la línia incomplia la Directiva Europea 92/43 sobre conservació d’hàbitats naturals i flora i fauna silvestres, la Directiva 85/337 sobre avaluació de projectes públics i privats amb repercussió sobre el medi ambient i la Directiva 2009/147 relativa a la conservació d’aus silvestres. Per això reclamaven la nul•litat de l’estudi d’impacte ambiental. Així mateix l’eurodiputat Ramon Tremosa (CiU) va efectuar a final d’octubre una pregunta parlamentària en la que denunciava l’afectació sobre espais de la XARXA NATURA 2000. Tremosa explicava que la gent del Pallars no s’oposava a aquesta infraestructura però sí al traçat i advertia que passaria molt a prop del castell de Castell de Mur, que havia estat rehabilitat amb fons de la Unió Europea. Davant d’això la Comissió Europea va decidir obrir una investigació sobre l’impacte ambiental de la infraestructura.

A principi de 2012 el Ministeri d’Indústria seguia estudiant les al•legacions a l’Avantprojecte. Mentrestant el 19 de gener el conseller d’Empresa i Ocupació Francesc Mena assegurava, en resposta a una pregunta parlamentària formulada per Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), que negociaria amb el Govern de l’Estat i REE un nou traçat de la línia elèctrica al seu pas pel Pallars Jussà. Mena proposava aprofitar el traçat de línies existents de menys tensió per reduir l’impacte, tot i que no va apuntar cap possibilitat concreta. La Generalitat plantejaria aquesta alternativa a través de l’informe que havia d’emetre a l’Avantprojecte.

Moratòria a noves autoritzacions de línies
El 31 de març el BOE publicava que el Govern de l’Estat suspenia qualsevol autorització administrativa per a la instal•lació de línies elèctriques fins que no s’aprovés una nova planificació de la xarxa de transport. El 30 de juny de 2012 Red Eléctrica hauria d’entregar al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme una proposta de planificació que tingués en compte l’actual situació econòmica i la previsible evolució de la demanda i que es marqués com a objectiu minimitzar els costos de transport. Aquesta moratòria, però, no era extensible als projectes transfronterers com el de la línia Sentmenat-Bescanó-Baixàs.

La Plataforma Unitària va celebrar aquesta decisió ja que, en la seva opinió, obligaria a replantejar tot el projecte de la línia Penyalba-Isona. Consideraven que es tractava d’una “victòria” del moviment opositor tot i que reconeixien que caldria estar atents a la nova planificació.

A finals de 2012 la MAT del Pallars seguia pendent de la resolució de les al•legacions a l’Avantprojecte, pas previ a la seva aprovació, l’elaboració del projecte constructiu, l’expropiació dels terrenys i l’inici de les obres. L’aprovació de l’Avantprojecte, però, no es preveia a curt termini a causa de la moratòria establerta pel Govern de tal manera que seria difícil que la línia fos operativa entre el 2013 i el 2014 com havia previst Red Eléctrica.


Més informació
autopistaelectricano.blogspot.com
www.ree.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Pallars Jussà