Dilluns 17 de Desembre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DEL BARRI DEL REC (IGUALADA)
Alfons Recio
Transformació urbana del barri del Rec (Igualada) Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2011

El futur del barri del Rec d’Igualada resta pendent de la constitució del Consell Assessor Urbanístic creat el febrer de 2011. Mentre el POUM, en aprovació inicial, proposa reconvertir els usos industrials en residencials i comercials i crear una nova estructura urbana, associacions, adobers i veïns d’Igualada aposten per mantenir els valors històrics i patrimonials del Rec, i també l’entramat tradicional de carrerons.


Igualada, capital de la comarca de l’Anoia, es localitza a la Depressió Central Catalana entre la Serra Prelitoral i els altiplans de la Segarra, a la fossa fluvial de la conca d’Òdena. El territori de la conca es reparteix entre set municipis que fan conurbació amb Igualada, i que representen el 58,2% de la població comarcal. A Igualada, segons el padró de 2010, es comptaven 39.149 habitants.

L’origen del barri del Rec
Al sud del terme municipal d’Igualada, entre el centre històric i el riu Anoia, es troba l’antic barri industrial del Rec, en el qual històricament s’han localitzat les indústries adoberes, una activitat força dependent de l’aigua.

El barri del Rec* té el seu origen en una sèquia, inicialment excavada a terra, que es feia servir per dur aigua al molí de l’Abadia i les hortes de la riba esquerra del riu Anoia. Malgrat que l’activitat adobera, documentada a partir del segle XIV, s’inicia a l’interior de les muralles** d’Igualada aprofitant les aigües freàtiques***, gradualment i per aprofitar la sèquia els edificis adobers es van anar inserint entre les hortes. Al segle XVIII, el llit del rec ja era de pedra i amb parets laterals, sobre les quals es van assentar algunes fàbriques adoberes que van fer necessària la instal•lació dels contraforts característics del barri del Rec****. Al llarg del segle XIX el nombre d’adoberies al Rec va anar creixent i també s’hi van instal•lar altres fàbriques, vapors i cotoneres, fins a configurar el primer barri industrial d’Igualada, situat entre les muralles i el riu. El barri, situat en una terrassa fluvial inclinada cap al riu, va dibuixant una forma de fus al llarg del traç de la sèquia.

Evolució de la indústria adobera a Igualada
El principal impuls de la indústria adobera es rep en el marc de la Primera Guerra Mundial subministrant pell per a botes militars. En aquest mateix moment, s’inicia la mecanització de les fàbriques, i les adoberies es multipliquen. Al llarg dels anys trenta la crisi econòmica mundial, la Guerra Civil i la postguerra condueixen a la indústria adobera a un període de crisi, superat a partir dels anys cinquanta gràcies al proteccionisme del mercat. En aquells anys, ja es comptaven prop de 250 adoberies, xifra que representava el 40% de les existents a l’Estat espanyol, i produïen, sobretot, sola de sabata de cuir.

A partir dels anys vuitanta, amb la introducció de la sola de goma, amb la competència emergent amb els països asiàtics i amb l’elevat cost del sanejament de les aigües residuals, el sector adober va entrar en un lent procés de declivi. Amb l’actual crisi, diverses indústries es troben en processos d’ERO o fins i tot han cessat. Segons dades de l’Informe Econòmic anual de l’Anoia de l’any 2010, l’any 2008 el sector adober ocupava encara a 482 persones, contra les 660 de deu anys abans. Amb tot, actualment el Rec disposa encara d’un estoc d’edificis sense ús i en estat de deteriorament, que conviuen amb una vintena de fàbriques que encara funcionen. D’altra banda, un parell d’antigues adobaries, però, hi han estat restaurades i acullen empreses de disseny i arts gràfiques. Puntualment, també s’ha realitzat alguna operació de reconversió d’adoberies en bloc d’habitatges, de les quals s’ha conservat la façana original. Així mateix, el Museu de la Pell ocupa dos edificis històrics: l’adoberia de Cal Granotes i el vapor de Cal Boyer. Recentment, també s’ha fet públic el projecte de Museu de la Premsa, promogut pel grup Godó, que s’instal•larà en l’edifici de La Cotonera, de propietat municipal.

La reconversió del barri
Amb tot, el Rec esdevé obsolet pel que fa als usos industrials més moderns, ja que els edificis més antics no estan ben conservats i l’estructura de carrers hi dificulta l’accés dels transportistes*****.

A partir dels anys vuitanta, l’Ajuntament d’Igualada va aplicar una sèrie de polítiques públiques de transformació del rec. El Pla general d’ordenació urbana (PGOU) del 1986 va intentar revalorar la façana de riu per mitjà d’un pla especial per al barri del Rec. Així, el 1989 es va aprovar el Pla especial de vialitat de les adoberies, amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat i la vialitat interna del barri i alhora preservar-ne la façana urbana. Una de les accions més destacades del pla, que es va anar desenvolupant al llarg dels anys noranta, va ser l’obertura de la ronda del Rec, amb un traç ample, perimetral al barri i en paral•lel al riu i a la séquia, així com altres operacions d’eixamplament o prolongació de carrers, com el de Joan Godó o la baixada de Sant Nicolau. La nova ronda pretenia donar resposta a les necessitats de transport en camió i el trànsit en general.

En aquest context, també es va soterrar bona part del rec –també per minimitzar-ne la pèrdua d’aigua– i és va urbanitzar la plaça Joan Mercader.

Des del punt de vista dels valors patrimonials, més endavant ja en l’any 2005, es va aprovar definitivament el Pla especial de protecció i conservació del patrimoni arquitectònic i catàleg, al terme municipal d'Igualada, per conservar els elements singulars destacats, una vintena dels quals corresponents al Rec.

Tanmateix, l’any 2006 es va aprovar inicialment el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC (PDU) DE LA CONCA D’ODENA, que inicialment proposava el trasllat de les fàbriques del barri adober a uns terrenys del municipi de Vilanova del Camí, a la riba dreta del riu, en un nou polígon industrial on es podria seguir utilitzant la depuradora dels adobers construïda l’any 2005. No obstant això, les resistències de la regidoria de Medi Ambient de Vilanova del Camí a acollir aquestes indústries, així com la voluntat del l’Ajuntament de no ocupar aquells terrenys de valor agrícola van fer que finalment es descartés la proposta. A canvi, el PDU, en la seva aprovació definitiva l’any 2008, incorporava un nou sector de creixement d’ús mixt entre Santa Margarida de Montbui i Igualada, però ja no necessàriament orientat a acollir les indústries sortints del Rec.

El PDU també recollia la necessitat de transformació de la façana del riu Anoia, que implicaria la reconversió de 16 ha d’usos industrials en residencials i terciaris, tot protegint una vintena d’edificacions històriques.
La ronda del Rec i diverses indústries adoberes Foto: Laura Monso
El Rec en el POUM d’Igualada
L’any 2006 l’Ajuntament d’Igualada iniciava l’elaboració d’un nou PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM), amb l’objectiu d’adaptar el planejament de la ciutat al nou context socioeconòmic en què la industria tradicional va perdent pes econòmic, per catalitzar el pas d’una ciutat manufacturera cap a una de serveis avançats i de representació industrial tecnològica. Alhora, es volia capacitar la ciutat com a pol destacat en el sistema de ciutats mitjanes de Catalunya i reforçar-ne el paper de capital comarcal, a partir d’un paper més cabdal en el pes demogràfic –fixant una capacitat de 90.000 habitants– i de la seva capacitat de proporcionar serveis a escala supramunicipal.

Pel que fa al barri del Rec, aquest era vist al POUM com una de les peces urbanes amb més capacitat de transformació cap a usos residencials i terciaris, atès que el terme municipal d’Igualada (8,2 km2), limitat i gairebé del tot urbanitzat, no permetia nous creixements. Aquesta transformació es feia bàsicament a partir de plans de millora urbana i també d’algun pla d’actuació urbanística. Entre tots, es podien aixecar fins a 2.665 habitatges. Tanmateix, per la seva posició central respecte de la conurbació de la conca d’Òdena, el barri del Rec podia esdevenir un centre d’atracció de serveis i d’equipaments de grans dimensions. Per tal d’assegurar la preservació dels edificis catalogats en el Pla especial de protecció i conservació del patrimoni arquitectònic, el POUM proposava encabir-hi aquests grans equipaments locals i comarcals.

Per dur a terme la transformació dels usos industrials al barri del Rec, la intervenció proposada incidia força en la renovació i ampliació de l’estructura de carrers i la creació de nous espais oberts i parcs, tot creant una nova lògica ortogonal que superés l‘antiga trama de carrerons i que formés unes noves illes com un eixample sobre les quals vertebrar les noves edificacions residencials. Alhora, s’identificava el conjunt d’edificacions que es volia mantenir, que es corresponia amb les catalogades, i se n’afegien algunes més. Per tant, es proposava obrir nous carrers i ampliar-ne altres, tant en sentit nord-sud com en paral•lel al riu, d’est a oest.

Pel que fa a la vialitat nord-sud, enteses com a vies de penetració des de la ciutat fins al front fluvial, hi destaquen la prolongació del l’avinguda Balmes i les prolongacions dels carrers Sant Antoni Franch i d’Orient, tots tres fins al front fluvial. També s’ampliava la secció de tres carrers més.

En sentit est-oest, l’operació més destacada consistia en l’obertura d’un nou eix sobre el qual estructurar la nova trama urbana del Rec. El vial no seria inferior a 15 m d’amplada i seguiria la lògica general de la trama igualadina que històricament ha generat noves avingudes en paral•lel al camí de Barcelona. A més, s’ampliaven i prolongaven cinc carrers més, paral•lels al nou eix estructurador, i s’obria un segon vial al sector més a l’est del Rec.

Pel que fa als espais oberts, es proposava articular un parc lineal resseguint el traçat del riu Anoia i qualificant de zona verda tot l’espai situat entre la ronda del Rec i el riu.

Cal dir, no obstant això, que en una versió inicial elaborada per l’equip redactor del POUM i que finalment va ser descartada, la intervenció que es proposava al Rec es basava en operacions de cirurgia urbana en la qual puntualment s’obria algun tram de carrer i se substituïen algunes edificacions puntuals en mal estat o no adaptables a usos residencials.

La participació ciutadana en el futur del Rec
El juliol del 2008, amb els vots favorables del grup municipal de l’Entesa per Igualada (formada pel Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC i Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), del Partit Popular (PP) i amb l’abstenció de Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el ple municipal va donar el vistiplau a l’avanç del pla i al pla de participació ciutadana. En el procés de participació es van recollir 65 propostes, una de les quals, acompanyada de 137 signatures, demanava que el conjunt del barri del Rec fos declarat com a bé cultural d’interès nacional (BCIN) i que les futures edificacions respectessin l’estètica preexistent. També es va proposar que el Rec esdevingués un barri de vocació sociocultural i recreativa. Coincidint amb la fi del procés de participació, part del grup de veïns que signaven la proposta es van constituir en l’associació Amics del Rec, amb l’objectiu de preservar el caràcter singular del barri.

Tanmateix, a Igualada, en el marc d’un creixent interès social pel Rec, algunes firmes de moda van endegar, el novembre de 2009, la iniciativa REC.0, i van transformar durant un cap de setmana les antigues adoberies en botigues efímeres de disseny on liquidar estocs, enllaçant amb la tradició que Igualada tenia d’oferir botigues “outlet”. L’esdeveniment anava acompanyat d’activitats culturals integrades als carrerons del Rec, com exposicions, performances, projeccions, concerts, etc.

Pocs dies abans de l’aprovació inicial del POUM i un cop es va haver filtrat una part dels documents, Amics del Rec va redactar un manifest en què, malgrat reconèixer la necessitat d’un nou planejament, apostaven per la conservació integral del barri, tant dels edificis destacats com de l’estructura de carrerons i passatges, en contraposició a la proposta del POUM que, segons Amics del Rec, superposava en el barri una nova trama d’eixample amb noves avingudes i l’ampliació de molts carrerons. Per l’associació, la proposta era contrària a l’essència del Rec en prioritzar la mobilitat rodada per sobre de la de vianants, i la considerava un atac al símbol del passat industrial d’Igualada. Per contra, veien el Rec com a un espai d’oportunitat per acollir usos moderns en un context singular.

Amb tot, el dia 30 de desembre de 2009, amb els vots favorables de l’Entesa i el PP, i amb l’abstenció d’ERC i CiU, el POUM va ser aprovat inicialment i va començar un període d’exposició pública de 45 dies.

L’aprovació inicial del POUM mobilitza entitats i veïns
Amb l’aprovació inicial, alguns dels agents territorials van manifestar-se contraris a les propostes que feia el POUM en relació amb el barri adober.

El Gremi de Blanquers d’Igualada es mostraven preocupats per si les execucions dels plans de millora urbana (PMU) no generaven les plusvàlues suficients per fer econòmicament viable el trasllat de les seves empreses a altres sectors de la ciutat, i alhora, criticaven que no es pensés en cap zona per ubicar de nou les adoberies. També volien que qualsevol intervenció en el Rec és fes preservant-ne els valors patrimonials industrials i van demanar allargar el període per fer al•legacions fins als seixanta dies. En el mateix sentit, Francesc Sabaté i Saumell, president del Gremi de Constructors i Promotors d’Obres de l’Anoia, va criticar que el POUM feia una proposta excessiva de zones verdes i equipaments i que l’estudi econòmic estava fet amb preus del 2006, previs a la crisi econòmica.

Tots els grups polítics de l’oposició en conjunt van fer valoracions negatives del POUM aprovat. D’aquesta manera, malgrat que el PP al principi de gener del 2010 havia defensat públicament el seu vot favorable a l’aprovació i la necessitat d’una intervenció en el Rec, atesos els espais per a equipaments que la ciutat guanyava, a començament del mes de febrer de 2010 va manifestar la necessitat de deixar sense efecte l’aprovació inicial perquè posava en dubte la viabilitat econòmica dels PMU per als propietaris i això feia que el POUM fos un document no operatiu. Pocs dies després, el PP va presentar una moció per debatre en el ple la possibilitat de retirar el POUM.
Una imatge del Rec, en un dels trams destapats Foto: Laura Monso
CiU, que es va manifestar també favorable a la retirada, tenia por que es perdés la vocació industrial de la ciutat i que tot plegat alimentés la falta d’alternatives d’ubicació dels blanquers. Pel que fa a ERC, es mostrava crítica per la falta de consens. A més, ERC va proposar al grup de l’Entesa una sèrie de modificacions en el POUM respecte del Rec a canvi de la seva abstenció****** en el ple on es discutiria la retirada del la, amb la finalitat de poder tirar endavant el procediment. ERC demanava el manteniment del patrimoni històric i arquitectònic i alhora una zona de nova localització de les indústries adoberes, i la garantia que el trasllat tingués prou viabilitat econòmica del seu trasllat.

La retirada del POUM deixa sense efecte les propostes per al Rec
Quan l’Entesa no va arribar a cap acord amb ERC, l’alcalde Jordi Aymamí (PSC) va convocar el ple per al 24 de febrer de 2010. Durant la sessió es va acordar la retirada del POUM per 11 vots a 10.

Segons el regidor d’urbanisme Antoni Pàmies (PSC), aquesta retirada impedia la participació ciutadana per mitjà de la presentació d’al•legacions, que podrien haver comporat canvis. En relació amb el Rec, Pàmies va comentar que el pla suposava un bon moment per afrontar i resoldre algunes de les problemàtiques seculars de la ciutat, com era el futur d’una zona industrial obsoleta a través d’una important reforma interior que adaptés aquest barri a les condicions del segle XXI i l’articulés de nou amb la resta de la ciutat. Segons Pàmies, no es perdia l’essència del Rec, ja que es conservava el patrimoni arquitectònic més destacat i únicament s’ensorraven els edificis que no tenien valor arquitectònic. Pàmies també va posar en dubte l’argumentació de la viabilitat econòmica fent una comparació amb el desenvolupament residencial de baixa densitat del pla de la Massa, la viabilitat del qual ningú no havia dubtat, i va afirmar que s’havia polititzat el rebuig al POUM per la proximitat de les eleccions municipals, a un any vista.

Pel que fa a Amics del Rec, que aquells dies encara havia anat treballant en la redacció de les seves al•legacions, malgrat la retirada les van presentar acompanyades de 1.214 signatures. Hi demanaven que es considerés l’alternativa d’intervenció descartada en el POUM i s’hi incorporava una llista d’edificis singulars destacats que calia protegir. A parer d’ells, la retirada era vista com una oportunitat però també com un risc, ja que les llicencies que permetien l’enderroc d’alguns edificis tornaven a estar vigents. Per aquesta raó, en la seva al•legació també demanaven l’adopció d’un acord de suspensió de tramitacions de llicències d’enderroc.

I després de la retirada?
Malgrat que la tensió política en relació amb el Rec va decréixer un cop passat l’episodi del POUM, Amics del Rec i els organitzadors del Rec.0 van seguir les seves activitats de promoció del barri.

Pel que fa a les pop up stores, se’n van organitzar quatre més entre el juny de 2010 i el novembre de 2011 al llarg de les quals van créixer els espais amb boutique així com també l’afluència de compradors fins arribar

Per la seva banda, el govern municipal va impulsar la creació del Consell Assessor Urbanístic Municipal, constituït pels grups polítics amb presència a l’Ajuntament, sindicats i associacions locals empresarials i culturals, on debatre els projectes més importants de la ciutat i especialment el cas del Rec. La seva creació es va aprovar per unanimitat en el ple municipal de febrer de 2011.

El març de 2011, un cop es van haver definit els partits polítics que es presentaven a les eleccions locals de 2011, Amics del Rec va enviar una carta a tots els partits en què demanava que en el seu programa concretessin el projecte específic per al Rec, i sis dies abans de les eleccions van organitzar un debat en una de les adoberies, per tractar en exclusivitat les propostes sobre el Rec amb els candidats dels partits que participaven en les eleccions municipals.

Pel que fa al projecte del PSC respecte del Rec, Aymamí va anunciar que calia compaginar modernitat i capacitat per créixer en població però amb respecte pel patrimoni i vigilant la generació de prou plusvàlues per assegurar el trasllat dels blanquers. Segons CiU, el Rec havia d’acollir una nova zona comercial i empresarial. ERC-Reagrupament.cat apostava per un urbanisme industrial que generés un eix cultural i museístic singular i una nova façana urbana, a fi de crear un marc urbà únic que pugui encabir professionals del disseny, creadors artístics i nous usos comercials. ICV apostava per la urbanització d’un nou passeig al Rec i la per reordenar el barri de manera que esdevingués un important node cultural. Per la seva banda, el PP preferia que fos el Consell Assessor Urbanístic qui definís el futur del Rec però amb el Pla especial de protecció del patrimoni d’Igualada com a eina jurídica destacada.

Resultats electorals i previsions
Els resultats electorals van portar a l’alcaldia el candidat de CiU, Marc Castells, coalició que va aconseguir 10 regidors. El PSC en va treure 5, 2 ERC-RCat, 2 el PP, 1 ICV-EUiA i 1 la Plataforma per Catalunya (PxC).

Durant la segona meitat de 2011 va continuar pendent la constitució del Consell Assessor Urbanístic, de tal manera que no es va debatre sobre el futur del POUM d’Igualada i les propostes de transformació per al Rec.

El 16 de desembre els propietaris d’una de les adoberies del barri del Rec, Cal Badia, van enderrocar l’immoble al•legant el perill d’ensorrament. L’associació Amics del Rec va lamentar la pèrdua al considerar que constituïa un exemple únic d’arquitectura industrial del segle XX i que estava situat en un espai estratègic per la composició del barri, davant del riu Anoia. L’entitat recordava que havien reclamat a l’Ajuntament la preservació d’aquest edifici sense èxit. Així mateix proposaven la realització d’un pla que regulés l’ordenació urbanística, la protecció dels elements patrimonials i els nous usos i que garantís la dinamització del barri.

Més informació
www.amicsdelrec.org
www.curtidores-igualada.com

* Parlem de Rec, amb majúscula, per referir-nos a l’espai urbà, al barri. Mentre que rec, amb minúscula, es refereix a la séquia, a la infraestructura.

** Moisès, J., “El Proyecto de ciudad en la valorización de sistemas productivos tradicionales. El caso de la industria del curtido de la piel en Igualada”. Ponència a les II jornadas de Geografia Económica, Salamanca 2006.
(
http://age.ieg.csic.es/geconomica/IIJornadasGGESalamanca/Moises_Jordi.pdf)

*** L’activitat requereix molta aigua per dur a terme el blanqueig i l’adob de la pell

**** Puig, M. El Rec d’Igualada, a Miscellanea Aqualatensia, núm. 12, p. 353-385. Igualada, 2006

***** És habitual veure com des de les fàbriques els toros baixen pels carrerons transportant les piles de pell fins als camions estacionats en carrers més amples.

****** Amb l’abstenció d’ERC, que disposava de 3 regidors, els 10 vots de l’Entesa superarien la suma dels 6 de CiU i els 2 del PP, sobre els 21 vots potencials del Ple de l’Ajuntament.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Anoia