Dissabte 16 de Desembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA PLAÇA DE BRAUS DE LES ARENES (BARCELONA)
Montserrat Mercadé
Vista frontal del centre comercial Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2011

El 24 de març de 2011 s’inaugura el centre comercial Arenas i l’endemà mateix s’obre al públic. Les obres han estat aturades nou mesos a causa de les dificultats de finançament i l’encariment del pressupost d’execució, fins a gairebé el doble del pressupost inicial, de quasi 200 MEUR.


Antecedents 2008

Amb una capacitat propera als 15.000 espectadors, la plaça de braus de Les Arenes de Barcelona es va inaugurar el 29 de juny de l’any 1900 i va estar en funcionament fins a l’any 1977. És una obra d’estil mudèjar de l’arquitecte August Font i Carreras (1846-1924), alumne d’Elies Rogent i Amat. Es troba situada a la plaça Espanya, a l’illa de cases de l’eixample delimitada pels carrers Tarragona, Diputació, Gran Via i Llançà.

Després de diversos canvis sobre la figura de planejament que regia l’àmbit, qualificat pel Pla general metropolità (PGM) de 1976 d’equipaments (clau 7a), l’any 2005 s’aprovà definitivament la modificació del pla especial, per tal que el projecte presentat l’abril del 2003 pogués donar-hi compliment. Es justificava aquesta modificació per qüestions de caràcter jurídic i també arquitectònic, en relació amb l’accessibilitat, l’encaix urbà i l’optimització de la cúpula esfèrica.

A la fi, l’octubre de l’any 2003 es va posar la primera pedra del que havia de ser la reconversió de l’antiga plaça de braus en el nou centre comercial, que es va acabar anomenant Arenas. Al final del 2008 es va començar a configurar un escenari complicat per a la finalització de les obres a causa de la crisi immobiliària i financera, que va afectar molt especialment la promotora del complex, Sacresa, la qual va d’haver de vendre l’obra a la immobiliària Metrovacesa el desembre d’aquell mateix any per poder afrontar la falta de liquiditat. Tot i que la compra del complex per part de Metrovacesa no havia de suposar un canvi de calendari, les dificultats de finançament per al projecte així com l’encariment del cost a causa de la complexa rehabilitació de la façana de l’edifici van comportar la paralització de les obres a principi del 2009. Fins en aquell moment ja s’havien portat a terme els fonaments de l’edifici, s’havia restaurat la façana d’estil mudèjar, s’havia instal•lat l’estructura de la coberta i també s’havia construït adjacent al cilindre de la plaça un edifici, E-Fórum, que s’havia de destinar a oficines. Així, doncs, es calculava que prop del 80% de les obres del complex ja estaven fetes.

Passats cinc mesos, el juliol del 2009, encara no s’havia trobat una solució a l’aturada de les obres, tot i que Metrovacesa confiava a trobar un pacte que permetés desblocar la situació. L’Ajuntament estava disposat a permetre que, en qüestió de mesos, s’obrís el bloc d’oficines adjacent al cilindre, E-Fòrum, situat al carrer Llançà, i el de l’aparcament soterrani, que es podria rematar ràpidament, mitjançant llicències provisionals; així mateix, també donaria llum verd a la instal•lació de lones publicitàries a la façana circular. El que quedava descartat era la possibilitat d’augmentar la superfície comercial, tal com va manifestar l’Ajuntament en la comissió municipal de promoció econòmica, reunida el mes de juliol d’aquell any.
El centre comercial des del mirador Foto: Moisès Jordi
Represa de les obres
El novembre de 2009, quan ja feia nou mesos que les obres estaven aturades, hi va començar a haver indicis de represa, tot i que l’empresa ho negava, argumentant que la preocupació pels danys que podia haver patit l’estructura de la cúpula obligava a executar una anàlisi de les bigues de fusta de la torre mirador, que havien quedat durant llarg temps a la intempèrie. Malgrat la negativa de la represa, sí que és cert és que al llarg de l’any 2010 les obres per acabar el complex comercial van continuar.

Finalment, la inauguració va tenir lloc el 24 de març del 2011 i l’obertura al públic l’endemà mateix, el 25. Va obrir les portes amb un 96% de la superfície destinada a ús comercial ja llogada.

Es desconeix la xifra real del cost total, ja que la suma de la crisi immobiliària i financera, juntament amb la complexitat del projecte van disparar el pressupost. No obstant això, els 100 MEUR inicialment previstos gairebé es van doblar, fins a acostar-se gairebé a 200 MEUR.

El nou centre obre portes
El nou centre comercial, el cinquè a la ciutat de Barcelona, és un edifici de 104.576 m² construïts, distribuïts en sis plantes sobre rasant i quatre a sota. Tres plantes es destinen a usos comercial i les altres tres a usos lúdics i d’oci; les quatre plantes soterrades es fan servir com a aparcament d’automòbils (1.100 places) i de motocicletes (324 places). De l’edifici destaca, a més de la de la façana restaurada, la nova coberta, que en forma de cúpula, una de les més grans d’Europa (90 m de diàmetre), levita sobre la façana, de la qual queda desvinculada a nivell estructural i formal.

El centre comercial havia d’acabar donant cabuda a 116 locals comercials, 8 restaurants emplaçats al perímetre de la cúpula, 12 sales de cinema del grup Balañá amb 2.400 butaques, i a la quarta planta, un gimnàs balneari de la cadena Metropolitan i el museu del Rock, impulsat per Jordi Tardà i inaugurat el 31 de març pel conseller de cultura, Ferran Mascarell. El gimnàs, que disposarà d’una pista de fúting de 300 m que circumval•la la planta, no es preveia obrir fins al juny.

La superfície destinada a lloguer era de 30.941 m² i es distribuïa en 16.277 m d’ús comercial i 14.664 m destinats a l’ús lúdic i d’oci. A la part central de la planta de la cúpula s’emplaçava un espai de 2.600 m² destinats a esdeveniments de caràcter cultural i comercial, llogat pel grup Flaqué. De fet, aquest espai entrarà en funcionament del 29 de juny a l’1 de juliol de 2011 amb el Gamelab, la principal cita del videojoc de l’Estat espanyol en què es preveu una assistència de 2.000 persones al congrés. L’edifici d’oficines annex,  E-Fórum, en principi serà ocupat gairebé del tot per l’agència tributària.
Maqueta del centre comercial Les Arenas Font: Metrovacesa
Entre les singularitats de l’edifici, a més de la façana i de la cúpula, destaca el passeig circular de 12 m d’amplada i 300 de llargària a la coberta, al qual es pot accedir tant des de l’interior (amb escales mecàniques) com des de l’exterior (amb ascensor), fet que el converteix en un excel•lent mirador sobre la ciutat de Barcelona (vistes en 360o).

L’oferta comercial se suma a la dels altres grans centres comercials de la ciutat i el seu contingut ha de ser bastant semblant a tots, amb la presència de firmes com D-Conti, Mango, Tous, Nespresso, Orange, Desigual, Trucco, Misako, Veritas, etc. De la superfície en lloguer, només el 25% està destinat a usos comercials, i hi predomina el petit comerç, el qual representa el 90% de les 110 botigues obertes. Pel que fa a les dimensions, la majoria de locals no supera els 1.000 m². Els locals més grans els ocupa el supermercat Mercadona, situat a la primera planta soterrània, o la cadena FNAC, a la mateixa planta que el súper.

Complex amb gran capacitat d’atracció de visitants
Atès l’emplaçament tan cèntric del centre comercial Arenas, s’esperava que l’afluència de visitants rondés els 10 milions de persones. Aquesta gran afluència podria causar problemes de mobilitat, sobretot en les èpoques en què es coincidís amb altres esdeveniments de la Fira, i alhora suposava la necessitat de fer canvis de sentit en les direccions dels carrers adjacents.

Per tal que l’accés al centre comercial Arenas no es fes bàsicament amb transport privat, en el projecte ja es va reduir el nombre de places d’aparcament. De fet, l’emplaçament del centre comercial és tan cèntric que aquesta característica facilita un accés amb transport públic òptim: línies d’autobús, metro (Espanya) i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Així mateix, per millorar-lo encara més, es va obrir un nou accés a l’intercanviador de les línies 1 i 3 del metro i FGC al subsòl del centre, un mes després de la inauguració del centre.

La gran afluència de visitants el primer dia d’obertura al públic, estimats en més de 60.000, va complicar la circulació, sobretot als carrers d’Aragó i Tarragona. Quedava pendent de comprovar si, un cop superada la “curiositat” inicial i amb l’obertura de l’accés directe del metro al centre, es reproduirien les complicacions de trànsit.

La integració del centre comercial en el comerç de proximitat de Sants
L’anunci de l’obertura d’aquest nou centre comercial no va ser ben rebuda, d’entrada, pel comerç de proximitat de Sants, ja que la seva presència podria perjudicar-ne la pervivència. Amb el temps, els afectats han acabat veient el centre com una oportunitat, i n’han sabut valorar la competència com un imant de nou públic cap a la zona de comerç de Creu Coberta, segons declaracions del president de l’Associació de Comerciants de la Creu Coberta, Lluís Llanas. Així mateix, Llanas denunciava que no s’havia resolt l’aspiració de connectar bé el centre amb l’eix comercial, petició que seguia viva, amb l’objectiu de permetre la convivència entre els dos models de comerç i de garantir l’equilibri de competències entre formats, segons les paraules mateixes de Lluís Llanas. El centre comercial Arenas Barcelona es va integrar com a membre de ple dret a l’Associació de Comerciants de Creu Coberta per tal de poder interactuar amb el comerç del barri.

Els representants de l’Associació demanaven a l’Ajuntament que portés a terme la reforma urbanística pendent, que contribuiria a millorar el tram més pròxim d’aquesta via a la plaça d’Espanya i que suposaria l’obertura del carrer Diputació.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès
Fotogaleria relacionada