Dissabte 29 d ' Abril de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE L’HOSPITAL DE SANT JOAN (REUS)
Elisabet Sau
L'antic hospital i el carrer de Sant Joan Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2011

El nou equip de govern de l’Ajuntament de Reus, format per CiU, refà el projecte urbanístic de l’antic Hospital de Sant Joan que pretén requalificar part del sector d’equipaments a residencial, comercial i zona verda. El març de 2011 s’havia aprovat inicialment la modificació del POUM amb l’abstenció de CiU. Mentrestant els serveis de l’antic hospital es traslladen al nou edifici ubicat a la zona del Tecnoparc, a Bellissens, inaugurat el juliol de 2010.

Reus, la capital de la comarca del Baix Camp forma part d’una de les àrees urbanes (107.000 habitants, el 2010) més dinàmiques de Catalunya. Com a vèrtex del triangle urbà tradicional que forma amb Tarragona (Tarragonès) i Valls (Alt Camp) manté el reconeixement com a capital comarcal i pol urbà tot i que darrerament la projecció d’aquestes tres ciutats s’ha vist amplificada amb el desenvolupament urbà, industrial i turístic d’altres municipis, com és el cas de Vila-seca i de Salou (Tarragonès), que han enrobustit el pes d’aquesta àrea formada per l’empenta de les tres ciutats històriques i de les emergents.

L’Hospital Universitari de Sant Joan estava ubicat als carrers Vapor Nou, Sant Joan i avinguda President Companys i ocupava un solar d’uns 7.500mts2. Se situava al barri del Carme -nascut al segle XVIII a l’oest del nucli antic de Reus- que comprèn uns 40 carrers i una població que ronda els 4.000 habitants. En el seu origen, l’hospital era un convent al voltant del qual es va desenvolupar un dels primers creixements urbans de la ciutat. Amb el temps el convent es va reconvertir a hospital L’any 1999, el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) va classificar el solar com a sistema d’equipaments.

D’altra banda l’any 2005, l’Ajuntament va començar un dels projectes de transformació urbana que, al seu parer, era més ambiciós: el TECNOPARC DE LA ZONA DE BELLISSENS. Aquest nou sector industrial, tecnològic, residencial i de serveis tindria una extensió de 135 ha i es construiria al sud-est de la ciutat, prop de l’autovia de Tarragona i Reus (T-11), de l’autovia de Bellissens (T-315) i de l’AEROPORT DE REUS. Un dels equipaments que havia d’anar en aquesta nova zona d’activitat econòmica i de serveis era el nou edifici de l’hospital de Sant Joan, en concret en una de les àrees més properes al nucli urbà, al costat del barri de Mas Pellicer.

Les obres del nou hospital de Sant Joan es van iniciar l’any 2007 i si en aquells moments es parlava d’un pressupost de 72 MEUR, quan es van acabar el juliol del 2010 l’import d’execució va rondar els 170 MEUR. L’edifici, obra del despatx d’arquitectes Pich-Aguilera i Corea/Moran, ocupa prop de 93.000mts2 i ha augmentat el nombre de llits fins a més de 450, dels quals prop de 300 són per a internament mentre que uns 150 es reserven per atenció sociosanitària. El nou edifici va ser inaugurat el juliol del 2010 i entre aquell mes i el desembre del mateix any es va procedir al trasllat esglaonat dels diferents serveis. L’hospital de Sant Joan forma part de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP), actua com a hospital general bàsic del Baix Camp i de referència, a més, de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat.
El nou hospital i el barri de Mas Pellicer Foto: Moisès Jordi
El dia de la inauguració el llavors president de la Generalitat, José Montilla, va dir que l’hospital donaria servei a la població de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat i el Baix Camp tot i que les especialitats mèdiques de l’equipament permetrien atendre més població i, en aquest sentit, les previsions municipals apuntaven assolir el milió d’usuaris anual i més de 1.000 persones treballant-hi.

Projectes per l’antic solar de l’hospital: equipament de salut o nous habitatges?
L’agost del 2010, just un mes després d’inaugurar-se el nou equipament a Bellissens, la premsa local va publicar la notícia segons la qual les instal•lacions de l’antic hospital, al barri del Carme, acollirien una residència per a gent gran, amb 180 places d’internament i 30 com a centre de dia. A més, segons el conseller delegat del grup Sagessa (Grup d’Assistència Sanitària i Social), Eduard Ortiz, a l’edifici encara hi hauria lloc per unes urgències així com dependències de l’àrea bàsica de salut (ABS) del centre d’assistència primària (CAP) de Sant Pere. La reconversió responia a una reordenació del mapa de residències i centres de dia per a gent gran de la ciutat de Reus, que segons semblava, s’estava modificant en funció de les noves inauguracions de centres que estaven en procés.

El març del 2011, l’equip de govern de l’Ajuntament va presentar un nou projecte i ara es proposava una modificació amb canvi d’usos cap a espais verds, residencials i comercials. Aquesta modificació anava acompanyada d’un projecte de construcció de tres edificis, un dels quals de 14 plantes (10.400 mts2 de sostre), on hi hauria uns 100 habitatges, un 50% dels quals seria de protecció oficial. La part més antiga de l’hospital, el que es coneix com el Convent, es mantindria i es reservaria per a equipaments (3.300 mts2 de sostre) i podria acollir una ampliació de l’Institut d’Ensenyament Secundari (IES) Baix Camp i també un centre de serveis de salut i CAP. D’altra banda es reservaven 2600 mts2 com a zones verdes i 5.000 mts2 de sostre per a usos comercials.

El regidor de l’àrea d’Arquitectura i Urbanisme de l’Ajuntament de Reus, Jordi Bergadà, va defensar el projecte a partir de dos arguments: la recuperació d’espais lliures en una àrea urbana densa gràcies a les zones verdes que hi hauria entre els tres edificis del projecte; i la regeneració del dinamisme comercial del centre de la ciutat, amb més sòl residencial i per tant nova població per dinamitzar el comerç central de la ciutat. Bergadà també va dir que la requalificació d’aquesta illa corresponia a una part del finançament del nou hospital de Sant Joan. De fet l’aval del crèdit que el consistori va sol•licitar per a la construcció de l’equipament de Bellissens la contemplava.

La compensació de la pèrdua de metres quadrats de sostre d’equipaments que implicaria l’aprovació de la modificació del sector es recuperaria en altres sectors de la ciutat: en un sector anomenat Cal Parisi es mantindria una part com a zona verda; a Cal Montseny es modificaria la qualificació de residencial a equipaments; i la zona verda de la Salle-Monestir de Poblet canviaria la qualificació de zona verda privada a pública i equipaments.
Ordenació proposada a la zona de l'antic hospital Font: Ajuntament de Reus
El projecte no va ser massa ben rebut per dos dels grups de l’oposició, CiU i PP, que no obstant això s’havien mostrat favorables a la requalificació de l’antic hospital. El portaveu de Convergència i Unió (CiU), Carles Pellicer, va mostrar desacord per l’alçària dels edificis mentre que el Partit Popular (PP) apostava per un únic edifici emblemàtic i la resta del solar com a zona verda.

Amb tot el 4 de març es va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana que afectava els àmbits esmentats. Finalment hi van votar a favor el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i PP; CiU es va abstenir; i la CORI (Cordinadora Reusenca Independent) hi va votar en contra mentre que CiU es va abstenir.

Incipient moviment veïnal en contra
L’aprovació per iniciar el canvi d’usos del solar i el projecte que hi anava associat va comportar que la comunitat de veïns del passeig Sunyer 23, liderada per l’arquitecte Albert Ferrando, iniciés acostaments amb altres veïns de la zona per canviar el projecte. Els arguments esgrimits van ser que el projecte no s’adaptava a la normativa urbanística ja que la zona urbana propera a l’antic hospital està qualificada com a III, illes d’eixample amb edificis que no poden tenir més de 7 plantes segons l’amplada del carrer. També van proposar que les antigues instal•lacions de l’hospital es mantinguessin per usos de salut ja que es troben en bon estat i la reconversió i reutilització de les instal•lacions existents seria poc cara.

Aquestes propostes no van rebre el suport ni d’altres veïns ni tampoc de la Unió de Botiguers de Reus, que va optar per pronunciar-se quan es conegués millor el projecte.

Els resultats electorals del mes de maig del 2011 van afavorir la candidatura encapçalada per Carles Pellicer, de CiU, que va guanyar l’alcaldia de Reus i per tant va desplaçar al socialista Lluís Miquel Pérez. Durant la campanya electoral, aquesta formació política va dir en relació a la futura transformació del solar de l’antic hospital que mantindrien el projecte constructiu però que reduirien les alçàries dels edificis.

A partir del mes de setembre el nou govern va començar a treballar amb el projecte i preveia tornar a aprovar de manera inicial la modificació del PGOU durant el 2012. Mentrestant a l’antic hospital de Sant Joan s’hi mantenien encara alguns serveis, entre ells radioteràpia i drogodependències, si bé el nou hospital situat a Bellissens ja funcionava a ple rendiment.

Més informació
www.hospitalsantjoan.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Camp
Fotogaleria relacionada