Dimarts 21 de Novembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE TARRAGONA
Montserrat Mercadé
Esquema de les principals àrees de creixement segons el POUM Elaboració: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2011

El 30 de juny de 2011 el POUM rep l’aprovació definitiva tot i quedar en suspensió la seva executivitat fins que l’Ajuntament de Tarragona no presenti el text refós. El nou POUM proposa un creixement màxim de fins a 185.000 habitants, amb la producció de 33.916 habitatges, el 40% dels quals protegits, i pretén reunificar el territori creant un model de ciutat que relligui al màxim tots els barris i nuclis. El text refós podria estar enllestit a principi del 2012

Antecedents 2005, 2006, 2007, 2008

La ciutat de Tarragona (Tarragonès) té un terme municipal, de gairebé 63 km² i acollia el 2010 134.934 habitants* (IDESCAT). Després de triplicar gairebé la població en les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat, la població s’havia estabilitzat entorn dels 114.000 habitants l’any 2000, data a partir de la qual la població havia experimentat un nou fort creixement (23%).

El planejament en vigor al municipi era el Pla general d’ordenació urbana (PGOU) del 1984, actualitzat per tercera i darrera vegada el 1995. Des de l’any 2000 s’havia iniciat el procés de revisió que havia de portar a la redacció d’un nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), però no fou fins al maig del 2007, en vigílies de les eleccions municipals, que el document va rebre l’aprovació inicial. Dins el termini d’informació pública es van rebre 4.326 al•legacions, i 25 fora de termini. Es van rebre també, els informes dels organismes afectats per raó de les seves competències sectorials. L’esmentada contesa electoral va comportar un canvi de signe en el govern municipal i l’aturada i revisió del POUM.

El POUM rep una segona aprovació inicial
El POUM tenia l’oposició dels partits anteriorment a l’oposició, de diversos veïns i de la Coordinadora d’Afectats del POUM. Això va conduir al nou govern municipal, format pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) amb 13 regidors i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) amb 2 regidors, a plantejar la seva reelaboració. Això no obstant, per a no endarrerir el procés de redacció del POUM, va optar per mantenir el tràmit ja iniciat, remodelant el projecte i completant-lo o modificant-lo en aquells aspectes en que la nova planificació territorial introduïa nous criteris o que els acords amb la ciutadania ho requerissin.

Així, amb la voluntat d’elaborar un nou projecte de POUM més pròxim a la ciutadania, el nou consistori va mantenir des de juliol del 2007 una intensa ronda de contactes amb les associacions de veïns, amb la Coordinadora d'Afectats del POUM, amb representants dels afectats i amb els mitjans de comunicació.

Finalment, en data 21 de novembre de 2008, el Consell Plenari va acordar aprovar inicialment per segona vegada el POUM modificat, amb el vot unànime de tots els grups polítics. Dins el termini d’informació pública es van rebre 306 al•legacions, i 31 fora d’aquest termini. Simultàniament es sol•licità informe als organismes afectats per raó de les seves competències sectorials, els quals en la seva majoria l’emeteren, alguns sense res a al•legar, d’altres amb prescripcions a tenir en compte.

El lent camí per al document d’aprovació provisional
La necessitat d’incorporar aquelles al•legacions que s’estimessin, totalment o parcialment, les prescripcions dels informes sectorials, que es reberen entre el 2008 i el 2010, tot i que majoritàriament el 2009, així com la incorporació de les directrius i criteris de caràcter discrecional de la corporació**, van suposar un allargament del període d’elaboració del document per a l’aprovació provisional.

La lentitud en la següent fase de tramitació del POUM, generà inquietud en el grup municipal de Convergència i Unió (CiU), i a l’any 2009 va acusar al govern municipal d’endarrerir innecessàriament el POUM. En unes declaracions al diari digital delcamp.cat asseguraven que això “només fa augmentar els recels i la intranquil•litat de molts veïns” i indicaven que la demora no era casual sinó conscient i programada per a fer coincidir l’aprovació definitiva del POUM amb el període previ a les eleccions municipals de 2011.

Igualment de preocupat es mostrava el grup municipal del Partit Popular (PP). Al mes de març del 2010 el seu regidor, José Luís Martín, declarava que segons les informacions que rebia de part de l’equip de govern, “el tema encara està verd i que difícilment es podrà convocar el ple extraordinari que es va anunciar a començaments de maig”. Manifestava també el dubte sobre si finalment s’aprovaria el POUM definitiu en el darrer plenari, tal i com havia succeït en l’anterior legislatura.

A final de novembre de 2010, Xavier Tarrés, tinent d’alcalde de Territori, durant la reunió del Consell Assessor del Territori, indicà que els treballs per a l’aprovació provisional ja estaven finalitzats i que el següent pas seria sotmetre la proposta a la Comissió Informativa de Territori, que s’havia de celebrar a mitjans desembre, per a finalment sotmetre’l a aprovació del Consell Plenari al mes de gener de 2011. Explicava que el document incorporava les darreres modificacions legislatives, en concret el Text Refós de la Llei d’Urbanisme (TRLU) de 2010, el PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA, aprovat el gener del 2010, i el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’ÀMBIT CENTRAL DEL CAMP DE TARRAGONA, amb aprovació provisional en aquells moments.
Una imatge de Terres Cavades, amb el barri de Sant Pere i Sant Pau al fons
Això no obstant, el POUM seguia provocant tensions i així al mes de desembre, fou el grup municipal d’ERC qui va manifestar malestar pel fet d’haver rebut la informació del POUM al mateix temps que els dos grups de l’oposició, i també pel fet que determinades solucions preses en el projecte de l’Anella Verda havien creat alarma dins el seu grup, indicant que el document del POUM no era un document de consens, portant massa el segell del PSC.

El 26 de gener de 2011, el nou document del POUM rebia el vist-i-plau de la Comissió Informativa i de Seguiment de Territori, amb el vot favorable del partits al govern i de CiU i l’abstenció del PP, lamentant però els dos darrers la mala gestió que l’havia caracteritzat, i, finalment, el Consell Plenari de 31 de gener, acordà per unanimitat aprovar provisionalment el POUM de Tarragona amb les modificacions introduïdes al document respecte el de la segona aprovació inicial, notificar aquest acord a l’Ajuntament de la Canonja, amb remissió de la documentació necessària per tal que pogués adoptar l’acord d’aprovació provisional del pla que afectava el seu terme municipal.

La Coordinadora d’Afectats del POUM, feu un seguiment del debat i la votació per part dels quatre grups polítics representants al consistori i el seu portaveu, Santiago Blanco, valorà positivament l’aprovació unànime destacant sobretot el vot favorable del grup municipal de CiU. Com a afectat va declarar estar molt content d’haver posat fi a una situació que els preocupava.

La creació del municipi de La Canonja
La Llei 8/2010, de 22 d’abril, de CREACIÓ DEL MUNICIPI DE LA CANONJA per segregació d’una part del terme municipal de Tarragona, incidí també en la tramitació del POUM. Existia l’acord entre ambdós consistoris en que en la tramitació de tots els expedients en tràmit en data d’entrada en vigor de la llei, es continuarien tramitant.

Així, en el document d’aprovació provisional, el POUM mantenia tota la documentació referent a la Canonja. No obstant això, la Direcció General d’Urbanisme (DGU) al març de 2011, instà a l’Ajuntament de Tarragona que eliminés del seu pla els plànols, la normativa i l’ordenació de La Canonja, donat que aquest era un municipi independent des d’octubre de 2010, amb el que el 21 de març, l’Ajuntament de Tarragona va aprovar aquesta darrera modificació.

Xavier Tarrés, explicà que l’exclusió de La Canonja de la documentació es feia sense modificar la resta del POUM, i assenyalà que el consistori de La Canonja va manifestar que duria a terme el seu propi POUM; l’Ajuntament de Tarragona podria cedir tota la documentació disponible a l’Ajuntament de la Canonja, en cas que aquest la requerís.

En aquest nou document, a banda de justificar les raons que havien conduït a incloure La Canonja, es refeia la documentació, sense afegir-hi cap modificació i suprimint qualsevol referència o afectació al terme municipal de La Canonja. Igualment, valorava que l’exclusió del terme de La Canonja no afectava al contingut de la Memòria social del municipi de Tarragona, ja que no suposava cap variació en relació a les necessitats quantitatives de sòl residencial i d’habitatge, inclosos el protegit i el dotacional, ni a les necessitats d’equipaments comunitaris, etc., ja que la majoria de càlculs i estimacions efectuades, eren aplicats posteriorment sector a sector o polígon a polígon, amb el que l’exclusió dels de La Canonja no tenien repercussió en el terme de Tarragona.

Les propostes del POUM***
Un dels objectius principals del nou POUM és intentar reunificar el territori i crear un model de ciutat que relligui al màxim tots els barris i nuclis. Els eixos principals del POUM eren el tractament de la façana fluvial del Francolí, la supressió i trasllat de la via fèrria de la façana marítima cap a l’interior, un desenvolupament urbanístic sostenible -rehabilitant i renovant el sòl urbà, tot afavorint la cohesió social-, l’aposta per la preservació i millora del sòl no urbanitzable i l’equilibri entre el turisme i la indústria química.

El nou POUM preveu una població màxima de 185.000 persones a l’any 2025 i 33.916 nous habitatges, uns 750 menys que en el document de la segona aprovació inicial, repartits entre sòl urbà i urbanitzable, dels quals 13.175, el 40%, tindrien algun tipus de protecció oficial.

A grans trets, les grans noves àrees de creixement s’emplacen en sòl urbanitzable delimitat (SUD) i destaquen l’Horta Gran (PPU 46, de 108’7 hectàrees i 5.979 habitatges previstos), la Vall del Llorito***** (PPU41, de 113’8 hectàrees i previsió de 6.830 habitatges) i la Budellera (PPU24, 133’9 hectàrees i 6.026 habitatges), a més de l’àrea residencial estratègica (ARE) del Pou del Boronat (PPU30 de 36’3 hectàrees i 1.832 habitatges) i de la ZONA ESPORTIVA AL BARRI DE CAMPCLAR, on hi és previst que se situï la ciutat esportiva del Nàstic i el nou estadi del club. A la zona de la Vall del Llorito s’hi fa també una reserva de sòl destinat a construir-hi el nou hospital de Sant Pau i Santa Tecla, descartant-se així, la creació d’un gran parc sanitari en l’entorn de l’hospital Joan XXIII, mentre que a la zona de la Budellera es preveu la construcció de l’auditori i la ciutat de la música.
Façana marítima de Tarragona Foto: Moisès Jordi
Destacaven també la previsió d’ampliació del polígon industrial de Riuclar (PPU38 i 41’6 hectàrees), el CIM Camp de l’Est (PPU54****, de 40 hectàrees), emplaçat al límit nord-oest del municipi, entre el polígon de les Gavarres i el barri de la Bonavista, separat del primer per la T-11 i del segona per l’A-7, la reserva de sòl per al parc tecnològic i universitari a la zona Sescelades (PPU 59 i 44’9 hectàrees), emplaçat a l’oest del barri de Sant Pere i Sant Pau i al nord de la zona educacional, i que conjuntament amb el Pou de Boronat actuaven com elements de compleció d’aquest àmbit fins la riba dreta del riu Francolí.

Així mateix, el nou POUM incloïa el projecte de l’Anella verda, un corredor biològic de 2.427 hectàrees que recorrerà la ciutat. D’altra banda, el tractament de la FAÇANA MARÍTIMA  suposarà la supressió de la barrera ferroviària, que es desvirà cap el nord. La idea és soterrar el pas del tren a partir de Cala Romana i situar la nova estació de tren a l’avinguda Roma.

Diferències entre el document de la segona aprovació inicial i la provisional
Les diferències que es poden observar entre els dos documents són el resultat dels informes sectorials, de les al•legacions i les directrius de l’equip de Govern així com d’errades materials que s’hagin pogut detectar al llarg d’aquesta fase. Les principals diferències quedaven recollides en un informe específic, el qual forma part de la documentació del POUM per a l’aprovació provisional. Tot i el llarg llistat en que s’especifica cas a cas les modificacions introduïdes indicant si provenen dels informes sectorials, d’al•legacions o de rectificacions d’errades, entre els dos documents no hi ha diferències substancials, tal i com posen de relleu l’agenda i estudi econòmic i financer i la memòria social del POUM.

L’aprovació definitiva del POUM
El 9 de juny la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) donava el vistiplau al nou POUM tot i que demanava un seguit de prescripcions, considerades menors i per resolució de data de 30 de juny, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, l’aprovava definitivament, suspenent la publicació al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) fins que l’Ajuntament presenti un text refós que incorpori les prescripcions que es contenen en l’esmentada resolució.

Entre aquestes, hi ha havia la demanda d’un quadre resum que precisés dades com ara l’extensió de les zones verdes, que es justifiqués els trasllats que es volen fer d’espais lliures i zones d’equipaments. Destacava també la necessitat de redactar un pla especial específic per al front marítim, un cop alliberat de la via fèrria, que preveges la seva transformació en espai de serveis viaris , passeig, i lliure. A més, es reclamava un pla de millora i condicionament a la desembocadura del riu Gaià, que permetés la creació d’un parc fluvial. Per a la llera del riu Francolí, urbanisme indicava que havia de quedar clar que no s’han de generar aprofitaments urbanístics a la vora del riu, ja que s’ha de mantenir com un gran parc fluvial. Finalment, en relació els terrenys de CAMPSA, situats a tocar la desembocadura, es demanava que es deixés pendent d’un futur pla de millora, enlloc de preveure’n la transformació.

El regidor de Territori, Carles Castillo, reconeixia que la incorporació de tots aquests aspectes –recollits en un document de 80 pàgines que la CTUT va trametre a l’Ajuntament- no seria senzilla ja que en alguns casos requeriria negociacions entre els grups polítics. Amb tot confiava en disposar del text refós a principi de 2012 per tal que pogués rebre el vistiplau definitiu.

Més informació
www.lacanonja.cat
www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/seguretat-ciutadana/planejament-urbanistic/poum-2011/POUM2011


* S'han descomptat amb aquesta dada els habitants del futur terme municipal de la Canonja, malgrat que encara no havia finalitzat el procés de segregació.

** Algunes de les consideracions que es desprenien de les al•legacions o informes no afectaven a qüestions de contingut tècnic i/o jurídic sinó que eren de caràcter discrecional, amb el que l’equip de Govern elaborà un document de directrius i criteris (annex 2 del volum III de la memòria descriptiva i justificativa), que posteriorment es formalitzà en una acta (annex 3).

*** A aquestes dades caldria excloure les corresponents al municipi de la Canonja. En el document que s’ha pogut consultar encara les incloïa. Val a dir, que hi ha dades segregades que permet donar uns valors aproximats: per exemple, els nous habitatges al nucli de la Canonja serien de 1.725 noves unitats i els residents estimats en aquests, podrien ser de 3.983 habitants.

**** El nom de Terres Cavades ha quedat descatalogat.

***** Aquest sector s’ha hagut d’adaptar a l’excloure la part del sector situat en el terme municipal de la Canonja.



 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Tarragonès