Dilluns 21 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
POUM DE CALONGE
Josep Ramon Mòdol
Actualitzat a 31/12/2011
Al llarg del 2011 la tramitació del planejament de Calonge ha de fer front a la convulsa situació política al consistori, amb canvi de govern inclòs i amb sentències judicials que obliguen a enderrocar diverses promocions d’habitatge il•legals. Per altra banda, el 3 d’octubre es fa públic l’acord del ple pel qual s’aprova inicialment el document que complementa l’Agenda del POUM i que haurà de sotmetre’s a informació pública. El nou POUM concentra les zones de creixement residencial en continuïtat amb el nuclis urbans de Calonge i Sant Antoni.
Calonge és un municipi de la Costa Brava, al peu de les Gavarres, amb una superfície de 33,6 km2. Situat al sud-est de la comarca del Baix Empordà, limita al nord-est amb el municipi de Palamós, al nord amb el terme de Forallac, al nord-oest amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, a l’oest amb Santa Cristina d’Aro, al sud-oest amb Castell-Platja d’Aro (tots municipis del Baix Empordà), i al sud amb la mar Mediterrània.
El municipi, que va créixer durant la segona meitat del segle XX per efecte del desenvolupament del sector turístic, ha experimentat un increment poblacional encara més acusat en la darrera dècada*, passant dels 6.783 habitants del 2000 als 10.789 de l’any 2010 (un increment del 59%)**. El municipi el constitueixen cinc entitats de població***: Calonge, nucli històric del municipi (amb 5.712 habitants, dels quals 3.313 en el nucli de Calonge), Sant Antoni de Calonge, la vila costanera (amb 2.744 habitants, dels quals 2.324 en el nucli principal), i les entitats de Treumal (1.004 habitants), Sant Daniel (729 habitants) i Cabanyes (600 habitants), bàsicament formades per la unió de diverses urbanitzacions de segona residència.
El nombre d’habitatges construïts al municipi entre 2000 i 2010 ha estat de 3.200, amb un ritme de creixement molt intens, de 27 habitatges per cada 1.000 habitants i any**** , xifra que triplica la mitjana catalana per al mateix període, que era de 8,4. En el municipi predominen els habitatges secundaris, que suposen un 60% del parc*****.
Antecedents
Fins a la data, el municipi de Calonge ha disposat de fins a quatre plans d’ordenació, el primer dels quals es va aprovar el 1959. Posteriorment es van aprovar els plans de 1970, 1986 i 1994. El darrer pla general d’ordenació urbana (PGOU) ha estat objecte d’una quarantena de modificacions puntuals, i havia quedat desfasat respecte de les consideracions que feia el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES (PTPCG), que establia per al municipi una estratègia de creixement moderat en els nuclis de Calonge i Sant Antoni de Calonge, una estratègia de millora i compleció per als petits nuclis de Puigventós, Sant Daniel i l’Illa, i una estratègia especifica per al conjunt de les urbanitzacions del nord-oest del municipi, que permetia petits ajustaments per regularitzar-ne els contorns.
Un panorama urbanístic i polític convuls
Al final de 2006, l’Ajuntament de Calonge va signar un conveni urbanístic amb l’empresa Lomack XXI que permetia urbanitzar la zona del Collet Est de Sant Antoni. L’Associació de Veïns i Amics de Sant Antoni, el Centre d’Estudis Calongins i l’Ateneu Popular de Calonge van demanar el maig de 2007 a l’Ajuntament que retirés la modificació puntual del PGOU que afectava el Collet Est i van reclamar la protecció de l’entorn del jaciment arqueològic del Collet (el projecte preveia un hotel a 4 m de les restes), però el consistori ho va desestimar en considerar que ja es trobava convenientment delimitat i protegit. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) va aprovar definitivament la modificació puntual el gener de 2008, i el maig del mateix any també rebia l’aprovació definitiva el pla parcial. Les entitats opositores van presentar recurs contenciós administratiu contra la modificació puntual (el març de 2008) i contra el pla parcial (el novembre de 2008), demanant que l’espai fos declarat sòl no urbanitzable, atès que el 1998 s’havia acabat el termini previst en l’anterior PGOU per urbanitzar-lo.
El 4 de desembre de 2007 l’equip de govern i diversos promotors van signar un conveni que preveia una modificació puntual en el PGOU a canvi de la cessió dels vials, zones verdes i captacions d’aigua de la unitat d'actuació de Mas Pere. També van signar un document redactat pels empresaris en el qual proposaven la requalificació (de sòl rústic a urbanitzable) de 142 parcel•les. L’associació de veïns de la urbanització Mas Pere van reclamar que se’ls informés de tot el procés per poder defensar els seus interessos. L’alcalde, Antoni Esteve, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va assegurar que les requalificacions es tractarien en el futur POUM, i va demanar a les empreses implicades que retiressin els anuncis d’Internet en què es posaven a la venda les citades parcel•les.
La Junta de Govern Local va aprovar el febrer de 2008 les bases per a la contractació de la redacció del POUM i va establir l’import màxim de licitació en 405.000 €. El desenvolupament del POUM restava, però, en suspens, atesa la situació de minoria en què es trobava l’equip de govern, format pel PSC, Ciutadans de Calonge i Sant Antoni (CCSA) i Sant Antoni Independent (SAI), després que dos regidors, Maite Pellicer (ex-PSC) i David Plana (ex-CCSA) se’n retiressin. Des de l’oposició, Convergència i Unió (CiU) va criticar que s’aprovessin les bases del POUM sense haver consultat per res la resta de grups polítics del consistori.
Els conflictes urbanístics i la situació política al consistori va derivar posteriorment en la presentació, al final de març de 2008, d’una moció de censura contra l’equip de govern, que va prosperar amb l’ajut dels dos regidors trànsfugues, fet que va donar pas a un nou govern municipal format per CiU i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), encapçalat per Jordi Soler (CiU). Aquesta moció va comportar que tot l’equip de govern fos declarat trànsfuga per part de la Comissió d’Antitransfuguisme del Congrés.
S’adjudica la redacció del POUM
El 26 de febrer de 2009 el consistori va adjudicar, per un import de 380.000 €, la redacció del POUM a la UTE Nadal Marcé Arquitectes, SL – Estudi GRV Arquitectes, encara que el contracte no es va firmar fins a començament de maig.
Al llarg del 2011 la tramitació del planejament de Calonge ha de fer front a la convulsa situació política al consistori, amb canvi de govern inclòs i amb sentències judicials que obliguen a enderrocar diverses promocions d’habitatge il•legals. Per altra banda, el 3 d’octubre es fa públic l’acord del ple pel qual s’aprova inicialment el document que complementa l’Agenda del POUM i que haurà de sotmetre’s a informació pública. El nou POUM concentra les zones de creixement residencial en continuïtat amb el nuclis urbans de Calonge i Sant Antoni.
Calonge és un municipi de la Costa Brava, al peu de les Gavarres, amb una superfície de 33,6 km2. Situat al sud-est de la comarca del Baix Empordà, limita al nord-est amb el municipi de Palamós, al nord amb el terme de Forallac, al nord-oest amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, a l’oest amb Santa Cristina d’Aro, al sud-oest amb Castell-Platja d’Aro (tots municipis del Baix Empordà), i al sud amb la mar Mediterrània.
El municipi, que va créixer durant la segona meitat del segle XX per efecte del desenvolupament del sector turístic, ha experimentat un increment poblacional encara més acusat en la darrera dècada*, passant dels 6.783 habitants del 2000 als 10.789 de l’any 2010 (un increment del 59%)**. El municipi el constitueixen cinc entitats de població***: Calonge, nucli històric del municipi (amb 5.712 habitants, dels quals 3.313 en el nucli de Calonge), Sant Antoni de Calonge, la vila costanera (amb 2.744 habitants, dels quals 2.324 en el nucli principal), i les entitats de Treumal (1.004 habitants), Sant Daniel (729 habitants) i Cabanyes (600 habitants), bàsicament formades per la unió de diverses urbanitzacions de segona residència.
El nombre d’habitatges construïts al municipi entre 2000 i 2010 ha estat de 3.200, amb un ritme de creixement molt intens, de 27 habitatges per cada 1.000 habitants i any**** , xifra que triplica la mitjana catalana per al mateix període, que era de 8,4. En el municipi predominen els habitatges secundaris, que suposen un 60% del parc*****.
Antecedents
Fins a la data, el municipi de Calonge ha disposat de fins a quatre plans d’ordenació, el primer dels quals es va aprovar el 1959. Posteriorment es van aprovar els plans de 1970, 1986 i 1994. El darrer pla general d’ordenació urbana (PGOU) ha estat objecte d’una quarantena de modificacions puntuals, i havia quedat desfasat respecte de les consideracions que feia el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES (PTPCG), que establia per al municipi una estratègia de creixement moderat en els nuclis de Calonge i Sant Antoni de Calonge, una estratègia de millora i compleció per als petits nuclis de Puigventós, Sant Daniel i l’Illa, i una estratègia especifica per al conjunt de les urbanitzacions del nord-oest del municipi, que permetia petits ajustaments per regularitzar-ne els contorns.
Un panorama urbanístic i polític convuls
Al final de 2006, l’Ajuntament de Calonge va signar un conveni urbanístic amb l’empresa Lomack XXI que permetia urbanitzar la zona del Collet Est de Sant Antoni. L’Associació de Veïns i Amics de Sant Antoni, el Centre d’Estudis Calongins i l’Ateneu Popular de Calonge van demanar el maig de 2007 a l’Ajuntament que retirés la modificació puntual del PGOU que afectava el Collet Est i van reclamar la protecció de l’entorn del jaciment arqueològic del Collet (el projecte preveia un hotel a 4 m de les restes), però el consistori ho va desestimar en considerar que ja es trobava convenientment delimitat i protegit. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) va aprovar definitivament la modificació puntual el gener de 2008, i el maig del mateix any també rebia l’aprovació definitiva el pla parcial. Les entitats opositores van presentar recurs contenciós administratiu contra la modificació puntual (el març de 2008) i contra el pla parcial (el novembre de 2008), demanant que l’espai fos declarat sòl no urbanitzable, atès que el 1998 s’havia acabat el termini previst en l’anterior PGOU per urbanitzar-lo.
El 4 de desembre de 2007 l’equip de govern i diversos promotors van signar un conveni que preveia una modificació puntual en el PGOU a canvi de la cessió dels vials, zones verdes i captacions d’aigua de la unitat d'actuació de Mas Pere. També van signar un document redactat pels empresaris en el qual proposaven la requalificació (de sòl rústic a urbanitzable) de 142 parcel•les. L’associació de veïns de la urbanització Mas Pere van reclamar que se’ls informés de tot el procés per poder defensar els seus interessos. L’alcalde, Antoni Esteve, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va assegurar que les requalificacions es tractarien en el futur POUM, i va demanar a les empreses implicades que retiressin els anuncis d’Internet en què es posaven a la venda les citades parcel•les.
La Junta de Govern Local va aprovar el febrer de 2008 les bases per a la contractació de la redacció del POUM i va establir l’import màxim de licitació en 405.000 €. El desenvolupament del POUM restava, però, en suspens, atesa la situació de minoria en què es trobava l’equip de govern, format pel PSC, Ciutadans de Calonge i Sant Antoni (CCSA) i Sant Antoni Independent (SAI), després que dos regidors, Maite Pellicer (ex-PSC) i David Plana (ex-CCSA) se’n retiressin. Des de l’oposició, Convergència i Unió (CiU) va criticar que s’aprovessin les bases del POUM sense haver consultat per res la resta de grups polítics del consistori.
Els conflictes urbanístics i la situació política al consistori va derivar posteriorment en la presentació, al final de març de 2008, d’una moció de censura contra l’equip de govern, que va prosperar amb l’ajut dels dos regidors trànsfugues, fet que va donar pas a un nou govern municipal format per CiU i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), encapçalat per Jordi Soler (CiU). Aquesta moció va comportar que tot l’equip de govern fos declarat trànsfuga per part de la Comissió d’Antitransfuguisme del Congrés.
S’adjudica la redacció del POUM
El 26 de febrer de 2009 el consistori va adjudicar, per un import de 380.000 €, la redacció del POUM a la UTE Nadal Marcé Arquitectes, SL – Estudi GRV Arquitectes, encara que el contracte no es va firmar fins a començament de maig.
L’alcalde, Jordi Soler, va afirmar que el POUM era una necessitat inajornable que havia de servir per solucionar les problemàtiques urbanístiques del municipi, tot preveient un creixement limitat, i va destacar que el procés recolliria la participació de la ciutadania.
Jordi Marcé, de l’equip redactor, va explicar que cercaven un document de consens que permetés un creixement ordenat i sostenible. Entre les raons que feien necessària la revisió del planejament municipal els redactors destacaven el manteniment dels elements de valor territorial, com ara el massís de les Gavarres, la conca dels Tinars i la seva prolongació amb el Pla de Calonge, els penya-segats del camí de ronda, el nucli històric i els seus ravals, i un conjunt important d’edificacions en entorns agrícoles, i també la necessitat d’aclarir la normativa existent, refonent, simplificant i establint regles tan acurades com fos possible per ordenar els creixements residencials precedents.
El 28 de maig de 2009 el ple de l'Ajuntament de Calonge va aprovar el programa de participació ciutadana i la creació dels òrgans de gestió de la revisió del POUM.
S’aprova l’avanç del POUM
Al final de novembre de 2009 el ple del consistori va aprovar per unanimitat el document d’avanç de planejament del nou POUM, un cop recollides les propostes i opinions dels diferents grups polítics, dels tècnics de l’Ajuntament i de les diverses entitats del municipi. Es va obrir, llavors, el procés de participació a tota la ciutadania, amb una sessió informativa per explicar el document que va reunir unes 120 persones i una jornada participativa, amb 80 participants, on els temes principals de debat van ser els usos del sòl, els equipaments, la mobilitat, les zones de protecció i les noves zones de creixement. Les propostes aportades es van trametre al consell urbanístic perquè en fes una valoració.
Tornen els problemes al consistori
Els problemes es van multiplicar en el consistori calongí al final de l’any 2009, amb el judici contra el regidor i exalcalde Josep Roselló (CCSA) per injúries i calúmnies contra l’alcalde, diversos regidors i un empresari immobiliari; amb la denúncia per part del PSC (a l’oposició) i ERC (al Govern) per un préstec de 17.000 € que l’alcalde actual hauria concedit al regidor no adscrit David Plana (ex-CCSA) l’abril de 2008 (poc després de la moció de censura); i amb el descobriment d’un micròfon a la sala de reunions de l’alcalde.
Per altra banda, el febrer de 2010, el jutjat contenciós administratiu número 2 de Girona va ordenar l’enderroc de vuit cases aparellades a la cala Cristhus, a Sant Antoni, propietat de la promotora LGM SA, fet que anul•lava la llicència atorgada pel consistori l’abril de 2003, en entendre que se superava el límit d’edificabilitat de l’àmbit. La sentència obligava el consistori a pagar els costos de l’enderroc i del judici.
Igualment, durant el maig de 2010 es va iniciar també el procés d’enderroc, amb un cost d’uns 77.000 €, dels 43 apartaments del complex Armonia Resort, a la zona de la Masoveria del Collet, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia declarat il•legal en no estar connectat amb cap vial. El consistori s’enfrontava, també, amb una demanda d’uns 10 MEUR per danys i perjudicis, presentada pels promotors immobiliaris. L'alcalde, Jordi Soler, va manifestar la seva preocupació davant la situació creada per anteriors governs, que els obligaven a enderrocar fins a cinc promocions iniciades entre els anys 1995 i 2003,****** i va afirmar que amb això podien hipotecar el futur del municipi. L’alcalde vigent durant aquest període, Josep Roselló (CCSA), es defensava de les crítiques adduint que les llicències s’havien atorgat sempre amb el vistiplau previ dels arquitectes municipals.
El juliol de 2010, el consistori va negociar amb la promotora Armonia Resort SL per evitar pagar la compensació econòmica requerida per la il•legalització del seu complex residencial, oferint a canvi 1,7 ha de terrenys amb usos hotelers que s’estaven projectant en el nou POUM a la zona d’Hostal del Mar de Sant Antoni. Un tracte similar es va oferir a la promotora Lemock XXI per tal d’evitar la urbanització de la zona del Collet Est, que el consistori volia transformar en una zona verda i d’equipaments per valorar el jaciment arqueològic.
El novembre de 2010 l’Ajuntament va presentar un recurs contenciós administratiu contra el PTPCG, en considerar que aquest xocava en tres aspectes fonamentals del nou POUM, per als quals ja havia presentat al•legacions prèviament en el procés de redacció del PTPCG. El consistori reclamava una major protecció del Pla de Calonge com a zona d'activitat agrícola i de valor paisatgístic, i un menor grau de protecció per a les zones limítrofs amb l’avinguda Unió (on es preveia una zona d’equipaments) i amb el Parc d’Activitats Econòmiques (en previsió d’una futura ampliació).
El POUM rep aprovació inicial
El 25 de novembre de 2010 el ple va aprovar inicialment el POUM, amb el vot favorable de l’equip de govern, l'abstenció dels regidors del PSC i CCSA i el vot contrari del regidor del SAI, i va obrir un termini de 45 dies d’informació pública, per tal que els interessats hi poguessin presentar al•legacions.
El nou POUM preveia un creixement urbanístic moderat, amb un màxim de 6.038 nous habitatges (dels quals 2.093 corresponien a nous sectors no previstos en l’anterior PGOU), i tenia com a objectiu essencial pal•liar les mancances d’equipaments del municipi, detectades en la diagnosi realitzada per l’equip redactor. El volum d’habitatges protegits era de 811 (el 38,7% respecte al nou creixement residencial previst). El POUM proposava un creixement residencial limitat i lligat a l’obtenció d’espais on ubicar aquests equipaments, així com la millora del sistema viari existent.
Jordi Marcé, de l’equip redactor, va explicar que cercaven un document de consens que permetés un creixement ordenat i sostenible. Entre les raons que feien necessària la revisió del planejament municipal els redactors destacaven el manteniment dels elements de valor territorial, com ara el massís de les Gavarres, la conca dels Tinars i la seva prolongació amb el Pla de Calonge, els penya-segats del camí de ronda, el nucli històric i els seus ravals, i un conjunt important d’edificacions en entorns agrícoles, i també la necessitat d’aclarir la normativa existent, refonent, simplificant i establint regles tan acurades com fos possible per ordenar els creixements residencials precedents.
El 28 de maig de 2009 el ple de l'Ajuntament de Calonge va aprovar el programa de participació ciutadana i la creació dels òrgans de gestió de la revisió del POUM.
S’aprova l’avanç del POUM
Al final de novembre de 2009 el ple del consistori va aprovar per unanimitat el document d’avanç de planejament del nou POUM, un cop recollides les propostes i opinions dels diferents grups polítics, dels tècnics de l’Ajuntament i de les diverses entitats del municipi. Es va obrir, llavors, el procés de participació a tota la ciutadania, amb una sessió informativa per explicar el document que va reunir unes 120 persones i una jornada participativa, amb 80 participants, on els temes principals de debat van ser els usos del sòl, els equipaments, la mobilitat, les zones de protecció i les noves zones de creixement. Les propostes aportades es van trametre al consell urbanístic perquè en fes una valoració.
Tornen els problemes al consistori
Els problemes es van multiplicar en el consistori calongí al final de l’any 2009, amb el judici contra el regidor i exalcalde Josep Roselló (CCSA) per injúries i calúmnies contra l’alcalde, diversos regidors i un empresari immobiliari; amb la denúncia per part del PSC (a l’oposició) i ERC (al Govern) per un préstec de 17.000 € que l’alcalde actual hauria concedit al regidor no adscrit David Plana (ex-CCSA) l’abril de 2008 (poc després de la moció de censura); i amb el descobriment d’un micròfon a la sala de reunions de l’alcalde.
Per altra banda, el febrer de 2010, el jutjat contenciós administratiu número 2 de Girona va ordenar l’enderroc de vuit cases aparellades a la cala Cristhus, a Sant Antoni, propietat de la promotora LGM SA, fet que anul•lava la llicència atorgada pel consistori l’abril de 2003, en entendre que se superava el límit d’edificabilitat de l’àmbit. La sentència obligava el consistori a pagar els costos de l’enderroc i del judici.
Igualment, durant el maig de 2010 es va iniciar també el procés d’enderroc, amb un cost d’uns 77.000 €, dels 43 apartaments del complex Armonia Resort, a la zona de la Masoveria del Collet, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia declarat il•legal en no estar connectat amb cap vial. El consistori s’enfrontava, també, amb una demanda d’uns 10 MEUR per danys i perjudicis, presentada pels promotors immobiliaris. L'alcalde, Jordi Soler, va manifestar la seva preocupació davant la situació creada per anteriors governs, que els obligaven a enderrocar fins a cinc promocions iniciades entre els anys 1995 i 2003,****** i va afirmar que amb això podien hipotecar el futur del municipi. L’alcalde vigent durant aquest període, Josep Roselló (CCSA), es defensava de les crítiques adduint que les llicències s’havien atorgat sempre amb el vistiplau previ dels arquitectes municipals.
El juliol de 2010, el consistori va negociar amb la promotora Armonia Resort SL per evitar pagar la compensació econòmica requerida per la il•legalització del seu complex residencial, oferint a canvi 1,7 ha de terrenys amb usos hotelers que s’estaven projectant en el nou POUM a la zona d’Hostal del Mar de Sant Antoni. Un tracte similar es va oferir a la promotora Lemock XXI per tal d’evitar la urbanització de la zona del Collet Est, que el consistori volia transformar en una zona verda i d’equipaments per valorar el jaciment arqueològic.
El novembre de 2010 l’Ajuntament va presentar un recurs contenciós administratiu contra el PTPCG, en considerar que aquest xocava en tres aspectes fonamentals del nou POUM, per als quals ja havia presentat al•legacions prèviament en el procés de redacció del PTPCG. El consistori reclamava una major protecció del Pla de Calonge com a zona d'activitat agrícola i de valor paisatgístic, i un menor grau de protecció per a les zones limítrofs amb l’avinguda Unió (on es preveia una zona d’equipaments) i amb el Parc d’Activitats Econòmiques (en previsió d’una futura ampliació).
El POUM rep aprovació inicial
El 25 de novembre de 2010 el ple va aprovar inicialment el POUM, amb el vot favorable de l’equip de govern, l'abstenció dels regidors del PSC i CCSA i el vot contrari del regidor del SAI, i va obrir un termini de 45 dies d’informació pública, per tal que els interessats hi poguessin presentar al•legacions.
El nou POUM preveia un creixement urbanístic moderat, amb un màxim de 6.038 nous habitatges (dels quals 2.093 corresponien a nous sectors no previstos en l’anterior PGOU), i tenia com a objectiu essencial pal•liar les mancances d’equipaments del municipi, detectades en la diagnosi realitzada per l’equip redactor. El volum d’habitatges protegits era de 811 (el 38,7% respecte al nou creixement residencial previst). El POUM proposava un creixement residencial limitat i lligat a l’obtenció d’espais on ubicar aquests equipaments, així com la millora del sistema viari existent.
Respecte del planejament vigent, el nou POUM establia una superfície de sòl urbà lleugerament inferior (862 ha, davant de les 891 del PGOU). A la vegada, de les 27,1 ha de sòl urbanitzable programat i no programat pendents de desenvolupar de l’anterior PGOU, es passava a 81,4 ha de sòl urbanitzable delimitat (SUD) en el POUM, un creixement moderat que s’adequava a les prescripcions del PTPCG.
El POUM preveia vuit sectors en SUD, dels quals sis eren d’ús residencial, amb una superfície global de 47 ha i un total de 1.575 nous habitatges (dels quals 476 protegits, un 30,2%), ubicats en continuïtat amb les trames urbanes de Calonge (al sud, en direcció a la costa) i Sant Antoni (al nord, ampliant el nucli cap a l’interior). Els altres dos sectors estaven destinats a activitats econòmiques, un d’ús hoteler, amb 9,5 ha, i l’altre, de 24,8 ha, destinat a l’ampliació del polígon industrial del municipi.
També es preveien en sòl urbà no consolidat (SUNC) seixanta plans d’actuació urbanística (PAU) que sumaven una superfície de 345,2 ha i que representaven 4.119 habitatges (244 de protegits, el 5,9%), i set plans de millora urbana (PMU), dels quals dos eren d’ús residencial, amb una superfície de 10,7 ha i 344 habitatges (dels quals 91 de protegits, el 26,5%).
El POUM preveia, també, actuacions per consolidar els nuclis antics de Calonge i Sant Antoni, en els quals es proposava millorar les zones d’equipaments, zones verdes, la vialitat i les zones d’aparcament.
Pel que fa al sòl no urbanitzable (SNU), es volia protegir especialment la zona del Pla de Calonge com a principal valor paisatgístic, així com les zones amb activitat agrícola.
Entre les propostes més destacades del POUM figurava la previsió d’alliberar l’edificabilitat que encara es conservava als voltants de les restes de la zona arqueològica del Collet per tal de crear en aquest espai una gran zona verda amb un alt valor arqueològic i paisatgístic; així com el potenciament de l’avinguda de Catalunya al nucli de Sant Antoni, per transformar-la en un gran eix comercial, d’equipaments i de zones verdes, i per millorar-ne la permeabilitat i l’accessibilitat a la gran zona d’equipaments formada pel pavelló d’esports de Sant Antoni, el camp de futbol, el Pavelló Firal i l’IES Puig Cargol.
Pel que fa a les urbanitzacions, en termes generals el POUM proposava millorar-ne la gestió, i en la mesura que fos possible, també l’accessibilitat i la dotació d’equipaments.
Nous enderrocs
El gener de 2011 el consistori intentava esgotar els darrers recursos davant la TSJC per tal d’evitar l’enderroc del bloc conegut com el Queixal, ubicat al passeig de Sant Antoni de Calonge, que posteriorment serien desestimats. Com en el cas d’Armonia Resort, el consistori havia aprovat modificacions puntuals del PGOU que permetrien la construcció de nou dels edificis enderrocats, però que no havien servit per legalitzar la situació de les promocions ja construïdes.
A començament de febrer, prop d’un centenar de pagesos i propietaris agraris, amb l’ajut del sindicat Unió de Pagesos (UP), van presentar un plec d’al•legacions conjunt contra el POUM, en considerar que s’intentava convertir el sòl agrícola en espai de lleure i de caràcter turístic, fet que afectava la viabilitat de les explotacions agràries existents.
A mitjan mes de febrer, el consistori va haver de retirar part de la documentació relativa al procés d’exposició pública, perquè es revelaven dades personals (el DNI i l’adreça) de les 82 persones que havien presentat al•legacions al POUM.
El 29 de setembre, el ple va acordar aprovar incialment el document que complementa l’Agenda del POUM, que estableix les previsions tempiorals d’execució del POUM de sectors de planejament i que havia estat presentada el 23 de setembre per l’equip redactor, acord que es va fer públic mitjançant un edicte el 4 d’octubre. D’acord amb la legislació vigent, el document hauria de sotmetre's a informació pública per un termini de 45 dies per tal de possibilitar la formulació d'al•legacions. Aquest nou tràmit allargava els terminis per a finalitzar el document d’aprovació provisional, el qual hauria d’incorporar l’informe d’al•legacions i les modificacions que s’haguessin pogut produir a causa d’aquestes.
En el mateix ple, es va acordar així mateix aprovar la proposta de delimitació de la trama urbana consolidada d’equipaments comercials, promoguda per l’Ajuntament i redactada pels seus serveis tècnics i que va ser publicitat mitjançant un edicte publicat el 13 d’octubre i amb un termini d’exposició pública de 30 dies a comptar a partir del dia següent de la publicació. La delimitació es feia d’acord amb l’estipulat en l’article 7 del DECRET LLEI 1/2009 D’ORDENACIÓ DELS EQUIPAMENTS COMERCIALS, de 22 de desembre.
Un cop valorades les aportacions fetes durant el termini d’exposició pública, el POUM tornaria a passar pel ple perquè en fes l’aprovació provisional, abans de ser enviat a la CTUG, que n’hauria d’acordar l’aprovació definitiva.
Més informació
www.ajcalonge.org
* Creixement en part motivat per l’arribada de contingents estrangers (aquí hi ha tant els immigrants desplaçats per motius de feina com els que vénen a passar la jubilació), en part per la reconversió del immobles de segona residència en primera residència i en part per un creixement fictici, motivat per l’empadronament de persones que continuen emprant el municipi com a segona residència.
** Dades del Padró continu de població recollides d’IDESCAT.
*** Dades del Nomenclàtor de població de l’INE.
**** Dades dels certificats finals d’obra dels col•legis d’aparelladors i arquitectes tècnics de Catalunya recollides per IDESCAT.
***** Dades del Cens de població i habitatges de 2001, recollides d’IDESCAT.
****** A més de les ja citades de cala Cristhus i Armonia Resort, estaven pendents de ser enderrocades les promocions de Llevantí de Mar, Anna I i el Queixal.
El POUM preveia vuit sectors en SUD, dels quals sis eren d’ús residencial, amb una superfície global de 47 ha i un total de 1.575 nous habitatges (dels quals 476 protegits, un 30,2%), ubicats en continuïtat amb les trames urbanes de Calonge (al sud, en direcció a la costa) i Sant Antoni (al nord, ampliant el nucli cap a l’interior). Els altres dos sectors estaven destinats a activitats econòmiques, un d’ús hoteler, amb 9,5 ha, i l’altre, de 24,8 ha, destinat a l’ampliació del polígon industrial del municipi.
També es preveien en sòl urbà no consolidat (SUNC) seixanta plans d’actuació urbanística (PAU) que sumaven una superfície de 345,2 ha i que representaven 4.119 habitatges (244 de protegits, el 5,9%), i set plans de millora urbana (PMU), dels quals dos eren d’ús residencial, amb una superfície de 10,7 ha i 344 habitatges (dels quals 91 de protegits, el 26,5%).
El POUM preveia, també, actuacions per consolidar els nuclis antics de Calonge i Sant Antoni, en els quals es proposava millorar les zones d’equipaments, zones verdes, la vialitat i les zones d’aparcament.
Pel que fa al sòl no urbanitzable (SNU), es volia protegir especialment la zona del Pla de Calonge com a principal valor paisatgístic, així com les zones amb activitat agrícola.
Entre les propostes més destacades del POUM figurava la previsió d’alliberar l’edificabilitat que encara es conservava als voltants de les restes de la zona arqueològica del Collet per tal de crear en aquest espai una gran zona verda amb un alt valor arqueològic i paisatgístic; així com el potenciament de l’avinguda de Catalunya al nucli de Sant Antoni, per transformar-la en un gran eix comercial, d’equipaments i de zones verdes, i per millorar-ne la permeabilitat i l’accessibilitat a la gran zona d’equipaments formada pel pavelló d’esports de Sant Antoni, el camp de futbol, el Pavelló Firal i l’IES Puig Cargol.
Pel que fa a les urbanitzacions, en termes generals el POUM proposava millorar-ne la gestió, i en la mesura que fos possible, també l’accessibilitat i la dotació d’equipaments.
Nous enderrocs
El gener de 2011 el consistori intentava esgotar els darrers recursos davant la TSJC per tal d’evitar l’enderroc del bloc conegut com el Queixal, ubicat al passeig de Sant Antoni de Calonge, que posteriorment serien desestimats. Com en el cas d’Armonia Resort, el consistori havia aprovat modificacions puntuals del PGOU que permetrien la construcció de nou dels edificis enderrocats, però que no havien servit per legalitzar la situació de les promocions ja construïdes.
A començament de febrer, prop d’un centenar de pagesos i propietaris agraris, amb l’ajut del sindicat Unió de Pagesos (UP), van presentar un plec d’al•legacions conjunt contra el POUM, en considerar que s’intentava convertir el sòl agrícola en espai de lleure i de caràcter turístic, fet que afectava la viabilitat de les explotacions agràries existents.
A mitjan mes de febrer, el consistori va haver de retirar part de la documentació relativa al procés d’exposició pública, perquè es revelaven dades personals (el DNI i l’adreça) de les 82 persones que havien presentat al•legacions al POUM.
El 29 de setembre, el ple va acordar aprovar incialment el document que complementa l’Agenda del POUM, que estableix les previsions tempiorals d’execució del POUM de sectors de planejament i que havia estat presentada el 23 de setembre per l’equip redactor, acord que es va fer públic mitjançant un edicte el 4 d’octubre. D’acord amb la legislació vigent, el document hauria de sotmetre's a informació pública per un termini de 45 dies per tal de possibilitar la formulació d'al•legacions. Aquest nou tràmit allargava els terminis per a finalitzar el document d’aprovació provisional, el qual hauria d’incorporar l’informe d’al•legacions i les modificacions que s’haguessin pogut produir a causa d’aquestes.
En el mateix ple, es va acordar així mateix aprovar la proposta de delimitació de la trama urbana consolidada d’equipaments comercials, promoguda per l’Ajuntament i redactada pels seus serveis tècnics i que va ser publicitat mitjançant un edicte publicat el 13 d’octubre i amb un termini d’exposició pública de 30 dies a comptar a partir del dia següent de la publicació. La delimitació es feia d’acord amb l’estipulat en l’article 7 del DECRET LLEI 1/2009 D’ORDENACIÓ DELS EQUIPAMENTS COMERCIALS, de 22 de desembre.
Un cop valorades les aportacions fetes durant el termini d’exposició pública, el POUM tornaria a passar pel ple perquè en fes l’aprovació provisional, abans de ser enviat a la CTUG, que n’hauria d’acordar l’aprovació definitiva.
Més informació
www.ajcalonge.org
* Creixement en part motivat per l’arribada de contingents estrangers (aquí hi ha tant els immigrants desplaçats per motius de feina com els que vénen a passar la jubilació), en part per la reconversió del immobles de segona residència en primera residència i en part per un creixement fictici, motivat per l’empadronament de persones que continuen emprant el municipi com a segona residència.
** Dades del Padró continu de població recollides d’IDESCAT.
*** Dades del Nomenclàtor de població de l’INE.
**** Dades dels certificats finals d’obra dels col•legis d’aparelladors i arquitectes tècnics de Catalunya recollides per IDESCAT.
***** Dades del Cens de població i habitatges de 2001, recollides d’IDESCAT.
****** A més de les ja citades de cala Cristhus i Armonia Resort, estaven pendents de ser enderrocades les promocions de Llevantí de Mar, Anna I i el Queixal.
Baix Empordà
