Divendres 28 d ' Abril de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE CALAFELL
Montserrat Mercadé
Vista de Segur de Calafell
Actualitzat a 31/12/2011

El 24 d’octubre es publica al DOGC el text refós del nou POUM de Calafell, un cop la CTUT en sessió de 5 de maig acorda l’aprovació del text refós incorporant d’ofici un seguit de prescripcions. El nou pla urbanístic incorpora aproximadament el 70% de les al•legacions presentades per veïns, entitats i partits i preveu un potencial de 6.143 nous habitatges, amb una població estimada l’any 2023 que oscil•la entre 33.000 i 44.000 habitants.


Antecedents: 2008, 2009

Calafell (Baix Penedès) és un municipi costaner situat al límit amb el Garraf. El municipi limita al nord amb Castellet i la Gornal (Alt Penedès), a l’est amb Cunit, a l’oest amb el Vendrell i al nord-oest amb Bellveí (Baix Penedès). La seva població, de 24.423 habitants el 2010 (IDESCAT), queda distribuïda en tres nuclis: Calafell, Segur de Calafell i Calafell Platja.

El municipi té un terme de considerable extensió, amb 2.040 ha, caracteritzat per dos paisatges diferenciats: el corresponent al massís del Garraf, relacionat amb la zona més muntanyosa i amb pendents superiors al 20%, i les zones més planeres i les valls dels torrents.

Aquest territori es troba tallat al bell mig per l’autopista del Garraf, C-32, que travessa el municipi d’est a oest. En aquest sentit, i pel que fa a les infraestructures, el municipi es troba al mig del corredor litoral mediterrani, travessat per la línia de ferrocarril, per la carretera de la costa C-31 de Barcelona a Valls i per l’autopista abans esmentada.

Totes aquestes infraestructures faciliten una alta i còmoda accessibilitat al municipi, amb dues estacions del ferrocarril (Segur i Calafell Platja), i dos punts d’intercanvi amb l’autopista del Garraf.

El Pla general d’ordenació urbana (PGOU) de 1989, redactat per l’equip dirigit per Antoni Cardó, suposava el fre a un planejament anterior que permetia la urbanització de tot el territori municipal. La proposta realitzada pel PGOU s’estructurava al voltant de l’eix Calafell poble –Calafell platja, el qual esdevenia un dels centres més importants de la comarca. El sector Segur s’ordenava com un segon centre municipal amb funcions vinculades a la segona residència i el turisme, motor econòmic del municipi en aquell moment. El model escollit per la part de muntanya era de baixa densitat i extensiu, en contraposició al model dens del front de mar.

En els sòls de muntanya no completats es proposava reduir-ne la superfície urbanitzable i classificar-los com a sòl no urbanitzable. Les previsions de sostre que feia el Pla de 1989 permetien una població fixa de 7.660 habitants i una de flotant de 112.102 habitants.

El 16 de gener de 2006 es va aprovar el Text refós de les Normes urbanístiques PGOU, que recollia una part de les modificacions puntuals que va rebre el Pla des de la seva aprovació definitiva.

El nou POUM
La redacció del POUM va ser encarregada a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L’equip multidisciplinari destinat a desenvolupar-lo estava encapçalat pels doctors arquitectes Ricard Pié i Ninot i Josep M. Vilanova i Claret, directors de l’equip. El document de l’avançament del pla va ser aprovat pel ple municipal del juliol del 2008 i el d’aprovació inicial va tenir lloc l’octubre de 2009 durant el ple reunit en sessió extraordinària. A partir d’aquí, un cop feta la corresponent suspensió de llicències, s’inicià el període d’informació pública.

Les polèmiques que es produïren durant l’exposició pública del POUM, juntament amb les suspicàcies provocades per la data de finalització del període d’al•legacions, en plena vigília de les festes nadalenques, va portar l’Ajuntament a allargar el període de presentació d’al•legacions fins al dia 16 de gener de 2010 i a eliminar la zona verda que afectava comerços i habitatges.

Finalment, el POUM de Calafell va ser aprovat provisionalment per l’Ajuntament en sessió extraordinària del ple el dia 6 d’octubre de 2010. L’aprovació es va produir amb els vots favorables de l’equip de govern (format pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)  i 5 regidors no adscrits), els vots contraris del grup municipal de Convergència i Unió (CiU) i el del regidor no adscrit Josep Parera, i amb l’abstenció del grup municipal del Partit Popular (PP).

El nou text incorporava aproximadament el 70% de les més de 1.400 al•legacions presentades per veïns, entitats i partits, i també els canvis introduïts respecte del document d’aprovació inicial. Els més significatius van ser l’eliminació del PMU de la Marinada i de l’illa dels Alemanys, ambdós a Segur de Calafell. Així mateix, es preveia la construcció d’uns 3.815 nous habitatges en sòl urbanitzable, que sumats als aproximadament 2.224 habitatges que s’haurien d’obtenir dels PAU, PMU i àmbits de densificació i els 104 de les actuacions que s’estaven desenvolupant, suposaria un potencial de 6.143 nous habitatges, amb una població estimada l’any 2023 que oscil•lava entre 33.000 i 44.000 habitants. El grup municipal de CiU, que ja hi havia votat en contra durant l’aprovació inicial, argumentava el nou vot negatiu en considerar que el document continuava donant un paper predominant a la construcció i, a més, no acomplia l’objectiu d’atraure noves activitats econòmiques i era molt depenent de l’augment dels ingressos que pogués tenir en consistori. Segons Josep Parera, el nou pla “perjudica un 70% de la població”.
Sectors de creixement entre Calafell i la platja Foto: Moisès Jordi
D’altra banda, la representant del PP, Olga Elvira, explicava l’abstenció del seu grup adduint la “manca de transparència del govern” en les sessions del Consell Assessor Urbanístic (CAU).

Així mateix, veïns de Segur de Calafell seguien sent contraris al nou document del POUM, atès que consideraven que els discriminava en relació amb altres nuclis del municipi en reduir la densitat volumètrica del nucli, aspecte també criticat pel portaveu del grup de CiU, Joan Olivella. Retreien, també, que el procés de redacció del document havia estat molt poc participatiu, i posaven en dubte la capacitat d’atraure noves activitats econòmiques diferents de la del turisme.

Aprovació definitiva
Malgrat l’oposició al nou POUM, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT), en sessió de 24 de gener, adoptava l’acord d’aprovar definitivament el Pla d’ordenació urbanístic municipal (POUM) del municipi de Calafell, supeditant-ne la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i la consegüent execució a la presentació del text refós que incorporés un seguit de prescripcions.

Entre aquestes prescripcions destaquen les que afecten els sectors dels Cirerers i l’Hostal del Prat, sectors emplaçats entre Calafell Poble, Calafell Platja i Bella Mar nord, al sector Comafarella (Segur de Dalt) i al PAU Hotel la Graiera, al nord-oest del municipi. En relació amb els dos primers, es demanava que l’ordenació reservés un espai lliure públic de la màxima amplada possible al llarg del torrent de la Graiera i de Montpaó que desaigua a l’estany Llarg. Així mateix, s’indicava que l’índex d’edificabilitat havia de ser el menor entre els que determina el POUM o el calculat d’acord amb la implantació d’aprofitament urbanístic a les zones on s’havia d’implantar edificació privada. Igualment, assenyalava que en el planejament derivat del sector del Cirerers es garantís que les edificacions s’ajustessin a una tipologia adequada al paisatge on s’haurien d’inserir.

Pel que fa al sector de Comafarella, s’indicava que caldria excloure del sector tots els terrenys amb pendents superiors al 20% i classificar-los com a sòl no urbanitzable, o bé mantenir-los dins del sector com a espai lliure de cessió i sense computar en la generació d’aprofitament urbanístic.

En relació amb el PAU Hotel la Graiera, s’indicava que calia suprimir el polígon, ja que el sostre hoteler s’obtindria com a reducció del sostre residencial del sector urbanitzat i no edificat.

Destacava, també, que s’hagués exigit la identificació de sòls amb pendents superiors al 20% en algunes de les urbanitzacions i que fossin classificats com a sòl no urbanitzable (Valldemar), que s’incloguessin en un àmbit de PMU que en permetés el trasllat i l’agrupació en llocs aptes per a l’edificació (Mas Romeu i les Brises) o que fossin considerats no aptes per ser edificats (terrenys dels carrers Lituània i els Estats Units).

L’alcalde de Calafell, Jordi Sánchez (PSC-PM), es mostrà satisfet amb l’aprovació del POUM i l’Ajuntament confiava que, en el termini d’un mes o un mes i mig, el text refós estaria enllestit per publicar-lo al DOGC.

Finalment, el 5 de maig la CTUT acordà donar conformitat al text refós del POUM, incorporant d’ofici 8 prescripcions*, sent publicat al DOGC núm. 5990 de 24 d’octubre, data a partir de la qual va entrar en vigor.

Més informació
ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=249324&fromPage=load
www.calafell.cat/serveis/territori-urbanisme/poum

* Per exemple, s’incorpora, normativament i a les fitxes dels sectors corresponents les recomanacions de l’estudi per a la identificació de riscos geològics a Calafell, redactat per l’Institut Geològic de Catalunya; s’esmenen unes errades detectades en la llegenda dels plànols d’ordenació, etc.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Penedès